diumenge, 30 de desembre del 2007

Bon Nadal!!!

Vaig tard, i últimament no paro gaire pel bloc...

Però us vull felicitar a tots Bon Nadal i bona entrada d'Any!!

(més val tard que mai no? :p)


Read more...

dimecres, 28 de novembre del 2007

Petits canvis, petites senyals

I arriba un dia en què et comuniquen un petit canvi... i penses doncs potser ja em tocava no?

Fa dos dies que ens van dir que the nightshift is over. Se acabó. C'est finit! Punt i final.

I jo he rumiat i he rumiat i el cap m'ha explotat de tant rumiar...

Realment estava molt agust a les nits.. tot compensava: el sou, la nova vida.. però tampoc pot durar per sempre no?

Només treuen el meu departament a la nit... es queden altres.. I clar les sensacions són contradictòries: tothom al departament està deprimit per la decisió dels supervisors, perquè sembla que no s'ha tingut en compte tota la feinada que fèiem a la nit...

A mi personalment, i en calent, també em va deprimir força: les nits, la gent, el bon ambient que hi ha treballant... i tota la meva vida que ara està construïda entorn a aquest horari...

Però havent passat uns dies realment penso amb el cap clar i me'n adono que últimament no estic dormint bé. Que els caps de setmana no puc fer horari diürn, que em costa dormir de nit quan no treballo, que em costa dormir de dia quan treballo, que estic farta de les hores perdudes d'insomni i de esmorzar a les 7 de la tarda i dinar a les 2 de la nit... i esmorzar un altre cop a les 6 de la matinada... Que no sóc capaç d'aixecar-me a les 2 del migdia un dissabte per quedar amb amics per dinar.. Què m'estic perdent moltes coses que abans no em perdia... Què ja no se ni quin hora marca el rellotge.. ni quin dia de la setmana som...

Així que a partir del gener començaré una nova vida... i suposo que la decisió d'altres potser també ha servit com a una important senyal per mi: rebobinem, recomencem, i encarem el futur!

Doncs aviam, un altre canvi.

I enrere quedaran els 8 mesos en què vaig estar treballant de nits i vivint crec que una experiència única per mi!

I ara.. a mirar endavant!

Continuarà...

Read more...

dijous, 22 de novembre del 2007

I el meu cumple va passar..

Bé i ja fa gairebé dues setmanes.. i se que tinc mig abandonat el blog... però aquí estic!!

Realment no he notat diferència entre tenir 27 i 28... tal vegada perquè encara em sento com si tinguès 18! hehehe

El que si que he notat és que últimament estic d'inactivitat total.. com si necessités tenir un descans que m'he agafat sense adonar-me'n.. Tinc abandonat el japonès, la web de la penya blaugrana, una miqueta els catalans, les altres històries pendents de fer... Però sabeu què? Estic passant un dels moments més feliços de la meva vida...

Ja farà més de dos mesos que surto amb un noi (irish, pels curiosos) i de moment em força bé... I ja em tocava no?

Així que aquí estic amb la meva felicitat i optimisme inacabable...

Aviam com pinta aixo dels 28... We will see...

Apa, us deixo amb algunes fotos del dia del meu cumple (Gràcies a tots els que vau venir!!).
Vaig aparèixer al pub vestida amb la disfressa d'elfa que em vaig fa 2 o 3 anys.. tot i que sense les orelles característiques... En fin... per friky.. jo!

Fins aviat!

A la propera cròniques i anècdotes d'Interrail (espero)

Atacant el pastis... (28 espelmes?) Merci Andrea!

Cantant el repertori català amb el Taro i l'Andrea!

Amb el Ronan (el petxi de la penya) i el Josep

Amb la Mireia Roig una catalana q porta a Irlanda més q tots junts..

Amb l'Aidan i el Dan... fent el "heavy" com sempre.. :p

Read more...

dijous, 8 de novembre del 2007

Day of balance and happiness

And here I am...

Thinking in all the years, all the days, all my life...

Days like today are perfect for look behind, but also for looking into the future..

I never could imagine that today could be my second birthday of a complete new life in another country.. far from all the past and perfect life. So far from an arranged plan, from all the routine... everything I had. Everything I changed.

And now here I am...

Trying to find still my destiny, but really happy with everything that is moving and changing around me. Really happy. As I never have been in many years!

So let's go to celebrate it!

Welcome to the 28 years! Here I go!



(sorry for the mistakes in English... I'm improving it...)

Read more...

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Interrail... c'est finit!!

So... here I am again! The adventure is finished, but the experience and everything I lived remains...

The return to normal life, in Dublin, it's being hard, but I enjoyed so much these days of Interrail and improvisation!

12 days, 17 cities, 6 countries, and I don't remember how many trains!

Here there is the second part of the photos, from Berlín to París...

- Monday, 22th of october:

Berlín (train station):


Bremen:
(the city of the town musicians, from the story of Brothers Grimm)


- Tuesday, 23th of october
Amsterdam:
- Wednesday, 24th of october
Arnhem (Holland)



Dusseldorf (Germany)

Koln - Colonia (Germany):

Brussels:

- Thursday, 25th of october
Still Brussels...

- Friday, 26th of october
Brugges (Belgium):

- Saturday, 26th of october
Luxemburg:

- 27th, 28th, 29th and 30th of october:
París... final stop!


Estic be... cansada... pero be... I contenta!!
Aviat, post d'explicació d'aventures!!!
See u soon!

Read more...

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Croniques d,Interrail!

In the middle of my travel with Interrail I just found a computer, in the hostel in Berlin, for explaining some of the rute I have been doing!!

I don,t have many time, even I don,t understand this keyboard.. so I,ll just put here some photos!

I hope you enjoy it!!

First stop - Frankfurt, thursday 18th


Second stop - Stuttgart, friday 19th


Third Stop - Munich, friday

Fourth Stop - Nurnberg, saturday 20th


Fifth Stop - Prague, saturday 20th and sunday




Sixt Stop - Dresden sunday and monday 22th

Seventh Stop - Berlin monday 22th! *and the last stop until now*


The next stops will be... Amsterdam *via Hamburg and Bremen*, Brussels, Bruges, Luxemburg and Paris!!

Properament mes!

Estic be eh!!! heheheheh

Read more...

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Viatge per Europa!!

Coincidint amb l'alegria de l'últim post continuo amb l'informe de felicitat.. tot i que aquest cop de caire diferent:

Demà me'n vaig de vacances per Europa!

Si!! I estic ben emucionada, ilusionada, neguitosa, contenta, nerviosa i tot el que es pugui dir i més.

Ja ho vaig explicar fa uns quants posts.. però el viatget serà un recorregut per alguns paisos d'Europa amb la meva cosineta! Passarem per Alemanya, República Txeca, Holanda, Bèlgica i França!

La veritat és que ara que em queden poques hores per marxar-hi trobo que tot i haver-ho pensat fa molt de temps, no hem preparat gairebé res! Aiiii... Així que serà una mica a l'aventura i comptant amb el sentit comú!

De moment sabem: que demà volarem cadascuna respectivament a Frankfurt (jo desde Dublín i ella de València) i que almenys demà dormim allà i demà-passat a Munich... Però la resta serà una mica improvisació, tot i que intentarem respectar al màxim la ruta pensada:
Frankfurt-Munich-Praga-Berlín-Amsterdam-Brusel.les-París ... I suposem que altres ciutats de camí!

La veritat és que desde el passat viatget a Nova York (febrer d'aquest any) no havía tornat a fer així una tirada llarga de vacances... i tenia realment moltes ganes!

L'estiu a Irlanda ha estat dur. Molt. Per suicidar-se. Però ara arriba la tardor: nous projectes, nous amors (hehehe ufff aissss) i nous viatges!

Així que...

que tremoli Alemanyarrrr que arriba la Unmei!!! hahahahah

PD: Intentaré fer algun post des d'algun lloc.. no patiu! ;)

Read more...

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Informe de felicitat

Les dues últimes setmanes de la meva vida han estat les més felices... en molt de temps!

Feia 10 anys que no tenia aquesta sensació.

Papallones a l'estomac, nervis, alegria i un somriure permanent.

I em considero afortunada, car cada moment en què hi penso, hi sento o el tinc al costat és realment màgic.

Va aparèixer sense donar-me compte. Inesperadament. Sense buscar res. Però ara tant sols la seva presència o el seu record fan que bategui el meu cor al 100%.

No se el que m'està passant, però se que soc una persona nova.

Una persona, crec que, enamorada.

Meeting you was the best ever happened to me in so many time...

Read more...

dilluns, 1 d’octubre del 2007

La solitud dels diumenges...

No m'agrada treballar en diumenge...

Des que em vaig canviar de departament a al feina, la meva vida també ha canviat lleugerament, sobretot els caps de setmana i la manera de viure els diumenges.

Ara treballo de nits de diumenge a dimecres. Un horari que podria prometre molt, però que em desmunta tot, totalment.

Els diumenges són ara solitaris. No poder fer res a la tarda amb ningú: ni cinema, ni partits del Barça, ni quedades espontànies...
L'anada a la feina en un autobús practicament buit.
Menjar sola a la feina, perquè en el nou departament on estic tots són una colla d'esquerps, i sopen davant de l'ordinador i els auriculars a les orelles. A l'altre departament (també de nit) en canvi baixavem tots junts al menjador i ens explicàvem la vida... Per això desde dilluns a dimecres m'escapo a l'altre departament durant els descansos, ben enyorada.

Tota aquesta solitud va acompanyada del cansament de diumenge, de la ràbia que em dona currar un dia que en teoria hauria de ser de repòs, i de la sensació de dir: i que faig jo aquí?

Passejant sola pels buits passadissos d'una multinacional a Dublín. Fa fred i és fosc.

Read more...

dijous, 20 de setembre del 2007

De vacanceeees... lalalaaaaa

I per fi tinc uns dies de relax!! Uf!!!

Que bé senta això de tenir vacances i sobretot de les de no fer res!!!

Doncs estic in the middle dels 10 dies que tinc... no fent res, a casa els pares: dormint, menjant be, prenent el solet quan surt, llegint i estudiant japonès!!!

I si.. ho sento... amb tot aquest temps no he tingut temps d'enxufar-me a Internet i passar-me pels blocs.. però es que vacances son vacances tu!!

Anyway.. ja sabeu que no paro.. i aquests dies també estic aprofitant per planejar un viatget pel octubre: Me'n vaig a fer un InterRail amb la meva cosina!

Hehe...
Sempre tenia l'espina de no haver fet un InterRail.. i encara que ara em costa més car per ser major de 25 anys... em vé molt de gust fer-ho i més amb la meva cosina..

La ruta no serà gaire llarga perquè tampoc tinc gaires dies de vacances.. (de fet n'estic fent ara ja.. hehe) així que nomès he pogut esgarrapar 12 dies, durant els quals passarem per:

Frankfurt-Stuttgart- Munich- Praga- Berlin- Hamburg- Bremen- Amsterdam- Brusel.les- Bruges- Luxemburg i París...

Ja ho tenim gairebé tot planificat i més o menys intentarem respectar aquest recorregut (ja que hem reservat ja alguns albergs), però es clar hi ha algunes ciutats que nomes les veurem de passada. Baixar del tren a fer el café i veure la plaça del poble en questió... I hi ha d'altres on passarem més d'una nit... com el cas de Praga, Berlin, Amsterdam i Paris.. pero tot plegat pinta molt bé! Acabarem esgotades... però molt bé! (I suppose)

En concret, jo ja he estat a Frankfurt, Bruseles i Paris (hi torno per la meva cosina)... però si algu en pot donar-me algun consell d'algun altra ciutat de les que passarem... serà benvingut!!

Bé.. i ara vaig a bloguejar una miqueta: el retorn del vaixell, la Isnel... visitar els vostres blocs.. quina feinada!!! ;)

Fins aviat!

Read more...

dilluns, 10 de setembre del 2007

Festes i altres moviments...

Dissabte passat vam celebrar l'esperada festa de la diada...
Una festa que en principi era sorpresa i que finalment vam redirigir a un motiu una mica picant...
Enguany vem fer algo diferent a Dublín, una diada d'allò més calenta:
El lema era: si A Dublín fa fred... aquest any fem la diada més calenta!
L'excusa era aquesta. La intenció, nomès que la gent s'ho passes bé, fent jocs i algunes sorpreses... I la veritat és que despres de tota la feinada (i molt d'estress...) de preparació ens va sortir una festa que jo crec que va ser inoblidable!


Teníem una sala d'un pub nomès per nosaltres, on vam poder posar música catalana i sentir-nos com a casa... Hi va haver oportunitat de lligar, de fer "atreviments" que rarament s'havien fet, i de riure una bona estona... això si!

Tot i l'estress que portava, son acumulada i mal de peu... realment vaig gaudir i bastant.. i també vaig lligar... (perquè no?) :p


La real diada

Deixant la festa apart, demà celebrarem realment la nostra catalanitat a Dublín. Com l'any passat ens concentrarem davant de l'Spire (centre neuràlgic de la ciutat) per explicar als irlandesos que és Catalunya, que volem ser una nació (some day... some how) i que l'11 de setembre es la National Day of Catalonia!

L'any passat... a l'Spire

Per mi, aquest any, l'11 de setembre també significarà personalment un pas endavant... i mai millor dit. Al matí tinc que anar al metge a que em mirin el putu peu desprès de 3 mesos... Jo vull que se'm curi, però entre el mal temps d'aquesta illa i el trote que porto... encara em fa prou mal... Així que no marxaré de cal metge fins que no em digui el que...


I de la diada... a l'opera metal

Aquesta setmana serà mogudeta... perquè apart de la mani de dimarts i treballar de nits as usual... avui m'he tret una entrada per veure un grup d'Opera Metal aquest divendres!

Des del concert d'Steve Vai al juliol que no xafava una sala de concerts... i la veritat és que ja tenia el neguit per anar a algun! Divendres toquen els Therion a Dublín, un grup de perllà les Escandinavies (exactament no sé el país) que fan un música bastant original barrejant heavy metal, parts orquestrades i opera! Quan els vaig veure a Barcelona en vaig quedar fascinada: una soprano (vestida com si estigues a l'opera) acompanyada de 2 tenors i 2 sopranos més que feien de cor, cantant amb tons agudissims al costat de peluts (hehe) fent heavy clar!



Un grup dels de veure... totalment recomanable, encara que nos us agradi el heavy...


I de l'opera a casa!!

I l'endemà del concert, avió de Ryanair i cap a València!

No us podeu imaginar les ganes que tenia d'anar a passar uns dies a casa! Desprès d'un estiu interminable que no semblava estiu (i que donava ganes de suicidar-se), per fi aniré a caseta, a passar calor (que no en farà amb la mala sort q tinc jo) i a menjar bé! :D

Anar-hi a l'estiu em costava sobre 200 eur, però anar-hi ara amb l'oncle Ryan m'ha sortit per 20 eurets anar i tornar!! I love Ryanair!! hehehe




Un post rapidet i barrejat, aquest que he fet avui... a les tantes de la matinada mentre m'escapo de la meva feina... :p

Prometo escriure més sovint! Si sobrevisc a tot! ;)

Read more...

dimarts, 4 de setembre del 2007

Preparant, organitzant i quedant

Els últims dies he estat molt callada al bloc...

Però tot té una raó:

Una de les coses que més em realitza aquí a Irlanda, és poder organitzar i preparar esdeveniments... Així que els motius que m'han mantingut ben ocupada han estat ben gratificants: muntant la web de la Penya Blaugrana d'Irlanda (on ara ja es poden fer comments!!) i quedant amb els socis per preparar la nova temporada. També he estat força entretinguda fent coses per Catalans a Dublin, i sobretot la propera festa de la Diada, que la celebrarem aquest dissabte 8 de setembre!

Hi havia dies en què tenia 3 reunions per 3 temes diferents... i tot això compaginant-ho amb els meus horaris bojos de curro a la nit... Però crec que tot plegat valdrà molt la pena!!

A la Penya Blaugrana, tenim nou president, en Ronan, un irlandès més culé que molts de nosaltres... i que ara està aprenent català! Sembla que tant la web com els barcelona supporters estan creixent!

Pel que fa a la festa de la Diada... lo millor de tot és que l'estem organitzant com una sorpresa per tots els catalans aquí... No sé si esperen com serà, però jo m'ho estic passant molt be fent tots els preparatius! Aviat desvetllarem de què es tracta... espero que no ens matin als organitzadors.. XD

I jo, entre una cosa i una altra, fa que realment el temps que passo a Dublín se'm passi volant...

Read more...

dilluns, 20 d’agost del 2007

Ja ha arribat l'hivern!

Doncs si... com ho sentiu: A Irlanda ja és hivern.

Ni tardor ni res.

De fet la tardor ja l'hem passada amb aquests mesos tan macos d'estiu i amb un termòmetre que no pujava dels 15 graus ni volent. Plovent i amb temporal de vent.

No vam tenir ni estiu, nomès durant una setmaneta al juny, sembla que vam passar de 20 graus... i ara a 20 d'agost ja cal treure la bufanda (ja no dic la màniga llarga perquè fa temps que la portem posada) i començar a posar-se l'abric..

A l'amic blogger Marquitus, li fa ràbia que parlem del temps: cada dia fa fred, torna a ploure... Però coi! Tots coincidim en què és una situació gairebé insòlita la d'aquest estiu a Irlanda!

Perquè ara no us penseu que aquí sempre fa fred... sinò que possiblement sigui una d'aquestes estranyeses del canvi climàtic!

No he parlat amb els vells locals, però els meteoròlegs de la terra diuen que ha estat l'estiu més fred i humit dels últims 50 anys!
I quina creu ser meteoròleg en aquesta illa grisa... sempre donant males notícies!

Tot i així, al mal temps haurem de fer bona cara... i jo ja estic ben preparada per afrontar l'hivern!

Per mi és com si de cop haguès començat el nou curs o el nou any, ja a l'agost i tot... I és quan venen al cap els típics pròposits tan típics i tòpics d'aquesta època.

Aixi que el meu pròposit d'aquest any serà estudiar japonès!

Que si... ja ho sé... que em repeteixo més que l'all! Però realment m'hi he de posar, i ara el propòsit serà estudiar cada dia!!
まいにちに日本語ベンきよしましよう!

S'haurà acabat la temporada de bolets a Irlanda??

Read more...

dissabte, 11 d’agost del 2007

Esbós d'entreteniment

Intento no pensar en tot allò que em venia al cap durant els últims posts... I ho faig agafant-me ben fort a tot el que va succeint al meu voltant.

Vaig anar a un concert excel.lent de l'Steve Vai aquí a Dublín... On la música d'aquest bon home em va fer transportar cap a un altre món durant dues hores. Guitarreo, tècnica però sobretot melodia van ser els ingredients de la seva cuina.

Vaig passar un cap de setmana entre penyistes (hehe) a Edimburgh! Vam anar a veure el Barça, vam sortir pels pubs locals (as usual) i vam fer una escapadeta al countryside d'Escòcia: muntanyes, castells, verdor, llacs, ovelles, vaques i algun turista despistat com nosaltres...


Però possiblement el que m'ha fet pujar els ànims no ha sigut ni Edimburgh (on tinc que tornar a visitar al meu amic, que el vaig veure de molt de passada) ni concerts, ni festes... potser ha estat que ja tinc companya de pis real i de carn i os!

Portava bastant de temps vivint sola al pis, i tot i que creia que no m'afectava, ara per fi m'he adonat que ara ja no m'he de passar nits rumiant i rumiant. Ara tinc algú amb qui parlar, sopar o simplement riure!

L'Eva es va instal.lar ara fara una setmana i mitja, i tot i que no ens hem vist gaire (horaris raros, feina) crec la seva presència ha influit molt positivament en mi...

Apart de l'arribada de l'Eva, també estic intentant animar-me amb diferents coses: canvi de departament a la feina (mantinc l'horari de nit), coneixences noves, algun dia esporàdic de solet a Dublín, i el positivisme que m'aporta sempre les classes de japonès!

Paral.lelament, i en el món virtual, he volgut obrir un fotolog (Watashi no ryokoo, el meu viatge) que escriuré en anglès, i m'he estic dedicant bastant a millorar la web que vaig fer per la gran Penya Blaugrana d'Irlanda: www.irlandablaugrana.com que està en anglès i ja comença a tenir força irlandesos registrats en el forum!

Cada peça de tot això, constitueix un esbós d'entreniment que fa que oblidi (ho he de fer) totes les meves cabòries!

Read more...

dimecres, 1 d’agost del 2007

Sensacions contradictòries



A la nit, escoltant una cançó qualsevol, em vé al cap un record vívid de l'Autònoma, de quan hi estudiava. I acte seguit penso que no hi tornaré mai més... No vull tornar perque sembla que l'Autònoma està relacionada amb una etapa del meu passat massa feliç...

A la seguent cançó, un directe del mateix grup, em fa tornar a Barcelona de nou, però provocant-me la sensació inversa...

El cantant diu quan acaba la cançó: "Thank you so much Barcelona!! We love you!! You! You! You and you! and you!...". I llavors penso que mai puc esborrar etapes de la meva vida, i tot i que les llàgrimes lluitin per sortir quan hi penso... sé que no puc dir mai, mai.

Read more...

dimecres, 25 de juliol del 2007

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part II )

Viatge als records, a les reflexions, als dubtes i al futur incert.

El cap de setmana a Catalunya, i especialment al Berguedà, m'ha fet endur-me cap a Irlanda un regust ben agredolç:

De pensar i reflexionar en el sentit de la meva vida tenint en compte el passat.

De recordar vívament una relació passada, de la qual encara em queda una forta presència, tot i que no hi hagi coincidit amb ell.

De voler plorar per tots els bons moments i sensacions que van passar en aquella terra.

D'enyorar cada arbre, cada pedra, cada carrer o indret, però sobretot cada persona que vaig deixar amb la meva fugida a Irlanda.

Un enyor i una tristesa inmensa és el que heredat d'aquest viatge, que m'ha portat a recordar, reviure i a agafar com a inspiració present aquest passat, per a intentar reconstruir un futur cada vegada més incert.

Han tornat amb aquest viatge espai temporal les temudes preguntes. Les del subconscient, les que no sabré mai respondre, les de la incertessa que em menja per dins, i les que em van fent mal tant a poc a poc que passen perillosament desapercebudes.

Amb un nus a la gola, em veig obligada a formular-me-les una vegada més, ben obertament a mi mateixa:

- Vaig pendre la decissió correcta deixant aquesta relació?

- Si és que sí, perquè encara em mossego els llavis fins fer-me mal pensant-hi?

- Que faig a Irlanda?

- Realment anar al Japó m'aportarà l'energia perduda que necessito, o tal vegada es tractarà d'una altra fugida?

- On està el meu lloc, quan acabin les aventures en altres paisos?

- Alguna vegada sabré el que vull?

- Quan deixaré de tenir por a tenir una relació?

- Com puc saber, que desprès de tot, m'he tornat a enamorar?

Nomès trobo caos, inseguretat, angoixa, nervis i impulsos incontrolats en totes les possibles respostes.

Enlloc hi ha un camí fàcil i això em porta a la desesperació perquè no sé veure aquest camí en el cas de que realment existís.

Per això em trobo amb una mena d'ecuació, d'enigma matemàtic, on cada dia em van variant els números i es torna impossible de desxifrar.

Perquè, un altre cop, en visitar el Berguedà, m'he trobat més sola que mai en la meva vida?

Read more...

dimarts, 24 de juliol del 2007

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part I )

El cap de setmana passat vaig agafar un avió des de Dublín que sense jo saber-ho seria un viatge a travès del temps, a la Catalunya i la meva vida de 2 anys enrere...

El viatge em va aportar moltes coses: bons records, festa, retrobaments, però també reflexions... Així que dividiré aquest viatge en dues parts, començant per la bona, la positiva:

Cap de setmana intens, de festa i d'amics!

Dijous vaig arribar a migdia a una Barcelona gairebé desconeguda per mi, i que amenaçava la meva energia amb un calor aplastant (em pensava que cauria desmaiada! acostumada a les temperatures fresquetes d'aqui dalt..). Vaig anar a dinar a Gràcia amb el Sergi de CAD, tot recordant les aventures passades junts a Dublín!



Tot seguit i amb unes quantes birres i cafés a sobre (havia sortit de treballar al de matí i sense dormir havia vingut a Barna, o bevia o em quedava morta pel carrer), vaig queda amb uns quants bloggers!
Així em vaig retrobar amb la Donot, el Salva, el Gabri, la Joanaina, l'Annette... Amb els quals vaig passar una vetllada fantàstica!!! Aprofito, així, per donar gràcies especialment a la Donot, que em va acollir fantàsticament al seu pis! Merci guapa!!



Divendres vaig enfilar cap amunt, al Berguedà, on el Bertran, un amic de la colla de tota la vida em va venir a buscar i em va acollir durant tot el finde a casa seva. Divendres vaig recordar el que era sortir per Berga, amb una taja impressionant, i amb sopar dels de tota la vida on vam celebrar que al Bertran ja li han donat una plaça fixa (ens enfotiem d'ell perquè ara ja és funcionari!).



Dissabte, el luxe de poder anar a esmorzar, i desprès de dinar fer el café tranquilament amb els de la colla, sense presses i amb tertúlia, va ser una sensació que no es podia pagar amb res. El sopar a la nit i la xerrameca posterior fins les tantes, em va produir la sensació de que jo encara estava vivint allà i que el temps no havia passat...

Dormir 3 hores i anar a Andorra va ser l'aventura de diumenge... feia segles que no hi anava i vaig aprofitar (ja se sap, sucre i formatge... hehehe). A la tarda, fent el cafè a l'Ateneu d'Avià (al costat de Berga) no parava de repetir al meu amic que no volia marxar... No vull!!! Vull quedar-m'hi aquí, en aquest bar, fent el cafè tota la vida amb xerrameca entre amics!!!

Però l'obligació era l'obligació, i jo he de tornar a la meva terra, que ara és Irlanda! Així que cua (de pixapins) per baixar, un cop de tren, i un altre cop a Ca la Donot a dormir (Graaaacies, no se que hauria fet sense tu). Dilluns axecar-me a les 4 per pillar l'avió a les 7 i tornar a Dublín amb tot el cap de setmana viscut i la tristesa i enyor de deixar la terra catalana i els seus habitants...

Gràcies a tothom per aquest finde inoblidable!!!

Read more...

dimarts, 17 de juliol del 2007

Sobre perruqueries xineses i somnis d'un altre continent

Ahir vaig tenir la meva primera experiència d'anar a una perruqueria a Dublín...


Normalment sempre m'ho deixava per anar a la del poble, perquè és més barat i és la perruquera de tota la vida... pero com que sembla que no hi aniré fins el setembre ahir em vaig arriscar:

I no vaig anar a una perruqueria irlandesa, normal, no. Massa cara (tenyir i tallar 100 eur? no gracies) i no m'havien parlat massa bé en general. Així que he anat a la perruqueria dels xinos de davant de casa meva.. i la veritat és que he flipat.

M'han tractat superbé el cabell, amb mimo i delicadessa i perfecció. I el xinet que m'ha posat el tiny, no sé.. m'inspirava confiança, tal i com si es tractès de la meva perruquera del poble. Era un tio modern (de fet tots els de la perruqueria joves, moderns i xinesos) amb els cabells de colorins, que estava tota l'estona fent la "maruja" amb mi, i preguntant-me coses, i parlant sobre la Xina, i sobre Barcelona...

Aquesta petita sessió "oriental", m'ha transportat a un altre lloc... un lloc que em fa venir ilusió i em fa recordar els somnis que encara tinc pendents...

El Japó!



També el somni ha resorgit coincidint amb la última classe de japonès, que vaig tenir dissabte a la tarda, i d'on vaig sortir amb molt optimisme (sempre que surto de classe de japonès és com si m'injectaren una gran dosi d'optisme.. tant que em podria menjar el món aquell dia mateix).

Dissabte desprès de la classe que ara faig particular amb la Rie, vam anar a sopar amb els altres companys de curs (de quan podia anar a classes perquè encara era una noia diurna...). I vam parlar molt del Japó, de les vises per anar-hi, del menjar, d'Okinawa, dels bitllets d'avió, dels còmics... i de l'exàmen pel qual vol que em presenti la Rie al desembre!

Fer un exàmen de japonès (encara que sigui el nivell bàsic) significa un repte per mi, però també un pas que he d'assolir i fer abans no donar la passa gran.

I clar, amb tot això em ve al cap que sí, que encara vull anar al Japó, que no he de desperdiciar ni un dels dies que estic a Irlanda, perquè he de seguir el meu somni...

Que he d'estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar...

Que vull anar-hi abans per fer un primer tast, i no vull que passi de l'estiu de l'any que bé.

Que he de buscar vies, amics, i tot el que calgui per aconseguir estar almenys un any allà.

Que ha de ser la meva prioritat, i la meva vàlvula d'escampament a tot. Si no surto, em quedo a estudiar. Si no estudio, em miro manga en japonès (subtitulat en anglès aixo sí). I si no... ho he de tenir present per no deixar-ho encara per l'endemà.

He d'aprofitar ara que m'ha vingut aquesta energia positiva una vegada més, i tota de cop!!

日本 に いきます!! ちょっと待ってください!!

Nihon ni ikimasu!! Chotto mate kudasai!!

Ara vinc Japó! Espera'm sisplau!

Read more...

divendres, 13 de juliol del 2007

Novetats, viatgets i altres històries

(Post actualitzat amb foto)
Be, em plau anunciar-vos, que desprès de l'exitàs de l'anunci de l'ultim post, ja tinc companya de pis!

I és l'Eva! Una catalana a Dublín, molt amiga meva i molt bona mossa, i que a més es blogger hehe.. (tot queda en família)

L'Eva!!! La meva nova compi de pis!

I la veritat és que ja tinc ganes que vingui, perquè tot i que es viu bé sola, també trobo a faltar el poder parlar amb algú que no sigui jo mateixa... :p

Amb la vinguda de l'Eva, també ha vingut el final del culebró de la croata. És per llogar cadires!

Vaig poder parlar amb ella per telèfon l'altre dia, i em va dir que estava sick of Ireland (i qui no?) que tenia depressió de cavall i que se'n havia anat depressa al seu país per a que la tractessin els metges (de loquero vaja).
Ha deixat la carrera sense acabar, i els exàmens a meitat em sembla, i diu que no tornarà mai més a Dublín, deixant així tota una muntanya de roba i merda, entre les que em penso quedar la primera temporada de Twin Peaks i 3 temporades de Sex in the City (hehe).

Com que no vindrà mai més a Dublín, m'ha assegurat que enviarà una amiga al pis per treure tot el seu stuff (un stuff que fa més tuf que res...). I així s'haurà acabat el culebró de la temporada.

I jo... com que no paro quieta, doncs tinc previstes unes setmanes molt mogudetes:

- La setmana que ve torno a la terra!! Quines ganes! De moment la ruta prevista serà Barna (on per cert, encara no sé on em quedaré a dormir), Berga i no sé que més es presentarà... Realment tinc moltes ganes d'aquest viatge, de menjar bé, passar calor, beure voll-damm i emportar-me tants embotits com pugui de tornada!

- I a l'altra setmana me'n vaig a Edimburgh amb els de la Penya Blaugrana! Anem a veure un partidet de la pre-temporada del Barça a Dublín i també de pas a visitar la capital escosessa, on a més tinc unc amic de València al que no veig desde fa segles!!

(Per cert, ja en parlaré un altre dia, pero ja tenim la pàgina de la Penya Blaugrana, que he fet jo mateixa, sisplau no em critiqueu ni el disseny ni l'anglès... http://www.irlandablaugrana.com/)

- L'agost estarà tranquilet, però pel setembre i gràcies a l'oncle Ryan(air) que fins ahir a mitjanit donava els bitllets per un cèntim, me'n anirè a València durant una setmaneta i mitja a veure els de casa, i desprès tornaré a Edimburgh (quines coses eh!) perquè li vaig prometre al meu amic que aniria en una visita més tranquileta, sense partits de futbol i per no fer turisme...

Be, d'alguna manera o altra hem de passar l'estiu no?

Read more...

dimarts, 3 de juliol del 2007

Croniques d'un pis i peticions al aire

Doncs, ara de repent, m'he de buscar algú per viure al meu pis...

Tot va començar molt alegrement. Com tots els començaments que sempre comencen bé.

El pis m'agradava (i m'agrada), i la relació centric-preu estava bé. Compartir nomès amb una noia? De conya! habitació doble per mi sola, i autobús i botigues a sota de casa...

La cosa pintava genial, però la noia va resultar ser molt dessendreçada i una mica bruta. Era simpàtica, però hi havia d'anar al darrere tota l'estona diguent-li que netegès sisplau.

Vaig estar un mes convivint amb ella, però un dia em vaig trencar el peu i tot va canviar... Vaig marxar 3 setmanetes a casa, i quan vaig tornar ella ja no hi era, el pis estava fet una merda, amb tota la vaixella amb dos dits de brutícia i pudor a fem per tot arreu...

Sabia que no me la trobaria, perquè em va avisar que marxava a casa per unes setmanes ja que havia acabat examens o no se quina història...

D'això ha passat 2 mesos, i la tia encara no ha aparegut. Per email no m'ha volgut explicar que passava, però el cas és que se suposa que ha anat pagant. Clar, jo mentrestant he gaudit i molt del que vol dir viure sola, amb totes les comoditats i l'espurna de solitud que comporta...

Ahir, m'envia un sms que em desperta del meu son trastocat (ja no puc domir a les nits, necessito dormir de dia) que em diu textualment:

"Hello. Please, start looking 4 a new flatmate. Im moving out 15 th of july. Ok?"

No m'ha donat la gana contestar-li, però que s'ha cregut?

No tinc ganes d'emprenyar-me, però clar...

I ara jo que faig? He de buscar a algú en 15 dies clar... però ja estic farta de compartir amb gent que no conec i que son sempre una capsa de sorpreses. Ja no tinc ganes d'arriscar-me a que la persona pugui ser bruta, sorollosa, tiquis-miquis, o el que sigui...

Pero clar, també és difícil trobar que un conegut o amic tingui disponibilitat en 15 dies, així de ràpid, i que vulgui el pis, l'habitació i viure amb una friki com jo...

Encara que...

Vinga, m'he de vendre bé!! Que collons!!!

Noia jove, simpatica i easy-going busca companya o company de pis.
Entre setmana no notareu ni que hi soc a casa, perquè treballo a les nits.
Se fer paella valenciana i coca d'escalivada, les manualitats se'm donen bé i no em fan por els ordinadors. Et puc escriure el teu nom en japonès, deixar-te la meva col.lecció de posa-vasos i de El Jueves, i et comprometo a portar-te embotit del bo sempre que viatgi a Catalunya!
També em sé moltes cançons en cas que vulguis que et canti algo, i els dimecres et puc portar una magdalena de les que donen a la meva feina gratis (pots escullir entre farcida de xocolata o de mermelada).
Ah! I a més si t'agrada fer excursions, en quant em millori del peu, anem a recòrrer la Irlanda Verda!

Qui vol venir a viure amb mi?

Read more...

divendres, 29 de juny del 2007

A fer coses!!

Bé seguim amb els anims i les ganes de fer cosetes, i de marxar i de veure món!
A Dublín segueix plovent.
Cada día. Sembla que els núvols mai s'assequin!
I fa fred, un fred que recorda el març...
Quan vindrà el Senyor Estiu?? Que el volem veure Ja!!!

L'ultim dia que va fer sol, a principis de juny, al Phoenix Park amb l'Eva i l'Yvonne...

El temps no acompanya, però jo crec que me'n puc escapar d'ell. Necessito solet i caloreta...
i per això, avui pensat i fet:

Vinc a Catalunya un cap de setmana del juliol!!!!

M'ha costat una calerada, tot i venir amb Clickair, però són diners que pago agust tu!
Encara no sé del cert que faré... Potser alguna visiteta a Barcelona, també a Berga, i si tinc temps i fa sol (jo escèptica encara amb el Sol que gairebé no he vist aquest any tret de 3 dies que va treure el cap) potser cap a la costa de Girona... qui sap!
La cosa, és que estaré de segur des de dijous 19 de juliol fins a dilluns 23 (a la matinada tinc l'avió quin horror). No puc esgarrapar més dies... perquè encara me'ls guardo, tot i que ni jo mateixa sé ni perquè, ni per on, ni per quan... :p

Be, i ara ve lo bó...

Algún sofa-raconet-troç d'estora d'algú que m'hi pugui acullir?? Soc una mica punky i dormo on sigui!! ;)

(A Berga crec que tindré algun troç de matalàs.. però també volia passar per Barna...)

I el proper viatget que faré, aquest amb hostel reservat, ja será Edimburgh, el cap de setmana seguent... a finals de juliol... Ja explicaré ja...

Quines ganes!!!!!!

Read more...

dimarts, 26 de juny del 2007

Post-festa i amb ganes de tornar-hi!

Ha passat un cap de setmana estressant, fantàstic i memorable, i jo aquí estic intentant recompondre'm amb noves idees i bogeries al cap, perquè no?

Sant Joan va ser molt especial.

Vam fer-li una festa sorpresa al Sergi i la Rosa, que ja marxen de Dublín, i que es mereixien un bon homenatge de tots els catalans. Els vam enganyar, els vam portar amb els ulls tapats, fins a una festa on erem tots els catalans a Dublín amagats esperant-los. Realment va ser molt emotiu!




Gràcies a tothom!!! Especialment a vosaltres, Rosa i Sergi!!

Portàvem més de dos mesos organitzant-ho i jo vaig pencar tot el que vaig poder. Per dir-vos que durant les últimes dues setmanes nomès feia que treballar - dormir - currar per st joan - treballar - dormir...

Pero realment les hores i esforços van valdre molt la pena!

I ara, he passat de l'estress al no-res... i tinc ganes de fer moltes coses!!


- I si me'n vaig a passar el cap de setmana que ve a Pamplona, que es San Fermin?

- Quin és el próxim concert o festival on puc anar? (actualizat: ja tinc entrada per anar a veure l'Steve Vai a Dublín!!)

- A final de mes anem a Edimburgh amb els de la Penya Blaugrana d'Irlanda per veure la pre-season del Barça.. pero jo, per mi, me'n aniria demà mateix...

Tinc moltes ganes de no parar!!!!!!!!

Read more...

dilluns, 18 de juny del 2007

Estressssssssss

Visc estressada últimament.

La millora del peu ha acompanyat a festes, reunions, més festes, retrobades al pub i jo que se que més.

Vam tornar a fer un pub crawl, de 8 pubs i 9 pintes. Brutal.
Vam plorar a la antepenúltim partit de lliga.
Vam despedir a la Rosa i el Sergi, els webmestres de Catalans a Dublin, que ja se'n tornen a Catalunya.
Vaig dormir 3 hores per fer un poster on sortien 128 persones que han passat durant 2 anys per Dublín, com a regal per a la parella que ens deixa.
Vam tornar a plorar, diumenge, amb tota la lliga perduda, i amb ràbia pel mal joc dels últims partits.
Vam tornar al pub, per triplicat i quatríplicat...
I aquest finde que ve, celebrem Sant Joan. També s'espera brutal.

I jo m'adormo pels puestos, odio les nits de curro, i tinc ganes de descansar.

Però crec que tot aquest estress està valent la pena... perquè esta farcit de molt bons moments que estan sent irrepetibles!



(cliqueu a sobre per veure'l més gran)

Read more...

dijous, 7 de juny del 2007

We are red, we are blue! Barcelona futbol club!!!

Em plau anunciar-vos que ja hem creat la Penya Blaugrana d’Irlanda!!

Jo sempre he sigut seguidora del Barça, des de que era petita, però precisament desde la meva estada a Dublín que la meva afició ha augmentat moltíssim.

Veure els partits a l’estranger amb una colla de catalans, que a més ja som com una gran família, és quelcom més que especial. I més quan animar al Barça arriba a convertir-se en un bon motiu de celebració, però a l’hora de germanor…

Veient el Barça a Dublín he conegut a molts dels meus millor amics aquí, he rigut, he plorat, m’he emborratxat, he menjat més pipes que en ma vida sencera, he celebrat una lliga i embogit amb una Champions, he cantat, he saltat… he disfrutat!!

Una foto de l'any passat, al pub Frazers, ara la nostra seu social de la penya

I ara per fi, es consolida una mica aquesta relació especial amb el Barça que tenim gairebé tots els catalans que vivim aquí. Desprès de molts esforços i feinada, per fi tenim Penya Blaugrana!

De moment som uns pocs, i dic som perquè també m’hi han posat a la junta com a vicepresidenta tercera, però tenim moltes ganes de fer coses…

O’Connel.letes!!

I el nom oficial és: Penya Blaugrana d’Irlanda O’Connel.letes. I què vol dir O’Connel.letes? Doncs és un nom amb un significat molt especial per tots els catalano-dublinesos culés !

Si a Barcelona es celebren les victòries a Canaletes, nosaltres les celebrem a O’Connell Street (avinguda principal de Dublín) convertint-ho en el nostre particular O’Connel.letes!

Celebracions a l'Spire, AKA O'Connel.letes, per la Champions

Val, encara no se sap si el Barça guanyarà la lliga, estem a dos partits encara, però la questió és que passi el que passi nosaltres continúarem animant i veient els partits entre aquesta gran família de Culés a Dublín.


Dublín és blaugrana!! Irlanda catalana!!

(un dels càntics de guerra hehehe)

Read more...

dilluns, 4 de juny del 2007

Com sortir de festa amb una pota trencada

Tenir nomès un peu hàbil t’impedeix que puguis fer moltes coses, i les que pots fer sempre les fas a mitges (la part que toca a un sol peu). Aquest cap de setmana vaig intentar fer vida de cap de setmana normal (de festetes), i crec que ho vaig mig aconseguir...

Divendres: sopar de dones de Catalans a Dublín

Feia dies (potser mesos) que dèiem de fer un soparet i night out nomès les fèmines de CAD, i finalment va ser aquest divendres! Vam anar unes 20 dones a sopar a un restaurant mexicà d’aquí Dublín (per cert molt bo el menjar) i desprès sortida de bailoteo.

Evidentment, jo al “bailoteo” ni vaig arribar...

Em vaig portar bé, i desprès de sopar (i dos coronitas) vaig agafar un flamant taxi i cap a casa!! La veritat és que tenía ganes de quedar-me més estona, però la meva mitja part responsable (la que representa al peu trencat) em va dir: pilla un taxi ara, que no saps lo que pots trigar a trobar-ne un de lliure en tan sols una hora més tard...


Amb l'Eva al restaurant mexicà...

Dissabte: festeta a casa meva.

Si Mahoma no pot anar a la muntanya, doncs que vagi la muntanya a Mahoma, no? Així que aquest dissabte vaig fer una de les coses que tenia ganes de fer des que vaig arribar a Dublín: fer una festa en el meu pis.

Tenía raons: no puc sortir de pubs (em gasto una calerada amb taxis), no hi havia la meva companya de pis (està al seu poble, a Croàcia) i clar, no hi havia res previst pels catalans aquest dissabte!

Així que ens vam juntar uns poquets a casa, i així en família vem riure, beure birres, van criticar la meva música, vam disfressar-nos amb les ulleres del xaval de la peca.. i vam passar una bona estona!!

I jo m’ho vaig passar de conya sense sortir de casa meva, tot i que amb mig ressaca a l’endemà (merescuda i tot, feia temps q no tenia resaca perque no bevia gens).

Fotos cortesia de l'Edu:
El Marquitus, amb tot el seu glamour

Amb l'Anna i l'Eva!!


En definitiva, un cap de setmana ben aprofitat!!

Read more...

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP