Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part II )
Viatge als records, a les reflexions, als dubtes i al futur incert.
El cap de setmana a Catalunya, i especialment al Berguedà, m'ha fet endur-me cap a Irlanda un regust ben agredolç:
De pensar i reflexionar en el sentit de la meva vida tenint en compte el passat.
De recordar vívament una relació passada, de la qual encara em queda una forta presència, tot i que no hi hagi coincidit amb ell.
De voler plorar per tots els bons moments i sensacions que van passar en aquella terra.
D'enyorar cada arbre, cada pedra, cada carrer o indret, però sobretot cada persona que vaig deixar amb la meva fugida a Irlanda.
Un enyor i una tristesa inmensa és el que heredat d'aquest viatge, que m'ha portat a recordar, reviure i a agafar com a inspiració present aquest passat, per a intentar reconstruir un futur cada vegada més incert.
Han tornat amb aquest viatge espai temporal les temudes preguntes. Les del subconscient, les que no sabré mai respondre, les de la incertessa que em menja per dins, i les que em van fent mal tant a poc a poc que passen perillosament desapercebudes.
Amb un nus a la gola, em veig obligada a formular-me-les una vegada més, ben obertament a mi mateixa:
- Vaig pendre la decissió correcta deixant aquesta relació?
- Si és que sí, perquè encara em mossego els llavis fins fer-me mal pensant-hi?
- Que faig a Irlanda?
- Realment anar al Japó m'aportarà l'energia perduda que necessito, o tal vegada es tractarà d'una altra fugida?
- On està el meu lloc, quan acabin les aventures en altres paisos?
- Alguna vegada sabré el que vull?
- Quan deixaré de tenir por a tenir una relació?
- Com puc saber, que desprès de tot, m'he tornat a enamorar?
Nomès trobo caos, inseguretat, angoixa, nervis i impulsos incontrolats en totes les possibles respostes.
Enlloc hi ha un camí fàcil i això em porta a la desesperació perquè no sé veure aquest camí en el cas de que realment existís.
Per això em trobo amb una mena d'ecuació, d'enigma matemàtic, on cada dia em van variant els números i es torna impossible de desxifrar.
Perquè, un altre cop, en visitar el Berguedà, m'he trobat més sola que mai en la meva vida?
