divendres, 29 de juny del 2007

A fer coses!!

Bé seguim amb els anims i les ganes de fer cosetes, i de marxar i de veure món!
A Dublín segueix plovent.
Cada día. Sembla que els núvols mai s'assequin!
I fa fred, un fred que recorda el març...
Quan vindrà el Senyor Estiu?? Que el volem veure Ja!!!

L'ultim dia que va fer sol, a principis de juny, al Phoenix Park amb l'Eva i l'Yvonne...

El temps no acompanya, però jo crec que me'n puc escapar d'ell. Necessito solet i caloreta...
i per això, avui pensat i fet:

Vinc a Catalunya un cap de setmana del juliol!!!!

M'ha costat una calerada, tot i venir amb Clickair, però són diners que pago agust tu!
Encara no sé del cert que faré... Potser alguna visiteta a Barcelona, també a Berga, i si tinc temps i fa sol (jo escèptica encara amb el Sol que gairebé no he vist aquest any tret de 3 dies que va treure el cap) potser cap a la costa de Girona... qui sap!
La cosa, és que estaré de segur des de dijous 19 de juliol fins a dilluns 23 (a la matinada tinc l'avió quin horror). No puc esgarrapar més dies... perquè encara me'ls guardo, tot i que ni jo mateixa sé ni perquè, ni per on, ni per quan... :p

Be, i ara ve lo bó...

Algún sofa-raconet-troç d'estora d'algú que m'hi pugui acullir?? Soc una mica punky i dormo on sigui!! ;)

(A Berga crec que tindré algun troç de matalàs.. però també volia passar per Barna...)

I el proper viatget que faré, aquest amb hostel reservat, ja será Edimburgh, el cap de setmana seguent... a finals de juliol... Ja explicaré ja...

Quines ganes!!!!!!

Read more...

dimarts, 26 de juny del 2007

Post-festa i amb ganes de tornar-hi!

Ha passat un cap de setmana estressant, fantàstic i memorable, i jo aquí estic intentant recompondre'm amb noves idees i bogeries al cap, perquè no?

Sant Joan va ser molt especial.

Vam fer-li una festa sorpresa al Sergi i la Rosa, que ja marxen de Dublín, i que es mereixien un bon homenatge de tots els catalans. Els vam enganyar, els vam portar amb els ulls tapats, fins a una festa on erem tots els catalans a Dublín amagats esperant-los. Realment va ser molt emotiu!




Gràcies a tothom!!! Especialment a vosaltres, Rosa i Sergi!!

Portàvem més de dos mesos organitzant-ho i jo vaig pencar tot el que vaig poder. Per dir-vos que durant les últimes dues setmanes nomès feia que treballar - dormir - currar per st joan - treballar - dormir...

Pero realment les hores i esforços van valdre molt la pena!

I ara, he passat de l'estress al no-res... i tinc ganes de fer moltes coses!!


- I si me'n vaig a passar el cap de setmana que ve a Pamplona, que es San Fermin?

- Quin és el próxim concert o festival on puc anar? (actualizat: ja tinc entrada per anar a veure l'Steve Vai a Dublín!!)

- A final de mes anem a Edimburgh amb els de la Penya Blaugrana d'Irlanda per veure la pre-season del Barça.. pero jo, per mi, me'n aniria demà mateix...

Tinc moltes ganes de no parar!!!!!!!!

Read more...

dilluns, 18 de juny del 2007

Estressssssssss

Visc estressada últimament.

La millora del peu ha acompanyat a festes, reunions, més festes, retrobades al pub i jo que se que més.

Vam tornar a fer un pub crawl, de 8 pubs i 9 pintes. Brutal.
Vam plorar a la antepenúltim partit de lliga.
Vam despedir a la Rosa i el Sergi, els webmestres de Catalans a Dublin, que ja se'n tornen a Catalunya.
Vaig dormir 3 hores per fer un poster on sortien 128 persones que han passat durant 2 anys per Dublín, com a regal per a la parella que ens deixa.
Vam tornar a plorar, diumenge, amb tota la lliga perduda, i amb ràbia pel mal joc dels últims partits.
Vam tornar al pub, per triplicat i quatríplicat...
I aquest finde que ve, celebrem Sant Joan. També s'espera brutal.

I jo m'adormo pels puestos, odio les nits de curro, i tinc ganes de descansar.

Però crec que tot aquest estress està valent la pena... perquè esta farcit de molt bons moments que estan sent irrepetibles!



(cliqueu a sobre per veure'l més gran)

Read more...

dijous, 7 de juny del 2007

We are red, we are blue! Barcelona futbol club!!!

Em plau anunciar-vos que ja hem creat la Penya Blaugrana d’Irlanda!!

Jo sempre he sigut seguidora del Barça, des de que era petita, però precisament desde la meva estada a Dublín que la meva afició ha augmentat moltíssim.

Veure els partits a l’estranger amb una colla de catalans, que a més ja som com una gran família, és quelcom més que especial. I més quan animar al Barça arriba a convertir-se en un bon motiu de celebració, però a l’hora de germanor…

Veient el Barça a Dublín he conegut a molts dels meus millor amics aquí, he rigut, he plorat, m’he emborratxat, he menjat més pipes que en ma vida sencera, he celebrat una lliga i embogit amb una Champions, he cantat, he saltat… he disfrutat!!

Una foto de l'any passat, al pub Frazers, ara la nostra seu social de la penya

I ara per fi, es consolida una mica aquesta relació especial amb el Barça que tenim gairebé tots els catalans que vivim aquí. Desprès de molts esforços i feinada, per fi tenim Penya Blaugrana!

De moment som uns pocs, i dic som perquè també m’hi han posat a la junta com a vicepresidenta tercera, però tenim moltes ganes de fer coses…

O’Connel.letes!!

I el nom oficial és: Penya Blaugrana d’Irlanda O’Connel.letes. I què vol dir O’Connel.letes? Doncs és un nom amb un significat molt especial per tots els catalano-dublinesos culés !

Si a Barcelona es celebren les victòries a Canaletes, nosaltres les celebrem a O’Connell Street (avinguda principal de Dublín) convertint-ho en el nostre particular O’Connel.letes!

Celebracions a l'Spire, AKA O'Connel.letes, per la Champions

Val, encara no se sap si el Barça guanyarà la lliga, estem a dos partits encara, però la questió és que passi el que passi nosaltres continúarem animant i veient els partits entre aquesta gran família de Culés a Dublín.


Dublín és blaugrana!! Irlanda catalana!!

(un dels càntics de guerra hehehe)

Read more...

dilluns, 4 de juny del 2007

Com sortir de festa amb una pota trencada

Tenir nomès un peu hàbil t’impedeix que puguis fer moltes coses, i les que pots fer sempre les fas a mitges (la part que toca a un sol peu). Aquest cap de setmana vaig intentar fer vida de cap de setmana normal (de festetes), i crec que ho vaig mig aconseguir...

Divendres: sopar de dones de Catalans a Dublín

Feia dies (potser mesos) que dèiem de fer un soparet i night out nomès les fèmines de CAD, i finalment va ser aquest divendres! Vam anar unes 20 dones a sopar a un restaurant mexicà d’aquí Dublín (per cert molt bo el menjar) i desprès sortida de bailoteo.

Evidentment, jo al “bailoteo” ni vaig arribar...

Em vaig portar bé, i desprès de sopar (i dos coronitas) vaig agafar un flamant taxi i cap a casa!! La veritat és que tenía ganes de quedar-me més estona, però la meva mitja part responsable (la que representa al peu trencat) em va dir: pilla un taxi ara, que no saps lo que pots trigar a trobar-ne un de lliure en tan sols una hora més tard...


Amb l'Eva al restaurant mexicà...

Dissabte: festeta a casa meva.

Si Mahoma no pot anar a la muntanya, doncs que vagi la muntanya a Mahoma, no? Així que aquest dissabte vaig fer una de les coses que tenia ganes de fer des que vaig arribar a Dublín: fer una festa en el meu pis.

Tenía raons: no puc sortir de pubs (em gasto una calerada amb taxis), no hi havia la meva companya de pis (està al seu poble, a Croàcia) i clar, no hi havia res previst pels catalans aquest dissabte!

Així que ens vam juntar uns poquets a casa, i així en família vem riure, beure birres, van criticar la meva música, vam disfressar-nos amb les ulleres del xaval de la peca.. i vam passar una bona estona!!

I jo m’ho vaig passar de conya sense sortir de casa meva, tot i que amb mig ressaca a l’endemà (merescuda i tot, feia temps q no tenia resaca perque no bevia gens).

Fotos cortesia de l'Edu:
El Marquitus, amb tot el seu glamour

Amb l'Anna i l'Eva!!


En definitiva, un cap de setmana ben aprofitat!!

Read more...

dissabte, 2 de juny del 2007

Unscheduled

M’estic tornant boja amb els horaris...

El matí-migdia me’l passo incoscient, dormint.

Em desperto a mitja tarda i l’únic que faig (en ordre cronològic) és: esmorzar, mirar l’email, anar a comprar, fer el sopar, preparar la bossa i anar a buscar l’autobus.

Treballo tota la nit, i a l’endemà faig la mateixa rutina.

Avui és divendres (25 de maig, he penjat el post una setmana més tard sorry), és la 1 de la nit, no he sortit i no tinc son. Demà he de fer vida normal, (llevar-me de matí i dormir a la nit clar) però em trobo fora de lloc, de temps i d’era espacial...

El cansament no és totalment definitiu, però em trobo com si girès al revés del món.

Tot i així continuo toçuda amb aquest no-horari. Encara m’he d’organitzar una mica més per fer coses, però ho faré.

I mentrestant, tampoc està mal descansar una mica de tanta vida social...

Veig Dublín amb una perspectiva nova!!

Read more...

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP