Me'n vaig a Nova York!!!

L'estòmac em fa pessigolles a tothora.
Estic emucionada.
No puc parar d'escoltar Megadeth... i això encara em posa més nerviosa, tot i que per altres motius.

Tot plegat és un cúmul de sensacions:


Demà me'n vaig a Nova York de vacances!!!

Marxo amb 4 catalans més que vivim a Dublín: el Josep Arnau, l'Edu, la Yvonne i la Noelia!

El vol, per quatre durus directe des d'aquí
La intenció: visitar el plató més famós del món
El motiu, desconnectar
La companyia, excepcional!! (jo ja he amenaçat als meus companys de viatge que penso cantar l'himne del barça o els segadors o l'estaca al mig de la 5a Avinguda!)
El temps, fred. Sota cero i amb neu XD
La durada: 9 dies amb jet lag incorporat!

Serà la primera vegada que xafo terra americana... Tant poc que m'agrada a mi Estats Units... i mireu, allà vaig empenyada per la curiositat i les ganes de veure una ciutat molt diferent de les que he estat a la vida.

Gratacels, museus, musicals, art, jazz... m'esperen!

Read more...

Setmana mogudeta i variadeta

Aquesta és una de les setmanes que més m'agraden...

Ben atapeïda, mogudeta i variadeta... i... amb olor de vacances i d'estiu i de primavera i de tot!!!!

(Que consti en acta que avui ha sortit el sol a Irlanda i això ens aporta una onada-tsunami d'optimisme!)

Dilluns, compra llums
Ahi vaig anar al cine amb el Josep Arnau... Vaig anar a veure una peli de riure (Hot Fuzz, anglesa), per oblidar la ressaca del cap de setmana i encarar aquesta setmaneta amb bon humor...

La peli era normaleta i per passar l'estona, però aprofitant que parlo de passada de cine, us recomano moltíssim una altra que vaig veure la setmana passada i que segur que molts ja heu vist: Babel. Senzillament genial, molt rítmica amb canvis bestials d'escenes (per exemple passes del crits al silenci) molt ben muntada, i amb una història força ben construida... Suposo que a Catalunya la faran també versió original... però si no és així us recomano que la intenteu veure en V.O... val molt la pena!! (realment la peli és una barreja d'idiomes!)

Dimarts, compra naps
Un altre any, sense adonar-me'n ha passat Carnaval sense celebrar-ho... Per això amb els catalans que estem perquí hem decidir fer algo en nom del rei Carnestoltes... En el seu honor avui ens reunirem al Pub Carnival de Dublín a fer pintes carnavaleres i enterrar la sardina...
Sí ja sé que l'enterrament de la Sardina es fa demà, però degut a esdeveniments esportius (i possiblement més importants) ho traslladem a avui.

No sé com serà, aquest "burial", si plorarem gaire per la mort del Carnestoltes o no, pero és l'excusa per pintejar...
(Encara hem de comprar sardines al súper, no se que farem.. algú havia parlat de despedir-les al riu, o al mar, que pot ser més complicat... hehe)


Dimecres, compra nespres
Barça-Liverpool!
Viure a fora de Catalunya també ens ha aportat a tots més passió pel Barça... així que demà és cita inel.ludible per catalans i culés! Ens reunirem per veure el partit també amb barça-supporters irlandesos i seguidors del Liverpool d'aquí... Així que tant si guanyem com si perdem (esperem lo primer) será una bona nit!!I si perdem, tornarem a plorar pel rei Carnestoltes i per tot plegat!! :p

Dijous, compra ous
Dijous hauria de ser més tranquilet... però veient la sucessió d'esdeveniments no compto que ho sigui... A la tarda vaig a classes de Japonès, que ara ja és sagrat per mi, i desprès... pintes amb l'excusa d'una despedida per curt temps... I és que...

Divendres, compra... compra... compra!
Divendres, 5 catalans marxem de viatge més enllà de l'Atlàntic!!!!!
Mini-vacances, mini-break de 9 dies, i sobretot molt de turisme, fotos, compres i altres sorpreses...
Us deixo amb la intigra d'on anem (encara que alguns lectors d'aquest bloc ja saben on)... demà ho explicaré!!!!

:D

Que contenta estic!! I a sobre fa sol!!

Read more...

Buscant a Sophia (II part)

(Desprès de les faltes ortogràfiques de l'anterior post, torno al català)

La recerca de Sophia segueix.

Cada dia, cada hora, cada instant.

Enmig de la foscor trobo les meves pròpies respostes...

But I'm so lazyyyy!!!!!!!!

Ho sé. Si ho sé. Si la Sophia ha estat aquí sempre. Però el problema és que últimament no s'ha deixat veure. Ha estat borrossa, amagada sota coses que no calen, difuminada en el subconscient i maltractada per part meva... Si... per això sovint em diu (cada dia): Avui tampoc no t'estic!

Prou!!!

I com un gol.lum penso: I si??
I a l'instant desprès: Però soc tremendament lazy!
Què pots fer-ho! Però em falten ganes! Hi ha la sol.lució, torna la Sophia Uffffff em fa pal possar-m'hi

I així fins l'eternitat.
I amb tot, durant tota la vida m'ha passat igual.
Noia de moltes idees, però de poc empenta per aplicar-les...

Vaaaa!! Compleix, almenys una!

Read more...

Sophia

Darkness around me.
Permanent hangover.
Acid rain. Dirty air.
Ugly streets. Bad feelings.

Sophia! Please help me! I miss the light. I really miss it.

I don't know how but all the shadows are around me. It's too heavy.

I can't. I can't leave now. I need to go out, to look for a way out of this dark tunnel.

Sophia! I need you, Sophia! Flash of light from the sky, Oh Sophia! Show me the way...

* * * * * * * * * * *

The alarmclock rings.
It was a dream?

No. The Darkness is still here.
I don't like the smell of the lost things. Things that I'll never understand.

It's true...
I need you Sophia. Show me the light! Shopia!

Read more...

El tren de la birra

Hi havia una vegada un grup de gent que es van trobar un dissabte a la tarda en una estació del tramvia.
Ja era fosc i feia lleugerament fred, típic per ser primavera.
La ciutat era la grisa pero acollidora capital irlandesa.
Tocàven les 6 i 30 de la tarda, ningú dels que estàven allà era conscient del que els esperava...

Comencem?
Ja?
Uix, jo no tinc ni set...
Vaaaa, que es fa tard.

I el rellotge anava fent passar els minuts. Aquella gent, però, estava molt pendent del rellotge perquè tenia un objectiu: fer 7 parades de la línia nord del Luas (el tramvia dublinès) amb 7 pubs corresponents, i un fi de trajecte fora de la línea... Brutal!

I així van celebrar la tercera edició del Pub Crawling de catalans a Dublin. Catalans que es van voler integrar una vegada més en la sensacional cultura de pubs d'Irlanda.

Stop 1: Heuston Station. Pub Ryan's

During the travel... Luas Rules!


Stop 2: Smithfield. Pub Coblestone
Stop 3: Four Courts. M. Hughes
Stop 4: Jervis. John Keating's



During the travel: aparteu-vos de la via!


Stop 5: Parada improvisada. Pub The Lotts
Stop 6: Abbey. Pub The Oval
Stop 7: Fi de trajecte. Pub The Brussels


I el video testimoni del trajecte al Luas... (cortesia de l'Edu)



Aixo s'ha de repetir no creieu?

Read more...

"Me'n vaig que he de fer coses"

Quines coses?

Em pregunto jo a mi mateixa quan algu diu que ha de fer coses...

Com es fan les coses?

"Res que he de fer quatre cosetes"

"Coseteees eh? Hehehehe"

Tenia un amic (el Pepet) que quan volia dir que no sortia o quan s'excusava per marxar deia: "Me'n vaig a casa a ordenar els discos".

Però a mi senzillament em costa d'acabar d'entendre el concepte d'anar a casa a no fer res en particular... Potser sóc jo que sempre he de tenir en ment lo que he de fer. Avui no surto perque he d'estudiar japonès, dilluns a la nit em quedaré a casa que he quedat amb la italiana del pis per mirar una peli, el dimecres no em busquis que pensava pintar els warhammers (aixo sona a excusa pero no es aixi!! hehe), i divendres penso pillar-me birres i mirar-me capítols de Els Joves que tinc a l'ordinador...

Però que jo recordi mai he anat a casa a fer "coses".

També és cert que no sóc gaire casera jo (ni gaseosa XD). Sobretot des que visc a Dublín que paro molt poc per casa, i quan hi soc sempre em planifico que fer. Tal vegada diria que tinc pànic a no fer res, a sentar-me al sofa i buidar la ment perquè llavors és quan pitjor ho passo. Ja tinc problemes per dormir cada dia perquè es el moment de reflexió amb mi mateixa... La meva bogeria m'afecta!!

En el pis on visc ara encara passo bastantes hores a casa a part de les de dormir. Les meves companyes de pis son genials i sempre estem de xerrameca... Però el pis on estava abans, quan vaig arribar a Dublín, era vida social zero!!! Em donava la sensació de viure sola en una casa ocupada per gent que ara no hi son pero que tornaran d'un moment a l'altre. Tenia la sensació de "Los otros", o be d'algu que okupa una casa aprofitant que els seus habitants han marxat tot l'estiu de vacances. Ells hi eren allà. Veia plats bruts diferents cada dia, noodles a sobre la taula, cereals xinos escampats, una joguina de nen petit nova al terra... i de vegades em semblava sentir veus en la porta...(rollo "En ocasiones veo muertos") però no hi havia ningú.

Amb el jinye que donava viure allà... jo em passava la majoria del temps fora de casa. Marxava a les 6,30 del matí i no hi arribava fins quarts de 12 o sovint més tard de les 12. Treballava, anava a Internet, al cine i a fer pintes cada dia per tal d'arribar tard a casa i no trobar-me a "Los otros"!!! Per sort ja vaig deixar a la Vida i el Paul (es deien aixi la parella que en teoria viuen allà) i ara he passat a millor vida...

Un dia explicaré com es la convivència amb la gent xinesa... perquè jo crec que tot i que estàn assimilant molts costums nostres tenen coses força curioses.

Apa, me´n vaig que he de fer coses... XD

Read more...

Els millors 12 mesos, gràcies

Quan estic trista, quan tinc mala sort, quan estic malalta, quan estic deprimida, quan estic de mal humor, quan estic perduda, quan estic borratxa, quan estic indecisa...

Si em torço el turmell, si em roben la cartera, si perdo un èsser estimat, si deicideixo tancar-me, si perdo un autobús, si no tinc on dormir...

Ells han estat allà. Al meu costat.
Els meus àngels de la guàrdia.

La millor troballa de la meva vida.

I ja ha passat 1 any.
12 mesos intensos en què el meu destí ha canviat. Gràcies a tots ells, els catalans de Dublín, que més que Amics s´han convertit ja en la meva família.

Mai m'havia sentit tant estimada, tant apreciada. Realment he tingut molta bona sort.

I aquí estic desprès d'aquest any valorant totes les coses bones de viure a Irlanda. Tinc bons amics, m'ho passo bé i sobrevisc sent feliç... que més es necessita a la vida? No sé quan marxaré d'aquesta ciutat, ja es veurà.

I mentrestant a seguir aprenent, somrient i disfrutant.

Gràcies a tots. Heu fet que la paraula AMIC l'escrigui amb majúscules.

Read more...