diumenge, 25 de març del 2007

Petits canvis: pis nou!!!

Estic fent realitat una sèrie de petits canvis que necessito per poder quedar-me una temporada més a Irlanda...

Si el meu futur és incert, millor anar fent que el dia a dia no ho sigui tant... Es per això que necessito canviar algunes coses de la meva estada aquí...

Els propòsits eren clars i típics: estudiar anglès, deixar de fumar, no beure tant, fer esport, menjar millor etc etc etc... Però com que no ho puc fer tot de cop, doncs comencem step by step.

Avui mateix em canvio de pis!

La veritat és que em va venir al cap fa nomès una setmana... i jo soc una persona molt impacient, i quan se’m posa una cosa al cap... l’he d’acabar fent!

Ara estava compartint habitació, em porto superbé amb la Kassia (la meva companya de room), i és com una amiga per mi... però he arribat a un punt en què he dit: prou!! No em puc passar la vida en plan lazy compartint habitació nomès per comoditat i mandra de no buscar res més!! No!! Així, que amb aquest petit canvi evolucionem i millorem!

El pis nou l’he trobat relativament ràpid... era nomès el 4rt pis que visitava (els altres 3 tenien una llista d’espera pitjor que les del metge, i clar no em van “escollir” en cap). De fet aquest pis el vaig trobar una mica de casualitat, amb un anunci de feia 3 dies (en els anuncis de pisos si no truques el mateix dia, ja fas tard), i amb la sort de que una noia que hi anava a viure se’n havia desdit...

Compartiré el pis nomès amb una noia, és de Croacia i em va caure bastant bé. De fet sabia com a mínim que era Catalunya i el català... que això ja és molt! El piset està prou bé per a ser nomès dos... i jo estarè una habitació amb un mega-armari per mi nomès... i un llit doble!!! (ara hauré d’aprofitar que el llit és doble.. hehehehe).

Així que avui finalment em moc! (traducció cutre del “move in” que es com es diu traslladar-se in english) I no us podeu ni imaginar la de trastos que he anat acumulant en més d’un any aqui a Dublin... No vull ni sapiguer el que hauré de fer quan realment torni cap a casa o marxi del país definitivament... De moment porto 3 maletes plenes, 3 motxiles i almenys 6 bosses de plàstic plenes...

El canvi de pis... em servirà per començar amb aquests petits canvis en la meva vida a Irlanda... Però possiblement hi haurà algun altre canvi proximament, encara que no està segur: Treballar a les nits?

Read more...

dimarts, 20 de març del 2007

La festa major de tot Irlanda!!

Doncs va passar el St Patrick's...

i vam riure, i vam menjar, i vam cantar, i vam beure, i vam beure, i vam tornar a riure, i a lligar, i a cridar ben fort, i a saltar, i a ballar, i vam beure, i també els vam veure, i vem xerrar, i vem disfrutar, i vam passar son, i ressaca, i un dia sencer, i tota una vida...

Fins l'any que vé!!






Read more...

divendres, 16 de març del 2007

St Patrick's is here!!

Faig un parèntesi en les cròniques de Nova York per parlar d'un gran cap de setmana a Irlanda!

Ha arribat St Patrick's!!

En teoria és el meu segon St Patrick's a Irlanda, però a la pràctica serà el primer...

L'any passat vaig estar malalta i em vaig perdre la Parade (rua) i tota la festassa del dia... Mala sort... En canvi enguany, no em penso perdre res!!

St Patrick's es la FESTA amb majúscules a Irlanda... Els carrers de gom a gom, els pubs de gom a gom, concerts, gent disfressada... gent borratxa també... Vaja, una cita ineludible pels que estem perquí i som festeros de mena.. :p

L'agenda per dissabte està ben plena... jo no sé si aguantaré...

A les 12 del matí, anar a veure la Parade de St Patrick's... i començar a escalfar l'ambient...

A les 13,30, cita en un pub per anar a veure rugby. Aquest dissabte es decideix la copa de les 6 nacions de Rugby, i juguen Irlanda contra Itàlia, i França contra Escòcia... Si França perd i Irlanda guanya... farem un St Patrick's rodó perque la copa serà nostra (d'Irlanda esclar).

A les 3 que s'acaba el futbol, anirem a veure música tradicional ( o danses no m'ho feu dir) a St Stephen'ns Green.. (encara no sé ni on dinarem ni com... en aquestes festes menjar ocupa una posició secundaria... despres de beure).

Després pubs, i potser partit del Barça a les 7...

I després més pubs i més birra... fins a morir amb la pinta als dits... :p


Some jokes...

Why did God invent whiskey?
So the Irish would never rule the world.

Why do people wear shamrocks on St. Patrick's Day?
Regular rocks are too heavy.

How can you tell if an Irishman is having a good time?
He's Dublin over with laughter!

Are people jealous of the Irish?
Sure, they're green with envy!

"I married an Irishman on St. Patrick's Day."
"Oh, really?"
"No, O'Reilly!"


Why can't you borrow money from a leprechaun?
Because they're always a little short.

What do you call the man In the middle of a thousand Irishmen???
Bartender!!!

Why is it so difficult to find any decent pop musicians in Ireland?
Too many sham rockers

Why do frogs like St Patrick's day?
Because they all have green coats!

How many Irishmen does it take to screw in a lightbulb?
Twenty-one. One to hold the bulb, and twenty to drink until the room spins.

Read more...

dimarts, 13 de març del 2007

Cròniques de Nova York (II)

Gospel a Harlem

Una esglèsia vella, amb olor humida, molt humil pero autèntica va ser l'escenari de la primera experiència del diumenge al de matí a Nova York.

Vem anar a Harlem, barri mític que semblava tret d'un cap'itol de Bill Cosby, a veure una misa Gospel.

[Parèntesi:
Amb nosaltres va venir també una noia finlandesa que compartia habitació del hostel amb nosaltres... La seva presència a la misa Gospel em va despertat una sensació estranya... la de ganes de tornar a ser periodista... ja que la noia estava estudiant per ser escriptora i escribia a tothora i tot el que veia. Em va recordar a mi mateixa anys enrere... Pero aixo ja seria tema d'un altre post]

Tornant a missa...

(Nota: soc atea, així que esteu llegint una cronica d'una atea en missa XD)

Al principi l'esglèsia era pràcticament buida, pero el rector (o predicador, el que fos) va estar un quart d'hora llegint fragments de la biblia amb la mirada atonita dels quatre veins del barri, que anaven dient de tant en tant: Thank you lord! Thank you father... Yesss!!
Poc a poc el recinte es va anar omplint i va començar la música.

No puc dir que semblava tret d'una peli, perquè era tot molt casolà, amb gent normal i poca gent cantant, pero la música es feia ballar! El predicador animava a la gent a cantar, i tant els "locals" com els pocs turistes que hi estavem allà, ens axecàvem i ballavem tots plegat picant de mans (l'espectacle que vam fer nosaltres és indescriptible...).

Mai havia viscut una representació amb tanta espontaeitat i un ritme que s'enganxava sol.

El grup a fora de l'esglesia, amb finlandesa i tot

Durant la misa van donar també la benvinguda als "visitors" i ens van preguntar d'on erem. Nosaltres no vam tenir els collons de dir cfrom Catalonia, i no ens vam possar d'acord en dir que erem d'Andorra així que vem passar per finlandesos... XD perque la finlandesa va ser la única que va dir algo... (aixo d'explicar que és Catalonia a Estats Units és gairebé una odissea... que vam viure en les diferents converses que vam tenir amb els novayorkesos).

Desprès de varies cançons van sortir les nenes petites a cantar... i durant el seu "concert" va ocorrer el que em va semblar l'anecdota més bona de tot plegat: va sortir el rector real, un amb sotana blanca i tot, amb un got de café take away de l'Starbucks !!!! Feia temps que no veia una missa pero coi... si que s'han modernitzat a America!

Una de les parts més maques també va ser un troç en que les nenes petites van sortir a llegir. Cadascuna portava una redacció feta per ella mateixa en que parlavem de temes tant reivindicatius com el feminisme africà, Malcom X o sobre el black power...

Tot plegat va ser una misa bastant informal pels estandards que hi ha a paisos catolics: la gent entrava i sortia, deia "Yes" quan els hi semblava i tota l'estona cantaven sense parar (en plan musical XD).

El rector amb el café, una dona de les que cantaven parlant a la vegada pel movil... Totalment d'estar per casa vaja...

Davant una botiga de Harlem...

Despres de la missa vem anar a donar una volta per Harlem... Molt autentic!! Pero aixo ja es cosa d'una altra cronica en que vull parlar dels barris de Nova York...

Continuarà...

Read more...

divendres, 9 de març del 2007

Cròniques de Nova York (I)

La Sortida

(Aquesta crònica està escrita el mateix dia d'arribar a New York, o digueu-li crònica d'arribada i situació)

A les 7 del matí em vaig despertar. No havia sonat encara el despertador però els nervis i somnis difusos em van dir que hi havia prou de dormir.
Acabar la maleta, últims preparatius, esmorzar ràpid pels nervis... A les 10 havíem quedat ja amb mitja part de l'expedició per canviar euros pels famosos bitllets del monopoli (si... sempre a última hora, i encara em vaig deixar els euros a casa i vaig haver de tornar al banc XD).

Plens de bitllets verds... ara si que sí!

A l'aeroport, facturar i més nervis... Havíem sentit que ens faríen aquí un dels famosos controls de seguretat... i jo anava preparada fins a les dents (bank statements, payslip, documentació extra... bàsicament proves de que visc a Irlanda, just in case), i al final va resultar que res de res... El control típic i estàndard de qualsevol aeroport europeu i andandu!!!

L'avió va sortir molt puntual.

Més nervis.

I la durada del vol, 7 hores i escaig va ser una de les més ràpides de la meva història de vols. Se'm va passar volant: entre experiències agredolces, les pelis, el menjar i sobretot la bona companyia que quan em vaig adonar ja veia la costa de Nova York.

La vista des de l'avió...

La pitjor experiència durant el vol:

Hi havia força seients buits junts i vam pensar de reagrupar-nos tots 5 al final de l'avió, on hi havia plenty of space... M'assec al costat del Josep Arnau (ni a l'avió em puc desfer de tu nen!! hehe, és conya!) i als 5 minuts començo a notar una olor estranya... Al cap de poc, notava la sensació de quan vas al dentista i et posen un gas o oxígen a la boca perquè se t'adormi...
"Joseeeeep!! Que no em sento els llavis!! No notes una olor estranya??"
Ho vaig passar una mica malament, era l'única que ho notava i cada vegada tenia els llavis i la boca més adormits. Finalment, les hostesses em van atendre i em van explicar perquè m'estava passant això:
Quan despega l'avió, una mica del vapor del fuel es cola per l'aire acondicionat i s'acumula a la part de darrere de l'avió. Probablement jo tinc una espècie d'alèrgia al fuel...
Jo estava flipant!

Finalment em vaig canviar de seient i tot va passar.

La resta del viatge va passar tranquila, i amb vistes de Canadà per la finestra. La sort va ser que vam sortir a les 4 de la tarda de Dublín i el sol ens va acompanyar durant tot el camí, ja que vam arribar a les 6 de la tarda, hora de Nova York.

A l'aeroport americà, una altra vegada nervis. Ens havíen parlat d'una mega entrevista... i al final va resultar un: the passport and the forms??? (això si, previament havíem d'omplir uns papers dient que no atemptaríem a Estats Units). Em van pendre les empremptes dels dits, em van fer una foto txunga amb la webcam, els vaig dir q estic de holiday for 9 days... i a còrrer!

El primer en arribar al JFK va ser agafar l'Airtrain, un tren força nou sense conductor ("El deuen conduir amb joystick", deia l'Edu).

Agafar per primer cop el Subway va ser tota una experiència. Vam sortir del barri obrer de Queens straight away fins el centre. Bona observació: "Som els únics blancs de tot el vagó, us heu fixat?", deia la Yvonne).

Foto del segon dia però que queda be posar-la aqui.. XD

96th Street era la nostra parada. Dos carrers més avall, 5 minuts nomès i vam trobar el hostel. Està molt a prop, que bé!
La veritat és que vam ensopegar amb una bona zona per l'allotjament, a la 3a avinguda i amb força supermercats i... irish Pubs!!

Nota: no begueu mai Guinness fora d'Irlanda! Jo no en vaig beure però algú de l'expedició si... (no donarem noms hehe) i no és el mateix!

El dia el vam acabar al pub local i pensant: Què podem fer demà? (AKA improvisem?) Nova York és tan gran que no sabem per on començar!

Continuarà

Pintes al local pub

Read more...

dilluns, 5 de març del 2007

De tornada a Dublin!

L'aventura de Nova York ha finalitzat!!!

Han estat 8 dies intensos d'apendre, de visitar i de gaudir una ciutat que cada vegada se'm feia menys estranya i més propera...

Realment he tornant pensant que no em desagradaria gens quedar-m'hi a viure una temporadeta a New York... Ja m'hi trobava com a casa, cosa que m'espanta! (hehehe)

La crònica de tots els dies és llarga... així, i com que el bloc és meu XD, penjaré diverses croniques amb les aventuretes i impressions d'aquesta setmana als Estats Units... (dic en general Estats Units perquè vam anar un parell de dies a Washington!).

De moment, us deixo amb algunes fotos dels New York 5 (pronunciat "niu york fuif" a lo irlandes) AKA Comando Faixa de Catalans a Dublin!!

Cortesia de l'Edu:

Els 5 a la zona de gratacels:


L'Edu i jo amb una mega bandera... val a dir q no ens sentiem gens patriotics... sino ben al inreves.. hehe



Els NY Fuif fent el Kale borroka amb les plaques dels carrers... XD


Continuarà...

Read more...

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP