Cròniques de Nova York (I)
La Sortida
(Aquesta crònica està escrita el mateix dia d'arribar a New York, o digueu-li crònica d'arribada i situació)
A les 7 del matí em vaig despertar. No havia sonat encara el despertador però els nervis i somnis difusos em van dir que hi havia prou de dormir.
Acabar la maleta, últims preparatius, esmorzar ràpid pels nervis... A les 10 havíem quedat ja amb mitja part de l'expedició per canviar euros pels famosos bitllets del monopoli (si... sempre a última hora, i encara em vaig deixar els euros a casa i vaig haver de tornar al banc XD).
Plens de bitllets verds... ara si que sí!
A l'aeroport, facturar i més nervis... Havíem sentit que ens faríen aquí un dels famosos controls de seguretat... i jo anava preparada fins a les dents (bank statements, payslip, documentació extra... bàsicament proves de que visc a Irlanda, just in case), i al final va resultar que res de res... El control típic i estàndard de qualsevol aeroport europeu i andandu!!!
L'avió va sortir molt puntual.
Més nervis.
I la durada del vol, 7 hores i escaig va ser una de les més ràpides de la meva història de vols. Se'm va passar volant: entre experiències agredolces, les pelis, el menjar i sobretot la bona companyia que quan em vaig adonar ja veia la costa de Nova York.
La vista des de l'avió...La pitjor experiència durant el vol:
Hi havia força seients buits junts i vam pensar de reagrupar-nos tots 5 al final de l'avió, on hi havia plenty of space... M'assec al costat del Josep Arnau (ni a l'avió em puc desfer de tu nen!! hehe, és conya!) i als 5 minuts començo a notar una olor estranya... Al cap de poc, notava la sensació de quan vas al dentista i et posen un gas o oxígen a la boca perquè se t'adormi...
"Joseeeeep!! Que no em sento els llavis!! No notes una olor estranya??"
Ho vaig passar una mica malament, era l'única que ho notava i cada vegada tenia els llavis i la boca més adormits. Finalment, les hostesses em van atendre i em van explicar perquè m'estava passant això:
Quan despega l'avió, una mica del vapor del fuel es cola per l'aire acondicionat i s'acumula a la part de darrere de l'avió. Probablement jo tinc una espècie d'alèrgia al fuel...
Jo estava flipant!
Finalment em vaig canviar de seient i tot va passar.
La resta del viatge va passar tranquila, i amb vistes de Canadà per la finestra. La sort va ser que vam sortir a les 4 de la tarda de Dublín i el sol ens va acompanyar durant tot el camí, ja que vam arribar a les 6 de la tarda, hora de Nova York.
A l'aeroport americà, una altra vegada nervis. Ens havíen parlat d'una mega entrevista... i al final va resultar un: the passport and the forms??? (això si, previament havíem d'omplir uns papers dient que no atemptaríem a Estats Units). Em van pendre les empremptes dels dits, em van fer una foto txunga amb la webcam, els vaig dir q estic de holiday for 9 days... i a còrrer!
El primer en arribar al JFK va ser agafar l'Airtrain, un tren força nou sense conductor ("El deuen conduir amb joystick", deia l'Edu).
Agafar per primer cop el Subway va ser tota una experiència. Vam sortir del barri obrer de Queens straight away fins el centre. Bona observació: "Som els únics blancs de tot el vagó, us heu fixat?", deia la Yvonne).
Foto del segon dia però que queda be posar-la aqui.. XD96th Street era la nostra parada. Dos carrers més avall, 5 minuts nomès i vam trobar el hostel. Està molt a prop, que bé!
La veritat és que vam ensopegar amb una bona zona per l'allotjament, a la 3a avinguda i amb força supermercats i... irish Pubs!!
Nota: no begueu mai Guinness fora d'Irlanda! Jo no en vaig beure però algú de l'expedició si... (no donarem noms hehe) i no és el mateix!
El dia el vam acabar al pub local i pensant: Què podem fer demà? (AKA improvisem?) Nova York és tan gran que no sabem per on començar!
Continuarà
Pintes al local pub
13 comentaris:
cada dia q passa tinc més ganes d'anar-hi!! em penso q d'aquest estiu no passa.
l'airtrain també hi és a chicago, són pràctics, jo vaig pensar en l'ibertren, pq eren com de joguina, oi?
Doncs ho tindré en compte, això del vapor de fuel a la part de darrere de l'avió i també no beure Guinnes fora d'Irlanda :)
Oh!
Quina enveja de viatges!!!
Jo també vull!!!!
:)
Això del fuel és veritat: una volta, quan ens enlairàvem, vaig arribar a veure com entrava fum (autèntics núvols de FUM blanc amb olor a combustible) dins l'avió; vaig traure una llibreta i vaig començar a fer testament, per si de cas. Per sort, només va ser un ensurt.
Ei! A qui se li acut demanar Ginness fora d'Irlanda, venint d'Irlanda? Dona, això no es faaaaaa!
Bones Esteve! Doncs cap a Nova York!! ... encara que abans hem d'anar a Tokyo eh?? ;)
Elsinor... lo del vapor de fuel encara... pero lo de la Guinness... Mai de la vida!!! :p
Donoooot!!! a la proxima apunta't dona!!!
Giorgio... lo de la Guinness no vaig ser jo!!! A nova york bevia Budweiser q es la cervessa d'alla (sempre la cervessa local tu, com a Catalunya l'estrella, classic!). el q no ens podem remediar els catalans a stem a Dublin es anar a irish pubs quan marxem abroad... Mira tu, la tradicio es la tradicio, i a qualsevol pub irlandes et pots trobar com a casa! ;)
Jo vaig ser uns dels traidors de la Guinness.. s'ha de provar tot nens!!
L'aire blanc dels avions normalment és aire fred (aire condicionat), no fuel... (osti, si entres fuel a aquest ritme ja hauríeu mort tots: vas fer be de fer testament...)hehe
Ei, aquestes fotos molt maques... No n'hi ha CAP de preparada, eh?? van ser totes improvisades i van quedar així d'espontànies! :-)
Per cert, m'agrada molt la segona: La Yv fent com en Colom, tu i jo flipant amb els gratacels, la N apuntant al sol i el Josep apuntant-nos a nosaltres :-)
hehehe
meeeeeeeeeees! volem més!
Jo a l'entrevista segur que estaria molt tranquil i es que tinc una llarga experiencia en entrevistes.
I quan et van fer la foto vas sortir fent el signe heavy?
Quins records! No us veu sentir coma a casa deseguida? Aixo dels pubs irlandesos es curios, nosaltres tambe vem anar a un, pero es que NY n'esta ple!
Bones!!
Aviam si em digno a penjar una segona cronica ja!!! (massa coses, massa poc temps)
Edu, de fotos cap de preparada home!! I la segona es bonissima!! Crec que tu tambe tens un parell d'aquestes..
Sergi! Quan pugui mes!
Sir William, ja saps q el signe heavy el foto a tot arreu... pero a la web cam de l'aeroport d NY no n'hi havia espai... ni temps.. :p
Damma, la sensacio d'estar a casa va ser present cada dia... Jo de fer ja m'hagues quedat alla... ;)
The gene pool could use a little chlorine.
Oops. My brain just hit a bad sector.
The gene pool could use a little chlorine.
Publica un comentari a l'entrada