Històries per seguir endavant (o no)
Fa més de 10 anys que ens coneixem...
Aquesta hauria de ser una història per seguir endavant.
-----------------------------------------------------------
I si...?
Read more...
dimecres, 31 de gener del 2007
Read more...
dilluns, 29 de gener del 2007
Balla amb mi rockabily, nena
Un noi molt molt molt delicat em va treure a ballar. Jo anava borratxa i no era capaç de dir-li res en anglès.
Feia temps que ningú no em treia a ballar i vaig trobar divertit sobretot ballar amb aquest noi amb el que jo sabia que mai de la vida podria passar res.
Pues si que va passar!
dilluns, 22 de gener del 2007
Muntanya, neu i bona companyia
Diumenge em vaig axecar molt ilusionada...
Feia sol, i per fi, em disposava a fer una caminada a Irlanda!!
A les 9,30 vaig quedar amb l'Eider, per fer un café, que vam acabar prenent en el Supermac's (macdonals irlandès..). Feia una mica fred però estavem molt emocionades.
Arribem al lloc de sortida... "sembla una mica dominguero tot plegat no?". "Tu no t'enfiis dels vells que desprès són els que més tiben a la pujada!"...
Quina sort, podem pujar al bus desprès d'una mica de confussió i de parlar 4 o 5 vegades amb un iaio super simpàtic que era qui ens feia de guia... L'Eider deia: "Té cara de dir-se Txomin!!" "Txomin??" "Si tia, Txomin es Domingo en euskera". "Pues aiva la hostia, Txomin!"
Arribem al nowhere on tot és verd i la grisor de Dublín queda molt lluny. "On va tota la gent?" I el Txomin ens contesta: "to the toilet"... Nosaltres domingueres com ningú, preguntem a un altre excursionista irlandès: "Excuse me, where is the toilet?" (val a dir que es veia una casa mooolt a prop) i ens contesta amablement: "Any bush you can find!!" (bush= arbust) hehehehe Com ens hem de veure!!! XD
Paisatge verd, boscos i pujadetes... No semblava que estiguessim a tres quarts d'hora de Dublín. La colla... bona gent, tot i que amb una mitjana d'edat més aviat grandeta. La veritat és que ens van tractar superbé, i hi havia moments en que teníem complexe de ser les mascotes del grup. "Where are you from?" "I'm from Catalonia and she is from the bask country" "Oooohhh, lovely!" :D
Vam xafar neu, molta neu. Vam "volar" per sobre les muntanyes, amb un vent huracanat i propi de l'antàrtida que ens duia volves de neu. Vam rebre el sol tímid d'Irlanda.. i fins i tot la pluja.. Tots els elements ens van acompanyar
Vam riure i molt. Gairebé 5 hores rient... però és que amb els personatges que hi havia perllà no era per menys. A part del nostre encantador Txomin, que tota l'estona ens anava preguntant si ens agradava, que en pensàvem, com estàvem... hi havia una penya força curiosa... Per exemple ens vam trobar al doble irlandès del Bill Murray (nosaltres ben convençudes de que era ell, en Bill, perquè era idèntic). Teníem també al Forest Gump, a un vell que tenia una retirada a un dels ZZ Top... i el millor de tots... el Tom Cruise!!! Lo del Tom Cruise va ser una iluminació enmig de la grisor de la tormenta a dalt de tot de la pujada... Ens vam creuar amb el grup de Hill mountains del mateix club excursionista (que en realitat es un pel més dur que el nostre), i el guia era el Tom... Amb el barret posat, era idèntic i fins i tot més guapo... però quan es va treure el barret... ens va mig decepcionar.. perquè era ros i tenia el cabell a lo nacker... :P Tot i així la revelació va ser sorprenent, i fins i tot ell es va adonar que el miravem descaradament... Ara el nostre objectiu es entrenar-nos per anar a l'altre grup hehehehe
En resum, entre Tom Cruise, i Bills Murrays, i ZZ Top, i el nostre Txomin (i segur que em deixo a algun mes) vam passar una caminada fantàstica...
Aquesta és una foto insòlita de les muntanyes de Dublín, on la neu es cara de veure...dissabte, 20 de gener del 2007
Un pas més i ens trobem en mig del camí
A poc a poc anem superant estats d’ànim...
L’energia em torna de nou, pensant en les noves coses que començo a fer:
Si aquest post l’haguès penjat a blocat... estaria sota la categoria de Land of the free ‘Evolució caminarie’, perquè demà torno a caminar!
Amb una companya de feina ens hem apuntat a un club excursionista de Dublín, i demà començarem a fer la primera caminadeta… Per començar de 18 km, ja que fa mooolt de temps que no camino, pero jo crec que per un primer tast ja m’anirà bé.
La veritat és que estic molt emucionada… Li treuré per fi la pols a les bambes, recuperaré la meva motxila i la meva camelback… i a estirar les cames!!
La intenció es fer unes quantes caminades quinzenalment, i si va bé federar-nos i fer-ne de més serioses…
Caminaré, i a més faré turisme natural per la illa esmeralda!
dimarts, 16 de gener del 2007
Absència
Ahir vaig haver de llegir això davant de molta gent. Ho vam escriure el meu germà i jo. No podia aguantar les llàgrimes, però vaig fer un esforç, perquè volia que tothom sentís el que sentiem.
El matí s’ha alçat núvol, i tu no estaves.
La buidor és gran, però és més gran encara el record que ens has deixat, i que estarà per sempre en el nostre cor.
Sempre lluitadora, has estat una gran dona que ens ha donat exemple a dues generacions.
Ens has ensenyat a viure, a estimar, a lluitar.
Ens has mostrat que mai s’ha de donar ningú per vençut.
La teva presència ens ha inspirat a tots a seguir endavant.
La teva alegria, la teva força per viure, ens ha donat l’al·lé per seguir el camí.
Superar obstacles, malalties, pèrdues... La vida no ha estat fàcil i tu ho saps.
Finalment ara, has pogut descansar.
Avui el matí s’ha alçat núvol, i tu no estaves.
El cor té raons que la raó no pot entendre.
Els records són fràgils, però el teu serà sempre etern, perquè viurà a través de nosaltres.
No t’oblidarem.
Gràcies Mari Gracieta. Gràcies iaia.
dijous, 11 de gener del 2007
Mai entendré la paperassa (i menys per preparar viatges)
Si hi ha una de les coses que més odio en aquest món es la paperassa...
Documents oficials, fotocòpies compulsades, sol·licituds, impressos varis, formularis, extractes bancaris (a Irlanda aconseguir-los és més difícil que robar el banc)... i vises (entre moltes d'altres històries).
Com que gairebé no m'he mogut d'Europa no m'he hagut de preocupar gaire pels visats, i a més venint de la Unió Europea, etc, etc.. Però ara gairebé estic visquent de primerà mà la de dificultats i entrebancs que et poden demanar per tramitar una simple visa turística per passar 10 miserables dies de vacances...
Al febrer, marxem uns quants catalans (de Dublín) a Nova York. Per nosaltres girebé cap problem, tenir el passaport en regla i prou, però vindrà també la meva companya de pis que és polonesa...
Polònia pertany a la UE, però no és un dels països afortunats que tenen conveni amb Estats Units pels visats turístics... Així que la Kassia, està tramitant una Visa turística que porta tant o més complicació que una matrícula a la Universitat...
No se´n fien de ningú. I menys els americans. I menys desprès de l'11-S.
I a mi em costa de creure que jo, per exemple, sigui més inofensiva que la Kassia... (hehehe)
No sap si li donaràn el visat turístic per passar nomès 9 dies a Manhattan, i ja li han demanat que comprès el vol prèviament i què tinguès tota la reserva feta... I si no em donen la visa? Què faig amb el vol comprat i el hostel pagat? Me'ls menjo amb patates?
Ha d'omplir una mega estricte formulari, en el què havien de surtir tots els detalls de la seva vida (nomès li faltava posar la talla de les sabates) i el nom de les persones amb què viatja... (esperem que el meu nom o el del Josep Arnau, buscats per la Interpol, no li afectin a aconseguir la visa XD). L'anècdota del formulari que em va semblar super heavy era que havia de posar una foto d'ella, però no una de normal, sinò una amb unes característiques concretes, com ara tenir el cabell recollit!!
I el més fort de tot: ha hagut de solicitar una entrevista a l'ambaixada americana a Dublín... on ves a saber que li preguntaran...
I tot això per 9 dies a Nova York... Jo crec que senzillament si ho haguès de fer jo, pensaria: a pendre pel cul Nova York!!!! Tinc realment pànic a les paperasses, i sé que mai a la vida guanyaré cap subvenció, ni pisos protegits, ni tindré una targeta de crèdit a Dublín... senzillament, no m'agrada omplir i moure papers.. No puc...
Tot i així.. animo cada dia a la meva companya de pis, ajudant-li tot el que puc... Em rebenta els nassos, que jo tingui una cosa tant fàcil que a ella li costa temps i calès, nomès per ser polonesa...
I mentrestant l'animo... em vaig emucionant.. Neeeew Yoooork... Neeeeeeeew Yoork!!!!
dilluns, 8 de gener del 2007
Tornant als orígens
Ha sigut una tornada una mica virtual i amb trampa, pero ho he fet.
Torno a ser valenciana!!
M'explico:
Desprès de passar mitja joventut a Catalunya, i de tenir una vida construïda allà durant gairebé 8 anys, em trobava una mica com si haguès renunciat als meus orígens que estàn a Castelló de la Plana, i més concretament a Almassora.
Aquest Nadal em vaig torna a empadronar al meu poble, a Almassora...
Oficialment, ara mateix, no tinc ni vot (ni veu) a Catalunya. Ja no soc ciutadana (?) d'Avià, al costat de Berga, ni veïna de Manresa (antic meu domicili), ni estudiant de l'Autònoma... Ja no em resta cap lligam burocràtic...
Tot i així, em continuo sentint-me catalana... si! Poques vegades parlo de política en aquest bloc (veure Land of the free, si ho dubteu)... però això no és política. Per mi Catalunya és tot: el Principat, el País Valencià i Ses Illes. Quan em pregunten a Dublín d'on soc, sempre contesto: I´m from Catalonia!!
I perquè tornar a ser almassorina?
Doncs perquè en venir a Dublín vaig trencar amb una vida que tenia a Catalunya, i ara, recentment, m'he plantejat que no tornaré a Catalunya (Principat). Tampoc crec que torni a Castelló, però allà encara tinc un sostre per aixoplugar-me que és la sempre acollidora casa dels pares... hehehe
I viure a Dublín, com encaixa?
Doncs no sé quant de temps m'hi estaré, però diria que 6 anys més no.
6 anys més?
Encara no m'he registrat a l'ambaixada dels veïns aquí a Dublín... però si ho fes ara mateix començaria a comptar desde zero fins a 6 anys... data en què es pot demanar la doble nacionalitat: seria irlandesa??
Per mi es una utopia... perquè abans de 6 anys m'agradaria haver anat al Japó...
Tot plegat... em dóna la sensació de que vulgui fer moltes coses i no acabi fent cap.
I l'altra pregunta: seré capaç de trobar un lloc que m'estimi a mi i que jo estimi??? a on està?
Read more...
diumenge, 7 de gener del 2007
Pel Ferran
Tothom canviem. Tothom és diferent ara que fa uns mesos o un any.
Però hi ha coses que sempre perduren com l'amistat, i jo crec que la nostra amistat ha canviat.
Et miro i me'n recordo de les nits en què el Josep, l'Enric, tu i jo feiem pintes fins les tantes divagant sobre molts diversos temes.
Et miro i me´n recordo dels dissabtes d'estiu en què em trucaves per anar a fer un mos al mercat o anar a dinar a l'italià.
Et miro i me'n recordo dels diumenges al Phoenix Park...
Sé que segueixes sent el mateix, i que em respondràs igualment si jo et demano algo.. però hi ha una cosa que fa que tot sigui lleugerament distint...
Des d'aquest agost, que estic gelosa.
Gelosa s'amistat.
Tinc gelos de no poder compartir amb tu més moments, que dediques a una altra/es persones.
Tinc gelos de no poder planificar amb tu un viatge, per exemple, perquè no tenim l'oportunitat mai de parlar-ne.
Tinc gelos de... moltes coses.
Tot està OK fins que ens adonem que no ho està. Jo vaig trobar l'altre dia que hi havia algo que no estava OK: se'm va possar un nus a la gola quan vas dir que no venies a l'esdeveniment més important dels Catalans a Dublín perquè te'n anaves de viatge amb la persona de la qual en tinc gelos.
Se m'ha posat un nus a la gola que em costa de treure. No puc.
Res és ja el que era.
dissabte, 6 de gener del 2007
Propòsits
Encara amb la nostàlgia d'haver deixar el bloc de blocat... m'encaro a una nova etapa.
És nomès un canvi de plataforma, pero també significa un canvi de maneres, d'entorn i de propòsits.
Ja sabeu... tant a Land of the free (que en pau descansi XD) com a Terra de llibertat, sempre sommiant amb els canvis, els reptes i els propòsits. Digueu-li inconformisme, digueu-li situació de perdúa constant, com vulgueu.
La llista de propòsits d'any nou que em faig a mi mateixa:
- Reorganitza't amb el que tens
- Aprèn dels demès. Fixa't
- No cal que facis sempre el que et vé al cap. Pensa-t'ho abans
- Buscar la inconsciència no sempre ajuda
- El que busca no troba. Fes i sola trobaràs sense voler trobar-ho
- Confia més en tu mateixa
i el típic:
- la santa trinitat: deixar de fumar, de beure i anar al gimnàs
- estalviar
- vida més sana... etc etc etc etc etc etc etc!!!
Bon any nou!!!
dimarts, 2 de gener del 2007
Un canvi...
Probo per últim cop connectar-m'hi...
Ni per http://www.bloc.cat/1532, ni per http://landofthefree.bloc.cat/. Tampoc funciona el http://www.blocat.com/1532, i ni se m'ha acudit mirar www.lamevaweb.info/1532...
Fa uns quants dies que no puc entrar en el meu bloc de Bloc.cat, Land of the free.
Una cosa són problemes temporals, per poder publicar, per poder comentar... pero es que jo ja no puc veure ni el meu bloc...
Ha estat una decissió que m'ha costat molt, però...
Despres de 1 any i 10 mesos... deixo blocat, la plataforma de blocs en catala...
Land of the free ha mort.
I la reobro amb un nom similar, pero en catala, Terra de llibertat, en una plataforma en angles... Esperant continuar amb la feina que estaba fent...
Per una altra via... Pero tornem a ser aqui!!!
Salutacions a tothom!