Mai entendré la paperassa (i menys per preparar viatges)

Si hi ha una de les coses que més odio en aquest món es la paperassa...

Documents oficials, fotocòpies compulsades, sol·licituds, impressos varis, formularis, extractes bancaris (a Irlanda aconseguir-los és més difícil que robar el banc)... i vises (entre moltes d'altres històries).

Com que gairebé no m'he mogut d'Europa no m'he hagut de preocupar gaire pels visats, i a més venint de la Unió Europea, etc, etc.. Però ara gairebé estic visquent de primerà mà la de dificultats i entrebancs que et poden demanar per tramitar una simple visa turística per passar 10 miserables dies de vacances...

Al febrer, marxem uns quants catalans (de Dublín) a Nova York. Per nosaltres girebé cap problem, tenir el passaport en regla i prou, però vindrà també la meva companya de pis que és polonesa...
Polònia pertany a la UE, però no és un dels països afortunats que tenen conveni amb Estats Units pels visats turístics... Així que la Kassia, està tramitant una Visa turística que porta tant o més complicació que una matrícula a la Universitat...
No se´n fien de ningú. I menys els americans. I menys desprès de l'11-S.
I a mi em costa de creure que jo, per exemple, sigui més inofensiva que la Kassia... (hehehe)

No sap si li donaràn el visat turístic per passar nomès 9 dies a Manhattan, i ja li han demanat que comprès el vol prèviament i què tinguès tota la reserva feta... I si no em donen la visa? Què faig amb el vol comprat i el hostel pagat? Me'ls menjo amb patates?
Ha d'omplir una mega estricte formulari, en el què havien de surtir tots els detalls de la seva vida (nomès li faltava posar la talla de les sabates) i el nom de les persones amb què viatja... (esperem que el meu nom o el del Josep Arnau, buscats per la Interpol, no li afectin a aconseguir la visa XD). L'anècdota del formulari que em va semblar super heavy era que havia de posar una foto d'ella, però no una de normal, sinò una amb unes característiques concretes, com ara tenir el cabell recollit!!
I el més fort de tot: ha hagut de solicitar una entrevista a l'ambaixada americana a Dublín... on ves a saber que li preguntaran...

I tot això per 9 dies a Nova York... Jo crec que senzillament si ho haguès de fer jo, pensaria: a pendre pel cul Nova York!!!! Tinc realment pànic a les paperasses, i sé que mai a la vida guanyaré cap subvenció, ni pisos protegits, ni tindré una targeta de crèdit a Dublín... senzillament, no m'agrada omplir i moure papers.. No puc...

Tot i així.. animo cada dia a la meva companya de pis, ajudant-li tot el que puc... Em rebenta els nassos, que jo tingui una cosa tant fàcil que a ella li costa temps i calès, nomès per ser polonesa...

I mentrestant l'animo... em vaig emucionant.. Neeeew Yoooork... Neeeeeeeew Yoork!!!!