dijous, 23 de juliol del 2009

M'agrada tornar a estar estressada

Torno a estar estressada a la feina i m'agrada.

De fet, feia més de 3 anys que no tenia aquesta sensació. I tot i que estar estressat no és bo, jo crec que determinades persones ho necessitem.

Però en el meu cas, la raó per la qual tinc estres al treball és realment per una bona notícia: Ara fa 3 setmanes vaig trobar una nova feina (diguéssim que una nova posició a la multinacional on treballava) molt relacionada amb els meus estudis! (vaig fer periodisme) Ara soc la especialista de tot el contingut en castellà de la meva empresa! Dit així no sona gran cosa, però bàsicament el nou treball consisteix en escriure i traduir els continguts de l'anglès al castellà que es faran arribar als clients!

La veritat és que com debeu imaginar estic contentíssima per aquesta nova posició! Deixo la meva anterior feina d'analista de frau (si treballava d'això... però tot i que soni molt emocionant el títol, en realitat no ho era) per un treball que realment em venia molt de gust fer, i em dona continuïtat al que havia fet a Catalunya, quan treballava en l'agència de comunicació.

I clar una nova feina molt sovint comporta més estres (i deunidó, no paro, ha estat un canvi brutal). Però m'agrada tornar a estar a estressada!

^_^`

En un altre post explicaré més cosetes sobre treball... i anecdotes que n'hi han.. hehe

En dos dies marxo a Alemanya de vacances... així que sino em dona temps d'escriure res més... Crònica a la tornada!!! ;)

Read more...

dimecres, 15 de juliol del 2009

Bloc Vs Feisbuc. I tu de quin ets?

Tinc de 30 a 60 minuts morts sense fer res, i decideixo conectar-me a Internet. Desprès de mirar els correus personals, que faig a continuació?:

a) Me'n vaig al meu bloc i postejo com m'ha anat el dia o explico qualsevol altra història, i desprès visito alguns altres blocs que sovintejo.
b) Obro el feisbuc, faig el tafanerot de les fotos i missatges d' "amics". Poso qualsevol xorrada en el meu "estat", i segueixo tafanejant.
c) Miro sobretot prensa seria i articles d'economia avançada.
d) Em dedico a jugar a poker online
e) Internet? Jo no tinc temps per Internet!!

Aquí hi ha possiblement una de les respostes per la meva absència al bloc, i no és la de poker online! No sé si a d'altres blocaires us ha passat, o si és un fenomen global, però les xarxes socials tipus feisbuc i tuiter han anat deixant de banda al bloc "tradicional"?

Concretament a mi, em va passar. I suposo que em seguirà passant. A la feina no puc accedir a Internet per temes personals (és el gran inconvenient de treballar a una multinacional :S) així que quan arribo a casa el primer que em miro és el correu i desprès feisbuc i sa tia :p

No puc dir que "la meva vida ha canviat gràcies al feisbuc", tot i que coincideixo en què és una eina per establir contactes amb gent que feia temps que no parlaves o no tenies contacte tant directe. Encara que finalment potser acabis trobant-te aquella persona que nomès has vist un cop però ja t'ha afegit com a "amic", o un conegut d'un conegut, o simplement amb gent de la feina, amb els que maaaai has parlat a la feina, però amb els que queda "cool" tenir-los al feisbuc. Amb més amistats millor!

I si. He de confesar-ho. És el mètode perfecte per fer el tafanerot: veure que fa el teu cosí o cosina que fa segles que no veus (i deunido quines tajes que s'agafa per les fotos que ha penjat), el teu ex, o simplement tafanejar en la vida privada d'aquell amic de l'escola primària que no has tornat a veure mai més...

Així, si aquests 60 minuts que tinc "lliures" els gasto en el feisbuc, quina mandra entrar en el meu bloc i postejar o visitar els blocs veïns... Si total, tampoc escribia gaire sovint oi?

Bloc 0 - Feisbuc 1

Bé això ha sonat a excusa barata, però és la veritat. I en el meu cas ha estat tal i com ha ocorregut. Però clar, desprès d'explicar al post anterior que retorno al bloc, i que intentaré escriure sovint, us preguntareu: i perquè he tornat al bloc? Quina és la veritable raó, si tanta mandra em feia?

I la resposta és: per nostàlgia.

Nostàlgia d'aquells temps en que el bloc era part de la meva vida.

L'altre dia estava caminant - sovint vaig a caminar en els dies lliures (curtes distàncies, res del que feia)- i me'n vaig enrecordar del bloc. De com disfrutava escribint-hi. De com aquest bloc (sobretot la seva versió a blocat) em va ajudar en molts moments de la meva vida. De com a través d'aquí vaig decidir venir a Irlanda (si és cert, ara blocat no està funcionant, però quan vagi us penjo el link! -ACTUALITZAT: Aquí hi ha el post de l'antic bloc que deia: http://landofthefree.bloc.cat/post/1532/34331), i altres decissions importants. Però el bloc també em va portar a conèixer a gent maquíssima, ja sigui virtualment o a través de les legendaries trobades de blocaires. Això i moltíssims altres records que fan que mantenir el bloc valgui la pena.

Així que a partir d'ara: 5 minuts per mirar el feisbuc i 55 minuts pel bloc! O s'intentarà! :p

Bloc 2 - Feisbuc 1

Read more...

diumenge, 12 de juliol del 2009

NOVA IMATGE, NOVA ETAPA

M'ha costat, però desprès de 7 mesos de silenci blocaire he decidit tornar a engegar "Land of the free"!

Així que aquí estic de nou, sense gaires promeses (que desprès quedem malament :p) però amb ganes de tornar, més que res perquè em feia pena deixar el bloc així, abandonat...

He rentat una mica la cara al bloc, amb disseny i plantilla nous, i m'agradaria poder dir que torno amb ganes d'engegar una nova etapa, tant a la meva vida real com a la virtual. El fet de pensar de tornar a escriure al bloc em va plantejar el veritable sentit de tenir-lo. No m'agradaria que fos un lloc on he d'escriure per obligació (nomes per mantenir-lo) com he tingut la sensació moltes vegades. Nomes m'agradaria que tornès a tenir el sentit original que per mi tenia. Parlar del que em preocupa, el que em passa pel cap, els reptes, les il·lusions, els somnis, etc. No sé si algú se'n recordarà, dels que em seguien a l'altre bloc, quan postejava per dir que tenia el repte de fer una d'aquelles caminades tant llargues de resistència... i tot se m'enfocava a aconseguir el que em proposava...

Bé doncs ha plogut bastant des d'aquells posts. Allò era una Unmei (tot i que crec recordar que el meu nick llavors era Luthien) una mica insegura, que necessitava el bloc com a una via d'escapada a la vida real. Luthien va passar per una etapa de canvis molt important a la seva vida, i canviant-se el nom a Unmei va decidir acabar una relació sentimental d'uns 9 anys i marxar del Berguedà a Dublín - Irlanda. Aquí, a Irlanda, moltes n'han passat. Molta inseguretat i molta por, però a la vegada una descoberta de coses noves, amics i un canvi definitiu de vida. Però Unmei a Irlanda també ha passat per una evolució: de sortir gairebé els 7 dies de la setmana i estar en totes les festes i saraos de Catalans a Dublín, a fer una vida més tranquila, estant una relació estable (doncs 1 any i mig sortint amb un noi irlandès), treballant i estudiant, i més similar a la que feia a Catalunya quan es deia Luthien. I si hem de parlar de seudònims, potser aquesta etapa no seria ja ni la de Luthien, ni la d'Unmei, si no la de la Noemí, ja que crec que ja s'ha perdut el sentit d'amagar la identitat real sota un seudònim. Tot i així, per questió de mandra bàsicament i per no liar gaire al personal, continuaré postejant com a Unmei. ;)

Bé doncs... així que tornem a estar aquí! I amenaço amb tornar a escriure tots els maldecaps i històries que tingui, i a fer visita i recompte dels blocs que seguia, i en definitiva tornar a estar viva pel mon blocaire!

Per finalitzar aquest primer post de re-obertura, us poso algunes imatges que aquest bloc ha tingut, ja sigui en la etapa actual a blogger, o a l'antic bloc a blocat.

Enjoy!

Última imatge del bloc (2008-2009):

Imatge de Land of the free a blocat (2007 ?):


Alguns dels baners que vaig utilitzar a blocat (2005-2007):




Continuarà...

Read more...

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP