Petits canvis, petites senyals
I arriba un dia en què et comuniquen un petit canvi... i penses doncs potser ja em tocava no?
Fa dos dies que ens van dir que the nightshift is over. Se acabó. C'est finit! Punt i final.
I jo he rumiat i he rumiat i el cap m'ha explotat de tant rumiar...
Realment estava molt agust a les nits.. tot compensava: el sou, la nova vida.. però tampoc pot durar per sempre no?
Només treuen el meu departament a la nit... es queden altres.. I clar les sensacions són contradictòries: tothom al departament està deprimit per la decisió dels supervisors, perquè sembla que no s'ha tingut en compte tota la feinada que fèiem a la nit...
A mi personalment, i en calent, també em va deprimir força: les nits, la gent, el bon ambient que hi ha treballant... i tota la meva vida que ara està construïda entorn a aquest horari...
Però havent passat uns dies realment penso amb el cap clar i me'n adono que últimament no estic dormint bé. Que els caps de setmana no puc fer horari diürn, que em costa dormir de nit quan no treballo, que em costa dormir de dia quan treballo, que estic farta de les hores perdudes d'insomni i de esmorzar a les 7 de la tarda i dinar a les 2 de la nit... i esmorzar un altre cop a les 6 de la matinada... Que no sóc capaç d'aixecar-me a les 2 del migdia un dissabte per quedar amb amics per dinar.. Què m'estic perdent moltes coses que abans no em perdia... Què ja no se ni quin hora marca el rellotge.. ni quin dia de la setmana som...
Així que a partir del gener començaré una nova vida... i suposo que la decisió d'altres potser també ha servit com a una important senyal per mi: rebobinem, recomencem, i encarem el futur!
Doncs aviam, un altre canvi.
I enrere quedaran els 8 mesos en què vaig estar treballant de nits i vivint crec que una experiència única per mi!
I ara.. a mirar endavant!
Continuarà...
