dilluns, 20 d’agost del 2007

Ja ha arribat l'hivern!

Doncs si... com ho sentiu: A Irlanda ja és hivern.

Ni tardor ni res.

De fet la tardor ja l'hem passada amb aquests mesos tan macos d'estiu i amb un termòmetre que no pujava dels 15 graus ni volent. Plovent i amb temporal de vent.

No vam tenir ni estiu, nomès durant una setmaneta al juny, sembla que vam passar de 20 graus... i ara a 20 d'agost ja cal treure la bufanda (ja no dic la màniga llarga perquè fa temps que la portem posada) i començar a posar-se l'abric..

A l'amic blogger Marquitus, li fa ràbia que parlem del temps: cada dia fa fred, torna a ploure... Però coi! Tots coincidim en què és una situació gairebé insòlita la d'aquest estiu a Irlanda!

Perquè ara no us penseu que aquí sempre fa fred... sinò que possiblement sigui una d'aquestes estranyeses del canvi climàtic!

No he parlat amb els vells locals, però els meteoròlegs de la terra diuen que ha estat l'estiu més fred i humit dels últims 50 anys!
I quina creu ser meteoròleg en aquesta illa grisa... sempre donant males notícies!

Tot i així, al mal temps haurem de fer bona cara... i jo ja estic ben preparada per afrontar l'hivern!

Per mi és com si de cop haguès començat el nou curs o el nou any, ja a l'agost i tot... I és quan venen al cap els típics pròposits tan típics i tòpics d'aquesta època.

Aixi que el meu pròposit d'aquest any serà estudiar japonès!

Que si... ja ho sé... que em repeteixo més que l'all! Però realment m'hi he de posar, i ara el propòsit serà estudiar cada dia!!
まいにちに日本語ベンきよしましよう!

S'haurà acabat la temporada de bolets a Irlanda??

Read more...

dissabte, 11 d’agost del 2007

Esbós d'entreteniment

Intento no pensar en tot allò que em venia al cap durant els últims posts... I ho faig agafant-me ben fort a tot el que va succeint al meu voltant.

Vaig anar a un concert excel.lent de l'Steve Vai aquí a Dublín... On la música d'aquest bon home em va fer transportar cap a un altre món durant dues hores. Guitarreo, tècnica però sobretot melodia van ser els ingredients de la seva cuina.

Vaig passar un cap de setmana entre penyistes (hehe) a Edimburgh! Vam anar a veure el Barça, vam sortir pels pubs locals (as usual) i vam fer una escapadeta al countryside d'Escòcia: muntanyes, castells, verdor, llacs, ovelles, vaques i algun turista despistat com nosaltres...


Però possiblement el que m'ha fet pujar els ànims no ha sigut ni Edimburgh (on tinc que tornar a visitar al meu amic, que el vaig veure de molt de passada) ni concerts, ni festes... potser ha estat que ja tinc companya de pis real i de carn i os!

Portava bastant de temps vivint sola al pis, i tot i que creia que no m'afectava, ara per fi m'he adonat que ara ja no m'he de passar nits rumiant i rumiant. Ara tinc algú amb qui parlar, sopar o simplement riure!

L'Eva es va instal.lar ara fara una setmana i mitja, i tot i que no ens hem vist gaire (horaris raros, feina) crec la seva presència ha influit molt positivament en mi...

Apart de l'arribada de l'Eva, també estic intentant animar-me amb diferents coses: canvi de departament a la feina (mantinc l'horari de nit), coneixences noves, algun dia esporàdic de solet a Dublín, i el positivisme que m'aporta sempre les classes de japonès!

Paral.lelament, i en el món virtual, he volgut obrir un fotolog (Watashi no ryokoo, el meu viatge) que escriuré en anglès, i m'he estic dedicant bastant a millorar la web que vaig fer per la gran Penya Blaugrana d'Irlanda: www.irlandablaugrana.com que està en anglès i ja comença a tenir força irlandesos registrats en el forum!

Cada peça de tot això, constitueix un esbós d'entreniment que fa que oblidi (ho he de fer) totes les meves cabòries!

Read more...

dimecres, 1 d’agost del 2007

Sensacions contradictòries



A la nit, escoltant una cançó qualsevol, em vé al cap un record vívid de l'Autònoma, de quan hi estudiava. I acte seguit penso que no hi tornaré mai més... No vull tornar perque sembla que l'Autònoma està relacionada amb una etapa del meu passat massa feliç...

A la seguent cançó, un directe del mateix grup, em fa tornar a Barcelona de nou, però provocant-me la sensació inversa...

El cantant diu quan acaba la cançó: "Thank you so much Barcelona!! We love you!! You! You! You and you! and you!...". I llavors penso que mai puc esborrar etapes de la meva vida, i tot i que les llàgrimes lluitin per sortir quan hi penso... sé que no puc dir mai, mai.

Read more...

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP