dimecres, 1 d’agost del 2007

Sensacions contradictòries



A la nit, escoltant una cançó qualsevol, em vé al cap un record vívid de l'Autònoma, de quan hi estudiava. I acte seguit penso que no hi tornaré mai més... No vull tornar perque sembla que l'Autònoma està relacionada amb una etapa del meu passat massa feliç...

A la seguent cançó, un directe del mateix grup, em fa tornar a Barcelona de nou, però provocant-me la sensació inversa...

El cantant diu quan acaba la cançó: "Thank you so much Barcelona!! We love you!! You! You! You and you! and you!...". I llavors penso que mai puc esborrar etapes de la meva vida, i tot i que les llàgrimes lluitin per sortir quan hi penso... sé que no puc dir mai, mai.

11 comentaris:

Unknown 1 d’agost del 2007, a les 5:08  

Nota: Que consti que la cançó que he posat no és la que escoltava... però tot plegat sembla la que reflecteix millor el meu estat d'ànim!

Anònim,  2 d’agost del 2007, a les 16:58  

Les balades tenen aquestes coses, et porten records antics, i bonics. Llàstima que el temps els hagi "espatllat" :(

Salut.
PD: Animus nena, que encara et queda el millor per viure.

èlsinor 2 d’agost del 2007, a les 20:54  

La llàstima és que les etapes no poden ser esborrades, sinó que queden enrere i sovint són el primer esglaó i la base d'altres noves etapes, que no serien res sense aquelles.

Anònim,  5 d’agost del 2007, a les 13:06  

A on está aquella noia que lliutava per pujar al Pedraforca?

De vegades fa mal mirar enrere. Fa mal pensar que et vas equivocar i penses "I si...?". Aquest és l'error fatídic. Quan començes una nova relació intentes buscar en la nova persona algunes parts que et van enamorar del teu passat. Trobar-la seria un miracle. Tothom en aquest món es diferent i, malgrat puguin tenir els mateixos gustos, de ben segur que les reaccions no son les mateixes.

Vull que t'animis i que tu no et preocupis. Ets una persona que val MOLT. I no s'hi val estar trist!! Tot arribarà en qualsevol moment ja sigui a Dublín, Japó o a qualsevol part del món.

Sergi Marzabal 6 d’agost del 2007, a les 11:07  

el problema es mirar enrera com si poguessis canviar alguna cosa.
EL truc és llegir el pasat per aprendre de cara el futur....
Permet-me parafrassejar en Woody:
"es clar que m'importa el futur! És on pasare la resta de la meva vida!!!" :)

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 10:20  

Suicidal twin kills sister by mistake!

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 11:44  

The gene pool could use a little chlorine.

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 21:13  

I don't suffer from insanity. I enjoy every minute of it.

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 21:50  

When there's a will, I want to be in it.

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP