dilluns, 16 de juny del 2008

Un país net i de gent amable. Japan chronicles I

El que més et crida l'atenció quan vas al Japó no és que a tot arreu hi hagin cartellets en japonès, gairebé inintel·ligibles, ni que es condueixi per l'esquerra, ni que hi hagi molt pocs occidentals... Sinó la netedat que hi ha a tot arreu.

Crec que fins i tot es podria caminar descalç de la pulcritud amb que tenen els seus carrers.
Ni un sol paperet, ni xiclet, ni tant sols una burilla de cigarret! No és pot fumar al carrer, i senyals dibuixades a terra t'ho recorden. Per fumar vas als llocs habilitats per a fer-ho, que es troben normalment a sortides de metro o restaurants (en canvi si que es pot fumar dins un local, que en teoria està habilitat per a que o facis).

Bicis aparcades al carrer, en Nara, fixeu-vos que la primera fins i tot té el casc a la cistella, que ningú agafarà per suposat!

Tot té el seu ordre.
Camines per la teva banda esquerra, car a la dreta es troba el carril-bici. Esperes a que el semàfors es possin en verd, ningú travessa el semàfor en vermell encara que no hi passin cotxes (a diferència de Dublín, on els semàfors és com si no existeixin).

La sensació és que és un país on tot té la seva lògica, i on la netedat (a dins i a fora de les cases) és una cosa natural i no obligatòria.


A daltun anunci per netejar les tombes, i a sota, una imatge d'un cementiri japonès. Fins i tot les tombes rellueixen!

Però si els carrers llueixen per estar nets, encara en destaca més l'amabilitat de la seva gent.
El seu anglès no és massa bo, però tot i així, són les persones més servicials, amables i disposades a ajudar-te que he conegut.

Estàvem parades en mig de Tokyo consultant un mapa, perdudes, i una dona es para i ens pregunta si ens pot ajudar.

Un altre dia, sortint del metro a Osaka, preguntem a un noi si parla anglès, ens diu que no massa i ens intenta explicar mig en japonès mig en anglès on es trobava el hostel que buscàvem. Continuem seguint les seves instruccions, i una dona ve al darrere de nosaltres, corrent i dient-nos: Sorry!! I can speak english!!! Al·lucinant. La dona fins i tot va trucar el hostel, des del seu mòbil per poder ajudar-nos millor a trobar-lo i ens va acompanyar fins a la porta.

A Kyoto, dues cosines (una era Tokyo i l'altra de Kyoto) ens van acompanyar durant mig hora, també per trobar el hostel.

I així, multitut d'exemples...

Esperant el tren, i amorrada al mapa, per veure on havíem de parar... cada dia ens perdíem, hehe


Algú s'ha parat per ajudar a estrangers que veieu perduts amb un mapa? Jo ho he vist molt poques vegades, per bé que he de dir, que quan sento algú català perdut a Dublín, vaig per tal d'ajudar-los.

Domo arigato!
I les seves vessants domo, arigato, domo arigato gozaimasu... És la frase que més sents a tot el Japó. Et donen les gràcies per tot, fins i tot quan tu els hi has de donar les gràcies, ells te les tornen. Gràcies per entrar, gràcies per sortir, gràcies quan et porten el plat a la taula, gràcies per contestar-te a una pregunta que els has fet... Al principi sonava molt estrany, desprès t'acostumes, i fas igual que ells, dient-ho constantment. Tot i que vam constatar que a Tokyo, es deia molt més que en altres ciutats... a tot arreu tens un somriure i un domo arigato!

Japó! Un país tant diferent cultural i socialment...

Continuarà...

Read more...

dimarts, 10 de juny del 2008

I'm back!

Doncs sí! Estic viva!

Com preveia he hagut d'abandonar el bloc durant aquests mesos... massa estrès i poc temps per res.. Vaig començar el segon semestre Estudis de l'Àsia Oriental a la UOC, i realment m'ha deixat esgotada, sense temps lliure gairebé ni per quedar amb amics... Ara però, arriba l'estiu i, sense feina de la uni, m'he decidit tornar a rependre el bloc!

Així que començo pel gran viatge d'aquest any: Japó!

El somni de la meva vida fet realitat.

Nomès vaig anar 15 dies, amb una amiga francesa de la feina, l'Audrey, però va ser genial!

Japó és tan diferent, espectacular, mític, modern i tradicional a la vegada... que semblava realment que estigués en un altre món! Bé, és un altre món, totalment diferent al nostre!

Avui no us atabalaré gaire amb la crònica (prometo crònica, sí!) però us penjo unes quantes fotos de mostra... M'he obert un compte a flickr amb les fotos més xules, així que quan ho tingui llest ja actualitzaré el post amb l'enllaç!

(ACTUALITZACIÓ: Aquesta és la meva nova adreça de Flickr: http://www.flickr.com/photos/unmei_dublin/ Enjoy the photos! )

Unmei al Japó:


Al Castell d'Osaka

Temple a Kyoto

Amb l'Audrey, al cami de portes a Kyoto


Intentant aixecar una campana, també a Kyoto

A les portes del Nijō Castle, a Kyoto

Les dues davant del Buda gegant, a Kamakura

En el Himeji Castle, un autèntic castell samurai. Impressionant!

En una porta d'un temple a Nara, primera capital del Japó!

I el Japó més friki... :p
A Nara, vaig trobar un centre comercial o no se el que era, amb el nom de festa!

A Tokyo, vam dormir en el famós hotel-càpsula! Ei, i era prou ample i còmode!

I l'apunt més friki... amb el Matzinger Z a Akihabara, barri de videojocs i manga a Tokyo ;)


Pròximament... més!

Read more...

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP