dimecres, 31 de gener del 2007

Històries per seguir endavant (o no)

Fa més de 10 anys que ens coneixem...




Aquesta hauria de ser una història per seguir endavant.

Per apendre del passat i començar una nova vida.

Per oblidar, per continuar, per millorar.

Però hi ha coses que costen molt de superar.

De vegades, pensar massa acaba perden-te.

I tot es torna insegur. Insegur

-----------------------------------------------------------

Tot hauria pogut ser millor. Qui sap.

Jo segueixo rumiant.

M'haguès agradat que em diguessis que em seguiries fins a la fi del món. Però no ha estat així.

Molt sovint sommio coses impossibles.

I el temps ha passat i ha tancat portes, i ni tant sols retrocedint, oblidant i recordant a la vegada, sé que no es tornarien a obrir.

Diria que encara t'estimo.

Però soc conscient que tot està perdut.

Tu i jo. Tots dos. Ho sabem.

No hi ha volta de fulla.

Però sovint, molt sovint, penso (i m'ho empasso cap a dins):

I si...?



16 comentaris:

Unknown 31 de gener del 2007, a les 15:55  

Lake Of Tears
Gamma Ray

On the edge of the rainbow
Where eagles learn to fly
All of our dreams, they seemed so clear
Into the morning
Into the light of dawn
We're flying higher than before

And when I see the light
that's shining from your eyes
Even brighter than before
We're riding the wind
to reach the golden dawn
We have done it all before

Here I stand
Call on you again
But my heart is filled with fear
Like an eternal flame
Our love will remain
As we sail the lake of tears

Sometimes I wonder
You're so close but you're so far
Seems life will never be the same
Sigh for the morning
To find the light of day
Dream of fortune fades away

Here I stand
Call on you again
But my heart is filled with fear
Like an eternal flame
Our love will remain
As we sail the lake of tears

Anònim,  31 de gener del 2007, a les 16:37  

Ai l'amor, l'amor....

d 31 de gener del 2007, a les 16:50  

Ai Noe...

Amb el temps tot s'oblida! sempre hem de mirar cap endavant i somriure!

Eva

Anònim,  31 de gener del 2007, a les 17:58  

l'i si... és un engany, és aire, però l'aire no et fa viure, el que et fa viure és respirar.

l'i si... ens té atrapats milers de vegades, esperances, autoenganys, il.lusions, algunes vegades seràn certes i donaràn màgia al fet però la majoria de vegades ens deixaran amb ansietat...

jo estic en una situació semblant... i si... truca o ve i diu o demana, i blah blah blah... hi ha un temps de dol, un temps de reflexió, o diguem-li com volguem, però després el temps ha de tornar a ser per nosaltres... no?

força! (espero q el turmell vagi millorant!)

Anònim,  31 de gener del 2007, a les 18:30  

I si deixem de pensar en el passat?

Potser és massa difícil fer-ho, sobretot si hi ha bons moments ;)

Salut.

Anònim,  31 de gener del 2007, a les 18:52  

S'ha d'oblidar per poder viure coses noves. Encara que el que haguem viscut hagi sigut molt (MOLT) bonic potser mirant al futur tot serà millor.

Se com et sents....i ho saps...

nimue 1 de febrer del 2007, a les 8:05  

coixeta guapa! sempre endavant!
un b7!

Anònim,  1 de febrer del 2007, a les 15:42  

Noe, tu vas prendre una decisio i has d'assumir-ne les consequencies. Es evident que ara et poden envair els dubtes pero em sembla que aquesta sensacio la tenim tots; es allo de pensar que estas be pero que podries estar millor.
O sigui que mira endavant i deixa estar el passat. I el futur te un nom: Dawson Lounge, a pint of Guinness please!

Anònim,  1 de febrer del 2007, a les 22:21  

Els teus amics estan plens de raons. S'ha de mirar endavant i no pas enrera. Dóna gràcies de les coses bones que t'han passat i treballa perquè les futures siguin millors.
Una abraçada, companya!!

Giorgio Grappa 1 de febrer del 2007, a les 23:56  

Endavant, encara que siga coixejant.

;-)

Unknown 2 de febrer del 2007, a les 12:40  

Uooooo

Gracies a tothom...

Es cert que he de seguir endavant...

Sento no contestar-vos un per un... pero no tinc gaire temps ultimament per bloguejar...

Tot i aixi llegueixo i rumio... i realment encara que costi de superar ho fare seguint els vostres consells!!!!

merci!!

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 9:46  

A lot of people mistake a short memory for a clear conscience.

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 10:33  

Clap on! , Clap off! clap@#&$NO CARRIER

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 11:14  

When there's a will, I want to be in it.

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 11:56  

640K ought to be enough for anybody. - Bill Gates 81

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 21:23  

Give me ambiguity or give me something else.

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP