Els millors 12 mesos, gràcies

Quan estic trista, quan tinc mala sort, quan estic malalta, quan estic deprimida, quan estic de mal humor, quan estic perduda, quan estic borratxa, quan estic indecisa...

Si em torço el turmell, si em roben la cartera, si perdo un èsser estimat, si deicideixo tancar-me, si perdo un autobús, si no tinc on dormir...

Ells han estat allà. Al meu costat.
Els meus àngels de la guàrdia.

La millor troballa de la meva vida.

I ja ha passat 1 any.
12 mesos intensos en què el meu destí ha canviat. Gràcies a tots ells, els catalans de Dublín, que més que Amics s´han convertit ja en la meva família.

Mai m'havia sentit tant estimada, tant apreciada. Realment he tingut molta bona sort.

I aquí estic desprès d'aquest any valorant totes les coses bones de viure a Irlanda. Tinc bons amics, m'ho passo bé i sobrevisc sent feliç... que més es necessita a la vida? No sé quan marxaré d'aquesta ciutat, ja es veurà.

I mentrestant a seguir aprenent, somrient i disfrutant.

Gràcies a tots. Heu fet que la paraula AMIC l'escrigui amb majúscules.