dimarts, 16 de gener del 2007

Absència

Ahir vaig haver de llegir això davant de molta gent. Ho vam escriure el meu germà i jo. No podia aguantar les llàgrimes, però vaig fer un esforç, perquè volia que tothom sentís el que sentiem.



El matí s’ha alçat núvol, i tu no estaves.

La buidor és gran, però és més gran encara el record que ens has deixat, i que estarà per sempre en el nostre cor.

Sempre lluitadora, has estat una gran dona que ens ha donat exemple a dues generacions.

Ens has ensenyat a viure, a estimar, a lluitar.

Ens has mostrat que mai s’ha de donar ningú per vençut.

La teva presència ens ha inspirat a tots a seguir endavant.

La teva alegria, la teva força per viure, ens ha donat l’al·lé per seguir el camí.

Superar obstacles, malalties, pèrdues... La vida no ha estat fàcil i tu ho saps.

Finalment ara, has pogut descansar.


Avui el matí s’ha alçat núvol, i tu no estaves.

El cor té raons que la raó no pot entendre.

Els records són fràgils, però el teu serà sempre etern, perquè viurà a través de nosaltres.

No t’oblidarem.

Gràcies Mari Gracieta. Gràcies iaia.





12 comentaris:

Anònim,  16 de gener del 2007, a les 20:08  

Un text molt bonic, ara mateix estic amb els ulls enterenyinats.

Cal recordar-la i prendre exemple de tot el que t'hagi pogut aportar.
Com sempre, passi el que passi, cal seguir endavant.

Anònim,  17 de gener del 2007, a les 10:41  

Molts molts ànims!

Efectivament, el millor és quedar-se amb els bons records! És la millor lectura que podem fer en aquests moments.

Petons!

nimue 17 de gener del 2007, a les 19:13  

una abraçada forta, guapa.

Giorgio Grappa 17 de gener del 2007, a les 19:51  

Tinc un nus a la gola. Una abraçada, Unmei.

èlsinor 17 de gener del 2007, a les 21:20  

Molt sentit, el text...
Besos i ànims.

Anònim,  17 de gener del 2007, a les 21:28  

Noe, aixi es la vida, els uns deixen pas als altres.
El millor de tot quan un es mor es que algu el recordi.
Vinga, anims.

Unknown 17 de gener del 2007, a les 22:43  

Molt emocionant, realment bonic.

Quedat amb els bons moments i els records que mai s'obliden.

Anims
Ferran

Anònim,  17 de gener del 2007, a les 23:03  

Tú ho has dit: gràcies!! És l'únic que podem fer, donar les gràcies a les persones per haver lluitat tant, per fer que ara tota una família estigui enyorada i trista. Això ho provoquen les grans persones. És bo!!
L'escrit té molt de sentiment.
Ànims.
No diguis adéu a ningú, emporta-te-les allà a on vagis.

Petitabruixa 18 de gener del 2007, a les 14:27  

Molt bonic i molt sentit.

Molts petons i abraçades!!!

De segur que us retrobareu.

Lili

Unknown 20 de gener del 2007, a les 18:47  

Eiiii

Moltes gracies a tothom pel vostre suport!! De debó, merci per estar aqui!!!

:D

Pedra Lletraferida 22 de gener del 2007, a les 1:38  

Com sempre arribe tard, però bé, tu ja m'entens. Ànims i endavant, Noemí!. Petunasus.

Anònim,  22 de gener del 2007, a les 18:17  

1,548,712 petons, Unmei!!!

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP