Pel Ferran
Normalment no faig aquests tipus de posts, tant personals i directes a una altra persona, però per una sèrie de circumstàncies necessito publicar aquí el que se'm fa tant difícil dir a un amic...
Tothom canviem. Tothom és diferent ara que fa uns mesos o un any.
Però hi ha coses que sempre perduren com l'amistat, i jo crec que la nostra amistat ha canviat.
Et miro i me'n recordo de les nits en què el Josep, l'Enric, tu i jo feiem pintes fins les tantes divagant sobre molts diversos temes.
Et miro i me´n recordo dels dissabtes d'estiu en què em trucaves per anar a fer un mos al mercat o anar a dinar a l'italià.
Et miro i me'n recordo dels diumenges al Phoenix Park...
Sé que segueixes sent el mateix, i que em respondràs igualment si jo et demano algo.. però hi ha una cosa que fa que tot sigui lleugerament distint...
Des d'aquest agost, que estic gelosa.
Gelosa s'amistat.
Tinc gelos de no poder compartir amb tu més moments, que dediques a una altra/es persones.
Tinc gelos de no poder planificar amb tu un viatge, per exemple, perquè no tenim l'oportunitat mai de parlar-ne.
Tinc gelos de... moltes coses.
Tot està OK fins que ens adonem que no ho està. Jo vaig trobar l'altre dia que hi havia algo que no estava OK: se'm va possar un nus a la gola quan vas dir que no venies a l'esdeveniment més important dels Catalans a Dublín perquè te'n anaves de viatge amb la persona de la qual en tinc gelos.
Se m'ha posat un nus a la gola que em costa de treure. No puc.
Res és ja el que era.
Tothom canviem. Tothom és diferent ara que fa uns mesos o un any.
Però hi ha coses que sempre perduren com l'amistat, i jo crec que la nostra amistat ha canviat.
Et miro i me'n recordo de les nits en què el Josep, l'Enric, tu i jo feiem pintes fins les tantes divagant sobre molts diversos temes.
Et miro i me´n recordo dels dissabtes d'estiu en què em trucaves per anar a fer un mos al mercat o anar a dinar a l'italià.
Et miro i me'n recordo dels diumenges al Phoenix Park...
Sé que segueixes sent el mateix, i que em respondràs igualment si jo et demano algo.. però hi ha una cosa que fa que tot sigui lleugerament distint...
Des d'aquest agost, que estic gelosa.
Gelosa s'amistat.
Tinc gelos de no poder compartir amb tu més moments, que dediques a una altra/es persones.
Tinc gelos de no poder planificar amb tu un viatge, per exemple, perquè no tenim l'oportunitat mai de parlar-ne.
Tinc gelos de... moltes coses.
Tot està OK fins que ens adonem que no ho està. Jo vaig trobar l'altre dia que hi havia algo que no estava OK: se'm va possar un nus a la gola quan vas dir que no venies a l'esdeveniment més important dels Catalans a Dublín perquè te'n anaves de viatge amb la persona de la qual en tinc gelos.
Se m'ha posat un nus a la gola que em costa de treure. No puc.
Res és ja el que era.
9 comentaris:
Jo de gran vull ser com el Ferran.
Vaja, vaja, vaja, ara haurem d'estar nosaltres gelosos d'en Ferran, jeje.
Salut
PD: quina sort té en Ferran :)
Ah, c'est la vie! Les dones només et volen quan ja no et poden tindre...
No diguis aixo Elsinor!!
Perque generalitzes???
No em sembla just, i em sembla un comentari inapropiat... No opinis del que no coneixes...
(ho sento no em feu emprenyar mes... sisplau)
Tots volem ser com el Ferrab, Sir William...
Uola Apocalipshit!! No estigueu gelosos home... ;) :p
No t'hi emprenyes, unmei, que no era un comentari amb cap mala intenció, i menys encara personal, sinó una (semi)reflexió humorística --que sembla que no ho ha sigut tant, ho sent. :(
Disculpa acceptada Elsinor!!!! :D
mai m'ha acabat d'agradar la cervesa negra...
un amic sempre em deia q la cervesa negra estava bne servida quan hi flotava l'encenedor... sí... jo vaig pensar el mateix...
Pero una Guinness es una Guinness Esteve!!!
ja has tastat la d'Irlanda!!! :p
Publica un comentari a l'entrada