Cròniques de Nova York (II)

Gospel a Harlem

Una esglèsia vella, amb olor humida, molt humil pero autèntica va ser l'escenari de la primera experiència del diumenge al de matí a Nova York.

Vem anar a Harlem, barri mític que semblava tret d'un cap'itol de Bill Cosby, a veure una misa Gospel.

[Parèntesi:
Amb nosaltres va venir també una noia finlandesa que compartia habitació del hostel amb nosaltres... La seva presència a la misa Gospel em va despertat una sensació estranya... la de ganes de tornar a ser periodista... ja que la noia estava estudiant per ser escriptora i escribia a tothora i tot el que veia. Em va recordar a mi mateixa anys enrere... Pero aixo ja seria tema d'un altre post]

Tornant a missa...

(Nota: soc atea, així que esteu llegint una cronica d'una atea en missa XD)

Al principi l'esglèsia era pràcticament buida, pero el rector (o predicador, el que fos) va estar un quart d'hora llegint fragments de la biblia amb la mirada atonita dels quatre veins del barri, que anaven dient de tant en tant: Thank you lord! Thank you father... Yesss!!
Poc a poc el recinte es va anar omplint i va començar la música.

No puc dir que semblava tret d'una peli, perquè era tot molt casolà, amb gent normal i poca gent cantant, pero la música es feia ballar! El predicador animava a la gent a cantar, i tant els "locals" com els pocs turistes que hi estavem allà, ens axecàvem i ballavem tots plegat picant de mans (l'espectacle que vam fer nosaltres és indescriptible...).

Mai havia viscut una representació amb tanta espontaeitat i un ritme que s'enganxava sol.

El grup a fora de l'esglesia, amb finlandesa i tot

Durant la misa van donar també la benvinguda als "visitors" i ens van preguntar d'on erem. Nosaltres no vam tenir els collons de dir cfrom Catalonia, i no ens vam possar d'acord en dir que erem d'Andorra així que vem passar per finlandesos... XD perque la finlandesa va ser la única que va dir algo... (aixo d'explicar que és Catalonia a Estats Units és gairebé una odissea... que vam viure en les diferents converses que vam tenir amb els novayorkesos).

Desprès de varies cançons van sortir les nenes petites a cantar... i durant el seu "concert" va ocorrer el que em va semblar l'anecdota més bona de tot plegat: va sortir el rector real, un amb sotana blanca i tot, amb un got de café take away de l'Starbucks !!!! Feia temps que no veia una missa pero coi... si que s'han modernitzat a America!

Una de les parts més maques també va ser un troç en que les nenes petites van sortir a llegir. Cadascuna portava una redacció feta per ella mateixa en que parlavem de temes tant reivindicatius com el feminisme africà, Malcom X o sobre el black power...

Tot plegat va ser una misa bastant informal pels estandards que hi ha a paisos catolics: la gent entrava i sortia, deia "Yes" quan els hi semblava i tota l'estona cantaven sense parar (en plan musical XD).

El rector amb el café, una dona de les que cantaven parlant a la vegada pel movil... Totalment d'estar per casa vaja...

Davant una botiga de Harlem...

Despres de la missa vem anar a donar una volta per Harlem... Molt autentic!! Pero aixo ja es cosa d'una altra cronica en que vull parlar dels barris de Nova York...

Continuarà...