Com sortir de festa amb una pota trencada
Tenir nomès un peu hàbil t’impedeix que puguis fer moltes coses, i les que pots fer sempre les fas a mitges (la part que toca a un sol peu). Aquest cap de setmana vaig intentar fer vida de cap de setmana normal (de festetes), i crec que ho vaig mig aconseguir...
Divendres: sopar de dones de Catalans a Dublín
Feia dies (potser mesos) que dèiem de fer un soparet i night out nomès les fèmines de CAD, i finalment va ser aquest divendres! Vam anar unes 20 dones a sopar a un restaurant mexicà d’aquí Dublín (per cert molt bo el menjar) i desprès sortida de bailoteo.
Evidentment, jo al “bailoteo” ni vaig arribar...
Em vaig portar bé, i desprès de sopar (i dos coronitas) vaig agafar un flamant taxi i cap a casa!! La veritat és que tenía ganes de quedar-me més estona, però la meva mitja part responsable (la que representa al peu trencat) em va dir: pilla un taxi ara, que no saps lo que pots trigar a trobar-ne un de lliure en tan sols una hora més tard...
Amb l'Eva al restaurant mexicà...Dissabte: festeta a casa meva.
Si Mahoma no pot anar a la muntanya, doncs que vagi la muntanya a Mahoma, no? Així que aquest dissabte vaig fer una de les coses que tenia ganes de fer des que vaig arribar a Dublín: fer una festa en el meu pis.
Tenía raons: no puc sortir de pubs (em gasto una calerada amb taxis), no hi havia la meva companya de pis (està al seu poble, a Croàcia) i clar, no hi havia res previst pels catalans aquest dissabte!
Així que ens vam juntar uns poquets a casa, i així en família vem riure, beure birres, van criticar la meva música, vam disfressar-nos amb les ulleres del xaval de la peca.. i vam passar una bona estona!!
I jo m’ho vaig passar de conya sense sortir de casa meva, tot i que amb mig ressaca a l’endemà (merescuda i tot, feia temps q no tenia resaca perque no bevia gens).
El Marquitus, amb tot el seu glamour
Amb l'Anna i l'Eva!!En definitiva, un cap de setmana ben aprofitat!!
8 comentaris:
En fi, que ni la poteta destorbada ni els bons propòsits posteriors t'hi han fet canviar...
I segur que, amb això de la teua música, hi tenien raó! :P
Eeeehh!! Que vaig fer mig bondat!!! Es que es molt dur quedar-se els caps de setmana a caseta!!!
I lo de la música.. ehem, vaig estar baixant durant 5 dies música no heavy, principalment rock i pop dels 80... i em van dir que estava massa passat de moda!!!!! Hehehe
Osti, amb aquests post t'acabes de carregar un dels grans mites de Blocat, el glamour de l'estrella del dublin-glamour (el marquitus) s'acaba d'eclipsar i desapareixer per un segons.
Noe, la musica estava molt be... Musculman, Shin Chan, a mi em va agradar molt, tot i tenir propostes alternatives mes propies del friki-forum "Song of the day" hehehe.
Tens raó amb una cosa... passa un cop cada 2-3 mesos i és que els CAD tenim un cap de setmana de "descans" on NO anem de festa...
El proper capde ("el finde" en català, normalització, JA!)... el proper capde sense festa a la vista (de moment) és el 7 de juliol (però cal recalcar el "DE MOMENT", tenim 1 mes per a pensar coses)
Apa, cuidat el peu i no curris gaire... :)
Bona Nit!
Has de fer més bondat...
(Ja sé que n'estàs fent... però.. més!)
És curiós, pq jo hauria d'haver agafat la baixa... i vaig donant lliçons...
doncs sí que és la millor opció! fer la festa en casa! i veus que bé? :)
Ja tens raó ja Edu... que tenim un calendari d'allò més apretat!! Oh my dog!! I lo de la música... ehem.. si us va encantar escoltar el Musculman!! ;)
Esteveeee!! Pero si jo faig molta booondat!! No em vaig ni moure de casa en tot el dissabte, ni en tot el diumenge... :p
Nimue!! Doncs si tu!! Com que no puc anar jo, doncs que vinguin!!! ;)
Ole! Ole! La xiqueta s'ho passa "mig" bé! Això sí que és mantindre l'humor per damunt de les calamitats!
Molt bé aprofitat!!! quines festes que ens fotem :)!!
Que xopes vam arribar l'Anna i jo a casa! no havia vist ploure amb tanta força mai a Dublin!!
Publica un comentari a l'entrada