Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part I )

El cap de setmana passat vaig agafar un avió des de Dublín que sense jo saber-ho seria un viatge a travès del temps, a la Catalunya i la meva vida de 2 anys enrere...

El viatge em va aportar moltes coses: bons records, festa, retrobaments, però també reflexions... Així que dividiré aquest viatge en dues parts, començant per la bona, la positiva:

Cap de setmana intens, de festa i d'amics!

Dijous vaig arribar a migdia a una Barcelona gairebé desconeguda per mi, i que amenaçava la meva energia amb un calor aplastant (em pensava que cauria desmaiada! acostumada a les temperatures fresquetes d'aqui dalt..). Vaig anar a dinar a Gràcia amb el Sergi de CAD, tot recordant les aventures passades junts a Dublín!



Tot seguit i amb unes quantes birres i cafés a sobre (havia sortit de treballar al de matí i sense dormir havia vingut a Barna, o bevia o em quedava morta pel carrer), vaig queda amb uns quants bloggers!
Així em vaig retrobar amb la Donot, el Salva, el Gabri, la Joanaina, l'Annette... Amb els quals vaig passar una vetllada fantàstica!!! Aprofito, així, per donar gràcies especialment a la Donot, que em va acollir fantàsticament al seu pis! Merci guapa!!



Divendres vaig enfilar cap amunt, al Berguedà, on el Bertran, un amic de la colla de tota la vida em va venir a buscar i em va acollir durant tot el finde a casa seva. Divendres vaig recordar el que era sortir per Berga, amb una taja impressionant, i amb sopar dels de tota la vida on vam celebrar que al Bertran ja li han donat una plaça fixa (ens enfotiem d'ell perquè ara ja és funcionari!).



Dissabte, el luxe de poder anar a esmorzar, i desprès de dinar fer el café tranquilament amb els de la colla, sense presses i amb tertúlia, va ser una sensació que no es podia pagar amb res. El sopar a la nit i la xerrameca posterior fins les tantes, em va produir la sensació de que jo encara estava vivint allà i que el temps no havia passat...

Dormir 3 hores i anar a Andorra va ser l'aventura de diumenge... feia segles que no hi anava i vaig aprofitar (ja se sap, sucre i formatge... hehehe). A la tarda, fent el cafè a l'Ateneu d'Avià (al costat de Berga) no parava de repetir al meu amic que no volia marxar... No vull!!! Vull quedar-m'hi aquí, en aquest bar, fent el cafè tota la vida amb xerrameca entre amics!!!

Però l'obligació era l'obligació, i jo he de tornar a la meva terra, que ara és Irlanda! Així que cua (de pixapins) per baixar, un cop de tren, i un altre cop a Ca la Donot a dormir (Graaaacies, no se que hauria fet sense tu). Dilluns axecar-me a les 4 per pillar l'avió a les 7 i tornar a Dublín amb tot el cap de setmana viscut i la tristesa i enyor de deixar la terra catalana i els seus habitants...

Gràcies a tothom per aquest finde inoblidable!!!