Sobre perruqueries xineses i somnis d'un altre continent

Ahir vaig tenir la meva primera experiència d'anar a una perruqueria a Dublín...

Normalment sempre m'ho deixava per anar a la del poble, perquè és més barat i és la perruquera de tota la vida... pero com que sembla que no hi aniré fins el setembre ahir em vaig arriscar:

I no vaig anar a una perruqueria irlandesa, normal, no. Massa cara (tenyir i tallar 100 eur? no gracies) i no m'havien parlat massa bé en general. Així que he anat a la perruqueria dels xinos de davant de casa meva.. i la veritat és que he flipat.

M'han tractat superbé el cabell, amb mimo i delicadessa i perfecció. I el xinet que m'ha posat el tiny, no sé.. m'inspirava confiança, tal i com si es tractès de la meva perruquera del poble. Era un tio modern (de fet tots els de la perruqueria joves, moderns i xinesos) amb els cabells de colorins, que estava tota l'estona fent la "maruja" amb mi, i preguntant-me coses, i parlant sobre la Xina, i sobre Barcelona...

Aquesta petita sessió "oriental", m'ha transportat a un altre lloc... un lloc que em fa venir ilusió i em fa recordar els somnis que encara tinc pendents...

El Japó!

També el somni ha resorgit coincidint amb la última classe de japonès, que vaig tenir dissabte a la tarda, i d'on vaig sortir amb molt optimisme (sempre que surto de classe de japonès és com si m'injectaren una gran dosi d'optisme.. tant que em podria menjar el món aquell dia mateix).

Dissabte desprès de la classe que ara faig particular amb la Rie, vam anar a sopar amb els altres companys de curs (de quan podia anar a classes perquè encara era una noia diurna...). I vam parlar molt del Japó, de les vises per anar-hi, del menjar, d'Okinawa, dels bitllets d'avió, dels còmics... i de l'exàmen pel qual vol que em presenti la Rie al desembre!

Fer un exàmen de japonès (encara que sigui el nivell bàsic) significa un repte per mi, però també un pas que he d'assolir i fer abans no donar la passa gran.

I clar, amb tot això em ve al cap que sí, que encara vull anar al Japó, que no he de desperdiciar ni un dels dies que estic a Irlanda, perquè he de seguir el meu somni...

Que he d'estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar...

Que vull anar-hi abans per fer un primer tast, i no vull que passi de l'estiu de l'any que bé.

Que he de buscar vies, amics, i tot el que calgui per aconseguir estar almenys un any allà.

Que ha de ser la meva prioritat, i la meva vàlvula d'escampament a tot. Si no surto, em quedo a estudiar. Si no estudio, em miro manga en japonès (subtitulat en anglès aixo sí). I si no... ho he de tenir present per no deixar-ho encara per l'endemà.

He d'aprofitar ara que m'ha vingut aquesta energia positiva una vegada més, i tota de cop!!

日本 に いきます!! ちょっと待ってください!!

Nihon ni ikimasu!! Chotto mate kudasai!!

Ara vinc Japó! Espera'm sisplau!