La bloguera ocasional

Today I felt like returning to write in "Land of the free"...

Gairebé un any desde l'última entrada... dec estar fent un rècord! Però sembla que no em resisteixi a abandonar aquest blog, el tinc massa "carinyu". És el primer, i el més personal, el més proper al que penso i a com soc...
Coses han passat aquest any (em vaig casar,  m'he establert a Barcelona, tinc feina en Marketing i un pis de lloguer amb vistes a Sagrada Familia i Collserola a la vegada...), però crec que avui no em ve de gust parlar de tot el que he fet, com feia en els anteriors posts.


Avui, em venia de gust tan sols tornar a començar l'hàbit d'escriure... i de prometre'm a mi mateixa que ho faré assíduament (com sempre vaig dient cada vegada que entro aquí).
Però també penso en els meus "golden days" del blog. Els dies de bloc.cat...(que ara no existeix!!) Quan tenia 23 anys i el blog era una finestra de llibertat, de desfogar-se, de conèixer persones, d'escriure el que no t'atreviries a dir en persona.. Realment era la meva teràpia online!

I ara ja no bloguejo perquè el substitut natural són les xarxes socials, i amb persones sense seudònim! Quina diferència oi? Gairebé aquest post/reflexió el podria traslladar al meu altre blog Taking notes, que pobret també el tinc bastant abandonat... Però realment ja no escric als blogs, perquè tinc tans canals per expressar-me!
Però com deia al principi i com que encara li tinc molt de carinyo, potser el deixaré obert... Per quan m'entrin ganes de tornar a escriure.

Ah! I hauria de canviar el disseny del blog un dia d'aquests no? Aquest és de fa 3 anys!

Continuarà...

Read more...

Els no-canvis del 2011 i els no-propòsits del 2012

2011 se m'ha passat volant. Com un huracà. I el 2012 no està encara aquí com per saber que vull fer-hi.

Els no-canvis?

Canvis que no sembla que siguin canvis?
Em vaig passar mig 2011 preparant la tornada a Catalunya i acomiadant-me lentament d'Irlanda. I l'altre mig any adaptant-me a la tornada... Tant adaptada estic que sembla que no hagi marxat mai...

Bé l'Aidan ha vingut amb mi. La nostra vida en parella és com a Dublín però millor. La calor i el sol ens afavoreixen (penso jo).
La feina és diferent i no és la millor, però ja arribarà. No és important ara.
M'he engrescat a practicar Bujinkan. De fet és una continuïtat: ho vaig descobrir a Irlanda i he re-començat  més seriosament aquí.
He trobat amics que no havia perdut mai. D'aquí la sensació de que no hi hagi un gran canvi.
He recuperat aficions que feia abans (dibuixar, caminar, terrassejar...).

Els no-propòsits?
Tantes son les cosetes que no he canviat però que he fet enguany que gairebé no tinc temps per pensar en els propòsits pel 2012. Per primer cop no en tinc cap de grans, i tinc més aviat anti-propòsits, coses que no cal ja fer:

No vull apuntar-me al gimnàs.
No necessito aprendre anglès (ni japonès).
No fumo.
No he de començar cap activitat de manualitats o artística.
No he d'estudiar res (yeah!!)...

I així continuem...
No necessito pròposits, perquè... per un any, ja està bé de tanta planificació i tanta tonteria. Una mica més d'improvisació sisplau!!! Aquest 2012 l'agafaré com vingui!

BON ANY NOU A TOTHOM!!!

Jugant a poker i bevent Mulled wine tot disfressada de Rudolf ;)

Read more...

L'estiu ha passat volant!

Doncs si... l'estiu ha passat volant i amb ell l'adaptació a Barcelona! Ja fa 4 mesos que estic aquí? De tornada? I sembla que encara enyoro les pintes de Guinness i la pluja inacabable... No! Això mai! Mai enyoraré the irish weather... Sap greu pels irlandesos però és així!
La veritat és que he passat un estiu com mai: fent el que he volgut, sense marxar de la city (per motiu peles i per estar a disposició de trobar una feina). M'he atipat de gelats, i de migdiades, i de fer excursions, i d'anar a la platja, i de veure'm moltes series i dibuixos... com quan era petita!
A mitjans agost vaig trobar feina (prou ràpid!) i vaig haver de cancel·lar alguns dels plans (em moria de ganes de fer la travessa Cavalls del vent un altre cop!), però també representava una bona oportunitat per incorporar-me ràpidament a l'entorn laboral. Com abans millor, que venint d'Irlanda nomes amb estalvis (no et pots portar l'atur), les peles s'evaporen com les birres a Barna amb tanta calor! ;)

Tot i la relativa permanença a la city, també hem fet algunes escapades a l'estiu:
Al Juliol a Alemanya, on viuen els pares del meu xicot -tot i que són irlandesos- i on s'estava molt més fresquet que aquí. :)
Els caps de setmana a la costa brava i a Castelló, alguns fent submarinisme!
A finals d'agost vaig haver de tornar a Alemanya, però per motius de feina aquest cop! (l'empresa on treballo és alemanya, aquí tot queda a casa).
I ara al setembre, a Jamaica!!!
Aquest va ser un viatge decidit i preparat abans de fer la gran tornada a Catalunya (la germana de l'Aidan és va casar allà). Però el vam aprofitar al 100%. En un altre post potser parlaré de Jamaica i els jamaicans! Quina filosofía de vida, els envejo!

Ara toca encarar la tardor. Arriba el temps de bolets, de concerts, d'alguna caminada, de preparar-se per l'hivern... La tardor m'agrada, crec. És el moment de començar el nou curs i els nous projectes!

Com sempre: Continuarà...

Read more...

Un mes a Barcelona!

Ja fa més d'un mes que estic a Barcelona però encara em dona la sensació de que encara m'estic adaptant.
Serà perquè encara tinc algunes caixes de la mudança per obrir i moltes coses a mig i aturades per l'estiu...

Tema feina:
Sabia que seria difícil, però ara me'n he adonat (o autoconvençut) que no trobaré almenys fins el setembre. Ara, l'optimisme no és perd, ja que estic aprofitant aquests mesos per fer d'altres coses.

Tema pis:
Com que ja el vam llogar al Maig abans de venir, això va ser el més fàcil. Hi ha cosetes per arreglar i mobles per comprar (el viatge a Ikea ha quedat postposat) però res que pugui esperar a tenir més peles :P Encara, però, no m'acabo de fer a la idea de que és casa meva... (sempre passa! A Irlanda, a Catalunya o a l'altra punta del món).

El barri on vivim m'agrada prou (Baix Guinardó), molt a prop de parcs i de la muntanya, i on es respira un aire diferent que al centre... (fa molta més xafogor a la zona litoral que aquí, al començament de la muntanya, per exemple).

Tema estiu:
Doncs només he anat un parell de cops a la platja (jo que pensava que hi estaria tot el dia ficada), però això no em treu que estigui gaudint d'un estiu que em devia a mi mateixa: caminadetes, sortides, terrassetes, gelats, i totes aquestes coses que a Dublín semblaven una odissea...

Caminadeta a Collserola, amb vistes de la city

Tema "i que faig cada dia?":
Doncs no tot són terrassetes i gelats, sinó que també estic aprofitant l'estiu per fer altres cosetes, a part de buscar feina:
- Formar-me: he descobert la multitud de cursos que es fan a Barcelona Activa, i gairebé hi vaig a 3-4 per setmana.
- Dibuixar: Ara si que tinc temps per això. Fins i tot avui he obert un blog per posar el que vagi fent...
- Sortidetes: Doncs vam anar a Berga per Patum, i la setmana que ve anem a Alemanya. I suposo que alguna escapadeta més caurà a l'agost...

I per la resta... a disfrutar de l'estiu que ja tocava! ^_^

Continuarà...

Read more...

L'aventura a Irlanda arriba a la seva fi

Doncs sí. S'ha acabat. Desprès de 5 anys, 5 mesos i 4 dies exactament tornaré a Catalunya definitivament!
La veritat és que en tinc força ganes i molta il·lusió de començar el que considero una nova etapa a la meva vida, ja que a més me'n vaig amb el xicot, que és irlandès (això si que serà una aventura!).
Irlanda m'ha encantat, no ho puc negar. Les experiències viscudes, la gent, el fet d'estar arreu i veure el món des d'un perspectiva diferent... però quan toca, toca. I jo ja fa temps que sentia que no estava donant tot de mi en aquesta illa.
Per començar, sembla una cosa sense importància, però el mal oratge t'afecta moltíssim. M'he passat el ultim mig any sortint d'un constipat a l'altre. Ara mateix, 24 de maig, vaig abrigada com si fos hivern, i l'orella se'm tapa nomes de sentir l'humitat i el vent. I és que d'humitat i de vent (i de pluja) n'hi ha per donar i per vendre.
Bé això del temps pot sonar una mica a excusa, perquè sinó no hagués aguantat tant de temps, però hi ha una sèrie de coses a Irlanda que fan que el país no ens ofereixi la qualitat de vida ideal (tema per un altre post!). Això, i que també de tant en tant es necessiten reptes nous, i traslladar-se de país n'és un d'important.

A Croke park, durant un partit de GAA -futbol gaèlic- al que vaig anar fa un parell de setmanes

Aquests dies estic força atabalada amb la mudança. La de trastos que s'arriben a acumular! En relació a això un company em deia: "el pitjor que li desitjo a un enemic és una mudança". Imagineu-vos un trasllat de país després de viure 5 anys (2 en parella). He llençat coses que no volia llençar... sembla un regateig constant amb el meu xicot (que és molt més immaterial que jo pels trastos hehehe). Però bé sembla que ens en sortirem! :P
En dos dies agafem el ferri, travessarem França amb cotxe i si tot va segons el previst diumenge arribarem al pis que ja hem llogat a Barcelona. A partit d'aquí, l'aventura continuarà (o més ben dit començarà), ja que hem de trobar feina i adaptar-nos que no és poc!

Intentaré escriure! Algú em va demanar que continués amb el blog i intentaré complir la promesa.

Continuarà...

Read more...

Més de 5 anys a Irlanda!

Doncs sí! El temps passa voltant... Gairebé ni m’ho crec jo mateixa però ja fa més de 5 anys que vaig començar l’aventura de marxar a l’estranger i de quedar-m’hi a viure. Des de l’1 de Febrer del 2006 exactament que hi sóc aquí (ho he hagut de mirar a l’antic blog i tot).

Quines sensacions tinc?

Moltes i contradictòries.
Ja no és una aventura desprès de 5 anys. Sento que necessito un canvi, tot i que també sé que aquests 5 anys m’han canviat:

He conegut moltíssima gent, m’he intentat adaptar a un altre país, he engegat projectes, d’altres els he acabat abandonant, m’he sentit com a casa molt sovint, i molts altres cops massa lluny de casa. He canviat varies vegades de feines, i de pisos, he dit adéu a molts amics i n’he trobat de nous... Tantes coses han passat que no em caben en un blog tant petitet com aquest.

Els primers anys de l’aventura, vaig passar molt sovint per aquí, o l’antic blog Land of the free . Els darrers, no tant, encara que sempre he tingut aquesta finestra oberta. Avui, només venia a fer una passejadeta ràpida per commemorar aquests 5 anys a Irlanda, però sobretot per donar les gràcies a tothom que estat amb mi durant aquesta aventura, ja sigui virtualment o al pub directament. ;)

Moltes gràcies a tothom!

Read more...

L'últim dia de l'any...

L'últim dia de l'any sempre m'agafen sentiments de reflexió sobre el canvi a una nova etapa. Faig un poc de balanç del que he viscut i m'emociono pensant en el que vindrà. Sempre nous reptes i aventures.

Aquest any en tinc alguns de ben grans i notoris, però que encara no puc publicar oficialment. Tot i així, no serà tan diferent a d'altres anys ja que tots els reptes siguin petits o grans sempre són importants.

Deixaré la reflexió aquí per gaudir d'aquests moments en que m'escolto a mi mateixa, imaginant el 2011 i les noves aventures per emprendre.
Avui, un dia màgic que espero que per tots vosaltres sigui també tant especial.

Bon any nou!

Read more...

La neu i jo: una relació d'amor-odi

Doncs ha tornat a nevar a Irlanda. Tot i que tradicionalment el país sempre ha tingut uns hivern molt suaus (millors que a Catalunya i tot) ara fa 3 anys que cada any ens fa una bona nevada. És de les que ens duren unes quantes setmanes, prou temps per portar el caos a tot arreu.

Mai he vist tanta neu com enguany a Irlanda

Tot i que el caos en fa un altre post, en aquest volia parlar de la meva relació i sentiments envers la neu:

Des de petita per mi la neu era com per la gent que no havia vist el mar o una platja. Era quelcom que havia vist molt en la tele, i que semblava molt bonic, com de conte de fades. Me'n recordo que vam fer una excursió de l'escola al Pirineu d'Osca en primavera i vaig fer una foto a una mica de gel que quedava en alguna obaga a la muntanya (ni tant sols era neu! però vaig poder dir que havia "xafat" neu!).

No va ser fins molts anys desprès, quan anava a la universitat, a l'Autònoma de Barcelona, que vaig veure la neu pròpiament i nevar de veritat. I llavors també em va semblar que era quelcom màgic. El temps es va aturar i els flocs de neu queien molt a poc a poc, a càmera lenta. Et venien ganes de reflexionar, de pensar en la vida, de fer marxa enrere si calia, perquè el temps s'havia parat. Vaig viure aquesta sensació mentre esperava un tren (o un autobús ara no recordo), i clar la sensació acompanyava l'escenari.
Aquell mateix hivern, d'ara farà uns 6-7 anys, vaig viure molt més neu: a Manresa una mica, a Berga una mica més i a les muntanyes del Berguedà, una mica bastant més. Però no ha sigut fins aquest any que m'he adonat dels meus veritables sentiments envers la neu. Quan la veus i la vius cada dia, i quan fins i tot t'arriba a fer nosa per sortir de casa.

Primer de tot: mai m'havia fixat que la neu sembla porexpan. Sí, com la neu falsa que solen posar en pessebres vivents i en aparadors comercials. Era ben bé igual, petites boletes de suro que quan les toques no es desfan. També ha nevat en flocs grans i petits, en boletes de gel (gairebé calamarsa)... diguem que gairebé de totes les maneres. Tot és tan irreal i bucòlic que sembla mentida que sigui aquí.


Imatge d'un dia nevant des del balcó del meu pis

Però la neu es freda i es converteix en gel, tal com l'efecte al revés d'una papallona que esdevingués un cuc lleig. I és perillosa, posa en caos el país, i fa que et faci fins i tot mandra d'anar a comprar o sortir de casa...
Tercer any amb una nevada forta i encara no m'hi acabo d'acostumar.

Serà que jo necessito un oratge templadet, sol i no masses pluges... ;)

Continuarà...

Però aprofito també per comentar que estic participant (sense pseudònim) en un blog pel nou diari Ara, on amb en Josep Arnau expliquem algunes de les nostres peripècies des d'Irlanda, amb un to més informatiu/opinatiu:

http://blogspersonals.ara.cat/cafeirlandes


Ens llegim aquí o allà!

Read more...

Amb ganes de tornar a blogejar

Sempre que em miro el facebook o vaig a espetegar a blocs d'amics blocaires em pica el cuquet de: i perquè no tornar a escriure al meu bloc?
I me'n adono que si no escric al bloc més sovint és ben bé per mandra. I per bé que no goso dir que l'he abandonat (perquè encara hi escric 3 vegades a l'any) si que hauria de començar a admetre-ho. Com totes les malalties i addicions, sóc addicta a la mandra que m'impedeix escriure al meu bloc... :P
També em sap greu d'escriure aquest post, reflexionant sobre perquè no escric, i sobre la mandra que em fa. I sé que acabaré el post tornant a prometre quelcom que no vull prometre aquest cop: ara sí que va la de debò! Ara si que escriuré molt sovint! Un post per setmana mínim, 0... un post per mes mínim també estarà bé, no? O cada 2-3 mesos?
I sempre me'n adono que no puc prometre-ho, perquè sona ja fals desprès de tantes vegades de dir-ho...
I per acabar d'arrodonir-ho, sempre penso: i si li canvio l'aspecte al bloc? així semblarà que "enceto" una nova temporada. Però, un altre cop, m'estic enganyant, i l'última vegada que vaig fer un rediseny (juliol del 2009), la meva "nova temporada" devia costar com de 3-4 posts en més d'un any. Tot un rècord! Si!

Així que, em conformo amb que avui se m'ha acudit que podria escriure tot això que passa pel meu cap, i valorar el disseny del bloc que fa més d'un any vaig estrenar.

Continuarà... (espero, no prometo)

Read more...

Torno a caminar! Running to the hills!

Doncs sí! Una notícia així es mereix un post en el meu gairebé oblidat blog!

Els que em seguiu de fa temps us enrecordareu potser d'aquells vell posts en què explicava les meves peripècies a les muntanyes, els reptes, les lesions, les vegades que em va tocar abandonar, però les altres que en què vaig seguir i aconseguir! Doncs ara, puc dir que hi torno! Potser no de la mateixa manera, però torno al món de les muntanyes!

La veritat és que m'ha costat. Viure a Irlanda m'ha fet allunyar-me de tot el que signifiqués esport, i com explicava en el post dels 4 anys la meva vida ha girat més aviat en torn el pub i conèixer gent que cap a les muntanyes... ;) I és normal, que coi! Però, desprès d'aquests períodes de gresca, i posterior adaptació, venen els de consolidació de quins reptes volem empedre en el futur.

Bé, no m'enrotllo amb filosofies i vaig als fets: ^_^

- Ja desde finals de l'any passat que he anat "enganyant" literalment uns u altres (companys de feina, amics, etc) per anar a fer caminadetes pel country side irlandès. A més o menys èxit he anat sortint a caminar de tant en tant.

- M'he apuntat a un club excursionista que fa caminades cada diumenge a les muntanyes de Wicklow (10-15-20 km depén del dia i el grup que l'organitza). No he pogut anar gaire amb ells més que un parell de cops (estudis, altres compromisos) però és la meva alternativa a quan no puc enganyar ningú :p

- Em començo a enterar de les maratons i travesses de muntanya: això és important ja que fins ara entenia que ningú organitzava res a Irlanda (cosa díficil d'entendre, sobretot venint de Catalunya on tenim caminades per escollir cada cap de setmana!). I precisament aixó m'ha portat a fer l'última fita, avui mateix:
La Wicklow mountains half marathon (21 km de muntanya, ha estat dura però molt maca, l'he feta caminant i corrent a troços...).

- També estic anant al gimnàs amb més o menys constància. Hi han dies de tot, el gimnàs és avorrit, però entenc que una cosa va relacionada amb l'altra... :)

- Per últim, tot i que no és un fet: ganes n'hi han. I això em fa pensar en més km i més reptes: per exemple la mateixa entitat que ha fet la mitja marató en fa una de 90 km en 3 dies al juny (que em rumiaré) o per exemple no descarto baixar a Catalunya a fer alguna travessa, o caminadeta de les llargues...

Tot això vol dir: I'm back! Sant torne'm-hi!

A les Wicklow, farà un parell de setmanes...

Proper post: crònica d'alguna caminada (potser de la mitja marató).

Continuarà...

Read more...

Nou blog sobre cuina!

Ahir estava mirant noves plantilles i dissenys per a "Land of the free" perquè crec que en ve de gust redissenyar la pàgina un altre cop.
En la meva recerca vaig trobar una plantilla molt xula per a receptes o menjar... i desprès de descarregar-la vaig pensar: i perquè no faig un blog sobre cuina? ^_^

No és que sigui molt bona cuinera o que m'agradi molt cuinar, sinó que últimament se m'ha ocorregut fer fotos dels plats més complicats que faig per pujar-les al facebook (digueu-li avorriment, digueu-li poca feina...). A més, també m'he adonat que vivint tant lluny de casa s'enyoren moltes de les receptes típiques o casolanes, i que intentem fer com podem amb els ingredients que trobem a Irlanda.

Així, em plau presentar-vos el meu nou blog:

Mama, I'm cooking!

(pantallasso del blog nou)

He decidit d'escriure'l en anglès per diversos motius: arribar a més gent (potser els irlandesos o estrangers que conec, i que així vegin les notres receptes també), però a la vegada practicar el meu anglès, que encara que us sembli mentida no és gaire bó. Tot i que faci 4 anys que visc a Irlanda, seré més fluent parlant o el que vulgueu, però la meva gramàtica i expressió escrita deixa molt que desitjar...

Bé, espero les vostres visites allà, ni que sigui per dir hola! :p

No cal a dir que aquí continuarem "business as usual", tot i que ja sabeu que la meva freqüencia de publicació és una mica caòtica per dir-ho d'alguna manera. @_@

Continuarà...

Read more...

4 anys a Irlanda!

Mai pensava que arribaria el dia d'escriure aquest post...

Ja porto 4 anys a Irlanda!

Des del 31 de Gener del 2006.

I la sensació de: he marxat a un altre país a passar una temporadeta, ja fa temps que s'ha esfumat! I això és bo o dolent? Doncs no sé, però crec que de moment la meva vida està aquí, i no penso massa en el futur, on ni què... :)

Vinga un resum rapidet dels 4 anys (que no voldria fer un post mega-llarg però ja sabeu que m'enrotllo com una persiana):

2006:
De tots va ser el millor. Vaig arribar a l'aventura, vaig fer molts amics ràpidament, sortia gairebé cada dia. La sensació era com la d'estar de vacances però treballant en una feina que no m'importava gaire (feia de servei tècnic d'impresores per telèfon!) i que servia ben bé per mantenir les despeses de tantes festes.
Va ser l'any en què vam fer mil coses amb catalansadublin.com. Erem un grupet maco amb ganes de moltes activitats, de sortides, de trobades...

2007:
Tot i que l'esperit del primer any seguia, moltes de les amistats van començar a marxar, cap a l'estiu o a finals d'any. Jo també em vaig tranquil·litzar amb el "sortir", la feina era millor i semblava que tot plegat volia dir més estabilitat (encara treballava "d'atenció al client", però em vaig passar al departament de frau de la multinacional on encara treballo).
A finals del 2007 també vaig conèixer l'Aidan, el meu xicot. Va ser en un moment en què no buscava cap mena de relació, però el fet de conèixe'l em va fer canviar d'opinió. :p


2008:
Podríem dir que aquest any va ser el definitiu per a estabilitzar-me a Irlanda: l'any anterior, com molts dels amics catalans que van marxar, estava una mica farta ja del clima horrible i creia que el país no em podava donar més. Tenia en ment fins i tot d'anar a viure al Japó el 2008.
Però el 2008 va arribar i la situació va ser ben diferent: la relació que vaig engegar anava per un bon camí. Era aviat per demanar al meu xicot: vols fer un canvi de rumb a la teva vida i anar al Japó?, i encara que m'haguès encantat mai vaig fer-ho (si que vaig anar al Japó, però de visita durant 2 setmanes).


Paralelament a la meva relació, vaig centrar la meva vida en realitzar el meu somni asiàtic estudiant una carrera, així que vaig començar en la UOC Estudis de l'Àsia Oriental (que encara continuo! A 3-4 asignatures per semestre no podem fer miracles! :p Aquest semestre només m'estic matriculant de 2 per l'estress que em porta la UOC).

Malauradament, durant el 2008 també vaig començar a perdre contacte amb la colla de catalans (pel meu xicot, els estudis, i pel fet que em vaig traslladar a les afores de Dublín, més a prop de la feina).


2009:
Si penso així generalment en que vaig fer l'any passat, se m'acut que poca cosa. És més aviat una continuïtat del 2008: xicot, estudis i feina.
Encara em vaig distanciar més dels catalans, tot i que mantinc el contacte. No paro de donar excuses (liada amb els estudis, xicot etc) però també crec que és el fet de que ja no soc la mateixa persona que va arribar el 2006 per uns mesos amb unes ganes de gresca impressionant. Així que el 2009 crec que va ser l'any en què em vaig estabilitzar més, fins al punt de dir "home" (casa meva) a la casa on visc amb el meu xicot aquí a Dublín.

L'única novetat que em va fer evolucionar molt positivament personalment és que vaig trobar una feina similar a lo que vaig estudiar (periodisme), i actualment treballo com a editora de continguts en castellà (vaja escribint) a la mateixa multinacional on treballava.

I ara 2010! Poca cosa podem dir d'un mes i mig només. Tot i que una recent novetat a la feina pot plantejar-me alguns canvis (tema per un altre post :p), sembla que la vida d'Unmei ja està feta a Irlanda.
Però qui sap! Encara considero que no he acabat l'aventura, i tot i que la meva situació personal sigui molt, però que molt diferent, no saben encara quines coses estan per venir!

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM PER AQUESTS MAGNÍFICS 4 ANYS!

Als que heu estat aquí a Dublín fent pintes, els que heu compartit les meves penes, depressions, però també les alegries i les ganes de disfrutar de la vida.
Als que heu estat constantment al meu costat (se m'acudeix un nom que mai se m'oblidarà en tota la meva vida: Josep Arnau).
Als que heu passat a formar part de la meva vida (Aidan, always here for you, t'estimo)
Als que m'heu donat ànims des de Catalunya!
Als que m'heu llegit, i heu estat virtualment seguint les meves peripècies...
A tothom que he conegut durant tota aquesta aventura...

Gràcies!

Continuem el camí! ^_^

Read more...

Encentem el 2010!

Tot i que ja feia dies que volia publicar un missatge de "bones energies" pel 2010, no ho he pogut fer fins avui... (examens, neu a Irlanda.. i altres excuses... :p).

Així doncs aquí vaig:

Molt bona entrada d'any a tothom! Els meus millors desitjos per aquest any que comencem, que a mi personalment em dona molt bon rotllo, encara que no hi tingui grans plans previstos... :)



Proper post: Anniversari de 4 anys! ^_^

Read more...

Recuperant hobbies!

El proper gener farà 4 anys que vaig venir a Irlanda. La meva vida ha canviat moltíssim durant aquests anys: les meves aficions, la feina, els cercles d'amistats, i en general tota la dinàmica diària. No entraré a debatre si és millor o pitjor que abans... sempre hi han coses noves i bones que ara faig que abans no feia, i a l'inversa. Evolucionar i canviar és senyal de bona salut d'estil de vida! :)

Bé doncs, tot i aquests canvis d'aquests gairebé 4 anys, últimament no faig sinó tornar al passat. M'explico: estic tornant a les meves antigues aficions. Sembla curiós? Jo diria que no... hi han coses que sempre formen part de la nostra personalitat i gustos.

Així doncs aquí va:

A RETURN TO MY PAST HOBBIES:

- CAMINADES:
Sí!!!! Gairebé 4 anys desprès d'aterrar a Irlanda per fi trobo una companya per anar a caminar! La Karolina, una amiga polonesa! Ara ens hem posat la fita d'anar cada cap de setmana, i realment estic molt emocionada! Crec que em tornaré a posar algun repte de fer alguna d'aquelles marxes de 80 km, quan estigui més en forma, clar! ^_^`
I perquè he trigat tant a tornar a caminar? Doncs per mandra, no tenir ningú que s'engresqués amb mi, el no coneixement dels llocs a on anar... moltes les excuses.
Ara encara tenim l'impediment de no tenir cotxe, però de moment son moltes les rutes de muntanya, de la plana o de la costa que trobem accessibles amb transport públic. Hi ha llocs maquíssims!

Demà per exemple ens ha anem a caminar aquí:

Bray head, foto extreta de http://homepage.eircom.net/~seanjmurphy/scenes/

- SUBMARINISME:
Sí!
Encara no he fet cap immersió pròpiament dita, però m'he apuntat a una escola de Scuba-diving. La setmana que ve vaig a fer una lliçó de repàs a la piscina... i a la primera excursió que organitzen me'n hi vaig! Farà com uns 3 anys que no faig submarinisme, i em fan una mica de respecte les aigües tant gelades de per aquí... però amb ganes i un bon tratge de neoprè no hi hauria aigua que se'm resisti! :p
Us mantindré informats sobre aquesta!

La única foto que tinc meva fent submarinisme, al Carib, abril del 2005...

- MANUALITATS, DIBUIX...
Quan vivia a Cat, pintava miniatures del Games Workshop, feia manualitats i em passava hores dibuixant històries i fent gargots vaja. Aquí a Dub, ja sigui per la manca de ganes i perquè sempre he escollit sortir al pub per davant d'altres activitats que no he fet gairebé res de la meva vessant "artística" (sempre d'estar per casa, no us cregueu ara!).
Doncs en les últimes setmanes, m'he animat a agafar el llapis i els retoladors un altre cop! El tema de les manualitats encara em resulta poc accessible (ni lloc per fer-ho, ni tendes per comprar material, ni idees!), però en canvi m'he enrecorda't dels bons moments que passava dibuixant en paper, escoltant música, i relaxant-me durant algunes hores...

Això és un pessebre inspirat en "Hobbiton", una de les meves últimes frikades de manualitats que vaig fer, al octubre- desembre del 2005? Ni me'n recordo...

Així que aquí estem recuperant aficions, omplint els espais, fent moltes activitats... Tot compaginant-ho amb la feina i la carrera! Es ben bé que odio avorrir-me!

To be continued...

Read more...

Tornant de vacances necessito vacances

I la veritat és que sembla que ja tenim una edat per fer vacances de festivals de heavy metal... hehehe

Aquest any en el meu break d'estiu (crec que definitivament no puc anomenar-ho vacances) vaig fer una combinació de birres a Alemanya (a ca els sogres, que son irlandesos però viuen allà i li tiren a la birra més que els propis alemanys) + birres en un festival heavy (el Wacken, el festival de metal més gran del món, massificat vaja :p).

Així que desprès d'una setmana de mega estress a la feina, vaig tenir una setmana de dormir en un sofa-llit i agafar una turca cada dia, seguida de 5 dies d'un festival heavy, de dormir a la tenda de campanya i agafar gairebé una turca cada día també... Clar que vaig tornar més cansada del que vaig marxar!

Ja tenim una edat per fer això?

Encara m'esperen molt més festivals heavys?

On han quedat aquelles vacances de "repantingar-se" a la platja, cremar-se en el sol i menjar gelats?

On han quedat aquells viatges exòtics al Japó, el Carib, l'Escala o Sant Llorenç de Morunys?

Ni jo se la resposta. Ni tan sols crec que l'estiu sigui la millor epoca de l'any per fer vacances (ara aquí podria parlar de lo guai que és a Irlanda perquè ningú tanca a l'agost, i per això podem agafar les vacances quan ens doni la gana, però m'ho deixo per un altre post :p). Així que... mirarem el calendari i remirarem, i espero poder fer alguna altra setmaneta de merescudes vacances (AKA no dormir massa i beure molta birra) abans no acabi l'any!

Looking forward to have Holidays -AGAIN !! ^_^`

Algunes "afotos" del break d'estiu:

Read more...

M'agrada tornar a estar estressada

Torno a estar estressada a la feina i m'agrada.

De fet, feia més de 3 anys que no tenia aquesta sensació. I tot i que estar estressat no és bo, jo crec que determinades persones ho necessitem.

Però en el meu cas, la raó per la qual tinc estres al treball és realment per una bona notícia: Ara fa 3 setmanes vaig trobar una nova feina (diguéssim que una nova posició a la multinacional on treballava) molt relacionada amb els meus estudis! (vaig fer periodisme) Ara soc la especialista de tot el contingut en castellà de la meva empresa! Dit així no sona gran cosa, però bàsicament el nou treball consisteix en escriure i traduir els continguts de l'anglès al castellà que es faran arribar als clients!

La veritat és que com debeu imaginar estic contentíssima per aquesta nova posició! Deixo la meva anterior feina d'analista de frau (si treballava d'això... però tot i que soni molt emocionant el títol, en realitat no ho era) per un treball que realment em venia molt de gust fer, i em dona continuïtat al que havia fet a Catalunya, quan treballava en l'agència de comunicació.

I clar una nova feina molt sovint comporta més estres (i deunidó, no paro, ha estat un canvi brutal). Però m'agrada tornar a estar a estressada!

^_^`

En un altre post explicaré més cosetes sobre treball... i anecdotes que n'hi han.. hehe

En dos dies marxo a Alemanya de vacances... així que sino em dona temps d'escriure res més... Crònica a la tornada!!! ;)

Read more...

Bloc Vs Feisbuc. I tu de quin ets?

Tinc de 30 a 60 minuts morts sense fer res, i decideixo conectar-me a Internet. Desprès de mirar els correus personals, que faig a continuació?:

a) Me'n vaig al meu bloc i postejo com m'ha anat el dia o explico qualsevol altra història, i desprès visito alguns altres blocs que sovintejo.
b) Obro el feisbuc, faig el tafanerot de les fotos i missatges d' "amics". Poso qualsevol xorrada en el meu "estat", i segueixo tafanejant.
c) Miro sobretot prensa seria i articles d'economia avançada.
d) Em dedico a jugar a poker online
e) Internet? Jo no tinc temps per Internet!!

Aquí hi ha possiblement una de les respostes per la meva absència al bloc, i no és la de poker online! No sé si a d'altres blocaires us ha passat, o si és un fenomen global, però les xarxes socials tipus feisbuc i tuiter han anat deixant de banda al bloc "tradicional"?

Concretament a mi, em va passar. I suposo que em seguirà passant. A la feina no puc accedir a Internet per temes personals (és el gran inconvenient de treballar a una multinacional :S) així que quan arribo a casa el primer que em miro és el correu i desprès feisbuc i sa tia :p

No puc dir que "la meva vida ha canviat gràcies al feisbuc", tot i que coincideixo en què és una eina per establir contactes amb gent que feia temps que no parlaves o no tenies contacte tant directe. Encara que finalment potser acabis trobant-te aquella persona que nomès has vist un cop però ja t'ha afegit com a "amic", o un conegut d'un conegut, o simplement amb gent de la feina, amb els que maaaai has parlat a la feina, però amb els que queda "cool" tenir-los al feisbuc. Amb més amistats millor!

I si. He de confesar-ho. És el mètode perfecte per fer el tafanerot: veure que fa el teu cosí o cosina que fa segles que no veus (i deunido quines tajes que s'agafa per les fotos que ha penjat), el teu ex, o simplement tafanejar en la vida privada d'aquell amic de l'escola primària que no has tornat a veure mai més...

Així, si aquests 60 minuts que tinc "lliures" els gasto en el feisbuc, quina mandra entrar en el meu bloc i postejar o visitar els blocs veïns... Si total, tampoc escribia gaire sovint oi?

Bloc 0 - Feisbuc 1

Bé això ha sonat a excusa barata, però és la veritat. I en el meu cas ha estat tal i com ha ocorregut. Però clar, desprès d'explicar al post anterior que retorno al bloc, i que intentaré escriure sovint, us preguntareu: i perquè he tornat al bloc? Quina és la veritable raó, si tanta mandra em feia?

I la resposta és: per nostàlgia.

Nostàlgia d'aquells temps en que el bloc era part de la meva vida.

L'altre dia estava caminant - sovint vaig a caminar en els dies lliures (curtes distàncies, res del que feia)- i me'n vaig enrecordar del bloc. De com disfrutava escribint-hi. De com aquest bloc (sobretot la seva versió a blocat) em va ajudar en molts moments de la meva vida. De com a través d'aquí vaig decidir venir a Irlanda (si és cert, ara blocat no està funcionant, però quan vagi us penjo el link! -ACTUALITZAT: Aquí hi ha el post de l'antic bloc que deia: http://landofthefree.bloc.cat/post/1532/34331), i altres decissions importants. Però el bloc també em va portar a conèixer a gent maquíssima, ja sigui virtualment o a través de les legendaries trobades de blocaires. Això i moltíssims altres records que fan que mantenir el bloc valgui la pena.

Així que a partir d'ara: 5 minuts per mirar el feisbuc i 55 minuts pel bloc! O s'intentarà! :p

Bloc 2 - Feisbuc 1

Read more...

NOVA IMATGE, NOVA ETAPA

M'ha costat, però desprès de 7 mesos de silenci blocaire he decidit tornar a engegar "Land of the free"!

Així que aquí estic de nou, sense gaires promeses (que desprès quedem malament :p) però amb ganes de tornar, més que res perquè em feia pena deixar el bloc així, abandonat...

He rentat una mica la cara al bloc, amb disseny i plantilla nous, i m'agradaria poder dir que torno amb ganes d'engegar una nova etapa, tant a la meva vida real com a la virtual. El fet de pensar de tornar a escriure al bloc em va plantejar el veritable sentit de tenir-lo. No m'agradaria que fos un lloc on he d'escriure per obligació (nomes per mantenir-lo) com he tingut la sensació moltes vegades. Nomes m'agradaria que tornès a tenir el sentit original que per mi tenia. Parlar del que em preocupa, el que em passa pel cap, els reptes, les il·lusions, els somnis, etc. No sé si algú se'n recordarà, dels que em seguien a l'altre bloc, quan postejava per dir que tenia el repte de fer una d'aquelles caminades tant llargues de resistència... i tot se m'enfocava a aconseguir el que em proposava...

Bé doncs ha plogut bastant des d'aquells posts. Allò era una Unmei (tot i que crec recordar que el meu nick llavors era Luthien) una mica insegura, que necessitava el bloc com a una via d'escapada a la vida real. Luthien va passar per una etapa de canvis molt important a la seva vida, i canviant-se el nom a Unmei va decidir acabar una relació sentimental d'uns 9 anys i marxar del Berguedà a Dublín - Irlanda. Aquí, a Irlanda, moltes n'han passat. Molta inseguretat i molta por, però a la vegada una descoberta de coses noves, amics i un canvi definitiu de vida. Però Unmei a Irlanda també ha passat per una evolució: de sortir gairebé els 7 dies de la setmana i estar en totes les festes i saraos de Catalans a Dublín, a fer una vida més tranquila, estant una relació estable (doncs 1 any i mig sortint amb un noi irlandès), treballant i estudiant, i més similar a la que feia a Catalunya quan es deia Luthien. I si hem de parlar de seudònims, potser aquesta etapa no seria ja ni la de Luthien, ni la d'Unmei, si no la de la Noemí, ja que crec que ja s'ha perdut el sentit d'amagar la identitat real sota un seudònim. Tot i així, per questió de mandra bàsicament i per no liar gaire al personal, continuaré postejant com a Unmei. ;)

Bé doncs... així que tornem a estar aquí! I amenaço amb tornar a escriure tots els maldecaps i històries que tingui, i a fer visita i recompte dels blocs que seguia, i en definitiva tornar a estar viva pel mon blocaire!

Per finalitzar aquest primer post de re-obertura, us poso algunes imatges que aquest bloc ha tingut, ja sigui en la etapa actual a blogger, o a l'antic bloc a blocat.

Enjoy!

Última imatge del bloc (2008-2009):

Imatge de Land of the free a blocat (2007 ?):

Alguns dels baners que vaig utilitzar a blocat (2005-2007):

Continuarà...

Read more...

Bon nadal a tothom!

Us desitjo unes bones festes i una bona entrada d'any a tothom!

I wish you all a merry christmas, nice holidays and happy new year!

Noe

Read more...

Preparant l'hivern

L'hivern ja arribat, i amb ell les energies d'encarar un nou any...

El passat 8 de novembre ja vaig fer 29 anys, que pesen en paper però no a la realitat...

Si m'haguessin preguntat quan era petita com m'imaginava als 29 anys, potser hagués respost que amb una bona feina i/o carrera, possiblement casada i amb fills? Molta de la gent que conec de la meva edat està ja en aquesta en aquesta fase. Però jo en canvi, encara estic vivint la meva aventura, la d'estar en un país estranger, tenir una feina que no crec que sigui el meu futur, i fer una mica el que vull.

És cert que des que estic en una relació gran part del concepte d'aventura ha perdut el seu sentit, però això no em treu que encara tinc dubtes sobre el país on vull viure, o si encara he de moure fitxa cap a un altre lloc, o que vull fer amb la meva vida. Si no sortís amb l'Aidan, ja estaria al Japó, el meu somni. En canvi, estic en un país on tinc molts amics (com si hi visqués aquí des de tota la vida), i on cada vegada construeixo el meu món junt amb la gent estimada que m'envolta.

Crec que un símptoma (o potser causa) d'això va ser la decisió d'anar-me'n a viure a les afores. A 40 mínuts del centre de Dublín, en un veïnat tranquil i on les tendes i els pubs estàn a 15-20 minuts caminant, i on un paisatge verd és el que veig a través del balcó del meu apartament. La feina la tinc a mig hora caminant (tot i que quan plou sempre intento agafar lift d'algú - lift= que algú et porti amb cotxe), i ara l'Aidan es comprarà un cotxe així que suposo que també ens donarà la independència d'anar on vulguem. Jo també havia pensat de comprar-me un cotxe, nou a poder ser tenint en compte que són més barats aquí i que el sou és millor que a Cat, però potser encara vull aferrar-me a la idea de que si puc anar caminant a tot arreu, millor.

Bé i aquí estic. Fent petites passes i poques decisions. Estudiant una carrera perquè vull, i no pel meu futur. Realitzant somnis i pensant en els que queden per complir. Disfrutant el que tinc...

I ara?

Toca preparació per a l'hivern. El fred fa que t'arrelis més a un lloc. Vida casolana, estudi i amics. El concepte d'una xocolata calenta a la vora del foc mentre afora plou es canvia per unes birres en el pub familiar del poble, fent petar la xerrada amb els amics. No se si aquest és el meu futur, però de moment m'agrada!

Bon hivern a tothom!

Les vistes del meu balcó, en un dels molts dies de pluja

Read more...