Torno a caminar! Running to the hills!
Doncs sí! Una notícia així es mereix un post en el meu gairebé oblidat blog!
Els que em seguiu de fa temps us enrecordareu potser d'aquells vell posts en què explicava les meves peripècies a les muntanyes, els reptes, les lesions, les vegades que em va tocar abandonar, però les altres que en què vaig seguir i aconseguir! Doncs ara, puc dir que hi torno! Potser no de la mateixa manera, però torno al món de les muntanyes!
La veritat és que m'ha costat. Viure a Irlanda m'ha fet allunyar-me de tot el que signifiqués esport, i com explicava en el post dels 4 anys la meva vida ha girat més aviat en torn el pub i conèixer gent que cap a les muntanyes... ;) I és normal, que coi! Però, desprès d'aquests períodes de gresca, i posterior adaptació, venen els de consolidació de quins reptes volem empedre en el futur.
Bé, no m'enrotllo amb filosofies i vaig als fets: ^_^
- Ja desde finals de l'any passat que he anat "enganyant" literalment uns u altres (companys de feina, amics, etc) per anar a fer caminadetes pel country side irlandès. A més o menys èxit he anat sortint a caminar de tant en tant.
- M'he apuntat a un club excursionista que fa caminades cada diumenge a les muntanyes de Wicklow (10-15-20 km depén del dia i el grup que l'organitza). No he pogut anar gaire amb ells més que un parell de cops (estudis, altres compromisos) però és la meva alternativa a quan no puc enganyar ningú :p
- Em començo a enterar de les maratons i travesses de muntanya: això és important ja que fins ara entenia que ningú organitzava res a Irlanda (cosa díficil d'entendre, sobretot venint de Catalunya on tenim caminades per escollir cada cap de setmana!). I precisament aixó m'ha portat a fer l'última fita, avui mateix:
La Wicklow mountains half marathon (21 km de muntanya, ha estat dura però molt maca, l'he feta caminant i corrent a troços...).
- També estic anant al gimnàs amb més o menys constància. Hi han dies de tot, el gimnàs és avorrit, però entenc que una cosa va relacionada amb l'altra... :)
- Per últim, tot i que no és un fet: ganes n'hi han. I això em fa pensar en més km i més reptes: per exemple la mateixa entitat que ha fet la mitja marató en fa una de 90 km en 3 dies al juny (que em rumiaré) o per exemple no descarto baixar a Catalunya a fer alguna travessa, o caminadeta de les llargues...
Tot això vol dir: I'm back! Sant torne'm-hi!
Proper post: crònica d'alguna caminada (potser de la mitja marató).
Continuarà...
2 comentaris:
Bravo!!!!! Aviat no hi haurà qui et segueixi!! ;))
ains... jo és que sóc molt poc silvestre! em sembla una heroicitat això teu! muaks!
Publica un comentari a l'entrada