La bloguera ocasional

Today I felt like returning to write in "Land of the free"...

Gairebé un any desde l'última entrada... dec estar fent un rècord! Però sembla que no em resisteixi a abandonar aquest blog, el tinc massa "carinyu". És el primer, i el més personal, el més proper al que penso i a com soc...
Coses han passat aquest any (em vaig casar,  m'he establert a Barcelona, tinc feina en Marketing i un pis de lloguer amb vistes a Sagrada Familia i Collserola a la vegada...), però crec que avui no em ve de gust parlar de tot el que he fet, com feia en els anteriors posts.


Avui, em venia de gust tan sols tornar a començar l'hàbit d'escriure... i de prometre'm a mi mateixa que ho faré assíduament (com sempre vaig dient cada vegada que entro aquí).
Però també penso en els meus "golden days" del blog. Els dies de bloc.cat...(que ara no existeix!!) Quan tenia 23 anys i el blog era una finestra de llibertat, de desfogar-se, de conèixer persones, d'escriure el que no t'atreviries a dir en persona.. Realment era la meva teràpia online!

I ara ja no bloguejo perquè el substitut natural són les xarxes socials, i amb persones sense seudònim! Quina diferència oi? Gairebé aquest post/reflexió el podria traslladar al meu altre blog Taking notes, que pobret també el tinc bastant abandonat... Però realment ja no escric als blogs, perquè tinc tans canals per expressar-me!
Però com deia al principi i com que encara li tinc molt de carinyo, potser el deixaré obert... Per quan m'entrin ganes de tornar a escriure.

Ah! I hauria de canviar el disseny del blog un dia d'aquests no? Aquest és de fa 3 anys!

Continuarà...

Read more...

Els no-canvis del 2011 i els no-propòsits del 2012

2011 se m'ha passat volant. Com un huracà. I el 2012 no està encara aquí com per saber que vull fer-hi.

Els no-canvis?

Canvis que no sembla que siguin canvis?
Em vaig passar mig 2011 preparant la tornada a Catalunya i acomiadant-me lentament d'Irlanda. I l'altre mig any adaptant-me a la tornada... Tant adaptada estic que sembla que no hagi marxat mai...

Bé l'Aidan ha vingut amb mi. La nostra vida en parella és com a Dublín però millor. La calor i el sol ens afavoreixen (penso jo).
La feina és diferent i no és la millor, però ja arribarà. No és important ara.
M'he engrescat a practicar Bujinkan. De fet és una continuïtat: ho vaig descobrir a Irlanda i he re-començat  més seriosament aquí.
He trobat amics que no havia perdut mai. D'aquí la sensació de que no hi hagi un gran canvi.
He recuperat aficions que feia abans (dibuixar, caminar, terrassejar...).

Els no-propòsits?
Tantes son les cosetes que no he canviat però que he fet enguany que gairebé no tinc temps per pensar en els propòsits pel 2012. Per primer cop no en tinc cap de grans, i tinc més aviat anti-propòsits, coses que no cal ja fer:

No vull apuntar-me al gimnàs.
No necessito aprendre anglès (ni japonès).
No fumo.
No he de començar cap activitat de manualitats o artística.
No he d'estudiar res (yeah!!)...

I així continuem...
No necessito pròposits, perquè... per un any, ja està bé de tanta planificació i tanta tonteria. Una mica més d'improvisació sisplau!!! Aquest 2012 l'agafaré com vingui!

BON ANY NOU A TOTHOM!!!

Jugant a poker i bevent Mulled wine tot disfressada de Rudolf ;)

Read more...

L'estiu ha passat volant!

Doncs si... l'estiu ha passat volant i amb ell l'adaptació a Barcelona! Ja fa 4 mesos que estic aquí? De tornada? I sembla que encara enyoro les pintes de Guinness i la pluja inacabable... No! Això mai! Mai enyoraré the irish weather... Sap greu pels irlandesos però és així!
La veritat és que he passat un estiu com mai: fent el que he volgut, sense marxar de la city (per motiu peles i per estar a disposició de trobar una feina). M'he atipat de gelats, i de migdiades, i de fer excursions, i d'anar a la platja, i de veure'm moltes series i dibuixos... com quan era petita!
A mitjans agost vaig trobar feina (prou ràpid!) i vaig haver de cancel·lar alguns dels plans (em moria de ganes de fer la travessa Cavalls del vent un altre cop!), però també representava una bona oportunitat per incorporar-me ràpidament a l'entorn laboral. Com abans millor, que venint d'Irlanda nomes amb estalvis (no et pots portar l'atur), les peles s'evaporen com les birres a Barna amb tanta calor! ;)

Tot i la relativa permanença a la city, també hem fet algunes escapades a l'estiu:
Al Juliol a Alemanya, on viuen els pares del meu xicot -tot i que són irlandesos- i on s'estava molt més fresquet que aquí. :)
Els caps de setmana a la costa brava i a Castelló, alguns fent submarinisme!
A finals d'agost vaig haver de tornar a Alemanya, però per motius de feina aquest cop! (l'empresa on treballo és alemanya, aquí tot queda a casa).
I ara al setembre, a Jamaica!!!
Aquest va ser un viatge decidit i preparat abans de fer la gran tornada a Catalunya (la germana de l'Aidan és va casar allà). Però el vam aprofitar al 100%. En un altre post potser parlaré de Jamaica i els jamaicans! Quina filosofía de vida, els envejo!

Ara toca encarar la tardor. Arriba el temps de bolets, de concerts, d'alguna caminada, de preparar-se per l'hivern... La tardor m'agrada, crec. És el moment de començar el nou curs i els nous projectes!

Com sempre: Continuarà...

Read more...

Un mes a Barcelona!

Ja fa més d'un mes que estic a Barcelona però encara em dona la sensació de que encara m'estic adaptant.
Serà perquè encara tinc algunes caixes de la mudança per obrir i moltes coses a mig i aturades per l'estiu...

Tema feina:
Sabia que seria difícil, però ara me'n he adonat (o autoconvençut) que no trobaré almenys fins el setembre. Ara, l'optimisme no és perd, ja que estic aprofitant aquests mesos per fer d'altres coses.

Tema pis:
Com que ja el vam llogar al Maig abans de venir, això va ser el més fàcil. Hi ha cosetes per arreglar i mobles per comprar (el viatge a Ikea ha quedat postposat) però res que pugui esperar a tenir més peles :P Encara, però, no m'acabo de fer a la idea de que és casa meva... (sempre passa! A Irlanda, a Catalunya o a l'altra punta del món).

El barri on vivim m'agrada prou (Baix Guinardó), molt a prop de parcs i de la muntanya, i on es respira un aire diferent que al centre... (fa molta més xafogor a la zona litoral que aquí, al començament de la muntanya, per exemple).

Tema estiu:
Doncs només he anat un parell de cops a la platja (jo que pensava que hi estaria tot el dia ficada), però això no em treu que estigui gaudint d'un estiu que em devia a mi mateixa: caminadetes, sortides, terrassetes, gelats, i totes aquestes coses que a Dublín semblaven una odissea...

Caminadeta a Collserola, amb vistes de la city

Tema "i que faig cada dia?":
Doncs no tot són terrassetes i gelats, sinó que també estic aprofitant l'estiu per fer altres cosetes, a part de buscar feina:
- Formar-me: he descobert la multitud de cursos que es fan a Barcelona Activa, i gairebé hi vaig a 3-4 per setmana.
- Dibuixar: Ara si que tinc temps per això. Fins i tot avui he obert un blog per posar el que vagi fent...
- Sortidetes: Doncs vam anar a Berga per Patum, i la setmana que ve anem a Alemanya. I suposo que alguna escapadeta més caurà a l'agost...

I per la resta... a disfrutar de l'estiu que ja tocava! ^_^

Continuarà...

Read more...

L'aventura a Irlanda arriba a la seva fi

Doncs sí. S'ha acabat. Desprès de 5 anys, 5 mesos i 4 dies exactament tornaré a Catalunya definitivament!
La veritat és que en tinc força ganes i molta il·lusió de començar el que considero una nova etapa a la meva vida, ja que a més me'n vaig amb el xicot, que és irlandès (això si que serà una aventura!).
Irlanda m'ha encantat, no ho puc negar. Les experiències viscudes, la gent, el fet d'estar arreu i veure el món des d'un perspectiva diferent... però quan toca, toca. I jo ja fa temps que sentia que no estava donant tot de mi en aquesta illa.
Per començar, sembla una cosa sense importància, però el mal oratge t'afecta moltíssim. M'he passat el ultim mig any sortint d'un constipat a l'altre. Ara mateix, 24 de maig, vaig abrigada com si fos hivern, i l'orella se'm tapa nomes de sentir l'humitat i el vent. I és que d'humitat i de vent (i de pluja) n'hi ha per donar i per vendre.
Bé això del temps pot sonar una mica a excusa, perquè sinó no hagués aguantat tant de temps, però hi ha una sèrie de coses a Irlanda que fan que el país no ens ofereixi la qualitat de vida ideal (tema per un altre post!). Això, i que també de tant en tant es necessiten reptes nous, i traslladar-se de país n'és un d'important.

A Croke park, durant un partit de GAA -futbol gaèlic- al que vaig anar fa un parell de setmanes

Aquests dies estic força atabalada amb la mudança. La de trastos que s'arriben a acumular! En relació a això un company em deia: "el pitjor que li desitjo a un enemic és una mudança". Imagineu-vos un trasllat de país després de viure 5 anys (2 en parella). He llençat coses que no volia llençar... sembla un regateig constant amb el meu xicot (que és molt més immaterial que jo pels trastos hehehe). Però bé sembla que ens en sortirem! :P
En dos dies agafem el ferri, travessarem França amb cotxe i si tot va segons el previst diumenge arribarem al pis que ja hem llogat a Barcelona. A partit d'aquí, l'aventura continuarà (o més ben dit començarà), ja que hem de trobar feina i adaptar-nos que no és poc!

Intentaré escriure! Algú em va demanar que continués amb el blog i intentaré complir la promesa.

Continuarà...

Read more...

Més de 5 anys a Irlanda!

Doncs sí! El temps passa voltant... Gairebé ni m’ho crec jo mateixa però ja fa més de 5 anys que vaig començar l’aventura de marxar a l’estranger i de quedar-m’hi a viure. Des de l’1 de Febrer del 2006 exactament que hi sóc aquí (ho he hagut de mirar a l’antic blog i tot).

Quines sensacions tinc?

Moltes i contradictòries.
Ja no és una aventura desprès de 5 anys. Sento que necessito un canvi, tot i que també sé que aquests 5 anys m’han canviat:

He conegut moltíssima gent, m’he intentat adaptar a un altre país, he engegat projectes, d’altres els he acabat abandonant, m’he sentit com a casa molt sovint, i molts altres cops massa lluny de casa. He canviat varies vegades de feines, i de pisos, he dit adéu a molts amics i n’he trobat de nous... Tantes coses han passat que no em caben en un blog tant petitet com aquest.

Els primers anys de l’aventura, vaig passar molt sovint per aquí, o l’antic blog Land of the free . Els darrers, no tant, encara que sempre he tingut aquesta finestra oberta. Avui, només venia a fer una passejadeta ràpida per commemorar aquests 5 anys a Irlanda, però sobretot per donar les gràcies a tothom que estat amb mi durant aquesta aventura, ja sigui virtualment o al pub directament. ;)

Moltes gràcies a tothom!

Read more...

L'últim dia de l'any...

L'últim dia de l'any sempre m'agafen sentiments de reflexió sobre el canvi a una nova etapa. Faig un poc de balanç del que he viscut i m'emociono pensant en el que vindrà. Sempre nous reptes i aventures.

Aquest any en tinc alguns de ben grans i notoris, però que encara no puc publicar oficialment. Tot i així, no serà tan diferent a d'altres anys ja que tots els reptes siguin petits o grans sempre són importants.

Deixaré la reflexió aquí per gaudir d'aquests moments en que m'escolto a mi mateixa, imaginant el 2011 i les noves aventures per emprendre.
Avui, un dia màgic que espero que per tots vosaltres sigui també tant especial.

Bon any nou!

Read more...

La neu i jo: una relació d'amor-odi

Doncs ha tornat a nevar a Irlanda. Tot i que tradicionalment el país sempre ha tingut uns hivern molt suaus (millors que a Catalunya i tot) ara fa 3 anys que cada any ens fa una bona nevada. És de les que ens duren unes quantes setmanes, prou temps per portar el caos a tot arreu.

Mai he vist tanta neu com enguany a Irlanda

Tot i que el caos en fa un altre post, en aquest volia parlar de la meva relació i sentiments envers la neu:

Des de petita per mi la neu era com per la gent que no havia vist el mar o una platja. Era quelcom que havia vist molt en la tele, i que semblava molt bonic, com de conte de fades. Me'n recordo que vam fer una excursió de l'escola al Pirineu d'Osca en primavera i vaig fer una foto a una mica de gel que quedava en alguna obaga a la muntanya (ni tant sols era neu! però vaig poder dir que havia "xafat" neu!).

No va ser fins molts anys desprès, quan anava a la universitat, a l'Autònoma de Barcelona, que vaig veure la neu pròpiament i nevar de veritat. I llavors també em va semblar que era quelcom màgic. El temps es va aturar i els flocs de neu queien molt a poc a poc, a càmera lenta. Et venien ganes de reflexionar, de pensar en la vida, de fer marxa enrere si calia, perquè el temps s'havia parat. Vaig viure aquesta sensació mentre esperava un tren (o un autobús ara no recordo), i clar la sensació acompanyava l'escenari.
Aquell mateix hivern, d'ara farà uns 6-7 anys, vaig viure molt més neu: a Manresa una mica, a Berga una mica més i a les muntanyes del Berguedà, una mica bastant més. Però no ha sigut fins aquest any que m'he adonat dels meus veritables sentiments envers la neu. Quan la veus i la vius cada dia, i quan fins i tot t'arriba a fer nosa per sortir de casa.

Primer de tot: mai m'havia fixat que la neu sembla porexpan. Sí, com la neu falsa que solen posar en pessebres vivents i en aparadors comercials. Era ben bé igual, petites boletes de suro que quan les toques no es desfan. També ha nevat en flocs grans i petits, en boletes de gel (gairebé calamarsa)... diguem que gairebé de totes les maneres. Tot és tan irreal i bucòlic que sembla mentida que sigui aquí.


Imatge d'un dia nevant des del balcó del meu pis

Però la neu es freda i es converteix en gel, tal com l'efecte al revés d'una papallona que esdevingués un cuc lleig. I és perillosa, posa en caos el país, i fa que et faci fins i tot mandra d'anar a comprar o sortir de casa...
Tercer any amb una nevada forta i encara no m'hi acabo d'acostumar.

Serà que jo necessito un oratge templadet, sol i no masses pluges... ;)

Continuarà...

Però aprofito també per comentar que estic participant (sense pseudònim) en un blog pel nou diari Ara, on amb en Josep Arnau expliquem algunes de les nostres peripècies des d'Irlanda, amb un to més informatiu/opinatiu:

http://blogspersonals.ara.cat/cafeirlandes


Ens llegim aquí o allà!

Read more...