De vacanceeees... lalalaaaaa

I per fi tinc uns dies de relax!! Uf!!!

Que bé senta això de tenir vacances i sobretot de les de no fer res!!!

Doncs estic in the middle dels 10 dies que tinc... no fent res, a casa els pares: dormint, menjant be, prenent el solet quan surt, llegint i estudiant japonès!!!

I si.. ho sento... amb tot aquest temps no he tingut temps d'enxufar-me a Internet i passar-me pels blocs.. però es que vacances son vacances tu!!

Anyway.. ja sabeu que no paro.. i aquests dies també estic aprofitant per planejar un viatget pel octubre: Me'n vaig a fer un InterRail amb la meva cosina!

Hehe...
Sempre tenia l'espina de no haver fet un InterRail.. i encara que ara em costa més car per ser major de 25 anys... em vé molt de gust fer-ho i més amb la meva cosina..

La ruta no serà gaire llarga perquè tampoc tinc gaires dies de vacances.. (de fet n'estic fent ara ja.. hehe) així que nomès he pogut esgarrapar 12 dies, durant els quals passarem per:

Frankfurt-Stuttgart- Munich- Praga- Berlin- Hamburg- Bremen- Amsterdam- Brusel.les- Bruges- Luxemburg i París...

Ja ho tenim gairebé tot planificat i més o menys intentarem respectar aquest recorregut (ja que hem reservat ja alguns albergs), però es clar hi ha algunes ciutats que nomes les veurem de passada. Baixar del tren a fer el café i veure la plaça del poble en questió... I hi ha d'altres on passarem més d'una nit... com el cas de Praga, Berlin, Amsterdam i Paris.. pero tot plegat pinta molt bé! Acabarem esgotades... però molt bé! (I suppose)

En concret, jo ja he estat a Frankfurt, Bruseles i Paris (hi torno per la meva cosina)... però si algu en pot donar-me algun consell d'algun altra ciutat de les que passarem... serà benvingut!!

Bé.. i ara vaig a bloguejar una miqueta: el retorn del vaixell, la Isnel... visitar els vostres blocs.. quina feinada!!! ;)

Fins aviat!

Read more...

Festes i altres moviments...

Dissabte passat vam celebrar l'esperada festa de la diada...

Una festa que en principi era sorpresa i que finalment vam redirigir a un motiu una mica picant...

Enguany vem fer algo diferent a Dublín, una diada d'allò més calenta:

El lema era: si A Dublín fa fred... aquest any fem la diada més calenta!

L'excusa era aquesta. La intenció, nomès que la gent s'ho passes bé, fent jocs i algunes sorpreses... I la veritat és que despres de tota la feinada (i molt d'estress...) de preparació ens va sortir una festa que jo crec que va ser inoblidable!

Teníem una sala d'un pub nomès per nosaltres, on vam poder posar música catalana i sentir-nos com a casa... Hi va haver oportunitat de lligar, de fer "atreviments" que rarament s'havien fet, i de riure una bona estona... això si!

Tot i l'estress que portava, son acumulada i mal de peu... realment vaig gaudir i bastant.. i també vaig lligar... (perquè no?) :p


La real diada

Deixant la festa apart, demà celebrarem realment la nostra catalanitat a Dublín. Com l'any passat ens concentrarem davant de l'Spire (centre neuràlgic de la ciutat) per explicar als irlandesos que és Catalunya, que volem ser una nació (some day... some how) i que l'11 de setembre es la National Day of Catalonia!

L'any passat... a l'Spire

Per mi, aquest any, l'11 de setembre també significarà personalment un pas endavant... i mai millor dit. Al matí tinc que anar al metge a que em mirin el putu peu desprès de 3 mesos... Jo vull que se'm curi, però entre el mal temps d'aquesta illa i el trote que porto... encara em fa prou mal... Així que no marxaré de cal metge fins que no em digui el que...


I de la diada... a l'opera metal

Aquesta setmana serà mogudeta... perquè apart de la mani de dimarts i treballar de nits as usual... avui m'he tret una entrada per veure un grup d'Opera Metal aquest divendres!

Des del concert d'Steve Vai al juliol que no xafava una sala de concerts... i la veritat és que ja tenia el neguit per anar a algun! Divendres toquen els Therion a Dublín, un grup de perllà les Escandinavies (exactament no sé el país) que fan un música bastant original barrejant heavy metal, parts orquestrades i opera! Quan els vaig veure a Barcelona en vaig quedar fascinada: una soprano (vestida com si estigues a l'opera) acompanyada de 2 tenors i 2 sopranos més que feien de cor, cantant amb tons agudissims al costat de peluts (hehe) fent heavy clar!



Un grup dels de veure... totalment recomanable, encara que nos us agradi el heavy...


I de l'opera a casa!!

I l'endemà del concert, avió de Ryanair i cap a València!

No us podeu imaginar les ganes que tenia d'anar a passar uns dies a casa! Desprès d'un estiu interminable que no semblava estiu (i que donava ganes de suicidar-se), per fi aniré a caseta, a passar calor (que no en farà amb la mala sort q tinc jo) i a menjar bé! :D

Anar-hi a l'estiu em costava sobre 200 eur, però anar-hi ara amb l'oncle Ryan m'ha sortit per 20 eurets anar i tornar!! I love Ryanair!! hehehe

Un post rapidet i barrejat, aquest que he fet avui... a les tantes de la matinada mentre m'escapo de la meva feina... :p

Prometo escriure més sovint! Si sobrevisc a tot! ;)

Read more...

Preparant, organitzant i quedant

Els últims dies he estat molt callada al bloc...

Però tot té una raó:

Una de les coses que més em realitza aquí a Irlanda, és poder organitzar i preparar esdeveniments... Així que els motius que m'han mantingut ben ocupada han estat ben gratificants: muntant la web de la Penya Blaugrana d'Irlanda (on ara ja es poden fer comments!!) i quedant amb els socis per preparar la nova temporada. També he estat força entretinguda fent coses per Catalans a Dublin, i sobretot la propera festa de la Diada, que la celebrarem aquest dissabte 8 de setembre!

Hi havia dies en què tenia 3 reunions per 3 temes diferents... i tot això compaginant-ho amb els meus horaris bojos de curro a la nit... Però crec que tot plegat valdrà molt la pena!!

A la Penya Blaugrana, tenim nou president, en Ronan, un irlandès més culé que molts de nosaltres... i que ara està aprenent català! Sembla que tant la web com els barcelona supporters estan creixent!

Pel que fa a la festa de la Diada... lo millor de tot és que l'estem organitzant com una sorpresa per tots els catalans aquí... No sé si esperen com serà, però jo m'ho estic passant molt be fent tots els preparatius! Aviat desvetllarem de què es tracta... espero que no ens matin als organitzadors.. XD

I jo, entre una cosa i una altra, fa que realment el temps que passo a Dublín se'm passi volant...

Read more...

Ja ha arribat l'hivern!

Doncs si... com ho sentiu: A Irlanda ja és hivern.

Ni tardor ni res.

De fet la tardor ja l'hem passada amb aquests mesos tan macos d'estiu i amb un termòmetre que no pujava dels 15 graus ni volent. Plovent i amb temporal de vent.

No vam tenir ni estiu, nomès durant una setmaneta al juny, sembla que vam passar de 20 graus... i ara a 20 d'agost ja cal treure la bufanda (ja no dic la màniga llarga perquè fa temps que la portem posada) i començar a posar-se l'abric..

A l'amic blogger Marquitus, li fa ràbia que parlem del temps: cada dia fa fred, torna a ploure... Però coi! Tots coincidim en què és una situació gairebé insòlita la d'aquest estiu a Irlanda!

Perquè ara no us penseu que aquí sempre fa fred... sinò que possiblement sigui una d'aquestes estranyeses del canvi climàtic!

No he parlat amb els vells locals, però els meteoròlegs de la terra diuen que ha estat l'estiu més fred i humit dels últims 50 anys!
I quina creu ser meteoròleg en aquesta illa grisa... sempre donant males notícies!

Tot i així, al mal temps haurem de fer bona cara... i jo ja estic ben preparada per afrontar l'hivern!

Per mi és com si de cop haguès començat el nou curs o el nou any, ja a l'agost i tot... I és quan venen al cap els típics pròposits tan típics i tòpics d'aquesta època.

Aixi que el meu pròposit d'aquest any serà estudiar japonès!

Que si... ja ho sé... que em repeteixo més que l'all! Però realment m'hi he de posar, i ara el propòsit serà estudiar cada dia!!
まいにちに日本語ベンきよしましよう!

S'haurà acabat la temporada de bolets a Irlanda??

Read more...

Esbós d'entreteniment

Intento no pensar en tot allò que em venia al cap durant els últims posts... I ho faig agafant-me ben fort a tot el que va succeint al meu voltant.

Vaig anar a un concert excel.lent de l'Steve Vai aquí a Dublín... On la música d'aquest bon home em va fer transportar cap a un altre món durant dues hores. Guitarreo, tècnica però sobretot melodia van ser els ingredients de la seva cuina.

Vaig passar un cap de setmana entre penyistes (hehe) a Edimburgh! Vam anar a veure el Barça, vam sortir pels pubs locals (as usual) i vam fer una escapadeta al countryside d'Escòcia: muntanyes, castells, verdor, llacs, ovelles, vaques i algun turista despistat com nosaltres...


Però possiblement el que m'ha fet pujar els ànims no ha sigut ni Edimburgh (on tinc que tornar a visitar al meu amic, que el vaig veure de molt de passada) ni concerts, ni festes... potser ha estat que ja tinc companya de pis real i de carn i os!

Portava bastant de temps vivint sola al pis, i tot i que creia que no m'afectava, ara per fi m'he adonat que ara ja no m'he de passar nits rumiant i rumiant. Ara tinc algú amb qui parlar, sopar o simplement riure!

L'Eva es va instal.lar ara fara una setmana i mitja, i tot i que no ens hem vist gaire (horaris raros, feina) crec la seva presència ha influit molt positivament en mi...

Apart de l'arribada de l'Eva, també estic intentant animar-me amb diferents coses: canvi de departament a la feina (mantinc l'horari de nit), coneixences noves, algun dia esporàdic de solet a Dublín, i el positivisme que m'aporta sempre les classes de japonès!

Paral.lelament, i en el món virtual, he volgut obrir un fotolog (Watashi no ryokoo, el meu viatge) que escriuré en anglès, i m'he estic dedicant bastant a millorar la web que vaig fer per la gran Penya Blaugrana d'Irlanda: www.irlandablaugrana.com que està en anglès i ja comença a tenir força irlandesos registrats en el forum!

Cada peça de tot això, constitueix un esbós d'entreniment que fa que oblidi (ho he de fer) totes les meves cabòries!

Read more...

Sensacions contradictòries

A la nit, escoltant una cançó qualsevol, em vé al cap un record vívid de l'Autònoma, de quan hi estudiava. I acte seguit penso que no hi tornaré mai més... No vull tornar perque sembla que l'Autònoma està relacionada amb una etapa del meu passat massa feliç...

A la seguent cançó, un directe del mateix grup, em fa tornar a Barcelona de nou, però provocant-me la sensació inversa...

El cantant diu quan acaba la cançó: "Thank you so much Barcelona!! We love you!! You! You! You and you! and you!...". I llavors penso que mai puc esborrar etapes de la meva vida, i tot i que les llàgrimes lluitin per sortir quan hi penso... sé que no puc dir mai, mai.

Read more...

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part II )

Viatge als records, a les reflexions, als dubtes i al futur incert.

El cap de setmana a Catalunya, i especialment al Berguedà, m'ha fet endur-me cap a Irlanda un regust ben agredolç:

De pensar i reflexionar en el sentit de la meva vida tenint en compte el passat.

De recordar vívament una relació passada, de la qual encara em queda una forta presència, tot i que no hi hagi coincidit amb ell.

De voler plorar per tots els bons moments i sensacions que van passar en aquella terra.

D'enyorar cada arbre, cada pedra, cada carrer o indret, però sobretot cada persona que vaig deixar amb la meva fugida a Irlanda.

Un enyor i una tristesa inmensa és el que heredat d'aquest viatge, que m'ha portat a recordar, reviure i a agafar com a inspiració present aquest passat, per a intentar reconstruir un futur cada vegada més incert.

Han tornat amb aquest viatge espai temporal les temudes preguntes. Les del subconscient, les que no sabré mai respondre, les de la incertessa que em menja per dins, i les que em van fent mal tant a poc a poc que passen perillosament desapercebudes.

Amb un nus a la gola, em veig obligada a formular-me-les una vegada més, ben obertament a mi mateixa:

- Vaig pendre la decissió correcta deixant aquesta relació?

- Si és que sí, perquè encara em mossego els llavis fins fer-me mal pensant-hi?

- Que faig a Irlanda?

- Realment anar al Japó m'aportarà l'energia perduda que necessito, o tal vegada es tractarà d'una altra fugida?

- On està el meu lloc, quan acabin les aventures en altres paisos?

- Alguna vegada sabré el que vull?

- Quan deixaré de tenir por a tenir una relació?

- Com puc saber, que desprès de tot, m'he tornat a enamorar?

Nomès trobo caos, inseguretat, angoixa, nervis i impulsos incontrolats en totes les possibles respostes.

Enlloc hi ha un camí fàcil i això em porta a la desesperació perquè no sé veure aquest camí en el cas de que realment existís.

Per això em trobo amb una mena d'ecuació, d'enigma matemàtic, on cada dia em van variant els números i es torna impossible de desxifrar.

Perquè, un altre cop, en visitar el Berguedà, m'he trobat més sola que mai en la meva vida?

Read more...

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part I )

El cap de setmana passat vaig agafar un avió des de Dublín que sense jo saber-ho seria un viatge a travès del temps, a la Catalunya i la meva vida de 2 anys enrere...

El viatge em va aportar moltes coses: bons records, festa, retrobaments, però també reflexions... Així que dividiré aquest viatge en dues parts, començant per la bona, la positiva:

Cap de setmana intens, de festa i d'amics!

Dijous vaig arribar a migdia a una Barcelona gairebé desconeguda per mi, i que amenaçava la meva energia amb un calor aplastant (em pensava que cauria desmaiada! acostumada a les temperatures fresquetes d'aqui dalt..). Vaig anar a dinar a Gràcia amb el Sergi de CAD, tot recordant les aventures passades junts a Dublín!



Tot seguit i amb unes quantes birres i cafés a sobre (havia sortit de treballar al de matí i sense dormir havia vingut a Barna, o bevia o em quedava morta pel carrer), vaig queda amb uns quants bloggers!
Així em vaig retrobar amb la Donot, el Salva, el Gabri, la Joanaina, l'Annette... Amb els quals vaig passar una vetllada fantàstica!!! Aprofito, així, per donar gràcies especialment a la Donot, que em va acollir fantàsticament al seu pis! Merci guapa!!



Divendres vaig enfilar cap amunt, al Berguedà, on el Bertran, un amic de la colla de tota la vida em va venir a buscar i em va acollir durant tot el finde a casa seva. Divendres vaig recordar el que era sortir per Berga, amb una taja impressionant, i amb sopar dels de tota la vida on vam celebrar que al Bertran ja li han donat una plaça fixa (ens enfotiem d'ell perquè ara ja és funcionari!).



Dissabte, el luxe de poder anar a esmorzar, i desprès de dinar fer el café tranquilament amb els de la colla, sense presses i amb tertúlia, va ser una sensació que no es podia pagar amb res. El sopar a la nit i la xerrameca posterior fins les tantes, em va produir la sensació de que jo encara estava vivint allà i que el temps no havia passat...

Dormir 3 hores i anar a Andorra va ser l'aventura de diumenge... feia segles que no hi anava i vaig aprofitar (ja se sap, sucre i formatge... hehehe). A la tarda, fent el cafè a l'Ateneu d'Avià (al costat de Berga) no parava de repetir al meu amic que no volia marxar... No vull!!! Vull quedar-m'hi aquí, en aquest bar, fent el cafè tota la vida amb xerrameca entre amics!!!

Però l'obligació era l'obligació, i jo he de tornar a la meva terra, que ara és Irlanda! Així que cua (de pixapins) per baixar, un cop de tren, i un altre cop a Ca la Donot a dormir (Graaaacies, no se que hauria fet sense tu). Dilluns axecar-me a les 4 per pillar l'avió a les 7 i tornar a Dublín amb tot el cap de setmana viscut i la tristesa i enyor de deixar la terra catalana i els seus habitants...

Gràcies a tothom per aquest finde inoblidable!!!

Read more...