Bon nadal a tothom!

Us desitjo unes bones festes i una bona entrada d'any a tothom!

I wish you all a merry christmas, nice holidays and happy new year!

Noe

Read more...

Preparant l'hivern

L'hivern ja arribat, i amb ell les energies d'encarar un nou any...

El passat 8 de novembre ja vaig fer 29 anys, que pesen en paper però no a la realitat...

Si m'haguessin preguntat quan era petita com m'imaginava als 29 anys, potser hagués respost que amb una bona feina i/o carrera, possiblement casada i amb fills? Molta de la gent que conec de la meva edat està ja en aquesta en aquesta fase. Però jo en canvi, encara estic vivint la meva aventura, la d'estar en un país estranger, tenir una feina que no crec que sigui el meu futur, i fer una mica el que vull.

És cert que des que estic en una relació gran part del concepte d'aventura ha perdut el seu sentit, però això no em treu que encara tinc dubtes sobre el país on vull viure, o si encara he de moure fitxa cap a un altre lloc, o que vull fer amb la meva vida. Si no sortís amb l'Aidan, ja estaria al Japó, el meu somni. En canvi, estic en un país on tinc molts amics (com si hi visqués aquí des de tota la vida), i on cada vegada construeixo el meu món junt amb la gent estimada que m'envolta.

Crec que un símptoma (o potser causa) d'això va ser la decisió d'anar-me'n a viure a les afores. A 40 mínuts del centre de Dublín, en un veïnat tranquil i on les tendes i els pubs estàn a 15-20 minuts caminant, i on un paisatge verd és el que veig a través del balcó del meu apartament. La feina la tinc a mig hora caminant (tot i que quan plou sempre intento agafar lift d'algú - lift= que algú et porti amb cotxe), i ara l'Aidan es comprarà un cotxe així que suposo que també ens donarà la independència d'anar on vulguem. Jo també havia pensat de comprar-me un cotxe, nou a poder ser tenint en compte que són més barats aquí i que el sou és millor que a Cat, però potser encara vull aferrar-me a la idea de que si puc anar caminant a tot arreu, millor.

Bé i aquí estic. Fent petites passes i poques decisions. Estudiant una carrera perquè vull, i no pel meu futur. Realitzant somnis i pensant en els que queden per complir. Disfrutant el que tinc...

I ara?

Toca preparació per a l'hivern. El fred fa que t'arrelis més a un lloc. Vida casolana, estudi i amics. El concepte d'una xocolata calenta a la vora del foc mentre afora plou es canvia per unes birres en el pub familiar del poble, fent petar la xerrada amb els amics. No se si aquest és el meu futur, però de moment m'agrada!

Bon hivern a tothom!

Les vistes del meu balcó, en un dels molts dies de pluja

Read more...

Estic viva!

Fins i tot em fa vergonya escriure al bloc desprès de tant temps... però aqui estic!

Ja no me'n recordo ni de què vaig escriure l'ultim post... ah si! El viatge a Japó!

Doncs bé crec que és el més emocionant que m'ha passat durant els últims mesos (des de l'abril??). La raó possiblement que no escrigui (excuses, excuses) és que he anat molt pillada amb la UOC. El gener passat em vaig decidir a matricular-me a Estudis de l'Àsia Oriental, i això de combinar feina i estudis ja sabeu...

Doncs bé recapitulem per mesos que he fet durant tot el temps desapareguda:

Abril: viatge al Japó

Maig: vaig anar a la Patum de Berga! + l'estress de la UOC + feina etc

Juny: Basicament feina + estudis (que aborrit no?, be la questió és que estic disfrutant molt dels estudis, ja sabeu que estic boja pel Japó i tot l'oriental, i ara estic aprenent moltíssim de la Xina... el pròxim viatge cap allà??? hehe no està descartat)

Juliol: vaig anar al casament del meu millor amic a Polònia! Va ser inoblidable!

Agost: vaig anar 1 setmana i pico a Alemanya, a un festival heavy dels bons (i llegendaris): Wacken Open Air, i de pas aprofitar per visitar Hamburg.

Septembre: vaig tornar a Alemanya, aquest cop a Hannover a visitar els pares de l'Aidan, el xicot, que viuen allà, tot i que són irlandesos... (i ara direu això de visitar els pares del xicot ja sona a official... doncs no se... pero ja fa més d'un any que hi sortim, i m'ha passat volant el temps!)

Octubre: bé encara estem a l'octubre, però nomès vaig anar a Castelló (també visita parental, amb l'Aidan), i he tornat a estar megaliada amb la UOC, encara que aquest semestre m'he matriculat de dues assignatures nomès, que no vull estar tant estressada, i coi que també tenim una vida social ;)

Doncs bé, he estat molt desconectada d'Internet en general (només conectant-me per la UOC i prou) i ni tant sols he estat gaire a les webs que tenim (catalans a dublin i irlandablaugrana). I aquesta és la meva excusa!! Bé, això i també que em vaig canviar de pis aquí a Dublín, i ara visc a les afores amb l'Audrey, la noia francesa amb la que vaig anar al Japó...

Crec que la meva vida ha canviat prou des que em vaig mudar de pis: ja no surto tant (almenys no pel centre :p), i faig més vida de pis amb la meva companya, i bé el meu xicot, que és el meu veí també hehe.

I bé, aquest post no és com els que hi solia a escriure per aquí, però bé, us devia un resum de la meva desaparició.

Ara. No se quan tornaré a escriure. Suposo que he de tenir ganes, temps, i algo que explicar interessant (i que no sigui: resum dels últims mesos). Però bé intentaré fer el que pugui...

Salut!

A la foto amb la Giusy, una italiana de la feina i l'Audrey, la meva compi de pis, a una festa que vam fer a casa...

Read more...

Un país net i de gent amable. Japan chronicles I

El que més et crida l'atenció quan vas al Japó no és que a tot arreu hi hagin cartellets en japonès, gairebé inintel·ligibles, ni que es condueixi per l'esquerra, ni que hi hagi molt pocs occidentals... Sinó la netedat que hi ha a tot arreu.

Crec que fins i tot es podria caminar descalç de la pulcritud amb que tenen els seus carrers.
Ni un sol paperet, ni xiclet, ni tant sols una burilla de cigarret! No és pot fumar al carrer, i senyals dibuixades a terra t'ho recorden. Per fumar vas als llocs habilitats per a fer-ho, que es troben normalment a sortides de metro o restaurants (en canvi si que es pot fumar dins un local, que en teoria està habilitat per a que o facis).

Bicis aparcades al carrer, en Nara, fixeu-vos que la primera fins i tot té el casc a la cistella, que ningú agafarà per suposat!

Tot té el seu ordre.
Camines per la teva banda esquerra, car a la dreta es troba el carril-bici. Esperes a que el semàfors es possin en verd, ningú travessa el semàfor en vermell encara que no hi passin cotxes (a diferència de Dublín, on els semàfors és com si no existeixin).

La sensació és que és un país on tot té la seva lògica, i on la netedat (a dins i a fora de les cases) és una cosa natural i no obligatòria.


A daltun anunci per netejar les tombes, i a sota, una imatge d'un cementiri japonès. Fins i tot les tombes rellueixen!

Però si els carrers llueixen per estar nets, encara en destaca més l'amabilitat de la seva gent.
El seu anglès no és massa bo, però tot i així, són les persones més servicials, amables i disposades a ajudar-te que he conegut.

Estàvem parades en mig de Tokyo consultant un mapa, perdudes, i una dona es para i ens pregunta si ens pot ajudar.

Un altre dia, sortint del metro a Osaka, preguntem a un noi si parla anglès, ens diu que no massa i ens intenta explicar mig en japonès mig en anglès on es trobava el hostel que buscàvem. Continuem seguint les seves instruccions, i una dona ve al darrere de nosaltres, corrent i dient-nos: Sorry!! I can speak english!!! Al·lucinant. La dona fins i tot va trucar el hostel, des del seu mòbil per poder ajudar-nos millor a trobar-lo i ens va acompanyar fins a la porta.

A Kyoto, dues cosines (una era Tokyo i l'altra de Kyoto) ens van acompanyar durant mig hora, també per trobar el hostel.

I així, multitut d'exemples...

Esperant el tren, i amorrada al mapa, per veure on havíem de parar... cada dia ens perdíem, hehe


Algú s'ha parat per ajudar a estrangers que veieu perduts amb un mapa? Jo ho he vist molt poques vegades, per bé que he de dir, que quan sento algú català perdut a Dublín, vaig per tal d'ajudar-los.

Domo arigato!
I les seves vessants domo, arigato, domo arigato gozaimasu... És la frase que més sents a tot el Japó. Et donen les gràcies per tot, fins i tot quan tu els hi has de donar les gràcies, ells te les tornen. Gràcies per entrar, gràcies per sortir, gràcies quan et porten el plat a la taula, gràcies per contestar-te a una pregunta que els has fet... Al principi sonava molt estrany, desprès t'acostumes, i fas igual que ells, dient-ho constantment. Tot i que vam constatar que a Tokyo, es deia molt més que en altres ciutats... a tot arreu tens un somriure i un domo arigato!

Japó! Un país tant diferent cultural i socialment...

Continuarà...

Read more...

I'm back!

Doncs sí! Estic viva!

Com preveia he hagut d'abandonar el bloc durant aquests mesos... massa estrès i poc temps per res.. Vaig començar el segon semestre Estudis de l'Àsia Oriental a la UOC, i realment m'ha deixat esgotada, sense temps lliure gairebé ni per quedar amb amics... Ara però, arriba l'estiu i, sense feina de la uni, m'he decidit tornar a rependre el bloc!

Així que començo pel gran viatge d'aquest any: Japó!

El somni de la meva vida fet realitat.

Nomès vaig anar 15 dies, amb una amiga francesa de la feina, l'Audrey, però va ser genial!

Japó és tan diferent, espectacular, mític, modern i tradicional a la vegada... que semblava realment que estigués en un altre món! Bé, és un altre món, totalment diferent al nostre!

Avui no us atabalaré gaire amb la crònica (prometo crònica, sí!) però us penjo unes quantes fotos de mostra... M'he obert un compte a flickr amb les fotos més xules, així que quan ho tingui llest ja actualitzaré el post amb l'enllaç!

(ACTUALITZACIÓ: Aquesta és la meva nova adreça de Flickr: http://www.flickr.com/photos/unmei_dublin/ Enjoy the photos! )

Unmei al Japó:

Al Castell d'Osaka

Temple a Kyoto

Amb l'Audrey, al cami de portes a Kyoto

Intentant aixecar una campana, també a Kyoto

A les portes del Nijō Castle, a Kyoto

Les dues davant del Buda gegant, a Kamakura

En el Himeji Castle, un autèntic castell samurai. Impressionant!

En una porta d'un temple a Nara, primera capital del Japó!

I el Japó més friki... :p

A Nara, vaig trobar un centre comercial o no se el que era, amb el nom de festa!

A Tokyo, vam dormir en el famós hotel-càpsula! Ei, i era prou ample i còmode!

I l'apunt més friki... amb el Matzinger Z a Akihabara, barri de videojocs i manga a Tokyo ;)

Pròximament... més!

Read more...

Nihon ni ikimasu!

Avui tampoc m'enrecordava de com escriure al bloc.. però he pensat que us devia un resum ràpid de tots els últims esdeveniments...

Durant els últims mesos he estat molt estressada: treballant i estudiant. Em vaig matricular a la UOC (a fer Estudis de l'Àsia Oriental) i pràcticament les meves hores lliures les he dedicat a estudiar, llegir i fer els treballs de la UOC. Si algú ho està fent o ho ha fet compartirà l'opinió amb mi de que és una feinada... Treballar 10 h i mitja, estudiar en arribar a casa, i els caps de setmana compaginar l'estudi amb el noviet, doncs no m'ha deixat temps lliure per res... ni tant sols per sortir amb els meus amics gairebé...

Tot i així, farà com un mes i algo se'm va passar pel cap la idea d'anar al Japó... i:

Aquest dilluns marxo a Tokyo!!

Serà només un viatget de 15 dies, però tinc unes ganes enormes de fer-lo...

No m'ha donat temps d'ilusionar-me i emucionar-me... per tota la feinada que tinc (si sumem per exemple que ahir vam organitzar Sant Jordi a Dublín, i la meva presència mínima a la web de catalans a Dublín). Però si que és un viatge que em calia fer... i que ara suposo que tenia els diners i el "temps" (relatiu per lo de la uni) per poder anar-hi!

Aniré amb una amiga francesa, l'Audrey, i la intenció es veure Tokyo però també fer una mica de ruta pel sud: Fujiyama, Kyoto, Nara i altres pobles amb grans paisatges i castells al voltant de Hiroshima...

Potser l'estress m'impedeix gaudir ara de tot el que faré, però una vegada allà espero que em serveixi per desconectar de tot i poder veure i disfrutar tot el que pugui!

Prometo fotos i crònica a la tornada!

Sayonara!

Read more...

Sakura!

Va... torno a escriure... però nomès això de moment...

I estic molt contenta!!!

Sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura!

Read more...

He perdut el costum d'escriure

Avui m'he despertat pensant que no sabia escriure.

M'he enrecorda't que tenia un bloc, però en canvi no me'n recordava com hi escribia en ell i perquè ho feia...

L'he abandonat. Us he abandonat.

Ja no llegeixo blocs, ni m'he preocupat per escriure en el meu. I això no sé si es bon o mal símptoma.

No serveix cap excusa de falta de temps, ni de que he estat fora, o ocupada, o de que tinc altres coses al cap... Però l'excusa no la sé ni jo mateixa, encara que simplement sigui que m'hagi oblidat d'escriure.

Aquest bloc m'ha acompanyat en moments molt difícils: d'indesició, d'aventura, de paranoia, de tristesa... I durant molt de temps ha estat la porta d'escapada amb molts pensaments i sentiments.

Ara em plantejo de si continuar o no.

No havia pensat en tancar el bloc, però no sé que fer perquè ja no me'n recordo d'escriure. No sé què explicar...

Però com que tancar em sembla un paraula molt forta, potser deixaré la porta mig-oberta mig-tancada...

Read more...

Encetem nou any!

Doncs sí... ja hem començat any nou i amb ell venen totes les promeses, proposits, reptes i altres voluntats típiques de cada any...

Aquest any: aprendre anglès.. o apuntar-me al gimnàs... o deixar de fumar... Son típics entre típics, oi?

Però, jo enguany, i com a excepció des de fa molts anys no m'he fet cap propòsit... Perquè? Doncs encara no sé quin, perquè prou d'objectius en tinc i només caldria posar-los en una llista i intentar complir-los... Però he tingut la sensació que no em calia aquest any. El que hagi d'arribar, arribarà. I serà el meu subconscient, i no la llista d'any nou-vida nova, la que em farà complir els propòsits silenciosos, els que estan a la meva ment sense jo escoltar-los.

Per això ara, en els primers dies de l'any he sentit necessitat de fer petits canvis d'espai: Res, reordenar la meva habitació, canviant de sentit els mobles, també reorganitzar l'espai al menjador, amb l'Eva (la meva compi de pis) hem comprat vaixella nova, torradora nova... I petites coses que penses, no se si ho hem fet pel nou any o que, però ara necessitàvem fer-ho!

I sobre les coses immaterials, dels proposits interns... aquests continuen la seva via, suposo.

Continuar sent feliç, despreocupada (que de vegades va bé), energètica, improvisar quan calgui, i sobretot... mantenir sempre el BON HUMOR!

Hehehe..

Mireu de quina manera vaig canviar jo l'any...

Cap d'any amb els catalans, a Dublín, al costat el The Jordi, amfitrió de la festa..

Read more...