dimecres, 25 de juliol del 2007

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part II )

Viatge als records, a les reflexions, als dubtes i al futur incert.

El cap de setmana a Catalunya, i especialment al Berguedà, m'ha fet endur-me cap a Irlanda un regust ben agredolç:

De pensar i reflexionar en el sentit de la meva vida tenint en compte el passat.

De recordar vívament una relació passada, de la qual encara em queda una forta presència, tot i que no hi hagi coincidit amb ell.

De voler plorar per tots els bons moments i sensacions que van passar en aquella terra.

D'enyorar cada arbre, cada pedra, cada carrer o indret, però sobretot cada persona que vaig deixar amb la meva fugida a Irlanda.

Un enyor i una tristesa inmensa és el que heredat d'aquest viatge, que m'ha portat a recordar, reviure i a agafar com a inspiració present aquest passat, per a intentar reconstruir un futur cada vegada més incert.

Han tornat amb aquest viatge espai temporal les temudes preguntes. Les del subconscient, les que no sabré mai respondre, les de la incertessa que em menja per dins, i les que em van fent mal tant a poc a poc que passen perillosament desapercebudes.

Amb un nus a la gola, em veig obligada a formular-me-les una vegada més, ben obertament a mi mateixa:

- Vaig pendre la decissió correcta deixant aquesta relació?

- Si és que sí, perquè encara em mossego els llavis fins fer-me mal pensant-hi?

- Que faig a Irlanda?

- Realment anar al Japó m'aportarà l'energia perduda que necessito, o tal vegada es tractarà d'una altra fugida?

- On està el meu lloc, quan acabin les aventures en altres paisos?

- Alguna vegada sabré el que vull?

- Quan deixaré de tenir por a tenir una relació?

- Com puc saber, que desprès de tot, m'he tornat a enamorar?

Nomès trobo caos, inseguretat, angoixa, nervis i impulsos incontrolats en totes les possibles respostes.

Enlloc hi ha un camí fàcil i això em porta a la desesperació perquè no sé veure aquest camí en el cas de que realment existís.

Per això em trobo amb una mena d'ecuació, d'enigma matemàtic, on cada dia em van variant els números i es torna impossible de desxifrar.

Perquè, un altre cop, en visitar el Berguedà, m'he trobat més sola que mai en la meva vida?

13 comentaris:

Giorgio Grappa 26 de juliol del 2007, a les 10:49  

Una persona que es fa tantes preguntes no està perduda, no està dormida: té els ulls ben oberts per captar les contradiccions de la vida i, fins i tot les pròpies. No tinc clar que existisca un "camí" en la vida (la vida bé sense manual d'instruccions, sense garanties); però, si existeix, aquesta persona té l'actitud que el portarà a trobar-lo.

En qualsevol cas, viatjar és una de les millors experiències possibles: no deixes d'anar al Japó, si pots!

Anònim,  26 de juliol del 2007, a les 11:41  

Anims xiqueta.

Jo també t'animo a mirar endavant, no val la pena capficar-se tant amb el passat, l'important és el present i el futur, el que esta fet ja esta fet.

Aquesta tarda passo per casa teva!

Petonets.

Anònim,  26 de juliol del 2007, a les 16:49  

Mai es sap si s'esta fent lo correcte. La vida esta plena d'opcions i es requereix de triar una entre dos o mes possibilitats.

Tu, de moment, ja has triat. El que te passa ara es l'enyorança, el preguntar-te: "I si...?".

Penso que tambe t'hauria passat el mateix si haguessis pres una altre opcio.

No?

nimue 26 de juliol del 2007, a les 18:38  

doncs no sé si anar a Japó serà una fugida o què però en qualsevol cas crec que has d'anar. Jo he viatjat molt sabent que fugia i m'ha anat molt bé fer-ho a pesar de tot. Per a la resta de preguntes, no tinc cap resposta...

èlsinor 26 de juliol del 2007, a les 19:29  

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(K.Kavafis, traduït per C.Riba)

lakame 27 de juliol del 2007, a les 13:55  

Hola Carinyo... desde Badalona només et dire una cosa.
El mon que et rodeja, els viatges, les decicions, els camins... nomes son fugides si ho fas perque no et sents be amb tu mateixa!!!
Segueix el teu camí conveçuda que segueixes la direccio que el teu cor et mana... i quan menys et preocupin les preguntes t'adonaras que s'han respost per si soles!!!
Estigues be amb tu mateixa i amb el que et rodeja... i rebras les respostes.
Quien siembra recoje!!!
Petons princesa...
Jo vaig al Japó a veure un amic, la primavera del 2009... si estas per allà... tambe et vindre a veure!!!

Anònim,  30 de juliol del 2007, a les 0:15  

Endavant!

Em sap greu no haver-te vist el cap de setmana passat, no vaig parar massa... com el darrer mes i mig...

Jo crec que mentre hi han preguntes vitals hi han respostes, suposo que es tracta de viure i anar responent-les. Tingues confiança i prova de fer sempre el correcte, amb tu i amb els altres, i sens dubte et durà fruits! (crec que ja ho fas!)

ptns

Unknown 31 de juliol del 2007, a les 0:43  

Moltes gràcies a tots pels savis consells!!!

La veritat, és que encara que estic encara bastant confosa, estic bastant millor d'ànims, ja ho explicaré en un proper post!!

Merci a tothom!! Sou genials!! :D

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 9:44  

All generalizations are false, including this one.

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 10:31  

Lottery: A tax on people who are bad at math.

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 11:53  

The gene pool could use a little chlorine.

Anònim,  6 de novembre del 2007, a les 21:21  
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP