Bon nadal a tothom!
Us desitjo unes bones festes i una bona entrada d'any a tothom!
I wish you all a merry christmas, nice holidays and happy new year!
Noe
22 December 2008
08 December 2008
Preparant l'hivern
L'hivern ja arribat, i amb ell les energies d'encarar un nou any...
El passat 8 de novembre ja vaig fer 29 anys, que pesen en paper però no a la realitat...
Si m'haguessin preguntat quan era petita com m'imaginava als 29 anys, potser hagués respost que amb una bona feina i/o carrera, possiblement casada i amb fills? Molta de la gent que conec de la meva edat està ja en aquesta en aquesta fase. Però jo en canvi, encara estic vivint la meva aventura, la d'estar en un país estranger, tenir una feina que no crec que sigui el meu futur, i fer una mica el que vull.
És cert que des que estic en una relació gran part del concepte d'aventura ha perdut el seu sentit, però això no em treu que encara tinc dubtes sobre el país on vull viure, o si encara he de moure fitxa cap a un altre lloc, o que vull fer amb la meva vida. Si no sortís amb l'Aidan, ja estaria al Japó, el meu somni. En canvi, estic en un país on tinc molts amics (com si hi visqués aquí des de tota la vida), i on cada vegada construeixo el meu món junt amb la gent estimada que m'envolta.
Crec que un símptoma (o potser causa) d'això va ser la decisió d'anar-me'n a viure a les afores. A 40 mínuts del centre de Dublín, en un veïnat tranquil i on les tendes i els pubs estàn a 15-20 minuts caminant, i on un paisatge verd és el que veig a través del balcó del meu apartament. La feina la tinc a mig hora caminant (tot i que quan plou sempre intento agafar lift d'algú - lift= que algú et porti amb cotxe), i ara l'Aidan es comprarà un cotxe així que suposo que també ens donarà la independència d'anar on vulguem. Jo també havia pensat de comprar-me un cotxe, nou a poder ser tenint en compte que són més barats aquí i que el sou és millor que a Cat, però potser encara vull aferrar-me a la idea de que si puc anar caminant a tot arreu, millor.
Bé i aquí estic. Fent petites passes i poques decisions. Estudiant una carrera perquè vull, i no pel meu futur. Realitzant somnis i pensant en els que queden per complir. Disfrutant el que tinc...
I ara?
Toca preparació per a l'hivern. El fred fa que t'arrelis més a un lloc. Vida casolana, estudi i amics. El concepte d'una xocolata calenta a la vora del foc mentre afora plou es canvia per unes birres en el pub familiar del poble, fent petar la xerrada amb els amics. No se si aquest és el meu futur, però de moment m'agrada!
Bon hivern a tothom!
Les vistes del meu balcó, en un dels molts dies de pluja20 October 2008
Estic viva!
Fins i tot em fa vergonya escriure al bloc desprès de tant temps... però aqui estic!
Ja no me'n recordo ni de què vaig escriure l'ultim post... ah si! El viatge a Japó!
Doncs bé crec que és el més emocionant que m'ha passat durant els últims mesos (des de l'abril??). La raó possiblement que no escrigui (excuses, excuses) és que he anat molt pillada amb la UOC. El gener passat em vaig decidir a matricular-me a Estudis de l'Àsia Oriental, i això de combinar feina i estudis ja sabeu...
Doncs bé recapitulem per mesos que he fet durant tot el temps desapareguda:
Abril: viatge al Japó
Maig: vaig anar a la Patum de Berga! + l'estress de la UOC + feina etc
Juny: Basicament feina + estudis (que aborrit no?, be la questió és que estic disfrutant molt dels estudis, ja sabeu que estic boja pel Japó i tot l'oriental, i ara estic aprenent moltíssim de la Xina... el pròxim viatge cap allà??? hehe no està descartat)
Juliol: vaig anar al casament del meu millor amic a Polònia! Va ser inoblidable!
Agost: vaig anar 1 setmana i pico a Alemanya, a un festival heavy dels bons (i llegendaris): Wacken Open Air, i de pas aprofitar per visitar Hamburg.
Septembre: vaig tornar a Alemanya, aquest cop a Hannover a visitar els pares de l'Aidan, el xicot, que viuen allà, tot i que són irlandesos... (i ara direu això de visitar els pares del xicot ja sona a official... doncs no se... pero ja fa més d'un any que hi sortim, i m'ha passat volant el temps!)
Octubre: bé encara estem a l'octubre, però nomès vaig anar a Castelló (també visita parental, amb l'Aidan), i he tornat a estar megaliada amb la UOC, encara que aquest semestre m'he matriculat de dues assignatures nomès, que no vull estar tant estressada, i coi que també tenim una vida social ;)
Doncs bé, he estat molt desconectada d'Internet en general (només conectant-me per la UOC i prou) i ni tant sols he estat gaire a les webs que tenim (catalans a dublin i irlandablaugrana). I aquesta és la meva excusa!! Bé, això i també que em vaig canviar de pis aquí a Dublín, i ara visc a les afores amb l'Audrey, la noia francesa amb la que vaig anar al Japó...
Crec que la meva vida ha canviat prou des que em vaig mudar de pis: ja no surto tant (almenys no pel centre :p), i faig més vida de pis amb la meva companya, i bé el meu xicot, que és el meu veí també hehe.
I bé, aquest post no és com els que hi solia a escriure per aquí, però bé, us devia un resum de la meva desaparició.
Ara. No se quan tornaré a escriure. Suposo que he de tenir ganes, temps, i algo que explicar interessant (i que no sigui: resum dels últims mesos). Però bé intentaré fer el que pugui...
Salut!
A la foto amb la Giusy, una italiana de la feina i l'Audrey, la meva compi de pis, a una festa que vam fer a casa...
16 June 2008
Un país net i de gent amable. Japan chronicles I
El que més et crida l'atenció quan vas al Japó no és que a tot arreu hi hagin cartellets en japonès, gairebé inintel·ligibles, ni que es condueixi per l'esquerra, ni que hi hagi molt pocs occidentals... Sinó la netedat que hi ha a tot arreu.
Crec que fins i tot es podria caminar descalç de la pulcritud amb que tenen els seus carrers.
Ni un sol paperet, ni xiclet, ni tant sols una burilla de cigarret! No és pot fumar al carrer, i senyals dibuixades a terra t'ho recorden. Per fumar vas als llocs habilitats per a fer-ho, que es troben normalment a sortides de metro o restaurants (en canvi si que es pot fumar dins un local, que en teoria està habilitat per a que o facis).
Bicis aparcades al carrer, en Nara, fixeu-vos que la primera fins i tot té el casc a la cistella, que ningú agafarà per suposat!Tot té el seu ordre.
Camines per la teva banda esquerra, car a la dreta es troba el carril-bici. Esperes a que el semàfors es possin en verd, ningú travessa el semàfor en vermell encara que no hi passin cotxes (a diferència de Dublín, on els semàfors és com si no existeixin).
La sensació és que és un país on tot té la seva lògica, i on la netedat (a dins i a fora de les cases) és una cosa natural i no obligatòria.
A daltun anunci per netejar les tombes, i a sota, una imatge d'un cementiri japonès. Fins i tot les tombes rellueixen!
Però si els carrers llueixen per estar nets, encara en destaca més l'amabilitat de la seva gent.
El seu anglès no és massa bo, però tot i així, són les persones més servicials, amables i disposades a ajudar-te que he conegut.
Estàvem parades en mig de Tokyo consultant un mapa, perdudes, i una dona es para i ens pregunta si ens pot ajudar.
Un altre dia, sortint del metro a Osaka, preguntem a un noi si parla anglès, ens diu que no massa i ens intenta explicar mig en japonès mig en anglès on es trobava el hostel que buscàvem. Continuem seguint les seves instruccions, i una dona ve al darrere de nosaltres, corrent i dient-nos: Sorry!! I can speak english!!! Al·lucinant. La dona fins i tot va trucar el hostel, des del seu mòbil per poder ajudar-nos millor a trobar-lo i ens va acompanyar fins a la porta.
A Kyoto, dues cosines (una era Tokyo i l'altra de Kyoto) ens van acompanyar durant mig hora, també per trobar el hostel.
I així, multitut d'exemples...
Esperant el tren, i amorrada al mapa, per veure on havíem de parar... cada dia ens perdíem, heheAlgú s'ha parat per ajudar a estrangers que veieu perduts amb un mapa? Jo ho he vist molt poques vegades, per bé que he de dir, que quan sento algú català perdut a Dublín, vaig per tal d'ajudar-los.
Domo arigato!
I les seves vessants domo, arigato, domo arigato gozaimasu... És la frase que més sents a tot el Japó. Et donen les gràcies per tot, fins i tot quan tu els hi has de donar les gràcies, ells te les tornen. Gràcies per entrar, gràcies per sortir, gràcies quan et porten el plat a la taula, gràcies per contestar-te a una pregunta que els has fet... Al principi sonava molt estrany, desprès t'acostumes, i fas igual que ells, dient-ho constantment. Tot i que vam constatar que a Tokyo, es deia molt més que en altres ciutats... a tot arreu tens un somriure i un domo arigato!
Japó! Un país tant diferent cultural i socialment...
Continuarà...
10 June 2008
I'm back!
Doncs sí! Estic viva!
Com preveia he hagut d'abandonar el bloc durant aquests mesos... massa estrès i poc temps per res.. Vaig començar el segon semestre Estudis de l'Àsia Oriental a la UOC, i realment m'ha deixat esgotada, sense temps lliure gairebé ni per quedar amb amics... Ara però, arriba l'estiu i, sense feina de la uni, m'he decidit tornar a rependre el bloc!
Així que començo pel gran viatge d'aquest any: Japó!
El somni de la meva vida fet realitat.
Nomès vaig anar 15 dies, amb una amiga francesa de la feina, l'Audrey, però va ser genial!
Japó és tan diferent, espectacular, mític, modern i tradicional a la vegada... que semblava realment que estigués en un altre món! Bé, és un altre món, totalment diferent al nostre!
Avui no us atabalaré gaire amb la crònica (prometo crònica, sí!) però us penjo unes quantes fotos de mostra... M'he obert un compte a flickr amb les fotos més xules, així que quan ho tingui llest ja actualitzaré el post amb l'enllaç!
(ACTUALITZACIÓ: Aquesta és la meva nova adreça de Flickr: http://www.flickr.com/photos/unmei_dublin/ Enjoy the photos! )
Unmei al Japó:
Al Castell d'Osaka
Temple a Kyoto
Amb l'Audrey, al cami de portes a Kyoto
Intentant aixecar una campana, també a Kyoto
A les portes del Nijō Castle, a Kyoto
Les dues davant del Buda gegant, a Kamakura
En el Himeji Castle, un autèntic castell samurai. Impressionant!
En una porta d'un temple a Nara, primera capital del Japó!I el Japó més friki... :p
A Nara, vaig trobar un centre comercial o no se el que era, amb el nom de festa!
A Tokyo, vam dormir en el famós hotel-càpsula! Ei, i era prou ample i còmode!
I l'apunt més friki... amb el Matzinger Z a Akihabara, barri de videojocs i manga a Tokyo ;)Pròximament... més!
24 April 2008
Nihon ni ikimasu!
Avui tampoc m'enrecordava de com escriure al bloc.. però he pensat que us devia un resum ràpid de tots els últims esdeveniments...
Durant els últims mesos he estat molt estressada: treballant i estudiant. Em vaig matricular a la UOC (a fer Estudis de l'Àsia Oriental) i pràcticament les meves hores lliures les he dedicat a estudiar, llegir i fer els treballs de la UOC. Si algú ho està fent o ho ha fet compartirà l'opinió amb mi de que és una feinada... Treballar 10 h i mitja, estudiar en arribar a casa, i els caps de setmana compaginar l'estudi amb el noviet, doncs no m'ha deixat temps lliure per res... ni tant sols per sortir amb els meus amics gairebé...
Tot i així, farà com un mes i algo se'm va passar pel cap la idea d'anar al Japó... i:
Aquest dilluns marxo a Tokyo!!
Serà només un viatget de 15 dies, però tinc unes ganes enormes de fer-lo...
No m'ha donat temps d'ilusionar-me i emucionar-me... per tota la feinada que tinc (si sumem per exemple que ahir vam organitzar Sant Jordi a Dublín, i la meva presència mínima a la web de catalans a Dublín). Però si que és un viatge que em calia fer... i que ara suposo que tenia els diners i el "temps" (relatiu per lo de la uni) per poder anar-hi!
Aniré amb una amiga francesa, l'Audrey, i la intenció es veure Tokyo però també fer una mica de ruta pel sud: Fujiyama, Kyoto, Nara i altres pobles amb grans paisatges i castells al voltant de Hiroshima...
Potser l'estress m'impedeix gaudir ara de tot el que faré, però una vegada allà espero que em serveixi per desconectar de tot i poder veure i disfrutar tot el que pugui!
Prometo fotos i crònica a la tornada!
Sayonara!
27 February 2008
Sakura!
Va... torno a escriure... però nomès això de moment...
I estic molt contenta!!!
Sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura!
16 February 2008
He perdut el costum d'escriure
Avui m'he despertat pensant que no sabia escriure.
M'he enrecorda't que tenia un bloc, però en canvi no me'n recordava com hi escribia en ell i perquè ho feia...
L'he abandonat. Us he abandonat.
Ja no llegeixo blocs, ni m'he preocupat per escriure en el meu. I això no sé si es bon o mal símptoma.
No serveix cap excusa de falta de temps, ni de que he estat fora, o ocupada, o de que tinc altres coses al cap... Però l'excusa no la sé ni jo mateixa, encara que simplement sigui que m'hagi oblidat d'escriure.
Aquest bloc m'ha acompanyat en moments molt difícils: d'indesició, d'aventura, de paranoia, de tristesa... I durant molt de temps ha estat la porta d'escapada amb molts pensaments i sentiments.
Ara em plantejo de si continuar o no.
No havia pensat en tancar el bloc, però no sé que fer perquè ja no me'n recordo d'escriure. No sé què explicar...
Però com que tancar em sembla un paraula molt forta, potser deixaré la porta mig-oberta mig-tancada...
06 January 2008
Encetem nou any!
Doncs sí... ja hem començat any nou i amb ell venen totes les promeses, proposits, reptes i altres voluntats típiques de cada any...
Aquest any: aprendre anglès.. o apuntar-me al gimnàs... o deixar de fumar... Son típics entre típics, oi?
Però, jo enguany, i com a excepció des de fa molts anys no m'he fet cap propòsit... Perquè? Doncs encara no sé quin, perquè prou d'objectius en tinc i només caldria posar-los en una llista i intentar complir-los... Però he tingut la sensació que no em calia aquest any. El que hagi d'arribar, arribarà. I serà el meu subconscient, i no la llista d'any nou-vida nova, la que em farà complir els propòsits silenciosos, els que estan a la meva ment sense jo escoltar-los.
Per això ara, en els primers dies de l'any he sentit necessitat de fer petits canvis d'espai: Res, reordenar la meva habitació, canviant de sentit els mobles, també reorganitzar l'espai al menjador, amb l'Eva (la meva compi de pis) hem comprat vaixella nova, torradora nova... I petites coses que penses, no se si ho hem fet pel nou any o que, però ara necessitàvem fer-ho!
I sobre les coses immaterials, dels proposits interns... aquests continuen la seva via, suposo.
Continuar sent feliç, despreocupada (que de vegades va bé), energètica, improvisar quan calgui, i sobretot... mantenir sempre el BON HUMOR!
Hehehe..
Mireu de quina manera vaig canviar jo l'any...
Cap d'any amb els catalans, a Dublín, al costat el The Jordi, amfitrió de la festa..30 December 2007
Bon Nadal!!!
Vaig tard, i últimament no paro gaire pel bloc...
Però us vull felicitar a tots Bon Nadal i bona entrada d'Any!!
(més val tard que mai no? :p)
28 November 2007
Petits canvis, petites senyals
I arriba un dia en què et comuniquen un petit canvi... i penses doncs potser ja em tocava no?
Fa dos dies que ens van dir que the nightshift is over. Se acabó. C'est finit! Punt i final.
I jo he rumiat i he rumiat i el cap m'ha explotat de tant rumiar...
Realment estava molt agust a les nits.. tot compensava: el sou, la nova vida.. però tampoc pot durar per sempre no?
Només treuen el meu departament a la nit... es queden altres.. I clar les sensacions són contradictòries: tothom al departament està deprimit per la decisió dels supervisors, perquè sembla que no s'ha tingut en compte tota la feinada que fèiem a la nit...
A mi personalment, i en calent, també em va deprimir força: les nits, la gent, el bon ambient que hi ha treballant... i tota la meva vida que ara està construïda entorn a aquest horari...
Però havent passat uns dies realment penso amb el cap clar i me'n adono que últimament no estic dormint bé. Que els caps de setmana no puc fer horari diürn, que em costa dormir de nit quan no treballo, que em costa dormir de dia quan treballo, que estic farta de les hores perdudes d'insomni i de esmorzar a les 7 de la tarda i dinar a les 2 de la nit... i esmorzar un altre cop a les 6 de la matinada... Que no sóc capaç d'aixecar-me a les 2 del migdia un dissabte per quedar amb amics per dinar.. Què m'estic perdent moltes coses que abans no em perdia... Què ja no se ni quin hora marca el rellotge.. ni quin dia de la setmana som...
Així que a partir del gener començaré una nova vida... i suposo que la decisió d'altres potser també ha servit com a una important senyal per mi: rebobinem, recomencem, i encarem el futur!
Doncs aviam, un altre canvi.
I enrere quedaran els 8 mesos en què vaig estar treballant de nits i vivint crec que una experiència única per mi!
I ara.. a mirar endavant!
Continuarà...
22 November 2007
I el meu cumple va passar..
Bé i ja fa gairebé dues setmanes.. i se que tinc mig abandonat el blog... però aquí estic!!
Realment no he notat diferència entre tenir 27 i 28... tal vegada perquè encara em sento com si tinguès 18! hehehe
El que si que he notat és que últimament estic d'inactivitat total.. com si necessités tenir un descans que m'he agafat sense adonar-me'n.. Tinc abandonat el japonès, la web de la penya blaugrana, una miqueta els catalans, les altres històries pendents de fer... Però sabeu què? Estic passant un dels moments més feliços de la meva vida...
Ja farà més de dos mesos que surto amb un noi (irish, pels curiosos) i de moment em força bé... I ja em tocava no?
Així que aquí estic amb la meva felicitat i optimisme inacabable...
Aviam com pinta aixo dels 28... We will see...
Apa, us deixo amb algunes fotos del dia del meu cumple (Gràcies a tots els que vau venir!!).
Vaig aparèixer al pub vestida amb la disfressa d'elfa que em vaig fa 2 o 3 anys.. tot i que sense les orelles característiques... En fin... per friky.. jo!
Fins aviat!
A la propera cròniques i anècdotes d'Interrail (espero)
Atacant el pastis... (28 espelmes?) Merci Andrea!
Cantant el repertori català amb el Taro i l'Andrea!
Amb el Ronan (el petxi de la penya) i el Josep
Amb la Mireia Roig una catalana q porta a Irlanda més q tots junts..
Amb l'Aidan i el Dan... fent el "heavy" com sempre.. :p08 November 2007
Day of balance and happiness
And here I am...
Thinking in all the years, all the days, all my life...
Days like today are perfect for look behind, but also for looking into the future..
I never could imagine that today could be my second birthday of a complete new life in another country.. far from all the past and perfect life. So far from an arranged plan, from all the routine... everything I had. Everything I changed.
And now here I am...
Trying to find still my destiny, but really happy with everything that is moving and changing around me. Really happy. As I never have been in many years!
So let's go to celebrate it!
Welcome to the 28 years! Here I go!
(sorry for the mistakes in English... I'm improving it...)
31 October 2007
Interrail... c'est finit!!
So... here I am again! The adventure is finished, but the experience and everything I lived remains...
The return to normal life, in Dublin, it's being hard, but I enjoyed so much these days of Interrail and improvisation!
12 days, 17 cities, 6 countries, and I don't remember how many trains!
Here there is the second part of the photos, from Berlín to París...
- Monday, 22th of october:
Berlín (train station):
Bremen:
(the city of the town musicians, from the story of Brothers Grimm)
- Tuesday, 23th of october
Amsterdam:
- Wednesday, 24th of octoberArnhem (Holland)
Dusseldorf (Germany)
Koln - Colonia (Germany):
Brussels:
- Thursday, 25th of october
Dusseldorf (Germany)
Koln - Colonia (Germany):
Brussels:
- Thursday, 25th of octoberStill Brussels...
- Friday, 26th of october
Brugges (Belgium):
- Saturday, 26th of october
- Friday, 26th of octoberBrugges (Belgium):
- Saturday, 26th of octoberLuxemburg:
- 27th, 28th, 29th and 30th of october:
- 27th, 28th, 29th and 30th of october:París... final stop!
Estic be... cansada... pero be... I contenta!!
Estic be... cansada... pero be... I contenta!!
Aviat, post d'explicació d'aventures!!!
See u soon!
22 October 2007
Croniques d,Interrail!
In the middle of my travel with Interrail I just found a computer, in the hostel in Berlin, for explaining some of the rute I have been doing!!
I don,t have many time, even I don,t understand this keyboard.. so I,ll just put here some photos!
I hope you enjoy it!!
First stop - Frankfurt, thursday 18th
Second stop - Stuttgart, friday 19th
Third Stop - Munich, friday
Fourth Stop - Nurnberg, saturday 20th
Fifth Stop - Prague, saturday 20th and sunday
Sixt Stop - Dresden sunday and monday 22th
Seventh Stop - Berlin monday 22th! *and the last stop until now*
The next stops will be... Amsterdam *via Hamburg and Bremen*, Brussels, Bruges, Luxemburg and Paris!!
Properament mes!
Estic be eh!!! heheheheh
17 October 2007
Viatge per Europa!!
Coincidint amb l'alegria de l'últim post continuo amb l'informe de felicitat.. tot i que aquest cop de caire diferent:
Demà me'n vaig de vacances per Europa!
Si!! I estic ben emucionada, ilusionada, neguitosa, contenta, nerviosa i tot el que es pugui dir i més.
Ja ho vaig explicar fa uns quants posts.. però el viatget serà un recorregut per alguns paisos d'Europa amb la meva cosineta! Passarem per Alemanya, República Txeca, Holanda, Bèlgica i França!
La veritat és que ara que em queden poques hores per marxar-hi trobo que tot i haver-ho pensat fa molt de temps, no hem preparat gairebé res! Aiiii... Així que serà una mica a l'aventura i comptant amb el sentit comú!
De moment sabem: que demà volarem cadascuna respectivament a Frankfurt (jo desde Dublín i ella de València) i que almenys demà dormim allà i demà-passat a Munich... Però la resta serà una mica improvisació, tot i que intentarem respectar al màxim la ruta pensada:
Frankfurt-Munich-Praga-Berlín-Amsterdam-Brusel.les-París ... I suposem que altres ciutats de camí!
La veritat és que desde el passat viatget a Nova York (febrer d'aquest any) no havía tornat a fer així una tirada llarga de vacances... i tenia realment moltes ganes!
L'estiu a Irlanda ha estat dur. Molt. Per suicidar-se. Però ara arriba la tardor: nous projectes, nous amors (hehehe ufff aissss) i nous viatges!
Així que...
que tremoli Alemanyarrrr que arriba la Unmei!!! hahahahah
PD: Intentaré fer algun post des d'algun lloc.. no patiu! ;)
14 October 2007
Informe de felicitat
Les dues últimes setmanes de la meva vida han estat les més felices... en molt de temps!
Feia 10 anys que no tenia aquesta sensació.
Papallones a l'estomac, nervis, alegria i un somriure permanent.
I em considero afortunada, car cada moment en què hi penso, hi sento o el tinc al costat és realment màgic.
Va aparèixer sense donar-me compte. Inesperadament. Sense buscar res. Però ara tant sols la seva presència o el seu record fan que bategui el meu cor al 100%.
No se el que m'està passant, però se que soc una persona nova.
Una persona, crec que, enamorada.
Meeting you was the best ever happened to me in so many time...
01 October 2007
La solitud dels diumenges...
No m'agrada treballar en diumenge...
Des que em vaig canviar de departament a al feina, la meva vida també ha canviat lleugerament, sobretot els caps de setmana i la manera de viure els diumenges.
Ara treballo de nits de diumenge a dimecres. Un horari que podria prometre molt, però que em desmunta tot, totalment.
Els diumenges són ara solitaris. No poder fer res a la tarda amb ningú: ni cinema, ni partits del Barça, ni quedades espontànies...
L'anada a la feina en un autobús practicament buit.
Menjar sola a la feina, perquè en el nou departament on estic tots són una colla d'esquerps, i sopen davant de l'ordinador i els auriculars a les orelles. A l'altre departament (també de nit) en canvi baixavem tots junts al menjador i ens explicàvem la vida... Per això desde dilluns a dimecres m'escapo a l'altre departament durant els descansos, ben enyorada.
Tota aquesta solitud va acompanyada del cansament de diumenge, de la ràbia que em dona currar un dia que en teoria hauria de ser de repòs, i de la sensació de dir: i que faig jo aquí?
Passejant sola pels buits passadissos d'una multinacional a Dublín. Fa fred i és fosc.
20 September 2007
De vacanceeees... lalalaaaaa
I per fi tinc uns dies de relax!! Uf!!!
Que bé senta això de tenir vacances i sobretot de les de no fer res!!!
Doncs estic in the middle dels 10 dies que tinc... no fent res, a casa els pares: dormint, menjant be, prenent el solet quan surt, llegint i estudiant japonès!!!
I si.. ho sento... amb tot aquest temps no he tingut temps d'enxufar-me a Internet i passar-me pels blocs.. però es que vacances son vacances tu!!
Anyway.. ja sabeu que no paro.. i aquests dies també estic aprofitant per planejar un viatget pel octubre: Me'n vaig a fer un InterRail amb la meva cosina!
Hehe...
Sempre tenia l'espina de no haver fet un InterRail.. i encara que ara em costa més car per ser major de 25 anys... em vé molt de gust fer-ho i més amb la meva cosina..
La ruta no serà gaire llarga perquè tampoc tinc gaires dies de vacances.. (de fet n'estic fent ara ja.. hehe) així que nomès he pogut esgarrapar 12 dies, durant els quals passarem per:
Frankfurt-Stuttgart- Munich- Praga- Berlin- Hamburg- Bremen- Amsterdam- Brusel.les- Bruges- Luxemburg i París...
Ja ho tenim gairebé tot planificat i més o menys intentarem respectar aquest recorregut (ja que hem reservat ja alguns albergs), però es clar hi ha algunes ciutats que nomes les veurem de passada. Baixar del tren a fer el café i veure la plaça del poble en questió... I hi ha d'altres on passarem més d'una nit... com el cas de Praga, Berlin, Amsterdam i Paris.. pero tot plegat pinta molt bé! Acabarem esgotades... però molt bé! (I suppose)
En concret, jo ja he estat a Frankfurt, Bruseles i Paris (hi torno per la meva cosina)... però si algu en pot donar-me algun consell d'algun altra ciutat de les que passarem... serà benvingut!!
Bé.. i ara vaig a bloguejar una miqueta: el retorn del vaixell, la Isnel... visitar els vostres blocs.. quina feinada!!! ;)
Fins aviat!
10 September 2007
Festes i altres moviments...
Dissabte passat vam celebrar l'esperada festa de la diada...
Una festa que en principi era sorpresa i que finalment vam redirigir a un motiu una mica picant...
Enguany vem fer algo diferent a Dublín, una diada d'allò més calenta:
El lema era: si A Dublín fa fred... aquest any fem la diada més calenta!
L'excusa era aquesta. La intenció, nomès que la gent s'ho passes bé, fent jocs i algunes sorpreses... I la veritat és que despres de tota la feinada (i molt d'estress...) de preparació ens va sortir una festa que jo crec que va ser inoblidable!
Teníem una sala d'un pub nomès per nosaltres, on vam poder posar música catalana i sentir-nos com a casa... Hi va haver oportunitat de lligar, de fer "atreviments" que rarament s'havien fet, i de riure una bona estona... això si!
Tot i l'estress que portava, son acumulada i mal de peu... realment vaig gaudir i bastant.. i també vaig lligar... (perquè no?) :p
La real diada
Deixant la festa apart, demà celebrarem realment la nostra catalanitat a Dublín. Com l'any passat ens concentrarem davant de l'Spire (centre neuràlgic de la ciutat) per explicar als irlandesos que és Catalunya, que volem ser una nació (some day... some how) i que l'11 de setembre es la National Day of Catalonia!
L'any passat... a l'Spire
Per mi, aquest any, l'11 de setembre també significarà personalment un pas endavant... i mai millor dit. Al matí tinc que anar al metge a que em mirin el putu peu desprès de 3 mesos... Jo vull que se'm curi, però entre el mal temps d'aquesta illa i el trote que porto... encara em fa prou mal... Així que no marxaré de cal metge fins que no em digui el que...I de la diada... a l'opera metal
Aquesta setmana serà mogudeta... perquè apart de la mani de dimarts i treballar de nits as usual... avui m'he tret una entrada per veure un grup d'Opera Metal aquest divendres!
Des del concert d'Steve Vai al juliol que no xafava una sala de concerts... i la veritat és que ja tenia el neguit per anar a algun! Divendres toquen els Therion a Dublín, un grup de perllà les Escandinavies (exactament no sé el país) que fan un música bastant original barrejant heavy metal, parts orquestrades i opera! Quan els vaig veure a Barcelona en vaig quedar fascinada: una soprano (vestida com si estigues a l'opera) acompanyada de 2 tenors i 2 sopranos més que feien de cor, cantant amb tons agudissims al costat de peluts (hehe) fent heavy clar!
Un grup dels de veure... totalment recomanable, encara que nos us agradi el heavy...
I de l'opera a casa!!
I l'endemà del concert, avió de Ryanair i cap a València!
No us podeu imaginar les ganes que tenia d'anar a passar uns dies a casa! Desprès d'un estiu interminable que no semblava estiu (i que donava ganes de suicidar-se), per fi aniré a caseta, a passar calor (que no en farà amb la mala sort q tinc jo) i a menjar bé! :D
Anar-hi a l'estiu em costava sobre 200 eur, però anar-hi ara amb l'oncle Ryan m'ha sortit per 20 eurets anar i tornar!! I love Ryanair!! hehehe
Un post rapidet i barrejat, aquest que he fet avui... a les tantes de la matinada mentre m'escapo de la meva feina... :p
Prometo escriure més sovint! Si sobrevisc a tot! ;)
Subscribe to:
Posts (Atom)
