Croniques d'un pis i peticions al aire

Doncs, ara de repent, m'he de buscar algú per viure al meu pis...

Tot va començar molt alegrement. Com tots els començaments que sempre comencen bé.

El pis m'agradava (i m'agrada), i la relació centric-preu estava bé. Compartir nomès amb una noia? De conya! habitació doble per mi sola, i autobús i botigues a sota de casa...

La cosa pintava genial, però la noia va resultar ser molt dessendreçada i una mica bruta. Era simpàtica, però hi havia d'anar al darrere tota l'estona diguent-li que netegès sisplau.

Vaig estar un mes convivint amb ella, però un dia em vaig trencar el peu i tot va canviar... Vaig marxar 3 setmanetes a casa, i quan vaig tornar ella ja no hi era, el pis estava fet una merda, amb tota la vaixella amb dos dits de brutícia i pudor a fem per tot arreu...

Sabia que no me la trobaria, perquè em va avisar que marxava a casa per unes setmanes ja que havia acabat examens o no se quina història...

D'això ha passat 2 mesos, i la tia encara no ha aparegut. Per email no m'ha volgut explicar que passava, però el cas és que se suposa que ha anat pagant. Clar, jo mentrestant he gaudit i molt del que vol dir viure sola, amb totes les comoditats i l'espurna de solitud que comporta...

Ahir, m'envia un sms que em desperta del meu son trastocat (ja no puc domir a les nits, necessito dormir de dia) que em diu textualment:

"Hello. Please, start looking 4 a new flatmate. Im moving out 15 th of july. Ok?"

No m'ha donat la gana contestar-li, però que s'ha cregut?

No tinc ganes d'emprenyar-me, però clar...

I ara jo que faig? He de buscar a algú en 15 dies clar... però ja estic farta de compartir amb gent que no conec i que son sempre una capsa de sorpreses. Ja no tinc ganes d'arriscar-me a que la persona pugui ser bruta, sorollosa, tiquis-miquis, o el que sigui...

Pero clar, també és difícil trobar que un conegut o amic tingui disponibilitat en 15 dies, així de ràpid, i que vulgui el pis, l'habitació i viure amb una friki com jo...

Encara que...

Vinga, m'he de vendre bé!! Que collons!!!

Noia jove, simpatica i easy-going busca companya o company de pis.
Entre setmana no notareu ni que hi soc a casa, perquè treballo a les nits.
Se fer paella valenciana i coca d'escalivada, les manualitats se'm donen bé i no em fan por els ordinadors. Et puc escriure el teu nom en japonès, deixar-te la meva col.lecció de posa-vasos i de El Jueves, i et comprometo a portar-te embotit del bo sempre que viatgi a Catalunya!
També em sé moltes cançons en cas que vulguis que et canti algo, i els dimecres et puc portar una magdalena de les que donen a la meva feina gratis (pots escullir entre farcida de xocolata o de mermelada).
Ah! I a més si t'agrada fer excursions, en quant em millori del peu, anem a recòrrer la Irlanda Verda!

Qui vol venir a viure amb mi?