Esbós d'entreteniment

Intento no pensar en tot allò que em venia al cap durant els últims posts... I ho faig agafant-me ben fort a tot el que va succeint al meu voltant.

Vaig anar a un concert excel.lent de l'Steve Vai aquí a Dublín... On la música d'aquest bon home em va fer transportar cap a un altre món durant dues hores. Guitarreo, tècnica però sobretot melodia van ser els ingredients de la seva cuina.

Vaig passar un cap de setmana entre penyistes (hehe) a Edimburgh! Vam anar a veure el Barça, vam sortir pels pubs locals (as usual) i vam fer una escapadeta al countryside d'Escòcia: muntanyes, castells, verdor, llacs, ovelles, vaques i algun turista despistat com nosaltres...


Però possiblement el que m'ha fet pujar els ànims no ha sigut ni Edimburgh (on tinc que tornar a visitar al meu amic, que el vaig veure de molt de passada) ni concerts, ni festes... potser ha estat que ja tinc companya de pis real i de carn i os!

Portava bastant de temps vivint sola al pis, i tot i que creia que no m'afectava, ara per fi m'he adonat que ara ja no m'he de passar nits rumiant i rumiant. Ara tinc algú amb qui parlar, sopar o simplement riure!

L'Eva es va instal.lar ara fara una setmana i mitja, i tot i que no ens hem vist gaire (horaris raros, feina) crec la seva presència ha influit molt positivament en mi...

Apart de l'arribada de l'Eva, també estic intentant animar-me amb diferents coses: canvi de departament a la feina (mantinc l'horari de nit), coneixences noves, algun dia esporàdic de solet a Dublín, i el positivisme que m'aporta sempre les classes de japonès!

Paral.lelament, i en el món virtual, he volgut obrir un fotolog (Watashi no ryokoo, el meu viatge) que escriuré en anglès, i m'he estic dedicant bastant a millorar la web que vaig fer per la gran Penya Blaugrana d'Irlanda: www.irlandablaugrana.com que està en anglès i ja comença a tenir força irlandesos registrats en el forum!

Cada peça de tot això, constitueix un esbós d'entreniment que fa que oblidi (ho he de fer) totes les meves cabòries!

Read more...

Sensacions contradictòries

A la nit, escoltant una cançó qualsevol, em vé al cap un record vívid de l'Autònoma, de quan hi estudiava. I acte seguit penso que no hi tornaré mai més... No vull tornar perque sembla que l'Autònoma està relacionada amb una etapa del meu passat massa feliç...

A la seguent cançó, un directe del mateix grup, em fa tornar a Barcelona de nou, però provocant-me la sensació inversa...

El cantant diu quan acaba la cançó: "Thank you so much Barcelona!! We love you!! You! You! You and you! and you!...". I llavors penso que mai puc esborrar etapes de la meva vida, i tot i que les llàgrimes lluitin per sortir quan hi penso... sé que no puc dir mai, mai.

Read more...

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part II )

Viatge als records, a les reflexions, als dubtes i al futur incert.

El cap de setmana a Catalunya, i especialment al Berguedà, m'ha fet endur-me cap a Irlanda un regust ben agredolç:

De pensar i reflexionar en el sentit de la meva vida tenint en compte el passat.

De recordar vívament una relació passada, de la qual encara em queda una forta presència, tot i que no hi hagi coincidit amb ell.

De voler plorar per tots els bons moments i sensacions que van passar en aquella terra.

D'enyorar cada arbre, cada pedra, cada carrer o indret, però sobretot cada persona que vaig deixar amb la meva fugida a Irlanda.

Un enyor i una tristesa inmensa és el que heredat d'aquest viatge, que m'ha portat a recordar, reviure i a agafar com a inspiració present aquest passat, per a intentar reconstruir un futur cada vegada més incert.

Han tornat amb aquest viatge espai temporal les temudes preguntes. Les del subconscient, les que no sabré mai respondre, les de la incertessa que em menja per dins, i les que em van fent mal tant a poc a poc que passen perillosament desapercebudes.

Amb un nus a la gola, em veig obligada a formular-me-les una vegada més, ben obertament a mi mateixa:

- Vaig pendre la decissió correcta deixant aquesta relació?

- Si és que sí, perquè encara em mossego els llavis fins fer-me mal pensant-hi?

- Que faig a Irlanda?

- Realment anar al Japó m'aportarà l'energia perduda que necessito, o tal vegada es tractarà d'una altra fugida?

- On està el meu lloc, quan acabin les aventures en altres paisos?

- Alguna vegada sabré el que vull?

- Quan deixaré de tenir por a tenir una relació?

- Com puc saber, que desprès de tot, m'he tornat a enamorar?

Nomès trobo caos, inseguretat, angoixa, nervis i impulsos incontrolats en totes les possibles respostes.

Enlloc hi ha un camí fàcil i això em porta a la desesperació perquè no sé veure aquest camí en el cas de que realment existís.

Per això em trobo amb una mena d'ecuació, d'enigma matemàtic, on cada dia em van variant els números i es torna impossible de desxifrar.

Perquè, un altre cop, en visitar el Berguedà, m'he trobat més sola que mai en la meva vida?

Read more...

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part I )

El cap de setmana passat vaig agafar un avió des de Dublín que sense jo saber-ho seria un viatge a travès del temps, a la Catalunya i la meva vida de 2 anys enrere...

El viatge em va aportar moltes coses: bons records, festa, retrobaments, però també reflexions... Així que dividiré aquest viatge en dues parts, començant per la bona, la positiva:

Cap de setmana intens, de festa i d'amics!

Dijous vaig arribar a migdia a una Barcelona gairebé desconeguda per mi, i que amenaçava la meva energia amb un calor aplastant (em pensava que cauria desmaiada! acostumada a les temperatures fresquetes d'aqui dalt..). Vaig anar a dinar a Gràcia amb el Sergi de CAD, tot recordant les aventures passades junts a Dublín!



Tot seguit i amb unes quantes birres i cafés a sobre (havia sortit de treballar al de matí i sense dormir havia vingut a Barna, o bevia o em quedava morta pel carrer), vaig queda amb uns quants bloggers!
Així em vaig retrobar amb la Donot, el Salva, el Gabri, la Joanaina, l'Annette... Amb els quals vaig passar una vetllada fantàstica!!! Aprofito, així, per donar gràcies especialment a la Donot, que em va acollir fantàsticament al seu pis! Merci guapa!!



Divendres vaig enfilar cap amunt, al Berguedà, on el Bertran, un amic de la colla de tota la vida em va venir a buscar i em va acollir durant tot el finde a casa seva. Divendres vaig recordar el que era sortir per Berga, amb una taja impressionant, i amb sopar dels de tota la vida on vam celebrar que al Bertran ja li han donat una plaça fixa (ens enfotiem d'ell perquè ara ja és funcionari!).



Dissabte, el luxe de poder anar a esmorzar, i desprès de dinar fer el café tranquilament amb els de la colla, sense presses i amb tertúlia, va ser una sensació que no es podia pagar amb res. El sopar a la nit i la xerrameca posterior fins les tantes, em va produir la sensació de que jo encara estava vivint allà i que el temps no havia passat...

Dormir 3 hores i anar a Andorra va ser l'aventura de diumenge... feia segles que no hi anava i vaig aprofitar (ja se sap, sucre i formatge... hehehe). A la tarda, fent el cafè a l'Ateneu d'Avià (al costat de Berga) no parava de repetir al meu amic que no volia marxar... No vull!!! Vull quedar-m'hi aquí, en aquest bar, fent el cafè tota la vida amb xerrameca entre amics!!!

Però l'obligació era l'obligació, i jo he de tornar a la meva terra, que ara és Irlanda! Així que cua (de pixapins) per baixar, un cop de tren, i un altre cop a Ca la Donot a dormir (Graaaacies, no se que hauria fet sense tu). Dilluns axecar-me a les 4 per pillar l'avió a les 7 i tornar a Dublín amb tot el cap de setmana viscut i la tristesa i enyor de deixar la terra catalana i els seus habitants...

Gràcies a tothom per aquest finde inoblidable!!!

Read more...

Sobre perruqueries xineses i somnis d'un altre continent

Ahir vaig tenir la meva primera experiència d'anar a una perruqueria a Dublín...

Normalment sempre m'ho deixava per anar a la del poble, perquè és més barat i és la perruquera de tota la vida... pero com que sembla que no hi aniré fins el setembre ahir em vaig arriscar:

I no vaig anar a una perruqueria irlandesa, normal, no. Massa cara (tenyir i tallar 100 eur? no gracies) i no m'havien parlat massa bé en general. Així que he anat a la perruqueria dels xinos de davant de casa meva.. i la veritat és que he flipat.

M'han tractat superbé el cabell, amb mimo i delicadessa i perfecció. I el xinet que m'ha posat el tiny, no sé.. m'inspirava confiança, tal i com si es tractès de la meva perruquera del poble. Era un tio modern (de fet tots els de la perruqueria joves, moderns i xinesos) amb els cabells de colorins, que estava tota l'estona fent la "maruja" amb mi, i preguntant-me coses, i parlant sobre la Xina, i sobre Barcelona...

Aquesta petita sessió "oriental", m'ha transportat a un altre lloc... un lloc que em fa venir ilusió i em fa recordar els somnis que encara tinc pendents...

El Japó!

També el somni ha resorgit coincidint amb la última classe de japonès, que vaig tenir dissabte a la tarda, i d'on vaig sortir amb molt optimisme (sempre que surto de classe de japonès és com si m'injectaren una gran dosi d'optisme.. tant que em podria menjar el món aquell dia mateix).

Dissabte desprès de la classe que ara faig particular amb la Rie, vam anar a sopar amb els altres companys de curs (de quan podia anar a classes perquè encara era una noia diurna...). I vam parlar molt del Japó, de les vises per anar-hi, del menjar, d'Okinawa, dels bitllets d'avió, dels còmics... i de l'exàmen pel qual vol que em presenti la Rie al desembre!

Fer un exàmen de japonès (encara que sigui el nivell bàsic) significa un repte per mi, però també un pas que he d'assolir i fer abans no donar la passa gran.

I clar, amb tot això em ve al cap que sí, que encara vull anar al Japó, que no he de desperdiciar ni un dels dies que estic a Irlanda, perquè he de seguir el meu somni...

Que he d'estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar...

Que vull anar-hi abans per fer un primer tast, i no vull que passi de l'estiu de l'any que bé.

Que he de buscar vies, amics, i tot el que calgui per aconseguir estar almenys un any allà.

Que ha de ser la meva prioritat, i la meva vàlvula d'escampament a tot. Si no surto, em quedo a estudiar. Si no estudio, em miro manga en japonès (subtitulat en anglès aixo sí). I si no... ho he de tenir present per no deixar-ho encara per l'endemà.

He d'aprofitar ara que m'ha vingut aquesta energia positiva una vegada més, i tota de cop!!

日本 に いきます!! ちょっと待ってください!!

Nihon ni ikimasu!! Chotto mate kudasai!!

Ara vinc Japó! Espera'm sisplau!

Read more...

Novetats, viatgets i altres històries

(Post actualitzat amb foto)

Be, em plau anunciar-vos, que desprès de l'exitàs de l'anunci de l'ultim post, ja tinc companya de pis!

I és l'Eva! Una catalana a Dublín, molt amiga meva i molt bona mossa, i que a més es blogger hehe.. (tot queda en família)

L'Eva!!! La meva nova compi de pis!

I la veritat és que ja tinc ganes que vingui, perquè tot i que es viu bé sola, també trobo a faltar el poder parlar amb algú que no sigui jo mateixa... :p

Amb la vinguda de l'Eva, també ha vingut el final del culebró de la croata. És per llogar cadires!

Vaig poder parlar amb ella per telèfon l'altre dia, i em va dir que estava sick of Ireland (i qui no?) que tenia depressió de cavall i que se'n havia anat depressa al seu país per a que la tractessin els metges (de loquero vaja).
Ha deixat la carrera sense acabar, i els exàmens a meitat em sembla, i diu que no tornarà mai més a Dublín, deixant així tota una muntanya de roba i merda, entre les que em penso quedar la primera temporada de Twin Peaks i 3 temporades de Sex in the City (hehe).

Com que no vindrà mai més a Dublín, m'ha assegurat que enviarà una amiga al pis per treure tot el seu stuff (un stuff que fa més tuf que res...). I així s'haurà acabat el culebró de la temporada.

I jo... com que no paro quieta, doncs tinc previstes unes setmanes molt mogudetes:

- La setmana que ve torno a la terra!! Quines ganes! De moment la ruta prevista serà Barna (on per cert, encara no sé on em quedaré a dormir), Berga i no sé que més es presentarà... Realment tinc moltes ganes d'aquest viatge, de menjar bé, passar calor, beure voll-damm i emportar-me tants embotits com pugui de tornada!

- I a l'altra setmana me'n vaig a Edimburgh amb els de la Penya Blaugrana! Anem a veure un partidet de la pre-temporada del Barça a Dublín i també de pas a visitar la capital escosessa, on a més tinc unc amic de València al que no veig desde fa segles!!

(Per cert, ja en parlaré un altre dia, pero ja tenim la pàgina de la Penya Blaugrana, que he fet jo mateixa, sisplau no em critiqueu ni el disseny ni l'anglès... http://www.irlandablaugrana.com/)

- L'agost estarà tranquilet, però pel setembre i gràcies a l'oncle Ryan(air) que fins ahir a mitjanit donava els bitllets per un cèntim, me'n anirè a València durant una setmaneta i mitja a veure els de casa, i desprès tornaré a Edimburgh (quines coses eh!) perquè li vaig prometre al meu amic que aniria en una visita més tranquileta, sense partits de futbol i per no fer turisme...

Be, d'alguna manera o altra hem de passar l'estiu no?

Read more...

Croniques d'un pis i peticions al aire

Doncs, ara de repent, m'he de buscar algú per viure al meu pis...

Tot va començar molt alegrement. Com tots els començaments que sempre comencen bé.

El pis m'agradava (i m'agrada), i la relació centric-preu estava bé. Compartir nomès amb una noia? De conya! habitació doble per mi sola, i autobús i botigues a sota de casa...

La cosa pintava genial, però la noia va resultar ser molt dessendreçada i una mica bruta. Era simpàtica, però hi havia d'anar al darrere tota l'estona diguent-li que netegès sisplau.

Vaig estar un mes convivint amb ella, però un dia em vaig trencar el peu i tot va canviar... Vaig marxar 3 setmanetes a casa, i quan vaig tornar ella ja no hi era, el pis estava fet una merda, amb tota la vaixella amb dos dits de brutícia i pudor a fem per tot arreu...

Sabia que no me la trobaria, perquè em va avisar que marxava a casa per unes setmanes ja que havia acabat examens o no se quina història...

D'això ha passat 2 mesos, i la tia encara no ha aparegut. Per email no m'ha volgut explicar que passava, però el cas és que se suposa que ha anat pagant. Clar, jo mentrestant he gaudit i molt del que vol dir viure sola, amb totes les comoditats i l'espurna de solitud que comporta...

Ahir, m'envia un sms que em desperta del meu son trastocat (ja no puc domir a les nits, necessito dormir de dia) que em diu textualment:

"Hello. Please, start looking 4 a new flatmate. Im moving out 15 th of july. Ok?"

No m'ha donat la gana contestar-li, però que s'ha cregut?

No tinc ganes d'emprenyar-me, però clar...

I ara jo que faig? He de buscar a algú en 15 dies clar... però ja estic farta de compartir amb gent que no conec i que son sempre una capsa de sorpreses. Ja no tinc ganes d'arriscar-me a que la persona pugui ser bruta, sorollosa, tiquis-miquis, o el que sigui...

Pero clar, també és difícil trobar que un conegut o amic tingui disponibilitat en 15 dies, així de ràpid, i que vulgui el pis, l'habitació i viure amb una friki com jo...

Encara que...

Vinga, m'he de vendre bé!! Que collons!!!

Noia jove, simpatica i easy-going busca companya o company de pis.
Entre setmana no notareu ni que hi soc a casa, perquè treballo a les nits.
Se fer paella valenciana i coca d'escalivada, les manualitats se'm donen bé i no em fan por els ordinadors. Et puc escriure el teu nom en japonès, deixar-te la meva col.lecció de posa-vasos i de El Jueves, i et comprometo a portar-te embotit del bo sempre que viatgi a Catalunya!
També em sé moltes cançons en cas que vulguis que et canti algo, i els dimecres et puc portar una magdalena de les que donen a la meva feina gratis (pots escullir entre farcida de xocolata o de mermelada).
Ah! I a més si t'agrada fer excursions, en quant em millori del peu, anem a recòrrer la Irlanda Verda!

Qui vol venir a viure amb mi?

Read more...

A fer coses!!

Bé seguim amb els anims i les ganes de fer cosetes, i de marxar i de veure món!

A Dublín segueix plovent.

Cada día. Sembla que els núvols mai s'assequin!

I fa fred, un fred que recorda el març...

Quan vindrà el Senyor Estiu?? Que el volem veure Ja!!!

L'ultim dia que va fer sol, a principis de juny, al Phoenix Park amb l'Eva i l'Yvonne...

El temps no acompanya, però jo crec que me'n puc escapar d'ell. Necessito solet i caloreta...
i per això, avui pensat i fet:

Vinc a Catalunya un cap de setmana del juliol!!!!

M'ha costat una calerada, tot i venir amb Clickair, però són diners que pago agust tu!
Encara no sé del cert que faré... Potser alguna visiteta a Barcelona, també a Berga, i si tinc temps i fa sol (jo escèptica encara amb el Sol que gairebé no he vist aquest any tret de 3 dies que va treure el cap) potser cap a la costa de Girona... qui sap!
La cosa, és que estaré de segur des de dijous 19 de juliol fins a dilluns 23 (a la matinada tinc l'avió quin horror). No puc esgarrapar més dies... perquè encara me'ls guardo, tot i que ni jo mateixa sé ni perquè, ni per on, ni per quan... :p

Be, i ara ve lo bó...

Algún sofa-raconet-troç d'estora d'algú que m'hi pugui acullir?? Soc una mica punky i dormo on sigui!! ;)

(A Berga crec que tindré algun troç de matalàs.. però també volia passar per Barna...)

I el proper viatget que faré, aquest amb hostel reservat, ja será Edimburgh, el cap de setmana seguent... a finals de juliol... Ja explicaré ja...

Quines ganes!!!!!!

Read more...