dilluns, 22 de gener de 2007

Muntanya, neu i bona companyia

Diumenge em vaig axecar molt ilusionada...
Feia sol, i per fi, em disposava a fer una caminada a Irlanda!!

A les 9,30 vaig quedar amb l'Eider, per fer un café, que vam acabar prenent en el Supermac's (macdonals irlandès..). Feia una mica fred però estavem molt emocionades.

Arribem al lloc de sortida... "sembla una mica dominguero tot plegat no?". "Tu no t'enfiis dels vells que desprès són els que més tiben a la pujada!"...

Quina sort, podem pujar al bus desprès d'una mica de confussió i de parlar 4 o 5 vegades amb un iaio super simpàtic que era qui ens feia de guia... L'Eider deia: "Té cara de dir-se Txomin!!" "Txomin??" "Si tia, Txomin es Domingo en euskera". "Pues aiva la hostia, Txomin!"

Arribem al nowhere on tot és verd i la grisor de Dublín queda molt lluny. "On va tota la gent?" I el Txomin ens contesta: "to the toilet"... Nosaltres domingueres com ningú, preguntem a un altre excursionista irlandès: "Excuse me, where is the toilet?" (val a dir que es veia una casa mooolt a prop) i ens contesta amablement: "Any bush you can find!!" (bush= arbust) hehehehe Com ens hem de veure!!! XD

Paisatge verd, boscos i pujadetes... No semblava que estiguessim a tres quarts d'hora de Dublín. La colla... bona gent, tot i que amb una mitjana d'edat més aviat grandeta. La veritat és que ens van tractar superbé, i hi havia moments en que teníem complexe de ser les mascotes del grup. "Where are you from?" "I'm from Catalonia and she is from the bask country" "Oooohhh, lovely!" :D

Vam xafar neu, molta neu. Vam "volar" per sobre les muntanyes, amb un vent huracanat i propi de l'antàrtida que ens duia volves de neu. Vam rebre el sol tímid d'Irlanda.. i fins i tot la pluja.. Tots els elements ens van acompanyar

Vam riure i molt. Gairebé 5 hores rient... però és que amb els personatges que hi havia perllà no era per menys. A part del nostre encantador Txomin, que tota l'estona ens anava preguntant si ens agradava, que en pensàvem, com estàvem... hi havia una penya força curiosa... Per exemple ens vam trobar al doble irlandès del Bill Murray (nosaltres ben convençudes de que era ell, en Bill, perquè era idèntic). Teníem també al Forest Gump, a un vell que tenia una retirada a un dels ZZ Top... i el millor de tots... el Tom Cruise!!! Lo del Tom Cruise va ser una iluminació enmig de la grisor de la tormenta a dalt de tot de la pujada... Ens vam creuar amb el grup de Hill mountains del mateix club excursionista (que en realitat es un pel més dur que el nostre), i el guia era el Tom... Amb el barret posat, era idèntic i fins i tot més guapo... però quan es va treure el barret... ens va mig decepcionar.. perquè era ros i tenia el cabell a lo nacker... :P Tot i així la revelació va ser sorprenent, i fins i tot ell es va adonar que el miravem descaradament... Ara el nostre objectiu es entrenar-nos per anar a l'altre grup hehehehe

En resum, entre Tom Cruise, i Bills Murrays, i ZZ Top, i el nostre Txomin (i segur que em deixo a algun mes) vam passar una caminada fantàstica...

El proper diumenge repetim!!!

Aquesta és una foto insòlita de les muntanyes de Dublín, on la neu es cara de veure...

14 comentaris:

èlsinor 24 de gener de 2007 a les 18:55  

Veient-vos a la fotografia, sembla que tingueu una miqueta de fred, no? :D

I això és als afores de Dublín? Doncs si no ho hagueres dit, sembla que esteu qui sap on...

Giorgio Grappa 24 de gener de 2007 a les 20:02  

Feu un somriure de sospitosa alegria... Confesa, confesa! Què portàveu en la cantiplora? Whisky irlandés?

(Ops! El whisky irlandés tenia una particularitat ortogràfica respecte als altres whiskys, però no recorde quina és.)

M'alegre molt que us ho passàreu tan bé, esperem les pròximes cròniques amb curiositat!

esteve 25 de gener de 2007 a les 4:09  

poc més es pot demanar!

gaudeix!

apocalipshit,  25 de gener de 2007 a les 13:23  

Sembla que feia una mica de fred ... :)

Salut.

èlsinor 25 de gener de 2007 a les 19:53  

Que l'escriuen "whiskey", em sembla, Giorgio; ara, que no sé si el somriure sospitós és pel whiskey o per la possibilitat de lligar-se el Tom...

Giorgio Grappa 25 de gener de 2007 a les 22:53  

Doncs, mira, Èlsinor, ara que ho dius, tal volta era pel Tom...

Unmei 26 de gener de 2007 a les 13:41  

Eiii

Sorry per no contestar, pero he anat atabalada de feina!!

Es cert Giorgio... aqui s'escriu Whiskey i no m'havia ni adonat... Ja ho veig tant normal...

Com en el:
Whiskey in the Jar... ♪♪♪ , canço traidicional irlandesa!!

Unmei 26 de gener de 2007 a les 13:49  

Segurament aquest diumenge tornarem!!!

Merci a tots pels anims!!!

i diria que tornara a nevar...

Realment feia molt fred pero nosaltres resistirem!! Hehehe

:D

Giorgio Grappa 26 de gener de 2007 a les 21:27  

Síííí! Me'n recorde de la cançó!

Doncs, bona passejada, si torneu a eixir (que ja heu passat al grup del Tom?)...

Sir William Temple 27 de gener de 2007 a les 14:20  

Aixo de fer un cafe al Supermac's esta molt be!
Per cert, tu potser has enganxat dos hiverns suaus pero el del 2003 i 2004 hi havia sempre neu a les Dublin Mountains.

Ainalma 27 de gener de 2007 a les 20:55  

Dona, jo passaria directament al grup del Tom, encara que després estigués una setmana sencera amb cruiximents. Tant se val, sobretot si la causa ho mereix, no? ;-)

Montse C. 27 de gener de 2007 a les 22:12  

Està molt bé. Suposo que repetireu l'experiència, oi?

esteve 28 de gener de 2007 a les 6:35  

demà vaig a córrer per la neu!

(si en tinc prous, clar...)

Unmei 29 de gener de 2007 a les 10:43  

Eisss
No vaig poder anar a caminar aquest finde...
:(

Ara us explico..

:p

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP