Torno a caminar! Running to the hills!

Doncs sí! Una notícia així es mereix un post en el meu gairebé oblidat blog!

Els que em seguiu de fa temps us enrecordareu potser d'aquells vell posts en què explicava les meves peripècies a les muntanyes, els reptes, les lesions, les vegades que em va tocar abandonar, però les altres que en què vaig seguir i aconseguir! Doncs ara, puc dir que hi torno! Potser no de la mateixa manera, però torno al món de les muntanyes!

La veritat és que m'ha costat. Viure a Irlanda m'ha fet allunyar-me de tot el que signifiqués esport, i com explicava en el post dels 4 anys la meva vida ha girat més aviat en torn el pub i conèixer gent que cap a les muntanyes... ;) I és normal, que coi! Però, desprès d'aquests períodes de gresca, i posterior adaptació, venen els de consolidació de quins reptes volem empedre en el futur.

Bé, no m'enrotllo amb filosofies i vaig als fets: ^_^

- Ja desde finals de l'any passat que he anat "enganyant" literalment uns u altres (companys de feina, amics, etc) per anar a fer caminadetes pel country side irlandès. A més o menys èxit he anat sortint a caminar de tant en tant.

- M'he apuntat a un club excursionista que fa caminades cada diumenge a les muntanyes de Wicklow (10-15-20 km depén del dia i el grup que l'organitza). No he pogut anar gaire amb ells més que un parell de cops (estudis, altres compromisos) però és la meva alternativa a quan no puc enganyar ningú :p

- Em començo a enterar de les maratons i travesses de muntanya: això és important ja que fins ara entenia que ningú organitzava res a Irlanda (cosa díficil d'entendre, sobretot venint de Catalunya on tenim caminades per escollir cada cap de setmana!). I precisament aixó m'ha portat a fer l'última fita, avui mateix:
La Wicklow mountains half marathon (21 km de muntanya, ha estat dura però molt maca, l'he feta caminant i corrent a troços...).

- També estic anant al gimnàs amb més o menys constància. Hi han dies de tot, el gimnàs és avorrit, però entenc que una cosa va relacionada amb l'altra... :)

- Per últim, tot i que no és un fet: ganes n'hi han. I això em fa pensar en més km i més reptes: per exemple la mateixa entitat que ha fet la mitja marató en fa una de 90 km en 3 dies al juny (que em rumiaré) o per exemple no descarto baixar a Catalunya a fer alguna travessa, o caminadeta de les llargues...

Tot això vol dir: I'm back! Sant torne'm-hi!

A les Wicklow, farà un parell de setmanes...

Proper post: crònica d'alguna caminada (potser de la mitja marató).

Continuarà...

Read more...

Nou blog sobre cuina!

Ahir estava mirant noves plantilles i dissenys per a "Land of the free" perquè crec que en ve de gust redissenyar la pàgina un altre cop.
En la meva recerca vaig trobar una plantilla molt xula per a receptes o menjar... i desprès de descarregar-la vaig pensar: i perquè no faig un blog sobre cuina? ^_^

No és que sigui molt bona cuinera o que m'agradi molt cuinar, sinó que últimament se m'ha ocorregut fer fotos dels plats més complicats que faig per pujar-les al facebook (digueu-li avorriment, digueu-li poca feina...). A més, també m'he adonat que vivint tant lluny de casa s'enyoren moltes de les receptes típiques o casolanes, i que intentem fer com podem amb els ingredients que trobem a Irlanda.

Així, em plau presentar-vos el meu nou blog:

Mama, I'm cooking!

(pantallasso del blog nou)

He decidit d'escriure'l en anglès per diversos motius: arribar a més gent (potser els irlandesos o estrangers que conec, i que així vegin les notres receptes també), però a la vegada practicar el meu anglès, que encara que us sembli mentida no és gaire bó. Tot i que faci 4 anys que visc a Irlanda, seré més fluent parlant o el que vulgueu, però la meva gramàtica i expressió escrita deixa molt que desitjar...

Bé, espero les vostres visites allà, ni que sigui per dir hola! :p

No cal a dir que aquí continuarem "business as usual", tot i que ja sabeu que la meva freqüencia de publicació és una mica caòtica per dir-ho d'alguna manera. @_@

Continuarà...

Read more...

4 anys a Irlanda!

Mai pensava que arribaria el dia d'escriure aquest post...

Ja porto 4 anys a Irlanda!

Des del 31 de Gener del 2006.

I la sensació de: he marxat a un altre país a passar una temporadeta, ja fa temps que s'ha esfumat! I això és bo o dolent? Doncs no sé, però crec que de moment la meva vida està aquí, i no penso massa en el futur, on ni què... :)

Vinga un resum rapidet dels 4 anys (que no voldria fer un post mega-llarg però ja sabeu que m'enrotllo com una persiana):

2006:
De tots va ser el millor. Vaig arribar a l'aventura, vaig fer molts amics ràpidament, sortia gairebé cada dia. La sensació era com la d'estar de vacances però treballant en una feina que no m'importava gaire (feia de servei tècnic d'impresores per telèfon!) i que servia ben bé per mantenir les despeses de tantes festes.
Va ser l'any en què vam fer mil coses amb catalansadublin.com. Erem un grupet maco amb ganes de moltes activitats, de sortides, de trobades...

2007:
Tot i que l'esperit del primer any seguia, moltes de les amistats van començar a marxar, cap a l'estiu o a finals d'any. Jo també em vaig tranquil·litzar amb el "sortir", la feina era millor i semblava que tot plegat volia dir més estabilitat (encara treballava "d'atenció al client", però em vaig passar al departament de frau de la multinacional on encara treballo).
A finals del 2007 també vaig conèixer l'Aidan, el meu xicot. Va ser en un moment en què no buscava cap mena de relació, però el fet de conèixe'l em va fer canviar d'opinió. :p


2008:
Podríem dir que aquest any va ser el definitiu per a estabilitzar-me a Irlanda: l'any anterior, com molts dels amics catalans que van marxar, estava una mica farta ja del clima horrible i creia que el país no em podava donar més. Tenia en ment fins i tot d'anar a viure al Japó el 2008.
Però el 2008 va arribar i la situació va ser ben diferent: la relació que vaig engegar anava per un bon camí. Era aviat per demanar al meu xicot: vols fer un canvi de rumb a la teva vida i anar al Japó?, i encara que m'haguès encantat mai vaig fer-ho (si que vaig anar al Japó, però de visita durant 2 setmanes).


Paralelament a la meva relació, vaig centrar la meva vida en realitzar el meu somni asiàtic estudiant una carrera, així que vaig començar en la UOC Estudis de l'Àsia Oriental (que encara continuo! A 3-4 asignatures per semestre no podem fer miracles! :p Aquest semestre només m'estic matriculant de 2 per l'estress que em porta la UOC).

Malauradament, durant el 2008 també vaig començar a perdre contacte amb la colla de catalans (pel meu xicot, els estudis, i pel fet que em vaig traslladar a les afores de Dublín, més a prop de la feina).


2009:
Si penso així generalment en que vaig fer l'any passat, se m'acut que poca cosa. És més aviat una continuïtat del 2008: xicot, estudis i feina.
Encara em vaig distanciar més dels catalans, tot i que mantinc el contacte. No paro de donar excuses (liada amb els estudis, xicot etc) però també crec que és el fet de que ja no soc la mateixa persona que va arribar el 2006 per uns mesos amb unes ganes de gresca impressionant. Així que el 2009 crec que va ser l'any en què em vaig estabilitzar més, fins al punt de dir "home" (casa meva) a la casa on visc amb el meu xicot aquí a Dublín.

L'única novetat que em va fer evolucionar molt positivament personalment és que vaig trobar una feina similar a lo que vaig estudiar (periodisme), i actualment treballo com a editora de continguts en castellà (vaja escribint) a la mateixa multinacional on treballava.

I ara 2010! Poca cosa podem dir d'un mes i mig només. Tot i que una recent novetat a la feina pot plantejar-me alguns canvis (tema per un altre post :p), sembla que la vida d'Unmei ja està feta a Irlanda.
Però qui sap! Encara considero que no he acabat l'aventura, i tot i que la meva situació personal sigui molt, però que molt diferent, no saben encara quines coses estan per venir!

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM PER AQUESTS MAGNÍFICS 4 ANYS!

Als que heu estat aquí a Dublín fent pintes, els que heu compartit les meves penes, depressions, però també les alegries i les ganes de disfrutar de la vida.
Als que heu estat constantment al meu costat (se m'acudeix un nom que mai se m'oblidarà en tota la meva vida: Josep Arnau).
Als que heu passat a formar part de la meva vida (Aidan, always here for you, t'estimo)
Als que m'heu donat ànims des de Catalunya!
Als que m'heu llegit, i heu estat virtualment seguint les meves peripècies...
A tothom que he conegut durant tota aquesta aventura...

Gràcies!

Continuem el camí! ^_^

Read more...

Encentem el 2010!

Tot i que ja feia dies que volia publicar un missatge de "bones energies" pel 2010, no ho he pogut fer fins avui... (examens, neu a Irlanda.. i altres excuses... :p).

Així doncs aquí vaig:

Molt bona entrada d'any a tothom! Els meus millors desitjos per aquest any que comencem, que a mi personalment em dona molt bon rotllo, encara que no hi tingui grans plans previstos... :)



Proper post: Anniversari de 4 anys! ^_^

Read more...

Recuperant hobbies!

El proper gener farà 4 anys que vaig venir a Irlanda. La meva vida ha canviat moltíssim durant aquests anys: les meves aficions, la feina, els cercles d'amistats, i en general tota la dinàmica diària. No entraré a debatre si és millor o pitjor que abans... sempre hi han coses noves i bones que ara faig que abans no feia, i a l'inversa. Evolucionar i canviar és senyal de bona salut d'estil de vida! :)

Bé doncs, tot i aquests canvis d'aquests gairebé 4 anys, últimament no faig sinó tornar al passat. M'explico: estic tornant a les meves antigues aficions. Sembla curiós? Jo diria que no... hi han coses que sempre formen part de la nostra personalitat i gustos.

Així doncs aquí va:

A RETURN TO MY PAST HOBBIES:

- CAMINADES:
Sí!!!! Gairebé 4 anys desprès d'aterrar a Irlanda per fi trobo una companya per anar a caminar! La Karolina, una amiga polonesa! Ara ens hem posat la fita d'anar cada cap de setmana, i realment estic molt emocionada! Crec que em tornaré a posar algun repte de fer alguna d'aquelles marxes de 80 km, quan estigui més en forma, clar! ^_^`
I perquè he trigat tant a tornar a caminar? Doncs per mandra, no tenir ningú que s'engresqués amb mi, el no coneixement dels llocs a on anar... moltes les excuses.
Ara encara tenim l'impediment de no tenir cotxe, però de moment son moltes les rutes de muntanya, de la plana o de la costa que trobem accessibles amb transport públic. Hi ha llocs maquíssims!

Demà per exemple ens ha anem a caminar aquí:

Bray head, foto extreta de http://homepage.eircom.net/~seanjmurphy/scenes/

- SUBMARINISME:
Sí!
Encara no he fet cap immersió pròpiament dita, però m'he apuntat a una escola de Scuba-diving. La setmana que ve vaig a fer una lliçó de repàs a la piscina... i a la primera excursió que organitzen me'n hi vaig! Farà com uns 3 anys que no faig submarinisme, i em fan una mica de respecte les aigües tant gelades de per aquí... però amb ganes i un bon tratge de neoprè no hi hauria aigua que se'm resisti! :p
Us mantindré informats sobre aquesta!

La única foto que tinc meva fent submarinisme, al Carib, abril del 2005...

- MANUALITATS, DIBUIX...
Quan vivia a Cat, pintava miniatures del Games Workshop, feia manualitats i em passava hores dibuixant històries i fent gargots vaja. Aquí a Dub, ja sigui per la manca de ganes i perquè sempre he escollit sortir al pub per davant d'altres activitats que no he fet gairebé res de la meva vessant "artística" (sempre d'estar per casa, no us cregueu ara!).
Doncs en les últimes setmanes, m'he animat a agafar el llapis i els retoladors un altre cop! El tema de les manualitats encara em resulta poc accessible (ni lloc per fer-ho, ni tendes per comprar material, ni idees!), però en canvi m'he enrecorda't dels bons moments que passava dibuixant en paper, escoltant música, i relaxant-me durant algunes hores...

Això és un pessebre inspirat en "Hobbiton", una de les meves últimes frikades de manualitats que vaig fer, al octubre- desembre del 2005? Ni me'n recordo...

Així que aquí estem recuperant aficions, omplint els espais, fent moltes activitats... Tot compaginant-ho amb la feina i la carrera! Es ben bé que odio avorrir-me!

To be continued...

Read more...

Tornant de vacances necessito vacances

I la veritat és que sembla que ja tenim una edat per fer vacances de festivals de heavy metal... hehehe

Aquest any en el meu break d'estiu (crec que definitivament no puc anomenar-ho vacances) vaig fer una combinació de birres a Alemanya (a ca els sogres, que son irlandesos però viuen allà i li tiren a la birra més que els propis alemanys) + birres en un festival heavy (el Wacken, el festival de metal més gran del món, massificat vaja :p).

Així que desprès d'una setmana de mega estress a la feina, vaig tenir una setmana de dormir en un sofa-llit i agafar una turca cada dia, seguida de 5 dies d'un festival heavy, de dormir a la tenda de campanya i agafar gairebé una turca cada día també... Clar que vaig tornar més cansada del que vaig marxar!

Ja tenim una edat per fer això?

Encara m'esperen molt més festivals heavys?

On han quedat aquelles vacances de "repantingar-se" a la platja, cremar-se en el sol i menjar gelats?

On han quedat aquells viatges exòtics al Japó, el Carib, l'Escala o Sant Llorenç de Morunys?

Ni jo se la resposta. Ni tan sols crec que l'estiu sigui la millor epoca de l'any per fer vacances (ara aquí podria parlar de lo guai que és a Irlanda perquè ningú tanca a l'agost, i per això podem agafar les vacances quan ens doni la gana, però m'ho deixo per un altre post :p). Així que... mirarem el calendari i remirarem, i espero poder fer alguna altra setmaneta de merescudes vacances (AKA no dormir massa i beure molta birra) abans no acabi l'any!

Looking forward to have Holidays -AGAIN !! ^_^`

Algunes "afotos" del break d'estiu:

Read more...

M'agrada tornar a estar estressada

Torno a estar estressada a la feina i m'agrada.

De fet, feia més de 3 anys que no tenia aquesta sensació. I tot i que estar estressat no és bo, jo crec que determinades persones ho necessitem.

Però en el meu cas, la raó per la qual tinc estres al treball és realment per una bona notícia: Ara fa 3 setmanes vaig trobar una nova feina (diguéssim que una nova posició a la multinacional on treballava) molt relacionada amb els meus estudis! (vaig fer periodisme) Ara soc la especialista de tot el contingut en castellà de la meva empresa! Dit així no sona gran cosa, però bàsicament el nou treball consisteix en escriure i traduir els continguts de l'anglès al castellà que es faran arribar als clients!

La veritat és que com debeu imaginar estic contentíssima per aquesta nova posició! Deixo la meva anterior feina d'analista de frau (si treballava d'això... però tot i que soni molt emocionant el títol, en realitat no ho era) per un treball que realment em venia molt de gust fer, i em dona continuïtat al que havia fet a Catalunya, quan treballava en l'agència de comunicació.

I clar una nova feina molt sovint comporta més estres (i deunidó, no paro, ha estat un canvi brutal). Però m'agrada tornar a estar a estressada!

^_^`

En un altre post explicaré més cosetes sobre treball... i anecdotes que n'hi han.. hehe

En dos dies marxo a Alemanya de vacances... així que sino em dona temps d'escriure res més... Crònica a la tornada!!! ;)

Read more...

Bloc Vs Feisbuc. I tu de quin ets?

Tinc de 30 a 60 minuts morts sense fer res, i decideixo conectar-me a Internet. Desprès de mirar els correus personals, que faig a continuació?:

a) Me'n vaig al meu bloc i postejo com m'ha anat el dia o explico qualsevol altra història, i desprès visito alguns altres blocs que sovintejo.
b) Obro el feisbuc, faig el tafanerot de les fotos i missatges d' "amics". Poso qualsevol xorrada en el meu "estat", i segueixo tafanejant.
c) Miro sobretot prensa seria i articles d'economia avançada.
d) Em dedico a jugar a poker online
e) Internet? Jo no tinc temps per Internet!!

Aquí hi ha possiblement una de les respostes per la meva absència al bloc, i no és la de poker online! No sé si a d'altres blocaires us ha passat, o si és un fenomen global, però les xarxes socials tipus feisbuc i tuiter han anat deixant de banda al bloc "tradicional"?

Concretament a mi, em va passar. I suposo que em seguirà passant. A la feina no puc accedir a Internet per temes personals (és el gran inconvenient de treballar a una multinacional :S) així que quan arribo a casa el primer que em miro és el correu i desprès feisbuc i sa tia :p

No puc dir que "la meva vida ha canviat gràcies al feisbuc", tot i que coincideixo en què és una eina per establir contactes amb gent que feia temps que no parlaves o no tenies contacte tant directe. Encara que finalment potser acabis trobant-te aquella persona que nomès has vist un cop però ja t'ha afegit com a "amic", o un conegut d'un conegut, o simplement amb gent de la feina, amb els que maaaai has parlat a la feina, però amb els que queda "cool" tenir-los al feisbuc. Amb més amistats millor!

I si. He de confesar-ho. És el mètode perfecte per fer el tafanerot: veure que fa el teu cosí o cosina que fa segles que no veus (i deunido quines tajes que s'agafa per les fotos que ha penjat), el teu ex, o simplement tafanejar en la vida privada d'aquell amic de l'escola primària que no has tornat a veure mai més...

Així, si aquests 60 minuts que tinc "lliures" els gasto en el feisbuc, quina mandra entrar en el meu bloc i postejar o visitar els blocs veïns... Si total, tampoc escribia gaire sovint oi?

Bloc 0 - Feisbuc 1

Bé això ha sonat a excusa barata, però és la veritat. I en el meu cas ha estat tal i com ha ocorregut. Però clar, desprès d'explicar al post anterior que retorno al bloc, i que intentaré escriure sovint, us preguntareu: i perquè he tornat al bloc? Quina és la veritable raó, si tanta mandra em feia?

I la resposta és: per nostàlgia.

Nostàlgia d'aquells temps en que el bloc era part de la meva vida.

L'altre dia estava caminant - sovint vaig a caminar en els dies lliures (curtes distàncies, res del que feia)- i me'n vaig enrecordar del bloc. De com disfrutava escribint-hi. De com aquest bloc (sobretot la seva versió a blocat) em va ajudar en molts moments de la meva vida. De com a través d'aquí vaig decidir venir a Irlanda (si és cert, ara blocat no està funcionant, però quan vagi us penjo el link! -ACTUALITZAT: Aquí hi ha el post de l'antic bloc que deia: http://landofthefree.bloc.cat/post/1532/34331), i altres decissions importants. Però el bloc també em va portar a conèixer a gent maquíssima, ja sigui virtualment o a través de les legendaries trobades de blocaires. Això i moltíssims altres records que fan que mantenir el bloc valgui la pena.

Així que a partir d'ara: 5 minuts per mirar el feisbuc i 55 minuts pel bloc! O s'intentarà! :p

Bloc 2 - Feisbuc 1

Read more...