dimecres, 15 de juliol de 2009

Bloc Vs Feisbuc. I tu de quin ets?

Tinc de 30 a 60 minuts morts sense fer res, i decideixo conectar-me a Internet. Desprès de mirar els correus personals, que faig a continuació?:

a) Me'n vaig al meu bloc i postejo com m'ha anat el dia o explico qualsevol altra història, i desprès visito alguns altres blocs que sovintejo.
b) Obro el feisbuc, faig el tafanerot de les fotos i missatges d' "amics". Poso qualsevol xorrada en el meu "estat", i segueixo tafanejant.
c) Miro sobretot prensa seria i articles d'economia avançada.
d) Em dedico a jugar a poker online
e) Internet? Jo no tinc temps per Internet!!

Aquí hi ha possiblement una de les respostes per la meva absència al bloc, i no és la de poker online! No sé si a d'altres blocaires us ha passat, o si és un fenomen global, però les xarxes socials tipus feisbuc i tuiter han anat deixant de banda al bloc "tradicional"?

Concretament a mi, em va passar. I suposo que em seguirà passant. A la feina no puc accedir a Internet per temes personals (és el gran inconvenient de treballar a una multinacional :S) així que quan arribo a casa el primer que em miro és el correu i desprès feisbuc i sa tia :p

No puc dir que "la meva vida ha canviat gràcies al feisbuc", tot i que coincideixo en què és una eina per establir contactes amb gent que feia temps que no parlaves o no tenies contacte tant directe. Encara que finalment potser acabis trobant-te aquella persona que nomès has vist un cop però ja t'ha afegit com a "amic", o un conegut d'un conegut, o simplement amb gent de la feina, amb els que maaaai has parlat a la feina, però amb els que queda "cool" tenir-los al feisbuc. Amb més amistats millor!

I si. He de confesar-ho. És el mètode perfecte per fer el tafanerot: veure que fa el teu cosí o cosina que fa segles que no veus (i deunido quines tajes que s'agafa per les fotos que ha penjat), el teu ex, o simplement tafanejar en la vida privada d'aquell amic de l'escola primària que no has tornat a veure mai més...

Així, si aquests 60 minuts que tinc "lliures" els gasto en el feisbuc, quina mandra entrar en el meu bloc i postejar o visitar els blocs veïns... Si total, tampoc escribia gaire sovint oi?

Bloc 0 - Feisbuc 1

Bé això ha sonat a excusa barata, però és la veritat. I en el meu cas ha estat tal i com ha ocorregut. Però clar, desprès d'explicar al post anterior que retorno al bloc, i que intentaré escriure sovint, us preguntareu: i perquè he tornat al bloc? Quina és la veritable raó, si tanta mandra em feia?

I la resposta és: per nostàlgia.

Nostàlgia d'aquells temps en que el bloc era part de la meva vida.

L'altre dia estava caminant - sovint vaig a caminar en els dies lliures (curtes distàncies, res del que feia)- i me'n vaig enrecordar del bloc. De com disfrutava escribint-hi. De com aquest bloc (sobretot la seva versió a blocat) em va ajudar en molts moments de la meva vida. De com a través d'aquí vaig decidir venir a Irlanda (si és cert, ara blocat no està funcionant, però quan vagi us penjo el link! -ACTUALITZAT: Aquí hi ha el post de l'antic bloc que deia: http://landofthefree.bloc.cat/post/1532/34331), i altres decissions importants. Però el bloc també em va portar a conèixer a gent maquíssima, ja sigui virtualment o a través de les legendaries trobades de blocaires. Això i moltíssims altres records que fan que mantenir el bloc valgui la pena.

Així que a partir d'ara: 5 minuts per mirar el feisbuc i 55 minuts pel bloc! O s'intentarà! :p

Bloc 2 - Feisbuc 1

10 comentaris:

esteve 15 de juliol de 2009 a les 21:38  

Definitivament voto pel bloc!

(tinc mort el català, però al castellà li foto quasi cada dia...)

Enyoro sobretot favestendres pq he deixat d'expressar un munt de coses, i em donava molt més que el que li donava jo.

Ànims! :)

George Guinness 15 de juliol de 2009 a les 22:32  

Jo em vaig obrir compte al fèisbuc, però el vaig tancar als tres dies, no feia per mi.

Pel que fa als blocs, ja et vaig contar que havia hagut de canviar d'identitat i de bloc. D'altra banda, continuo amb un altre sobre informàtica i un més per a coses de classe: està clar que els blocs em van.

I, sí, també enyoro l'època daurada dels blocs, farà cosa d'uns tres anys (és difícil controlar el temps en els mons virtuals), amb una varietat i qualitat de comunicació que sembla impossible.

Besets!

lmewmon 16 de juliol de 2009 a les 0:21  

mentres llegia el teu post , he sentit nostàlgia tambè.

Pero penso que , amb els facebooks i tuiters, no s'arribarà a l'època que vam passar tots els blocaires. l'edat dorada dels blocs.

Amb l'aparició del microblogging, han anat sorgint noves vies i conceptes (videoblogs, webtv's,...) que han anat fent un nou sistema de posts.

L'altre dia, precisament en una webtv (blzac.tv) feien un reportatge de la desaparició dels blogs. Dèien que el concepte no desapareixerà, perque tothom té la necessitat d'expresar coses. El que ha canviat és la via de comunicació.

Nosaltres que ja tenim una "blog-vida" i estem encasillats, se'ns fa difícil tornar a posar-nos. Pero pensa una cosa... "o te renuevas, o desaparecerás".

Nomès calen uns quants efectes web 3.0 i tot tornarà a ser com abans !!

Igualment, crec que algun dia d'aquests tornaré a reengegar el bloc.

Salut!!

Sir William Temple 16 de juliol de 2009 a les 21:55  

Intentaré escriure més. Huahuahuahua!! Típica frase de blocaire dropo!!
El Facebook està bé per retrobar vells coneguts però alhora fa una mica de ràbia perquè hi ha molt miserable fent-se passar per rei del món. Molt "quiero y no puedo".
Que bloc.cat no funciona? Però què dius?! A cagar a la via!!

Unmei 18 de juliol de 2009 a les 19:39  

Vaja veig que gairebé tothom voteu pel bloc!

Esteve, jo també trobo a faltar favestendres!! :p

George Guinness, sembla que tothom enyorem aquesta "epoca daurada". Bé almenys tu has continuat sigui amb un bloc o altre, que no tothom podem dir el mateix!

Ai Lmewmon, jo no crec que els blogs desapareguin mentre aquests "nostalgics" siguem postejant. Es cert que és més comode i popular el "microblogging" però la capacitat que d'expressió que aporta un bloc no és comparable... Jo crec que basicament el bloc no deixa de ser una pagina personal on poses els continguts una mica que et dona la gana. Si vols tenir una pagina personal, pots tenir el bloc... En fin.. no se.. (dissabte a la tarda!! en compte d'estar al pub fent pintes, aqui estic filosofant al bloc!).

Marquitus.. frase de blocaire dropo? mira qui parla... :p El teu ultim post era gairebé de st patricks no??? Aixo es una farsa!!!! :p

Ramon Aladern 20 de juliol de 2009 a les 12:02  

Ja ho veus, Unmei, poc però encara tombem per aquí. Disposem de noves eines, però el blog sempre serà el blog, veritat? Deu ser perquè formem part d'una generació (sic :S) que ens va marcar molt.
M'alegra tenir notícies teves i veure que encara visites casa meva. Tria't el ritme que vulguis, però continua!
I parlant de caminar... si entres aquí veuràs que encara em defenso :))
Petons!
http://www.aecreus.cat/

Unmei 23 de juliol de 2009 a les 22:14  

Eii Aladern!! M'alegro també de que continuies actiu pel món dels blocs! Ànims a tu també! Ens llegim! ;)

Edu 27 de juliol de 2009 a les 19:04  

Ohhh!! Welcome back, little saltamonts! espero veure't per aqui mes sovint! ^_^

una abraçada!

apocalipshit,  20 d’agost de 2009 a les 20:55  

El bloc a mort, visca el bloc!!!

El "carallibre" és pels ganduls i estressats de la vida ... vaja, crec que jo XD

Visca el bloc!
Salut!

isnel 30 d’agost de 2009 a les 11:03  

Quanta raó, unmei, amb això dels blocs que van crear una xarxa d'amics virtuals! Quants records, oi? I recordo molt bé quan vas decidir anar-te'n! Suposo que això dels blocs és com tot: una etapa. Però quina etapa! En fi, ja ho veus, jo també us trobo a faltar i de tant en tant torno a aterrar per aquí.
Que et vagi tot molt bé, guapíssima!

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP