Sobre perruqueries xineses i somnis d'un altre continent

Ahir vaig tenir la meva primera experiència d'anar a una perruqueria a Dublín...

Normalment sempre m'ho deixava per anar a la del poble, perquè és més barat i és la perruquera de tota la vida... pero com que sembla que no hi aniré fins el setembre ahir em vaig arriscar:

I no vaig anar a una perruqueria irlandesa, normal, no. Massa cara (tenyir i tallar 100 eur? no gracies) i no m'havien parlat massa bé en general. Així que he anat a la perruqueria dels xinos de davant de casa meva.. i la veritat és que he flipat.

M'han tractat superbé el cabell, amb mimo i delicadessa i perfecció. I el xinet que m'ha posat el tiny, no sé.. m'inspirava confiança, tal i com si es tractès de la meva perruquera del poble. Era un tio modern (de fet tots els de la perruqueria joves, moderns i xinesos) amb els cabells de colorins, que estava tota l'estona fent la "maruja" amb mi, i preguntant-me coses, i parlant sobre la Xina, i sobre Barcelona...

Aquesta petita sessió "oriental", m'ha transportat a un altre lloc... un lloc que em fa venir ilusió i em fa recordar els somnis que encara tinc pendents...

El Japó!

També el somni ha resorgit coincidint amb la última classe de japonès, que vaig tenir dissabte a la tarda, i d'on vaig sortir amb molt optimisme (sempre que surto de classe de japonès és com si m'injectaren una gran dosi d'optisme.. tant que em podria menjar el món aquell dia mateix).

Dissabte desprès de la classe que ara faig particular amb la Rie, vam anar a sopar amb els altres companys de curs (de quan podia anar a classes perquè encara era una noia diurna...). I vam parlar molt del Japó, de les vises per anar-hi, del menjar, d'Okinawa, dels bitllets d'avió, dels còmics... i de l'exàmen pel qual vol que em presenti la Rie al desembre!

Fer un exàmen de japonès (encara que sigui el nivell bàsic) significa un repte per mi, però també un pas que he d'assolir i fer abans no donar la passa gran.

I clar, amb tot això em ve al cap que sí, que encara vull anar al Japó, que no he de desperdiciar ni un dels dies que estic a Irlanda, perquè he de seguir el meu somni...

Que he d'estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar...

Que vull anar-hi abans per fer un primer tast, i no vull que passi de l'estiu de l'any que bé.

Que he de buscar vies, amics, i tot el que calgui per aconseguir estar almenys un any allà.

Que ha de ser la meva prioritat, i la meva vàlvula d'escampament a tot. Si no surto, em quedo a estudiar. Si no estudio, em miro manga en japonès (subtitulat en anglès aixo sí). I si no... ho he de tenir present per no deixar-ho encara per l'endemà.

He d'aprofitar ara que m'ha vingut aquesta energia positiva una vegada més, i tota de cop!!

日本 に いきます!! ちょっと待ってください!!

Nihon ni ikimasu!! Chotto mate kudasai!!

Ara vinc Japó! Espera'm sisplau!

Read more...

Novetats, viatgets i altres històries

(Post actualitzat amb foto)

Be, em plau anunciar-vos, que desprès de l'exitàs de l'anunci de l'ultim post, ja tinc companya de pis!

I és l'Eva! Una catalana a Dublín, molt amiga meva i molt bona mossa, i que a més es blogger hehe.. (tot queda en família)

L'Eva!!! La meva nova compi de pis!

I la veritat és que ja tinc ganes que vingui, perquè tot i que es viu bé sola, també trobo a faltar el poder parlar amb algú que no sigui jo mateixa... :p

Amb la vinguda de l'Eva, també ha vingut el final del culebró de la croata. És per llogar cadires!

Vaig poder parlar amb ella per telèfon l'altre dia, i em va dir que estava sick of Ireland (i qui no?) que tenia depressió de cavall i que se'n havia anat depressa al seu país per a que la tractessin els metges (de loquero vaja).
Ha deixat la carrera sense acabar, i els exàmens a meitat em sembla, i diu que no tornarà mai més a Dublín, deixant així tota una muntanya de roba i merda, entre les que em penso quedar la primera temporada de Twin Peaks i 3 temporades de Sex in the City (hehe).

Com que no vindrà mai més a Dublín, m'ha assegurat que enviarà una amiga al pis per treure tot el seu stuff (un stuff que fa més tuf que res...). I així s'haurà acabat el culebró de la temporada.

I jo... com que no paro quieta, doncs tinc previstes unes setmanes molt mogudetes:

- La setmana que ve torno a la terra!! Quines ganes! De moment la ruta prevista serà Barna (on per cert, encara no sé on em quedaré a dormir), Berga i no sé que més es presentarà... Realment tinc moltes ganes d'aquest viatge, de menjar bé, passar calor, beure voll-damm i emportar-me tants embotits com pugui de tornada!

- I a l'altra setmana me'n vaig a Edimburgh amb els de la Penya Blaugrana! Anem a veure un partidet de la pre-temporada del Barça a Dublín i també de pas a visitar la capital escosessa, on a més tinc unc amic de València al que no veig desde fa segles!!

(Per cert, ja en parlaré un altre dia, pero ja tenim la pàgina de la Penya Blaugrana, que he fet jo mateixa, sisplau no em critiqueu ni el disseny ni l'anglès... http://www.irlandablaugrana.com/)

- L'agost estarà tranquilet, però pel setembre i gràcies a l'oncle Ryan(air) que fins ahir a mitjanit donava els bitllets per un cèntim, me'n anirè a València durant una setmaneta i mitja a veure els de casa, i desprès tornaré a Edimburgh (quines coses eh!) perquè li vaig prometre al meu amic que aniria en una visita més tranquileta, sense partits de futbol i per no fer turisme...

Be, d'alguna manera o altra hem de passar l'estiu no?

Read more...

Croniques d'un pis i peticions al aire

Doncs, ara de repent, m'he de buscar algú per viure al meu pis...

Tot va començar molt alegrement. Com tots els començaments que sempre comencen bé.

El pis m'agradava (i m'agrada), i la relació centric-preu estava bé. Compartir nomès amb una noia? De conya! habitació doble per mi sola, i autobús i botigues a sota de casa...

La cosa pintava genial, però la noia va resultar ser molt dessendreçada i una mica bruta. Era simpàtica, però hi havia d'anar al darrere tota l'estona diguent-li que netegès sisplau.

Vaig estar un mes convivint amb ella, però un dia em vaig trencar el peu i tot va canviar... Vaig marxar 3 setmanetes a casa, i quan vaig tornar ella ja no hi era, el pis estava fet una merda, amb tota la vaixella amb dos dits de brutícia i pudor a fem per tot arreu...

Sabia que no me la trobaria, perquè em va avisar que marxava a casa per unes setmanes ja que havia acabat examens o no se quina història...

D'això ha passat 2 mesos, i la tia encara no ha aparegut. Per email no m'ha volgut explicar que passava, però el cas és que se suposa que ha anat pagant. Clar, jo mentrestant he gaudit i molt del que vol dir viure sola, amb totes les comoditats i l'espurna de solitud que comporta...

Ahir, m'envia un sms que em desperta del meu son trastocat (ja no puc domir a les nits, necessito dormir de dia) que em diu textualment:

"Hello. Please, start looking 4 a new flatmate. Im moving out 15 th of july. Ok?"

No m'ha donat la gana contestar-li, però que s'ha cregut?

No tinc ganes d'emprenyar-me, però clar...

I ara jo que faig? He de buscar a algú en 15 dies clar... però ja estic farta de compartir amb gent que no conec i que son sempre una capsa de sorpreses. Ja no tinc ganes d'arriscar-me a que la persona pugui ser bruta, sorollosa, tiquis-miquis, o el que sigui...

Pero clar, també és difícil trobar que un conegut o amic tingui disponibilitat en 15 dies, així de ràpid, i que vulgui el pis, l'habitació i viure amb una friki com jo...

Encara que...

Vinga, m'he de vendre bé!! Que collons!!!

Noia jove, simpatica i easy-going busca companya o company de pis.
Entre setmana no notareu ni que hi soc a casa, perquè treballo a les nits.
Se fer paella valenciana i coca d'escalivada, les manualitats se'm donen bé i no em fan por els ordinadors. Et puc escriure el teu nom en japonès, deixar-te la meva col.lecció de posa-vasos i de El Jueves, i et comprometo a portar-te embotit del bo sempre que viatgi a Catalunya!
També em sé moltes cançons en cas que vulguis que et canti algo, i els dimecres et puc portar una magdalena de les que donen a la meva feina gratis (pots escullir entre farcida de xocolata o de mermelada).
Ah! I a més si t'agrada fer excursions, en quant em millori del peu, anem a recòrrer la Irlanda Verda!

Qui vol venir a viure amb mi?

Read more...

A fer coses!!

Bé seguim amb els anims i les ganes de fer cosetes, i de marxar i de veure món!

A Dublín segueix plovent.

Cada día. Sembla que els núvols mai s'assequin!

I fa fred, un fred que recorda el març...

Quan vindrà el Senyor Estiu?? Que el volem veure Ja!!!

L'ultim dia que va fer sol, a principis de juny, al Phoenix Park amb l'Eva i l'Yvonne...

El temps no acompanya, però jo crec que me'n puc escapar d'ell. Necessito solet i caloreta...
i per això, avui pensat i fet:

Vinc a Catalunya un cap de setmana del juliol!!!!

M'ha costat una calerada, tot i venir amb Clickair, però són diners que pago agust tu!
Encara no sé del cert que faré... Potser alguna visiteta a Barcelona, també a Berga, i si tinc temps i fa sol (jo escèptica encara amb el Sol que gairebé no he vist aquest any tret de 3 dies que va treure el cap) potser cap a la costa de Girona... qui sap!
La cosa, és que estaré de segur des de dijous 19 de juliol fins a dilluns 23 (a la matinada tinc l'avió quin horror). No puc esgarrapar més dies... perquè encara me'ls guardo, tot i que ni jo mateixa sé ni perquè, ni per on, ni per quan... :p

Be, i ara ve lo bó...

Algún sofa-raconet-troç d'estora d'algú que m'hi pugui acullir?? Soc una mica punky i dormo on sigui!! ;)

(A Berga crec que tindré algun troç de matalàs.. però també volia passar per Barna...)

I el proper viatget que faré, aquest amb hostel reservat, ja será Edimburgh, el cap de setmana seguent... a finals de juliol... Ja explicaré ja...

Quines ganes!!!!!!

Read more...

Post-festa i amb ganes de tornar-hi!

Ha passat un cap de setmana estressant, fantàstic i memorable, i jo aquí estic intentant recompondre'm amb noves idees i bogeries al cap, perquè no?

Sant Joan va ser molt especial.

Vam fer-li una festa sorpresa al Sergi i la Rosa, que ja marxen de Dublín, i que es mereixien un bon homenatge de tots els catalans. Els vam enganyar, els vam portar amb els ulls tapats, fins a una festa on erem tots els catalans a Dublín amagats esperant-los. Realment va ser molt emotiu!




Gràcies a tothom!!! Especialment a vosaltres, Rosa i Sergi!!

Portàvem més de dos mesos organitzant-ho i jo vaig pencar tot el que vaig poder. Per dir-vos que durant les últimes dues setmanes nomès feia que treballar - dormir - currar per st joan - treballar - dormir...

Pero realment les hores i esforços van valdre molt la pena!

I ara, he passat de l'estress al no-res... i tinc ganes de fer moltes coses!!

- I si me'n vaig a passar el cap de setmana que ve a Pamplona, que es San Fermin?

- Quin és el próxim concert o festival on puc anar? (actualizat: ja tinc entrada per anar a veure l'Steve Vai a Dublín!!)

- A final de mes anem a Edimburgh amb els de la Penya Blaugrana d'Irlanda per veure la pre-season del Barça.. pero jo, per mi, me'n aniria demà mateix...

Tinc moltes ganes de no parar!!!!!!!!

Read more...

Estressssssssss

Visc estressada últimament.

La millora del peu ha acompanyat a festes, reunions, més festes, retrobades al pub i jo que se que més.

Vam tornar a fer un pub crawl, de 8 pubs i 9 pintes. Brutal.
Vam plorar a la antepenúltim partit de lliga.
Vam despedir a la Rosa i el Sergi, els webmestres de Catalans a Dublin, que ja se'n tornen a Catalunya.
Vaig dormir 3 hores per fer un poster on sortien 128 persones que han passat durant 2 anys per Dublín, com a regal per a la parella que ens deixa.
Vam tornar a plorar, diumenge, amb tota la lliga perduda, i amb ràbia pel mal joc dels últims partits.
Vam tornar al pub, per triplicat i quatríplicat...
I aquest finde que ve, celebrem Sant Joan. També s'espera brutal.

I jo m'adormo pels puestos, odio les nits de curro, i tinc ganes de descansar.

Però crec que tot aquest estress està valent la pena... perquè esta farcit de molt bons moments que estan sent irrepetibles!

(cliqueu a sobre per veure'l més gran)

Read more...

We are red, we are blue! Barcelona futbol club!!!

Em plau anunciar-vos que ja hem creat la Penya Blaugrana d’Irlanda!!

Jo sempre he sigut seguidora del Barça, des de que era petita, però precisament desde la meva estada a Dublín que la meva afició ha augmentat moltíssim.

Veure els partits a l’estranger amb una colla de catalans, que a més ja som com una gran família, és quelcom més que especial. I més quan animar al Barça arriba a convertir-se en un bon motiu de celebració, però a l’hora de germanor…

Veient el Barça a Dublín he conegut a molts dels meus millor amics aquí, he rigut, he plorat, m’he emborratxat, he menjat més pipes que en ma vida sencera, he celebrat una lliga i embogit amb una Champions, he cantat, he saltat… he disfrutat!!

Una foto de l'any passat, al pub Frazers, ara la nostra seu social de la penya

I ara per fi, es consolida una mica aquesta relació especial amb el Barça que tenim gairebé tots els catalans que vivim aquí. Desprès de molts esforços i feinada, per fi tenim Penya Blaugrana!

De moment som uns pocs, i dic som perquè també m’hi han posat a la junta com a vicepresidenta tercera, però tenim moltes ganes de fer coses…

O’Connel.letes!!

I el nom oficial és: Penya Blaugrana d’Irlanda O’Connel.letes. I què vol dir O’Connel.letes? Doncs és un nom amb un significat molt especial per tots els catalano-dublinesos culés !

Si a Barcelona es celebren les victòries a Canaletes, nosaltres les celebrem a O’Connell Street (avinguda principal de Dublín) convertint-ho en el nostre particular O’Connel.letes!

Celebracions a l'Spire, AKA O'Connel.letes, per la Champions

Val, encara no se sap si el Barça guanyarà la lliga, estem a dos partits encara, però la questió és que passi el que passi nosaltres continúarem animant i veient els partits entre aquesta gran família de Culés a Dublín.

Dublín és blaugrana!! Irlanda catalana!!

(un dels càntics de guerra hehehe)

Read more...

Com sortir de festa amb una pota trencada

Tenir nomès un peu hàbil t’impedeix que puguis fer moltes coses, i les que pots fer sempre les fas a mitges (la part que toca a un sol peu). Aquest cap de setmana vaig intentar fer vida de cap de setmana normal (de festetes), i crec que ho vaig mig aconseguir...

Divendres: sopar de dones de Catalans a Dublín

Feia dies (potser mesos) que dèiem de fer un soparet i night out nomès les fèmines de CAD, i finalment va ser aquest divendres! Vam anar unes 20 dones a sopar a un restaurant mexicà d’aquí Dublín (per cert molt bo el menjar) i desprès sortida de bailoteo.

Evidentment, jo al “bailoteo” ni vaig arribar...

Em vaig portar bé, i desprès de sopar (i dos coronitas) vaig agafar un flamant taxi i cap a casa!! La veritat és que tenía ganes de quedar-me més estona, però la meva mitja part responsable (la que representa al peu trencat) em va dir: pilla un taxi ara, que no saps lo que pots trigar a trobar-ne un de lliure en tan sols una hora més tard...

Amb l'Eva al restaurant mexicà...

Dissabte: festeta a casa meva.

Si Mahoma no pot anar a la muntanya, doncs que vagi la muntanya a Mahoma, no? Així que aquest dissabte vaig fer una de les coses que tenia ganes de fer des que vaig arribar a Dublín: fer una festa en el meu pis.

Tenía raons: no puc sortir de pubs (em gasto una calerada amb taxis), no hi havia la meva companya de pis (està al seu poble, a Croàcia) i clar, no hi havia res previst pels catalans aquest dissabte!

Així que ens vam juntar uns poquets a casa, i així en família vem riure, beure birres, van criticar la meva música, vam disfressar-nos amb les ulleres del xaval de la peca.. i vam passar una bona estona!!

I jo m’ho vaig passar de conya sense sortir de casa meva, tot i que amb mig ressaca a l’endemà (merescuda i tot, feia temps q no tenia resaca perque no bevia gens).

Fotos cortesia de l'Edu:

El Marquitus, amb tot el seu glamour

Amb l'Anna i l'Eva!!

En definitiva, un cap de setmana ben aprofitat!!

Read more...