dijous, 3 de maig de 2007

Per l'abril un raig i pel maig aigues mil (o la Llei de Murphy)

Quan les coses comencen a anar bé, sempre hi ha algo que les espatlla.

Jo estava contenta perquè començava un nou canvi en la meva vida: amb un pis nou, i amb horari de feina diferent. Pensava que les coses adquiririen un millor tomb. Però en fer-ho no em vaig enrecordar del principi que diu, que si se't cau una torrada de pa amb mermelada al terra, sempre caurà sobre el cantó de la mermelada, i a sobre et deixarà una taca en la moqueta que no treuràs ni amb salfuman...

Potser he exagerat, pero així és tal i com van anar les coses.

Un flamant 21 d'abril a la matinada (que en realitat ja seria 22 d'abril), vaig caure per les escales destartalades que portaven a la zona de fumadors d'un pub. Sé que fumar mata... però no m'imaginava que d'aquesta manera!

Em vaig passar tot diumenge 22 convencent-me de que el peu estava com una pilota degut a un esguinç, i que això que no el poguès posar en terra era una ilusió òptica.

El dilluns 23 d'abril em vaig sentir desgraciada, i vaig plorar molt. Vaig esbrinar que tenia el peu trencat desprès de diversos viatges a la clínica de pagament i a l'hospital (quan pugui us faré una crònica detallada de la meva vivència a l'hospital de Dublín, que és lo més similar a una crònica de desesperació en temps de guerra). Em van dir que tenia algun os trencat, em van donar unes crosses (fins llavors anava caminant a la pota coixa) i em van dir que tornès l'endemà.
Va ser un dels Sant Jordi més estranys: mentre tothom estava celebrant-ho al pub (amb un amic invisible de llibres, roses, i un concurs de relats que van fer els catalans d'aqui), jo a casa, amb el meu guix nou de trinca...

El Sergi de CAD, em va portar una rosa!!!

Dimarts 24 vaig fer quatre viatges en taxi a l'hospital, que van confirmar que tenia dos ossets trencats en la base dels dits del peu. Em vaig sentir molt sola i vaig plorar molt... Per sort tinc bons amics aquí a Dublín i van venir cada vespre a veure´m, a fer-me companyia i fer-me el sopar!! Que haguès fet sense vosaltres?

Dimecres 25 (300 anys de la batalla d'Almansa) vaig decidir que calia tornar al meu país, al País Valencià, i no per celebrar precissament el tricententenari de la pérdua de llibertats... No vaig aconseguir arreglar els misteriosos papers a travès dels quals he de cobrar els dies de baixa... però vaig tenir una despedida, improvisada, i fantàstica... Durant la tarda anava rebent visites d'amics que veníem a veure'm i a despedir-me!! Al final ens van juntar 13 persones al meu pis, 24 (o 36?) llaunes de birra, i es van acabar les existències de mortadela (que era de la meva companya de pis) i de pa de sandwitch, entre d'altres coses. Des d'aquí agrair a tothom aquest últim dia a Dublin!!

Des de dijous 26 que estic a casa els pares, a Almassora (Castelló). Vaig fer-m'ho mirar en un hospital normal, i m'han donat 5 setmanes de repos, tot i que el 15 de maig he de tornar a que m'ho mirin...

La llei de Murphy atacant de nou:
Si per fi aconseguia estar tranquila a caseta i ben cuidada... sempre hi ha algo que ha d'anar malament. Nomès ha fet un dia comptat de sol (quan a Dublín estan gaudint de 35 dies seguits de sol!!), així que la pluja i les meves defenses que estan per terra han fet que agafi angines!!!

Desprès de passar febre i deliris diversos, els antibiòtics i les baixes defenses again, han fet que agafi infeccions en alguna part del cos (que no cal especificar, però que pica). I aquí estic, amb mal de gola per les angines, picors, i un peu que no se ja on posar-lo i que encara em fa mal. Anything else?

Aviam.

Vull saber la veritat.

Que m'hagi llençat una maledicció que ho digui!!!!

22 comentaris:

eva 3 de maig de 2007 a les 11:50  

Ai noieta!
Ni maledicció ni res de res! lo únic és que has cambiat de clima i el teu cos s'esta tornant a adaptar o sigui que res mes! Tu tranquila pren-t'ho amb molta calma i ja veuras com d'aqui res tornaras a estar per aqui amb nosaltres! saltant i divertint-te again!
Cuida't molt carinyo!

ramon 3 de maig de 2007 a les 18:22  

Deixa't estar de llei de Murphy i demés tonteries. Com que pitjor no pot anar, d'ara en endavant només pot anar millor. Cuida't!!
:))

Té la mà Maria 3 de maig de 2007 a les 19:45  

que et possis bona aviat !!!

Hola, em estat al teu blog i el trobem molt interessant, felicitats.

Si tens un moment visita el nostre, el mes irreverent e iconoclasta del món, és troba a Reus (Baix Camp) – Catalunya.

Gràcies per la visita.

èlsinor 3 de maig de 2007 a les 19:59  

Doncs sí que t'han passat coses, sí... :(
Ara a cuidar-te moltíssim i a vore si hi ha sort i la recuperació va millor del que t'esperes :)

Unmei 4 de maig de 2007 a les 9:21  

Bones!! Gracies a tothom pels comentaris d'ànims!!!
Avui es un dels dies en que voldria tallar-me el peu (perque encara ha de fer tant mal?), pero se que no ho acabaré fent...

Merci Eva... espero que sigui el canvi de clima que dius tu... Tot i que si em paro a pensar, sempre que vinc a Castelló acabo costipant-me (Que no constipated.. XD)

Ramon!!! Tens raó!! Pitjor no pot anar oi?? Doncs aviam es vritat, q ja tinc ganes de ser de tornada a Irlanda (mai pensava que diria aixo...)

Unmei 4 de maig de 2007 a les 9:23  

Benvingut/@ te la má maria!!! Moltes gracies pels anims!! Ara quan tingui una estoneta et torno la visiteta!!! ;)

Elsinoooor!!! Recuperar-me em cal, perque ja estic dels nervis... (per cert, saps q no es farà la trobada oi?)

lmewmon 4 de maig de 2007 a les 12:01  

Hey!!

Ànim i què això no et faci oblidar els teus projectes ni perdre les forçes per afrontar-los! Segur que has passat per coses pitjor així que com a bona heavy i catalana NO ET RENDEIXIS!

Un petó enorme!!

apocalipshit,  4 de maig de 2007 a les 20:51  

Nena, el teu àngel de la guarda està de vacances.
Pensa que ho has agafat tot de cop, per tant estaràs menys temps inactiva. Ara, la mala notícia és que aquest peu no tornarà a ser el mateix mai més ;)

Salut i a recuperar-se!!!
PD: Com pensaves anar a la trobada en aquest estat? Seguir que era un pla i ens volies contagiar a tots, jeje.

pentesilea 6 de maig de 2007 a les 22:04  

...recupera't aviat; salut! :)

Unmei 7 de maig de 2007 a les 10:50  

Gracies lmewmon!!! No em puc rendir!!! :D

Apocalipshit!!! Has descobert el meu pla!!! Volia pasar-vos tots els germens i virus a la trobada i ara no podré!! hahaha

Gracies pentesilea!! Maca!!!

esteve 7 de maig de 2007 a les 12:07  

Casundena...
Catxislamar...
i altres improperis...

ànims Unmei! Per sort el que no ens mata ens fa més forts! així que no tinc cap dubte que en sortiràs molt més forta d'aixó! Ja hi haurà temps per tornar on calgui!

ru 8 de maig de 2007 a les 17:36  

noe!acabo de llegir tota la teva història...fa temps em va passar algo similar quan era a itàlia...t'enténc perfectament! ets sents impotent i sense poder fer res de res! millora't i espero veure't corrent per dublin ben aviat!!que ara no tinc a ningú que em vulgui ensenyar el bruxelles (encara que, hi voldràs tornar a anar??)...anyway, pensa que aquí han tornat els núvols i el vent!

nimue 8 de maig de 2007 a les 17:49  

quin greu, xiqueta!! espere que et recuperes aviat de tot!! cuida't i que et cuiden! b7s!

Giorgio Grappa 10 de maig de 2007 a les 22:02  

Ostres, xiqueta, no en sabia res, del teu accident! A veure, provem amb els remeis tradicionals: cura, sana, cura, sana... Ah!, que no, que ja ho havies intentat i res de res?

Anim, Unmei, una abraçada i molts besets! I posa't bona aviat!

Petitabruixa 11 de maig de 2007 a les 2:10  

Et desitjo que et milloris molt ràpid i deixa que et mimin !!!

Petonets;-)))

Ainalma 22 de maig de 2007 a les 19:24  

Mare meua, quina Odisea! I tu, mentrestant, tan tranquil·la, passejant-te per allí amb un os trencat... Ains...

Unmei 26 de maig de 2007 a les 0:51  

Oooohhh!! Gracies pels ànims a tots!!!!!!! :D

butt slut sex 6 de novembre de 2007 a les 10:44  

What is a free gift ? Aren't all gifts free?

cartton wedding sex 6 de novembre de 2007 a les 11:24  

actually, that's brilliant. Thank you. I'm going to pass that on to a couple of people.

long term effect phentermine 6 de novembre de 2007 a les 21:33  

Lottery: A tax on people who are bad at math.

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP