dimecres, 30 de maig de 2007

Cròniques de l'hospital (versió Irlanda)

Desprès de la quarta visita enriquidora a l'Hospital a Dublín, em sento preparada per donar-vos quatre pinzellades de la meves experiències en aquesta institució...

D'entrada, jo sempre havia pensat que gairebé tots els hospitals europeus serien com a mínim com els de casa nostra... i la veritat es que em vaig sorprendre força, pero no gaire positivament...

A Urgències l'espera es feia llarga i amarga. Un barracó de plàstic feia de sala d'espera. Al meu costat una dona gran anava beguda, a l'altre un jove dels que no saben que és anar a l'escola seia molt impacientment. I jo, mentre maleia el mal que em feia el peu, llegia i rellegia un cartell en anglès que deia basicament que sisplau que la gent no atemptés contra la seguretat dels pacients i personal de l'hospital, i recordava que hi ha una estació de la Garda (la policia irlandesa) molt a prop... Flipava.

Desprès de pendre'm les dades i de preguntar-me quin tipus de religió tenia (i sorprendre's en dir-lis que ninguna) em van cridar per passar cap a dins. Jo anava fent saltets a la pota coixa seguint un infermer amb pressa. Vaig entrar a la sala principal d'urgències, AKA barracó 2. Llits pel mig del passadís, i una sala en forma de L on possiblement hi devien haver 50 persones? 60? 70? Semblava un hospital de guerra, i jo saltant amb un peu intentant no entropessar-me amb cap llit, cadira de rodes de fa 50 anys o pacients per tot arreu. Seu allà, em van dir... una cadira de plastic en mig del passadís on vaig estar almenys 1 hora més, veient com li treien sang al vellet just del costat. Una noia jove amb pijama em volia donar un entrepà, que no me'l menjaré em deia... No, thank you.. :S
Em van fer radiografies com qui fa una foto i em van enguixar el peu. Demà hauràs de tornar, té unes crosses... Gracies a Déu!! (vaig pensar, i llavors em vaig enrecordar que no hi creia). Oh my dog!, doncs.

L'endemà, a la "clínica" de orthopedics (tal qual com ho deien), la cosa no era gaire diferent. Una altra L plena de gent, i sense prous cadires per tots els ferits (hi havia gent amb el braç trencat, coll o altres històries que s'havien d'esperar drets). Vaig pillar un tiquet de paper amb un número, ben igual que a la carnisseria... Anaven cridant per números, i desprès de gairebé 1 hora i mitja em va tocar a mi: quina es la teva data de naixement? i el nom del teu pare? i la teva adreça? (nomès per comprobar que jo era jo). Una hora més tard passava a la "consulta" que era una sala comparable a la d'un hospital dels anys 60. La consulta era una habitació vella amb sis separadors amb cortines (tipus provadors) on hi havia cada consulta real del metge. Vaig tornar a flipar molt. Ui, necessitem més radiografies... ves cap a casa i torna d'aqui dues hores! Whaaaaaat??

Ala, i desprès d'un altre viatget amb les crosses acabades d'estrenar i els taxistes que ja em coneixien, em van fer un tac, very professional, ni tant sols es van molestar a dir-me que apagues el movil, pero em van preguntar quan va ser l'ultim cop que em va venir la regla (?????). I don't remember, I don't know... You don't know??? Do you think that you are pregnant?? Hehehehe vaig intentar riure, pero la dona seriosa em diu, sisplau signa aqui com que no estàs embarassada. I la resta ja la coneixeu... dos ossets trencats (el 3r i 4rt del metacardi o algo aixi), etc etc...

Fa dos dies, vaig fer la última visita a l'hospital (havia anat una tercera vegada però per questions de papers). Ja era territori conegut, i podia caminar millor, tot i que encara amb les crosses. Tot i així l'experiència no va ser gaire més plaentera perquè vaig anar en sortir de treballar a la nit, i clar mentre em vaig passar les meves 2 horetes de rigor vaig creure que moriria allà mateix, de la son. El probador-consulta i la cortina eren els mateixos, però no el meu metge... :( Perquè m'han canviat de metge?? Si és aquell d'allà, el de les ulleres!!!!! Jo volia el meu metge... :___ Va calla, no posis el peu a terra i torna d'aqui 3 setmanes, i no deixis les crosses per res que la ferida encara està tendra.

Tot plegat, no va ser una experiència massa traumatitzant... però, i pensar que aquest hospital és semi-privat i la gent paga (religiosament) per unes instal.lacions del segle passat i unes cues d'espera també del segle passat...

I pensar que a Catalunya ens queixem del servei sanitari... a Irlanda us enviava a tots!!

No deixeu de visitar el Mater Misericordiae Hospital, Philborough, Dublín 7!!!

De fora sembla maco i antic, però no us enfieu gaire de les aparences
(jo per exemple mai vaig entrar per aquesta porta)

15 comentaris:

esteve 31 de maig de 2007 a les 11:52  

realment tenim molt maltractada la sanitat d'aquí, però està molt millor del que ens pensem.

A mi sempre m'atenen molt ràpid, no en tinc queixes, així en general...

Ànims, i fes bondat!!!

Giorgio Grappa 31 de maig de 2007 a les 13:29  

Que no va ser massa traumatitzant?! Xiqueta meua, si és per agafar les crosses al muscle i escapar a córrer! Espere que et poses bona ben aviat i que et pugues oblidar d'aquell malson.

Besets!

Edu 31 de maig de 2007 a les 17:12  

Jo pensava que eres satànica!!

Paciència i força xiqueta!! que això pinta per llarg, per desgràcia...

el que no entenc és perquè et pregunten si estàs embarassada si tens un òs trencat...

deu fer molt yuyu que et preguntin de quina religió ets, al entrar al hospital... què ho fan, per si et mors esperant a la cua d'urgències!!?? ja criden al capellà perquè et vingui a confessar??

Oh my dog! encara sort que era semi-privat...

èlsinor 31 de maig de 2007 a les 20:07  

Hehehe...no vull ser gaire roí, però i a tu, descreguda, ¿qui et manava anar a un hospital religiós anomenat Mater Misericordiae ("Mare de la misericòrdia")? >:P

Unmei 1 de juny de 2007 a les 3:30  

Bones a tothom!!!

Doncs si Esteve... no sabem apreciar lo be que está la sanitat a Catalunya... fins que no surtim a l'estranger!!!

Gracies Giorgio!!! La vritat que ara ja ho he superat bastant, pero durant les primeres visites a l'hospital gairebe tenia ganes de plorar, entre aixo i que m'estava ben sola alla... aisssssss

Unmei 1 de juny de 2007 a les 3:36  

Edu!!! Satanica... o heavy!!! hehehee... Si els hi arribo a dir que soc satanica per fotre'ls la conya.. crec que haguessin cridat a la garda hehehehee
La vritat es una experiencia digna de viure abans no marxis de Dublin Edu... trencat un os, que segur que et pregunten si estas embarassat i si creus en Dog... XD

Elsinor, la veritat es q el metge de la clinica de sota casa em va dir: tens 2 hospitals grans aqui a Dublin o be el St James Hospital, o be el Mater Misericordiae que et queda mes a prop... i jo... ummmmm sera el de la marededeu misericordiosa.. aviam si es misericordia amb mi o algo... ai mare meua... :p

JosepArnau 1 de juny de 2007 a les 9:33  

Collons xiqueta quines paripecies!!

Espero que el peu estigui ben aviat be i no hi hagis de tornar mes!

Salut xiqueta.

Montse C. 1 de juny de 2007 a les 23:09  

Estic flipant!! Ja diuen que Espanya és dels millors països en sanitat; déu n'hi do, ni que fos un hospital de guerra.
Realment a vegades la realitat supera la ficció.

Unmei 2 de juny de 2007 a les 1:40  

Hola Josep!!
Doncs hauré de tornar ben aviat a l'hospital, d'aquí 2 setmanes... però ara ja tinc l'experiència superada!! :p

Montse!!! Es ben cert, la realitat supera la ficció, i la veritat que fins que no ho veus amb els teus propis ulls no t'ho creus!!

ramon 2 de juny de 2007 a les 13:19  

Després ens anem queixant del nostre sistema sanitari, ais.
Una amiga que és de Bielorrússia i ha viscut uns anys aquí, m'ha enviat unes fotos de l'hospital on ha tingut ingressada la seva filla petita. T'asseguro que el teu hospital de Dublin és or, al costat d'allò.

busty bikini sex 6 de novembre de 2007 a les 10:39  

Energizer Bunny Arrested! Charged with battery.

card playing sex 6 de novembre de 2007 a les 11:18  

Friends help you move. Real friends help you move bodies

forbidden pic sex 6 de novembre de 2007 a les 12:01  

Friends help you move. Real friends help you move bodies

phentermine no subscription 6 de novembre de 2007 a les 21:28  

Friends help you move. Real friends help you move bodies

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP