dilluns, 16 de juny de 2008

Un país net i de gent amable. Japan chronicles I

El que més et crida l'atenció quan vas al Japó no és que a tot arreu hi hagin cartellets en japonès, gairebé inintel·ligibles, ni que es condueixi per l'esquerra, ni que hi hagi molt pocs occidentals... Sinó la netedat que hi ha a tot arreu.

Crec que fins i tot es podria caminar descalç de la pulcritud amb que tenen els seus carrers.
Ni un sol paperet, ni xiclet, ni tant sols una burilla de cigarret! No és pot fumar al carrer, i senyals dibuixades a terra t'ho recorden. Per fumar vas als llocs habilitats per a fer-ho, que es troben normalment a sortides de metro o restaurants (en canvi si que es pot fumar dins un local, que en teoria està habilitat per a que o facis).

Bicis aparcades al carrer, en Nara, fixeu-vos que la primera fins i tot té el casc a la cistella, que ningú agafarà per suposat!

Tot té el seu ordre.
Camines per la teva banda esquerra, car a la dreta es troba el carril-bici. Esperes a que el semàfors es possin en verd, ningú travessa el semàfor en vermell encara que no hi passin cotxes (a diferència de Dublín, on els semàfors és com si no existeixin).

La sensació és que és un país on tot té la seva lògica, i on la netedat (a dins i a fora de les cases) és una cosa natural i no obligatòria.


A daltun anunci per netejar les tombes, i a sota, una imatge d'un cementiri japonès. Fins i tot les tombes rellueixen!

Però si els carrers llueixen per estar nets, encara en destaca més l'amabilitat de la seva gent.
El seu anglès no és massa bo, però tot i així, són les persones més servicials, amables i disposades a ajudar-te que he conegut.

Estàvem parades en mig de Tokyo consultant un mapa, perdudes, i una dona es para i ens pregunta si ens pot ajudar.

Un altre dia, sortint del metro a Osaka, preguntem a un noi si parla anglès, ens diu que no massa i ens intenta explicar mig en japonès mig en anglès on es trobava el hostel que buscàvem. Continuem seguint les seves instruccions, i una dona ve al darrere de nosaltres, corrent i dient-nos: Sorry!! I can speak english!!! Al·lucinant. La dona fins i tot va trucar el hostel, des del seu mòbil per poder ajudar-nos millor a trobar-lo i ens va acompanyar fins a la porta.

A Kyoto, dues cosines (una era Tokyo i l'altra de Kyoto) ens van acompanyar durant mig hora, també per trobar el hostel.

I així, multitut d'exemples...

Esperant el tren, i amorrada al mapa, per veure on havíem de parar... cada dia ens perdíem, hehe


Algú s'ha parat per ajudar a estrangers que veieu perduts amb un mapa? Jo ho he vist molt poques vegades, per bé que he de dir, que quan sento algú català perdut a Dublín, vaig per tal d'ajudar-los.

Domo arigato!
I les seves vessants domo, arigato, domo arigato gozaimasu... És la frase que més sents a tot el Japó. Et donen les gràcies per tot, fins i tot quan tu els hi has de donar les gràcies, ells te les tornen. Gràcies per entrar, gràcies per sortir, gràcies quan et porten el plat a la taula, gràcies per contestar-te a una pregunta que els has fet... Al principi sonava molt estrany, desprès t'acostumes, i fas igual que ells, dient-ho constantment. Tot i que vam constatar que a Tokyo, es deia molt més que en altres ciutats... a tot arreu tens un somriure i un domo arigato!

Japó! Un país tant diferent cultural i socialment...

Continuarà...

13 comentaris:

nimue 16 de juny de 2008 a les 23:28  

ooooh! un país net i amable! sembla perfecte! :)

Giorgio Grappa 17 de juny de 2008 a les 9:25  

"Esperes a que el semàfors es posin en verd, ningú travessa el semàfor en vermell encara que no hi passin cotxes (a diferència de Dublín, on els semàfors és com si no existeixin)."

És que Dublín és, com diem per ací, un poble gran; per això m'hi trobava tan a gust!

EM pregunte d'on els ve tanta amabilitat i durant quant de temps la conservaran.

Unmei 17 de juny de 2008 a les 13:06  

Doncs sí Nimue! Sembla perfecte! Suposo que coses dolentes hi hauran, però a mi m'entraven unes ganes de quedar-m'hi a viure.. m'hi trobava tant agust... ;)

Hehe Giorgio, tu vas patir en viu els semàfors de Dublín! En gairebé enlloc del món la gent no se salta tant els semàfors en una ciutat, com a Dublín, totalment de poble sí! hehe
I respecte lo de l'amabilitat, jo crec que ho porten en la seva cultura i ensenyament... Aprenen en el respecte cap als demès des de que són petits, i la sev manera de ser és així durant molts segles degut a l'educació, sovint estricta, que reben... Veies als nens petits quietets, sense fer massa rebombori, educadets...
En fin suposo que tot tindrà els seus pros i contres, però és tant diferent als països europeus!!!

lmewmon 18 de juny de 2008 a les 7:31  

sembla mentida que existeixin llocs així.

Ja tens ganes de tornar-hi segur!!

Petons!

Edu 18 de juny de 2008 a les 9:33  

Wow nena! :) quina enveja.. m'encanten els cartellets amb les seves cares somrients... però posar tombes que somriuen es passar-se, no? :P hehehe

Sembla un pais molt guapo.. pero encara em pilla una mica lluny.. algun dia m'hi passare de visita :)

Deric 22 de juny de 2008 a les 13:51  

Snif! Japó haurà d'esperar un any més, aquest és gairebé impossible

Giorgio Grappa 1 de juliol de 2008 a les 23:57  

Hola, Unmei! M'acabe de mudar a http://anotacionsalmarge.wordpress.com/: s'ha de notar que és estiu, no?

El Tux i jo t'hi esperem!

isnel 5 de juliol de 2008 a les 21:59  

No es pot fumar pel carrer? Glups... ;)

Pedra Lletraferida 9 de juliol de 2008 a les 19:45  

Ta bé, Japó, sip... ;)
Dilluns a la nit, enmig de la Diagonal, un paio amb pinta d'estranger (no en diré el país per no ser titllat de racista, va) a dalt d'una bici, em demana per anar a "Sants Station", i pel darrera em vé el seu compinxe i em fot la motxil.la amb el mòbil dins, etc...
Japó és Japó, i Occident, no ho sé...

Carlitus,  15 de juliol de 2008 a les 12:06  

Ei! per fi m'he pogut connectar al teu blog... Com van les coses?

A veure si ens escribim,al menys...

JosepArnau 27 de juliol de 2008 a les 0:50  

Aquest continuara no vas dir pas quan eh.. a veure si es aviat que estem impacients ja!

Anònim,  11 d’agost de 2008 a les 13:09  

salutacions des de Gandia.
fdo. fundi´s girlfriend

apocalipshit,  14 d’octubre de 2008 a les 19:53  

Encara esperem la continuació .... :(

Salut.

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP