La solitud dels diumenges...
No m'agrada treballar en diumenge...
Des que em vaig canviar de departament a al feina, la meva vida també ha canviat lleugerament, sobretot els caps de setmana i la manera de viure els diumenges.
Ara treballo de nits de diumenge a dimecres. Un horari que podria prometre molt, però que em desmunta tot, totalment.
Els diumenges són ara solitaris. No poder fer res a la tarda amb ningú: ni cinema, ni partits del Barça, ni quedades espontànies...
L'anada a la feina en un autobús practicament buit.
Menjar sola a la feina, perquè en el nou departament on estic tots són una colla d'esquerps, i sopen davant de l'ordinador i els auriculars a les orelles. A l'altre departament (també de nit) en canvi baixavem tots junts al menjador i ens explicàvem la vida... Per això desde dilluns a dimecres m'escapo a l'altre departament durant els descansos, ben enyorada.
Tota aquesta solitud va acompanyada del cansament de diumenge, de la ràbia que em dona currar un dia que en teoria hauria de ser de repòs, i de la sensació de dir: i que faig jo aquí?
Passejant sola pels buits passadissos d'una multinacional a Dublín. Fa fred i és fosc.
11 comments:
Només una cosa...
Always look on the bright side of life :-) http://www.youtube.com/watch?v=1loyjm4SOa0
Almenys tens les nits de dijous, divendres i dissabtes per a les bacanals i les orgies desenfrenades... ;)
I si estàs més a gust amb la gent del teu departament anterior, puix fas molt ben fet d'anar a sopar amb ells.
I de dijous a dissabte? O a diumenge al migdia? Eps! Que tens un cap de setmana de tres dies i mig, i encara et queixes? Protestona!
:-P
T'entenc perfectament.
Al treballar en un hotel, jo treballo el torn fixe de nit i el dia que em resulta més dur d'anar a pencar es el diumenge pk saps que tothom esta apalancat, o surt a prendre un cafe o al cine...
molts anims!! que aqui tens una que treballa fins a un maxim de 10 nitsd seguides aixi que no et queixis!!
kissuuuus
Ànims noia. Jo avui he començat el torn de nit ... durant un mes sencer ens farem companyia en la distància :S
I els caps de setmana, com dius, són els més absurds. Primer perquè no hi ha feina (també us passa) i, segon, no pots fer res, quedar per sopar ...
Salut.
a mi també em passava, però em vaig fer amic d'un parell dels de seguretat i mira, passavem les hores...
fent curses amb les cadires
veient pelis
comentant la jugada
clapant i vigilant pels q dormen...
sempre hi han coses... d'altra banda, mai has portat una parella a la feina estant sola?
Ànims noia, que tots tenim moments bons i dolents.
Sempre hi ha l'opció de buscar una altra feina: això rai!!
Un que també sap el que és treballar en cap de setmana (com avui) només et pot dir dues cosetes:
1.-Amb el temps, com a tot lo dolent, t'hi acostumes, só o sí. Jo volia plegar a l'endemà del primer diumenge... i fa ben poc que he cumplert 8 anys a l'empresa, 3 anys més que l'anterior récord de permanència en un mateix lloc.
2.-N'estic, com tú, fins els dellonsis! Acabo de ser-ne conscient de que aquest tipus de feina ho esguerra tot: relacions, parella, família, amics, descans, oci... D'acord que algú ha de fer-la aquesta feina (pensem en metges, policia o bombers, per exemple) però crec que ara que ja he tastat l'amargor de pencar en cap de setmana, que passi el següent, que jo ja n'estic tip, fart i avorrit.
Cuidat moltíssim, xiqueta, i ànims!
hola!
He arribat a tu gràcies a la Clara... Quina bona sensació, malgrat el q dius, les teves paraules... A veure si qualsevol dia trobes companys al nou departament que no siguin esquerps... Tant de bo...
No conectar amb l'equip de feina es una me... sé el que escric...
Cuida't guapa!
Sonia
bona nit, unmei
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar
Ei!! Pero un pajarito m'ha dit que ja no és tan avorrit, no? :p
Post a Comment