dilluns, 1 d’octubre de 2007

La solitud dels diumenges...

No m'agrada treballar en diumenge...

Des que em vaig canviar de departament a al feina, la meva vida també ha canviat lleugerament, sobretot els caps de setmana i la manera de viure els diumenges.

Ara treballo de nits de diumenge a dimecres. Un horari que podria prometre molt, però que em desmunta tot, totalment.

Els diumenges són ara solitaris. No poder fer res a la tarda amb ningú: ni cinema, ni partits del Barça, ni quedades espontànies...
L'anada a la feina en un autobús practicament buit.
Menjar sola a la feina, perquè en el nou departament on estic tots són una colla d'esquerps, i sopen davant de l'ordinador i els auriculars a les orelles. A l'altre departament (també de nit) en canvi baixavem tots junts al menjador i ens explicàvem la vida... Per això desde dilluns a dimecres m'escapo a l'altre departament durant els descansos, ben enyorada.

Tota aquesta solitud va acompanyada del cansament de diumenge, de la ràbia que em dona currar un dia que en teoria hauria de ser de repòs, i de la sensació de dir: i que faig jo aquí?

Passejant sola pels buits passadissos d'una multinacional a Dublín. Fa fred i és fosc.

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP