dimecres, 7 de febrer de 2007

"Me'n vaig que he de fer coses"

Quines coses?

Em pregunto jo a mi mateixa quan algu diu que ha de fer coses...

Com es fan les coses?

"Res que he de fer quatre cosetes"

"Coseteees eh? Hehehehe"

Tenia un amic (el Pepet) que quan volia dir que no sortia o quan s'excusava per marxar deia: "Me'n vaig a casa a ordenar els discos".

Però a mi senzillament em costa d'acabar d'entendre el concepte d'anar a casa a no fer res en particular... Potser sóc jo que sempre he de tenir en ment lo que he de fer. Avui no surto perque he d'estudiar japonès, dilluns a la nit em quedaré a casa que he quedat amb la italiana del pis per mirar una peli, el dimecres no em busquis que pensava pintar els warhammers (aixo sona a excusa pero no es aixi!! hehe), i divendres penso pillar-me birres i mirar-me capítols de Els Joves que tinc a l'ordinador...

Però que jo recordi mai he anat a casa a fer "coses".

També és cert que no sóc gaire casera jo (ni gaseosa XD). Sobretot des que visc a Dublín que paro molt poc per casa, i quan hi soc sempre em planifico que fer. Tal vegada diria que tinc pànic a no fer res, a sentar-me al sofa i buidar la ment perquè llavors és quan pitjor ho passo. Ja tinc problemes per dormir cada dia perquè es el moment de reflexió amb mi mateixa... La meva bogeria m'afecta!!

En el pis on visc ara encara passo bastantes hores a casa a part de les de dormir. Les meves companyes de pis son genials i sempre estem de xerrameca... Però el pis on estava abans, quan vaig arribar a Dublín, era vida social zero!!! Em donava la sensació de viure sola en una casa ocupada per gent que ara no hi son pero que tornaran d'un moment a l'altre. Tenia la sensació de "Los otros", o be d'algu que okupa una casa aprofitant que els seus habitants han marxat tot l'estiu de vacances. Ells hi eren allà. Veia plats bruts diferents cada dia, noodles a sobre la taula, cereals xinos escampats, una joguina de nen petit nova al terra... i de vegades em semblava sentir veus en la porta...(rollo "En ocasiones veo muertos") però no hi havia ningú.

Amb el jinye que donava viure allà... jo em passava la majoria del temps fora de casa. Marxava a les 6,30 del matí i no hi arribava fins quarts de 12 o sovint més tard de les 12. Treballava, anava a Internet, al cine i a fer pintes cada dia per tal d'arribar tard a casa i no trobar-me a "Los otros"!!! Per sort ja vaig deixar a la Vida i el Paul (es deien aixi la parella que en teoria viuen allà) i ara he passat a millor vida...

Un dia explicaré com es la convivència amb la gent xinesa... perquè jo crec que tot i que estàn assimilant molts costums nostres tenen coses força curioses.

Apa, me´n vaig que he de fer coses... XD


16 comentaris:

Giorgio Grappa 7 de febrer de 2007 a les 17:43  

Quines coses? I amb qui? I on? I com i de quina manera? Aix, xiqueta, no ens digues això després tot el discurs que ens has amollat, que u, que no té res a fer en tot lo dia, mamprén a pegar-li voltes al cap i no en pensa una de bona!

I el turmell, com va? Espere que millor :-) .

JosepArnau 7 de febrer de 2007 a les 18:05  

Es curios aixo de "fer coses", mes aviat se'n fa us quan no volem donar explicacions del que volem fer.

Ja ho pots ben dir ja que no pares mai a casa....

Montse C. 7 de febrer de 2007 a les 22:33  

Això que dius és força normal i ens passa a tots.
També passa que a vegades vols fer tantes coses que acabes per no fer res del que havies planejat.
Això que dius és bo, vol dir que estàs ben viva!!
Una abraçada

Unmei 7 de febrer de 2007 a les 22:40  

Doncs les "coses" que he fet aquesta tarda, Giorgio ha estat anar al cinema... :p
"Running with scissors", estranya pero bona... Al Josep Arnau no li ha agradat gaire.. :p

Unmei 7 de febrer de 2007 a les 22:48  

Montse, diria que aixo ens passa a tothom no??? Tu dius l'expressio d'anar a fer coses??

Josep, si la culpa de que no pari casa tambe la tens tu... sempre diguent-me d'anar al cine... :p

èlsinor 8 de febrer de 2007 a les 10:31  

Vaja, joseparnau, m'has llevat les paraules de la boca.

esteve 8 de febrer de 2007 a les 11:27  

no hi ha com concretar, la informació difusa, inconexa o incompleta és el pitjor fre a la comunicació.

si directament dius q tens quelcom concret a fer, ja deixes clares les teves prioritats, no cal emprar frases com "vaig a fer coses"... resulta més cruel, no?

al cap i a la fi, les prioritats... sempre hi seràn!

Sir William Temple 8 de febrer de 2007 a les 20:15  

Del nen petit que no parava de demanar pel teu pare tambe tenies por? Daddy?1 Daddy?!

lmewmon 9 de febrer de 2007 a les 18:48  

Fer coses de vegades es perdre el temps, si en tens millors per fer. D'altres, és el millor que pots fer.

Montse C. 11 de febrer de 2007 a les 22:33  

I tant que ens passa a tots! Jo utilitzo moltes vegades aquesta expressió. No em diguis per què però em serveix una mica per trencar el gel.

denke 12 de febrer de 2007 a les 19:28  

ostres.. jo ja deu fer 2 anys que no pinto warhammers!

els meu exercit elfic però esta pintat i ben pitat... era mooooolt relaxant!

phone sex jobs 6 de novembre de 2007 a les 9:56  

What is a free gift ? Aren't all gifts free?

busty bikini sex 6 de novembre de 2007 a les 10:42  

A lot of people mistake a short memory for a clear conscience.

cartoon submissive sex 6 de novembre de 2007 a les 11:20  

I'm not a complete idiot, some parts are missing!

foreign sex video 6 de novembre de 2007 a les 12:03  

What is a free gift ? Aren't all gifts free?

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP