dilluns, 8 de desembre de 2008

Preparant l'hivern

L'hivern ja arribat, i amb ell les energies d'encarar un nou any...

El passat 8 de novembre ja vaig fer 29 anys, que pesen en paper però no a la realitat...

Si m'haguessin preguntat quan era petita com m'imaginava als 29 anys, potser hagués respost que amb una bona feina i/o carrera, possiblement casada i amb fills? Molta de la gent que conec de la meva edat està ja en aquesta en aquesta fase. Però jo en canvi, encara estic vivint la meva aventura, la d'estar en un país estranger, tenir una feina que no crec que sigui el meu futur, i fer una mica el que vull.

És cert que des que estic en una relació gran part del concepte d'aventura ha perdut el seu sentit, però això no em treu que encara tinc dubtes sobre el país on vull viure, o si encara he de moure fitxa cap a un altre lloc, o que vull fer amb la meva vida. Si no sortís amb l'Aidan, ja estaria al Japó, el meu somni. En canvi, estic en un país on tinc molts amics (com si hi visqués aquí des de tota la vida), i on cada vegada construeixo el meu món junt amb la gent estimada que m'envolta.

Crec que un símptoma (o potser causa) d'això va ser la decisió d'anar-me'n a viure a les afores. A 40 mínuts del centre de Dublín, en un veïnat tranquil i on les tendes i els pubs estàn a 15-20 minuts caminant, i on un paisatge verd és el que veig a través del balcó del meu apartament. La feina la tinc a mig hora caminant (tot i que quan plou sempre intento agafar lift d'algú - lift= que algú et porti amb cotxe), i ara l'Aidan es comprarà un cotxe així que suposo que també ens donarà la independència d'anar on vulguem. Jo també havia pensat de comprar-me un cotxe, nou a poder ser tenint en compte que són més barats aquí i que el sou és millor que a Cat, però potser encara vull aferrar-me a la idea de que si puc anar caminant a tot arreu, millor.

Bé i aquí estic. Fent petites passes i poques decisions. Estudiant una carrera perquè vull, i no pel meu futur. Realitzant somnis i pensant en els que queden per complir. Disfrutant el que tinc...

I ara?

Toca preparació per a l'hivern. El fred fa que t'arrelis més a un lloc. Vida casolana, estudi i amics. El concepte d'una xocolata calenta a la vora del foc mentre afora plou es canvia per unes birres en el pub familiar del poble, fent petar la xerrada amb els amics. No se si aquest és el meu futur, però de moment m'agrada!

Bon hivern a tothom!

Les vistes del meu balcó, en un dels molts dies de pluja

4 comentaris:

Giorgio Grappa 8 de desembre de 2008 a les 11:46  

Quins canvis més bonics, Unmei :-) .

Per cert, això d'una relació seriosa també és una aventura; diferent, sí, però aventura.

Besets, i bon hivern!

Edu Kopparberg,  8 de desembre de 2008 a les 13:53  

Ei xiqueta! Al teu poble hi falta un pub!!!

Quan el facin ja tindrem un lloc on "hang out" i fer els meetings, que anar fins al centre és un pal.. i tornar a casa encara més! ;-PP hehehe

Moltes forces per a estudiar! si necessites res, avisa :)

JosepArnau 16 de desembre de 2008 a les 18:41  

Xiqueta!

Es bo de veure que segueixes escrivint al bloc!

Be, ens veiem en mitja hora.

Salut!

  © Free Blogger Templates Blogger Theme II by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP