Land of the free

Els no-canvis del 2011 i els no-propòsits del 2012

2011-12-31T16:50:00.000+01:00

2011 se m'ha passat volant. Com un huracà. I el 2012 no està encara aquí com per saber que vull fer-hi.

Els no-canvis?

Canvis que no sembla que siguin canvis?
Em vaig passar mig 2011 preparant la tornada a Catalunya i acomiadant-me lentament d'Irlanda. I l'altre mig any adaptant-me a la tornada... Tant adaptada estic que sembla que no hagi marxat mai...

Bé l'Aidan ha vingut amb mi. La nostra vida en parella és com a Dublín però millor. La calor i el sol ens afavoreixen (penso jo).
La feina és diferent i no és la millor, però ja arribarà. No és important ara.
M'he engrescat a practicar Bujinkan. De fet és una continuïtat: ho vaig descobrir a Irlanda i he re-començat més seriosament aquí.
He trobat amics que no havia perdut mai. D'aquí la sensació de que no hi hagi un gran canvi.
He recuperat aficions que feia abans (dibuixar, caminar, terrassejar...).

Els no-propòsits?
Tantes son les cosetes que no he canviat però que he fet enguany que gairebé no tinc temps per pensar en els propòsits pel 2012. Per primer cop no en tinc cap de grans, i tinc més aviat anti-propòsits, coses que no cal ja fer:

No vull apuntar-me al gimnàs.
No necessito aprendre anglès (ni japonès).
No fumo.
No he de començar cap activitat de manualitats o artística.
No he d'estudiar res (yeah!!)...

I així continuem...
No necessito pròposits, perquè... per un any, ja està bé de tanta planificació i tanta tonteria. Una mica més d'improvisació sisplau!!! Aquest 2012 l'agafaré com vingui!

BON ANY NOU A TOTHOM!!!

Jugant a poker i bevent Mulled wine tot disfressada de Rudolf ;)

L'estiu ha passat volant!

2011-09-25T17:19:00.000+02:00

Doncs si... l'estiu ha passat volant i amb ell l'adaptació a Barcelona! Ja fa 4 mesos que estic aquí? De tornada? I sembla que encara enyoro les pintes de Guinness i la pluja inacabable... No! Això mai! Mai enyoraré the irish weather... Sap greu pels irlandesos però és així!
La veritat és que he passat un estiu com mai: fent el que he volgut, sense marxar de la city (per motiu peles i per estar a disposició de trobar una feina). M'he atipat de gelats, i de migdiades, i de fer excursions, i d'anar a la platja, i de veure'm moltes series i dibuixos... com quan era petita!
A mitjans agost vaig trobar feina (prou ràpid!) i vaig haver de cancel·lar alguns dels plans (em moria de ganes de fer la travessa Cavalls del vent un altre cop!), però també representava una bona oportunitat per incorporar-me ràpidament a l'entorn laboral. Com abans millor, que venint d'Irlanda nomes amb estalvis (no et pots portar l'atur), les peles s'evaporen com les birres a Barna amb tanta calor! ;)

Tot i la relativa permanença a la city, també hem fet algunes escapades a l'estiu:
Al Juliol a Alemanya, on viuen els pares del meu xicot -tot i que són irlandesos- i on s'estava molt més fresquet que aquí. :)
Els caps de setmana a la costa brava i a Castelló, alguns fent submarinisme!
A finals d'agost vaig haver de tornar a Alemanya, però per motius de feina aquest cop! (l'empresa on treballo és alemanya, aquí tot queda a casa).
I ara al setembre, a Jamaica!!!
Aquest va ser un viatge decidit i preparat abans de fer la gran tornada a Catalunya (la germana de l'Aidan és va casar allà). Però el vam aprofitar al 100%. En un altre post potser parlaré de Jamaica i els jamaicans! Quina filosofía de vida, els envejo!

Ara toca encarar la tardor. Arriba el temps de bolets, de concerts, d'alguna caminada, de preparar-se per l'hivern... La tardor m'agrada, crec. És el moment de començar el nou curs i els nous projectes!

Com sempre: Continuarà...

Un mes a Barcelona!

2011-07-04T15:37:00.005+02:00

Ja fa més d'un mes que estic a Barcelona però encara em dona la sensació de que encara m'estic adaptant.
Serà perquè encara tinc algunes caixes de la mudança per obrir i moltes coses a mig i aturades per l'estiu...

Tema feina:
Sabia que seria difícil, però ara me'n he adonat (o autoconvençut) que no trobaré almenys fins el setembre. Ara, l'optimisme no és perd, ja que estic aprofitant aquests mesos per fer d'altres coses.

Tema pis:
Com que ja el vam llogar al Maig abans de venir, això va ser el més fàcil. Hi ha cosetes per arreglar i mobles per comprar (el viatge a Ikea ha quedat postposat) però res que pugui esperar a tenir més peles :P Encara, però, no m'acabo de fer a la idea de que és casa meva... (sempre passa! A Irlanda, a Catalunya o a l'altra punta del món).

El barri on vivim m'agrada prou (Baix Guinardó), molt a prop de parcs i de la muntanya, i on es respira un aire diferent que al centre... (fa molta més xafogor a la zona litoral que aquí, al començament de la muntanya, per exemple).

Tema estiu:
Doncs només he anat un parell de cops a la platja (jo que pensava que hi estaria tot el dia ficada), però això no em treu que estigui gaudint d'un estiu que em devia a mi mateixa: caminadetes, sortides, terrassetes, gelats, i totes aquestes coses que a Dublín semblaven una odissea...

Caminadeta a Collserola, amb vistes de la city

Tema "i que faig cada dia?":
Doncs no tot són terrassetes i gelats, sinó que també estic aprofitant l'estiu per fer altres cosetes, a part de buscar feina:
- Formar-me: he descobert la multitud de cursos que es fan a Barcelona Activa, i gairebé hi vaig a 3-4 per setmana.
- Dibuixar: Ara si que tinc temps per això. Fins i tot avui he obert un blog per posar el que vagi fent...
- Sortidetes: Doncs vam anar a Berga per Patum, i la setmana que ve anem a Alemanya. I suposo que alguna escapadeta més caurà a l'agost...

I per la resta... a disfrutar de l'estiu que ja tocava! ^_^

Continuarà...

L'aventura a Irlanda arriba a la seva fi

2011-05-25T00:11:00.008+02:00

Doncs sí. S'ha acabat. Desprès de 5 anys, 5 mesos i 4 dies exactament tornaré a Catalunya definitivament!
La veritat és que en tinc força ganes i molta il·lusió de començar el que considero una nova etapa a la meva vida, ja que a més me'n vaig amb el xicot, que és irlandès (això si que serà una aventura!).
Irlanda m'ha encantat, no ho puc negar. Les experiències viscudes, la gent, el fet d'estar arreu i veure el món des d'un perspectiva diferent... però quan toca, toca. I jo ja fa temps que sentia que no estava donant tot de mi en aquesta illa.
Per començar, sembla una cosa sense importància, però el mal oratge t'afecta moltíssim. M'he passat el ultim mig any sortint d'un constipat a l'altre. Ara mateix, 24 de maig, vaig abrigada com si fos hivern, i l'orella se'm tapa nomes de sentir l'humitat i el vent. I és que d'humitat i de vent (i de pluja) n'hi ha per donar i per vendre.
Bé això del temps pot sonar una mica a excusa, perquè sinó no hagués aguantat tant de temps, però hi ha una sèrie de coses a Irlanda que fan que el país no ens ofereixi la qualitat de vida ideal (tema per un altre post!). Això, i que també de tant en tant es necessiten reptes nous, i traslladar-se de país n'és un d'important.

A Croke park, durant un partit de GAA -futbol gaèlic- al que vaig anar fa un parell de setmanes

Aquests dies estic força atabalada amb la mudança. La de trastos que s'arriben a acumular! En relació a això un company em deia: "el pitjor que li desitjo a un enemic és una mudança". Imagineu-vos un trasllat de país després de viure 5 anys (2 en parella). He llençat coses que no volia llençar... sembla un regateig constant amb el meu xicot (que és molt més immaterial que jo pels trastos hehehe). Però bé sembla que ens en sortirem! :P
En dos dies agafem el ferri, travessarem França amb cotxe i si tot va segons el previst diumenge arribarem al pis que ja hem llogat a Barcelona. A partit d'aquí, l'aventura continuarà (o més ben dit començarà), ja que hem de trobar feina i adaptar-nos que no és poc!

Intentaré escriure! Algú em va demanar que continués amb el blog i intentaré complir la promesa.

Continuarà...

Més de 5 anys a Irlanda!

2011-03-07T22:09:00.005+01:00

Doncs sí! El temps passa voltant... Gairebé ni m’ho crec jo mateixa però ja fa més de 5 anys que vaig començar l’aventura de marxar a l’estranger i de quedar-m’hi a viure. Des de l’1 de Febrer del 2006 exactament que hi sóc aquí (ho he hagut de mirar a l’antic blog i tot).

Quines sensacions tinc?

Moltes i contradictòries.
Ja no és una aventura desprès de 5 anys. Sento que necessito un canvi, tot i que també sé que aquests 5 anys m’han canviat:

He conegut moltíssima gent, m’he intentat adaptar a un altre país, he engegat projectes, d’altres els he acabat abandonant, m’he sentit com a casa molt sovint, i molts altres cops massa lluny de casa. He canviat varies vegades de feines, i de pisos, he dit adéu a molts amics i n’he trobat de nous... Tantes coses han passat que no em caben en un blog tant petitet com aquest.

Els primers anys de l’aventura, vaig passar molt sovint per aquí, o l’antic blog Land of the free . Els darrers, no tant, encara que sempre he tingut aquesta finestra oberta. Avui, només venia a fer una passejadeta ràpida per commemorar aquests 5 anys a Irlanda, però sobretot per donar les gràcies a tothom que estat amb mi durant aquesta aventura, ja sigui virtualment o al pub directament. ;)

Moltes gràcies a tothom!

L'últim dia de l'any...

2010-12-31T12:14:00.005+01:00

L'últim dia de l'any sempre m'agafen sentiments de reflexió sobre el canvi a una nova etapa. Faig un poc de balanç del que he viscut i m'emociono pensant en el que vindrà. Sempre nous reptes i aventures.

Aquest any en tinc alguns de ben grans i notoris, però que encara no puc publicar oficialment. Tot i així, no serà tan diferent a d'altres anys ja que tots els reptes siguin petits o grans sempre són importants.

Deixaré la reflexió aquí per gaudir d'aquests moments en que m'escolto a mi mateixa, imaginant el 2011 i les noves aventures per emprendre.
Avui, un dia màgic que espero que per tots vosaltres sigui també tant especial.

Bon any nou!

La neu i jo: una relació d'amor-odi

2010-12-05T13:09:00.005+01:00

Doncs ha tornat a nevar a Irlanda. Tot i que tradicionalment el país sempre ha tingut uns hivern molt suaus (millors que a Catalunya i tot) ara fa 3 anys que cada any ens fa una bona nevada. És de les que ens duren unes quantes setmanes, prou temps per portar el caos a tot arreu.

Mai he vist tanta neu com enguany a Irlanda

Tot i que el caos en fa un altre post, en aquest volia parlar de la meva relació i sentiments envers la neu:

Des de petita per mi la neu era com per la gent que no havia vist el mar o una platja. Era quelcom que havia vist molt en la tele, i que semblava molt bonic, com de conte de fades. Me'n recordo que vam fer una excursió de l'escola al Pirineu d'Osca en primavera i vaig fer una foto a una mica de gel que quedava en alguna obaga a la muntanya (ni tant sols era neu! però vaig poder dir que havia "xafat" neu!).

No va ser fins molts anys desprès, quan anava a la universitat, a l'Autònoma de Barcelona, que vaig veure la neu pròpiament i nevar de veritat. I llavors també em va semblar que era quelcom màgic. El temps es va aturar i els flocs de neu queien molt a poc a poc, a càmera lenta. Et venien ganes de reflexionar, de pensar en la vida, de fer marxa enrere si calia, perquè el temps s'havia parat. Vaig viure aquesta sensació mentre esperava un tren (o un autobús ara no recordo), i clar la sensació acompanyava l'escenari.
Aquell mateix hivern, d'ara farà uns 6-7 anys, vaig viure molt més neu: a Manresa una mica, a Berga una mica més i a les muntanyes del Berguedà, una mica bastant més. Però no ha sigut fins aquest any que m'he adonat dels meus veritables sentiments envers la neu. Quan la veus i la vius cada dia, i quan fins i tot t'arriba a fer nosa per sortir de casa.

Primer de tot: mai m'havia fixat que la neu sembla porexpan. Sí, com la neu falsa que solen posar en pessebres vivents i en aparadors comercials. Era ben bé igual, petites boletes de suro que quan les toques no es desfan. També ha nevat en flocs grans i petits, en boletes de gel (gairebé calamarsa)... diguem que gairebé de totes les maneres. Tot és tan irreal i bucòlic que sembla mentida que sigui aquí.

Imatge d'un dia nevant des del balcó del meu pis

Però la neu es freda i es converteix en gel, tal com l'efecte al revés d'una papallona que esdevingués un cuc lleig. I és perillosa, posa en caos el país, i fa que et faci fins i tot mandra d'anar a comprar o sortir de casa...
Tercer any amb una nevada forta i encara no m'hi acabo d'acostumar.

Serà que jo necessito un oratge templadet, sol i no masses pluges... ;)

Continuarà...

Però aprofito també per comentar que estic participant (sense pseudònim) en un blog pel nou diari Ara, on amb en Josep Arnau expliquem algunes de les nostres peripècies des d'Irlanda, amb un to més informatiu/opinatiu:

http://blogspersonals.ara.cat/cafeirlandes

Ens llegim aquí o allà!

Amb ganes de tornar a blogejar

2010-10-25T22:25:00.005+02:00

Sempre que em miro el facebook o vaig a espetegar a blocs d'amics blocaires em pica el cuquet de: i perquè no tornar a escriure al meu bloc?
I me'n adono que si no escric al bloc més sovint és ben bé per mandra. I per bé que no goso dir que l'he abandonat (perquè encara hi escric 3 vegades a l'any) si que hauria de començar a admetre-ho. Com totes les malalties i addicions, sóc addicta a la mandra que m'impedeix escriure al meu bloc... :P
També em sap greu d'escriure aquest post, reflexionant sobre perquè no escric, i sobre la mandra que em fa. I sé que acabaré el post tornant a prometre quelcom que no vull prometre aquest cop: ara sí que va la de debò! Ara si que escriuré molt sovint! Un post per setmana mínim, 0... un post per mes mínim també estarà bé, no? O cada 2-3 mesos?
I sempre me'n adono que no puc prometre-ho, perquè sona ja fals desprès de tantes vegades de dir-ho...
I per acabar d'arrodonir-ho, sempre penso: i si li canvio l'aspecte al bloc? així semblarà que "enceto" una nova temporada. Però, un altre cop, m'estic enganyant, i l'última vegada que vaig fer un rediseny (juliol del 2009), la meva "nova temporada" devia costar com de 3-4 posts en més d'un any. Tot un rècord! Si!

Així que, em conformo amb que avui se m'ha acudit que podria escriure tot això que passa pel meu cap, i valorar el disseny del bloc que fa més d'un any vaig estrenar.

Continuarà... (espero, no prometo)

Torno a caminar! Running to the hills!

2010-03-21T21:22:00.006+01:00

Doncs sí! Una notícia així es mereix un post en el meu gairebé oblidat blog!

Els que em seguiu de fa temps us enrecordareu potser d'aquells vell posts en què explicava les meves peripècies a les muntanyes, els reptes, les lesions, les vegades que em va tocar abandonar, però les altres que en què vaig seguir i aconseguir! Doncs ara, puc dir que hi torno! Potser no de la mateixa manera, però torno al món de les muntanyes!

La veritat és que m'ha costat. Viure a Irlanda m'ha fet allunyar-me de tot el que signifiqués esport, i com explicava en el post dels 4 anys la meva vida ha girat més aviat en torn el pub i conèixer gent que cap a les muntanyes... ;) I és normal, que coi! Però, desprès d'aquests períodes de gresca, i posterior adaptació, venen els de consolidació de quins reptes volem empedre en el futur.

Bé, no m'enrotllo amb filosofies i vaig als fets: ^_^

- Ja desde finals de l'any passat que he anat "enganyant" literalment uns u altres (companys de feina, amics, etc) per anar a fer caminadetes pel country side irlandès. A més o menys èxit he anat sortint a caminar de tant en tant.

- M'he apuntat a un club excursionista que fa caminades cada diumenge a les muntanyes de Wicklow (10-15-20 km depén del dia i el grup que l'organitza). No he pogut anar gaire amb ells més que un parell de cops (estudis, altres compromisos) però és la meva alternativa a quan no puc enganyar ningú :p

- Em començo a enterar de les maratons i travesses de muntanya: això és important ja que fins ara entenia que ningú organitzava res a Irlanda (cosa díficil d'entendre, sobretot venint de Catalunya on tenim caminades per escollir cada cap de setmana!). I precisament aixó m'ha portat a fer l'última fita, avui mateix:
La Wicklow mountains half marathon (21 km de muntanya, ha estat dura però molt maca, l'he feta caminant i corrent a troços...).

- També estic anant al gimnàs amb més o menys constància. Hi han dies de tot, el gimnàs és avorrit, però entenc que una cosa va relacionada amb l'altra... :)

- Per últim, tot i que no és un fet: ganes n'hi han. I això em fa pensar en més km i més reptes: per exemple la mateixa entitat que ha fet la mitja marató en fa una de 90 km en 3 dies al juny (que em rumiaré) o per exemple no descarto baixar a Catalunya a fer alguna travessa, o caminadeta de les llargues...

Tot això vol dir: I'm back! Sant torne'm-hi!

A les Wicklow, farà un parell de setmanes...

Proper post: crònica d'alguna caminada (potser de la mitja marató).

Continuarà...

Nou blog sobre cuina!

2010-02-16T23:09:00.004+01:00

Ahir estava mirant noves plantilles i dissenys per a "Land of the free" perquè crec que en ve de gust redissenyar la pàgina un altre cop.
En la meva recerca vaig trobar una plantilla molt xula per a receptes o menjar... i desprès de descarregar-la vaig pensar: i perquè no faig un blog sobre cuina? ^_^

No és que sigui molt bona cuinera o que m'agradi molt cuinar, sinó que últimament se m'ha ocorregut fer fotos dels plats més complicats que faig per pujar-les al facebook (digueu-li avorriment, digueu-li poca feina...). A més, també m'he adonat que vivint tant lluny de casa s'enyoren moltes de les receptes típiques o casolanes, i que intentem fer com podem amb els ingredients que trobem a Irlanda.

Així, em plau presentar-vos el meu nou blog:

Mama, I'm cooking!

(pantallasso del blog nou)

He decidit d'escriure'l en anglès per diversos motius: arribar a més gent (potser els irlandesos o estrangers que conec, i que així vegin les notres receptes també), però a la vegada practicar el meu anglès, que encara que us sembli mentida no és gaire bó. Tot i que faci 4 anys que visc a Irlanda, seré més fluent parlant o el que vulgueu, però la meva gramàtica i expressió escrita deixa molt que desitjar...

Bé, espero les vostres visites allà, ni que sigui per dir hola! :p

No cal a dir que aquí continuarem "business as usual", tot i que ja sabeu que la meva freqüencia de publicació és una mica caòtica per dir-ho d'alguna manera. @_@

Continuarà...

4 anys a Irlanda!

2010-02-13T10:37:00.013+01:00

Mai pensava que arribaria el dia d'escriure aquest post...

Ja porto 4 anys a Irlanda!

Des del 31 de Gener del 2006.

I la sensació de: he marxat a un altre país a passar una temporadeta, ja fa temps que s'ha esfumat! I això és bo o dolent? Doncs no sé, però crec que de moment la meva vida està aquí, i no penso massa en el futur, on ni què... :)

Vinga un resum rapidet dels 4 anys (que no voldria fer un post mega-llarg però ja sabeu que m'enrotllo com una persiana):

2006:
De tots va ser el millor. Vaig arribar a l'aventura, vaig fer molts amics ràpidament, sortia gairebé cada dia. La sensació era com la d'estar de vacances però treballant en una feina que no m'importava gaire (feia de servei tècnic d'impresores per telèfon!) i que servia ben bé per mantenir les despeses de tantes festes.
Va ser l'any en què vam fer mil coses amb catalansadublin.com. Erem un grupet maco amb ganes de moltes activitats, de sortides, de trobades...

2007:
Tot i que l'esperit del primer any seguia, moltes de les amistats van començar a marxar, cap a l'estiu o a finals d'any. Jo també em vaig tranquil·litzar amb el "sortir", la feina era millor i semblava que tot plegat volia dir més estabilitat (encara treballava "d'atenció al client", però em vaig passar al departament de frau de la multinacional on encara treballo).
A finals del 2007 també vaig conèixer l'Aidan, el meu xicot. Va ser en un moment en què no buscava cap mena de relació, però el fet de conèixe'l em va fer canviar d'opinió. :p

2008:
Podríem dir que aquest any va ser el definitiu per a estabilitzar-me a Irlanda: l'any anterior, com molts dels amics catalans que van marxar, estava una mica farta ja del clima horrible i creia que el país no em podava donar més. Tenia en ment fins i tot d'anar a viure al Japó el 2008.
Però el 2008 va arribar i la situació va ser ben diferent: la relació que vaig engegar anava per un bon camí. Era aviat per demanar al meu xicot: vols fer un canvi de rumb a la teva vida i anar al Japó?, i encara que m'haguès encantat mai vaig fer-ho (si que vaig anar al Japó, però de visita durant 2 setmanes).

Paralelament a la meva relació, vaig centrar la meva vida en realitzar el meu somni asiàtic estudiant una carrera, així que vaig començar en la UOC Estudis de l'Àsia Oriental (que encara continuo! A 3-4 asignatures per semestre no podem fer miracles! :p Aquest semestre només m'estic matriculant de 2 per l'estress que em porta la UOC).

Malauradament, durant el 2008 també vaig començar a perdre contacte amb la colla de catalans (pel meu xicot, els estudis, i pel fet que em vaig traslladar a les afores de Dublín, més a prop de la feina).

2009:
Si penso així generalment en que vaig fer l'any passat, se m'acut que poca cosa. És més aviat una continuïtat del 2008: xicot, estudis i feina.
Encara em vaig distanciar més dels catalans, tot i que mantinc el contacte. No paro de donar excuses (liada amb els estudis, xicot etc) però també crec que és el fet de que ja no soc la mateixa persona que va arribar el 2006 per uns mesos amb unes ganes de gresca impressionant. Així que el 2009 crec que va ser l'any en què em vaig estabilitzar més, fins al punt de dir "home" (casa meva) a la casa on visc amb el meu xicot aquí a Dublín.

L'única novetat que em va fer evolucionar molt positivament personalment és que vaig trobar una feina similar a lo que vaig estudiar (periodisme), i actualment treballo com a editora de continguts en castellà (vaja escribint) a la mateixa multinacional on treballava.

I ara 2010! Poca cosa podem dir d'un mes i mig només. Tot i que una recent novetat a la feina pot plantejar-me alguns canvis (tema per un altre post :p), sembla que la vida d'Unmei ja està feta a Irlanda.
Però qui sap! Encara considero que no he acabat l'aventura, i tot i que la meva situació personal sigui molt, però que molt diferent, no saben encara quines coses estan per venir!

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM PER AQUESTS MAGNÍFICS 4 ANYS!

Als que heu estat aquí a Dublín fent pintes, els que heu compartit les meves penes, depressions, però també les alegries i les ganes de disfrutar de la vida.
Als que heu estat constantment al meu costat (se m'acudeix un nom que mai se m'oblidarà en tota la meva vida: Josep Arnau).
Als que heu passat a formar part de la meva vida (Aidan, always here for you, t'estimo)
Als que m'heu donat ànims des de Catalunya!
Als que m'heu llegit, i heu estat virtualment seguint les meves peripècies...
A tothom que he conegut durant tota aquesta aventura...

Gràcies!

Continuem el camí! ^_^

Encentem el 2010!

2010-01-17T14:48:00.004+01:00

Tot i que ja feia dies que volia publicar un missatge de "bones energies" pel 2010, no ho he pogut fer fins avui... (examens, neu a Irlanda.. i altres excuses... :p).

Així doncs aquí vaig:

Molt bona entrada d'any a tothom! Els meus millors desitjos per aquest any que comencem, que a mi personalment em dona molt bon rotllo, encara que no hi tingui grans plans previstos... :)

Proper post: Anniversari de 4 anys! ^_^

Recuperant hobbies!

2009-10-25T18:42:00.008+01:00

El proper gener farà 4 anys que vaig venir a Irlanda. La meva vida ha canviat moltíssim durant aquests anys: les meves aficions, la feina, els cercles d'amistats, i en general tota la dinàmica diària. No entraré a debatre si és millor o pitjor que abans... sempre hi han coses noves i bones que ara faig que abans no feia, i a l'inversa. Evolucionar i canviar és senyal de bona salut d'estil de vida! :)

Bé doncs, tot i aquests canvis d'aquests gairebé 4 anys, últimament no faig sinó tornar al passat. M'explico: estic tornant a les meves antigues aficions. Sembla curiós? Jo diria que no... hi han coses que sempre formen part de la nostra personalitat i gustos.

Així doncs aquí va:

A RETURN TO MY PAST HOBBIES:

- CAMINADES:
Sí!!!! Gairebé 4 anys desprès d'aterrar a Irlanda per fi trobo una companya per anar a caminar! La Karolina, una amiga polonesa! Ara ens hem posat la fita d'anar cada cap de setmana, i realment estic molt emocionada! Crec que em tornaré a posar algun repte de fer alguna d'aquelles marxes de 80 km, quan estigui més en forma, clar! ^_^`
I perquè he trigat tant a tornar a caminar? Doncs per mandra, no tenir ningú que s'engresqués amb mi, el no coneixement dels llocs a on anar... moltes les excuses.
Ara encara tenim l'impediment de no tenir cotxe, però de moment son moltes les rutes de muntanya, de la plana o de la costa que trobem accessibles amb transport públic. Hi ha llocs maquíssims!

Demà per exemple ens ha anem a caminar aquí:

Bray head, foto extreta de http://homepage.eircom.net/~seanjmurphy/scenes/

- SUBMARINISME:
Sí!
Encara no he fet cap immersió pròpiament dita, però m'he apuntat a una escola de Scuba-diving. La setmana que ve vaig a fer una lliçó de repàs a la piscina... i a la primera excursió que organitzen me'n hi vaig! Farà com uns 3 anys que no faig submarinisme, i em fan una mica de respecte les aigües tant gelades de per aquí... però amb ganes i un bon tratge de neoprè no hi hauria aigua que se'm resisti! :p
Us mantindré informats sobre aquesta!

La única foto que tinc meva fent submarinisme, al Carib, abril del 2005...

- MANUALITATS, DIBUIX...
Quan vivia a Cat, pintava miniatures del Games Workshop, feia manualitats i em passava hores dibuixant històries i fent gargots vaja. Aquí a Dub, ja sigui per la manca de ganes i perquè sempre he escollit sortir al pub per davant d'altres activitats que no he fet gairebé res de la meva vessant "artística" (sempre d'estar per casa, no us cregueu ara!).
Doncs en les últimes setmanes, m'he animat a agafar el llapis i els retoladors un altre cop! El tema de les manualitats encara em resulta poc accessible (ni lloc per fer-ho, ni tendes per comprar material, ni idees!), però en canvi m'he enrecorda't dels bons moments que passava dibuixant en paper, escoltant música, i relaxant-me durant algunes hores...

Això és un pessebre inspirat en "Hobbiton", una de les meves últimes frikades de manualitats que vaig fer, al octubre- desembre del 2005? Ni me'n recordo...

Així que aquí estem recuperant aficions, omplint els espais, fent moltes activitats... Tot compaginant-ho amb la feina i la carrera! Es ben bé que odio avorrir-me!

To be continued...

Tornant de vacances necessito vacances

2009-08-06T18:46:00.008+02:00

I la veritat és que sembla que ja tenim una edat per fer vacances de festivals de heavy metal... hehehe

Aquest any en el meu break d'estiu (crec que definitivament no puc anomenar-ho vacances) vaig fer una combinació de birres a Alemanya (a ca els sogres, que son irlandesos però viuen allà i li tiren a la birra més que els propis alemanys) + birres en un festival heavy (el Wacken, el festival de metal més gran del món, massificat vaja :p).

Així que desprès d'una setmana de mega estress a la feina, vaig tenir una setmana de dormir en un sofa-llit i agafar una turca cada dia, seguida de 5 dies d'un festival heavy, de dormir a la tenda de campanya i agafar gairebé una turca cada día també... Clar que vaig tornar més cansada del que vaig marxar!

Ja tenim una edat per fer això?

Encara m'esperen molt més festivals heavys?

On han quedat aquelles vacances de "repantingar-se" a la platja, cremar-se en el sol i menjar gelats?

On han quedat aquells viatges exòtics al Japó, el Carib, l'Escala o Sant Llorenç de Morunys?

Ni jo se la resposta. Ni tan sols crec que l'estiu sigui la millor epoca de l'any per fer vacances (ara aquí podria parlar de lo guai que és a Irlanda perquè ningú tanca a l'agost, i per això podem agafar les vacances quan ens doni la gana, però m'ho deixo per un altre post :p). Així que... mirarem el calendari i remirarem, i espero poder fer alguna altra setmaneta de merescudes vacances (AKA no dormir massa i beure molta birra) abans no acabi l'any!

Looking forward to have Holidays -AGAIN !! ^_^`

Algunes "afotos" del break d'estiu:

M'agrada tornar a estar estressada

2009-07-23T21:57:00.005+02:00

Torno a estar estressada a la feina i m'agrada.

De fet, feia més de 3 anys que no tenia aquesta sensació. I tot i que estar estressat no és bo, jo crec que determinades persones ho necessitem.

Però en el meu cas, la raó per la qual tinc estres al treball és realment per una bona notícia: Ara fa 3 setmanes vaig trobar una nova feina (diguéssim que una nova posició a la multinacional on treballava) molt relacionada amb els meus estudis! (vaig fer periodisme) Ara soc la especialista de tot el contingut en castellà de la meva empresa! Dit així no sona gran cosa, però bàsicament el nou treball consisteix en escriure i traduir els continguts de l'anglès al castellà que es faran arribar als clients!

La veritat és que com debeu imaginar estic contentíssima per aquesta nova posició! Deixo la meva anterior feina d'analista de frau (si treballava d'això... però tot i que soni molt emocionant el títol, en realitat no ho era) per un treball que realment em venia molt de gust fer, i em dona continuïtat al que havia fet a Catalunya, quan treballava en l'agència de comunicació.

I clar una nova feina molt sovint comporta més estres (i deunidó, no paro, ha estat un canvi brutal). Però m'agrada tornar a estar a estressada!

^_^`

En un altre post explicaré més cosetes sobre treball... i anecdotes que n'hi han.. hehe

En dos dies marxo a Alemanya de vacances... així que sino em dona temps d'escriure res més... Crònica a la tornada!!! ;)

Bloc Vs Feisbuc. I tu de quin ets?

2009-07-15T19:49:00.006+02:00

Tinc de 30 a 60 minuts morts sense fer res, i decideixo conectar-me a Internet. Desprès de mirar els correus personals, que faig a continuació?:

a) Me'n vaig al meu bloc i postejo com m'ha anat el dia o explico qualsevol altra història, i desprès visito alguns altres blocs que sovintejo.
b) Obro el feisbuc, faig el tafanerot de les fotos i missatges d' "amics". Poso qualsevol xorrada en el meu "estat", i segueixo tafanejant.
c) Miro sobretot prensa seria i articles d'economia avançada.
d) Em dedico a jugar a poker online
e) Internet? Jo no tinc temps per Internet!!

Aquí hi ha possiblement una de les respostes per la meva absència al bloc, i no és la de poker online! No sé si a d'altres blocaires us ha passat, o si és un fenomen global, però les xarxes socials tipus feisbuc i tuiter han anat deixant de banda al bloc "tradicional"?

Concretament a mi, em va passar. I suposo que em seguirà passant. A la feina no puc accedir a Internet per temes personals (és el gran inconvenient de treballar a una multinacional :S) així que quan arribo a casa el primer que em miro és el correu i desprès feisbuc i sa tia :p

No puc dir que "la meva vida ha canviat gràcies al feisbuc", tot i que coincideixo en què és una eina per establir contactes amb gent que feia temps que no parlaves o no tenies contacte tant directe. Encara que finalment potser acabis trobant-te aquella persona que nomès has vist un cop però ja t'ha afegit com a "amic", o un conegut d'un conegut, o simplement amb gent de la feina, amb els que maaaai has parlat a la feina, però amb els que queda "cool" tenir-los al feisbuc. Amb més amistats millor!

I si. He de confesar-ho. És el mètode perfecte per fer el tafanerot: veure que fa el teu cosí o cosina que fa segles que no veus (i deunido quines tajes que s'agafa per les fotos que ha penjat), el teu ex, o simplement tafanejar en la vida privada d'aquell amic de l'escola primària que no has tornat a veure mai més...

Així, si aquests 60 minuts que tinc "lliures" els gasto en el feisbuc, quina mandra entrar en el meu bloc i postejar o visitar els blocs veïns... Si total, tampoc escribia gaire sovint oi?

Bloc 0 - Feisbuc 1

Bé això ha sonat a excusa barata, però és la veritat. I en el meu cas ha estat tal i com ha ocorregut. Però clar, desprès d'explicar al post anterior que retorno al bloc, i que intentaré escriure sovint, us preguntareu: i perquè he tornat al bloc? Quina és la veritable raó, si tanta mandra em feia?

I la resposta és: per nostàlgia.

Nostàlgia d'aquells temps en que el bloc era part de la meva vida.

L'altre dia estava caminant - sovint vaig a caminar en els dies lliures (curtes distàncies, res del que feia)- i me'n vaig enrecordar del bloc. De com disfrutava escribint-hi. De com aquest bloc (sobretot la seva versió a blocat) em va ajudar en molts moments de la meva vida. De com a través d'aquí vaig decidir venir a Irlanda (si és cert, ara blocat no està funcionant, però quan vagi us penjo el link! -ACTUALITZAT: Aquí hi ha el post de l'antic bloc que deia: http://landofthefree.bloc.cat/post/1532/34331), i altres decissions importants. Però el bloc també em va portar a conèixer a gent maquíssima, ja sigui virtualment o a través de les legendaries trobades de blocaires. Això i moltíssims altres records que fan que mantenir el bloc valgui la pena.

Així que a partir d'ara: 5 minuts per mirar el feisbuc i 55 minuts pel bloc! O s'intentarà! :p

Bloc 2 - Feisbuc 1

NOVA IMATGE, NOVA ETAPA

2009-07-12T19:14:00.004+02:00

M'ha costat, però desprès de 7 mesos de silenci blocaire he decidit tornar a engegar "Land of the free"!

Així que aquí estic de nou, sense gaires promeses (que desprès quedem malament :p) però amb ganes de tornar, més que res perquè em feia pena deixar el bloc així, abandonat...

He rentat una mica la cara al bloc, amb disseny i plantilla nous, i m'agradaria poder dir que torno amb ganes d'engegar una nova etapa, tant a la meva vida real com a la virtual. El fet de pensar de tornar a escriure al bloc em va plantejar el veritable sentit de tenir-lo. No m'agradaria que fos un lloc on he d'escriure per obligació (nomes per mantenir-lo) com he tingut la sensació moltes vegades. Nomes m'agradaria que tornès a tenir el sentit original que per mi tenia. Parlar del que em preocupa, el que em passa pel cap, els reptes, les il·lusions, els somnis, etc. No sé si algú se'n recordarà, dels que em seguien a l'altre bloc, quan postejava per dir que tenia el repte de fer una d'aquelles caminades tant llargues de resistència... i tot se m'enfocava a aconseguir el que em proposava...

Bé doncs ha plogut bastant des d'aquells posts. Allò era una Unmei (tot i que crec recordar que el meu nick llavors era Luthien) una mica insegura, que necessitava el bloc com a una via d'escapada a la vida real. Luthien va passar per una etapa de canvis molt important a la seva vida, i canviant-se el nom a Unmei va decidir acabar una relació sentimental d'uns 9 anys i marxar del Berguedà a Dublín - Irlanda. Aquí, a Irlanda, moltes n'han passat. Molta inseguretat i molta por, però a la vegada una descoberta de coses noves, amics i un canvi definitiu de vida. Però Unmei a Irlanda també ha passat per una evolució: de sortir gairebé els 7 dies de la setmana i estar en totes les festes i saraos de Catalans a Dublín, a fer una vida més tranquila, estant una relació estable (doncs 1 any i mig sortint amb un noi irlandès), treballant i estudiant, i més similar a la que feia a Catalunya quan es deia Luthien. I si hem de parlar de seudònims, potser aquesta etapa no seria ja ni la de Luthien, ni la d'Unmei, si no la de la Noemí, ja que crec que ja s'ha perdut el sentit d'amagar la identitat real sota un seudònim. Tot i així, per questió de mandra bàsicament i per no liar gaire al personal, continuaré postejant com a Unmei. ;)

Bé doncs... així que tornem a estar aquí! I amenaço amb tornar a escriure tots els maldecaps i històries que tingui, i a fer visita i recompte dels blocs que seguia, i en definitiva tornar a estar viva pel mon blocaire!

Per finalitzar aquest primer post de re-obertura, us poso algunes imatges que aquest bloc ha tingut, ja sigui en la etapa actual a blogger, o a l'antic bloc a blocat.

Enjoy!

Última imatge del bloc (2008-2009):

Imatge de Land of the free a blocat (2007 ?):

Alguns dels baners que vaig utilitzar a blocat (2005-2007):

Continuarà...

Bon nadal a tothom!

2008-12-22T18:42:00.003+01:00

Us desitjo unes bones festes i una bona entrada d'any a tothom!

I wish you all a merry christmas, nice holidays and happy new year!

Noe

Preparant l'hivern

2008-12-08T10:41:00.003+01:00

L'hivern ja arribat, i amb ell les energies d'encarar un nou any...

El passat 8 de novembre ja vaig fer 29 anys, que pesen en paper però no a la realitat...

Si m'haguessin preguntat quan era petita com m'imaginava als 29 anys, potser hagués respost que amb una bona feina i/o carrera, possiblement casada i amb fills? Molta de la gent que conec de la meva edat està ja en aquesta en aquesta fase. Però jo en canvi, encara estic vivint la meva aventura, la d'estar en un país estranger, tenir una feina que no crec que sigui el meu futur, i fer una mica el que vull.

És cert que des que estic en una relació gran part del concepte d'aventura ha perdut el seu sentit, però això no em treu que encara tinc dubtes sobre el país on vull viure, o si encara he de moure fitxa cap a un altre lloc, o que vull fer amb la meva vida. Si no sortís amb l'Aidan, ja estaria al Japó, el meu somni. En canvi, estic en un país on tinc molts amics (com si hi visqués aquí des de tota la vida), i on cada vegada construeixo el meu món junt amb la gent estimada que m'envolta.

Crec que un símptoma (o potser causa) d'això va ser la decisió d'anar-me'n a viure a les afores. A 40 mínuts del centre de Dublín, en un veïnat tranquil i on les tendes i els pubs estàn a 15-20 minuts caminant, i on un paisatge verd és el que veig a través del balcó del meu apartament. La feina la tinc a mig hora caminant (tot i que quan plou sempre intento agafar lift d'algú - lift= que algú et porti amb cotxe), i ara l'Aidan es comprarà un cotxe així que suposo que també ens donarà la independència d'anar on vulguem. Jo també havia pensat de comprar-me un cotxe, nou a poder ser tenint en compte que són més barats aquí i que el sou és millor que a Cat, però potser encara vull aferrar-me a la idea de que si puc anar caminant a tot arreu, millor.

Bé i aquí estic. Fent petites passes i poques decisions. Estudiant una carrera perquè vull, i no pel meu futur. Realitzant somnis i pensant en els que queden per complir. Disfrutant el que tinc...

I ara?

Toca preparació per a l'hivern. El fred fa que t'arrelis més a un lloc. Vida casolana, estudi i amics. El concepte d'una xocolata calenta a la vora del foc mentre afora plou es canvia per unes birres en el pub familiar del poble, fent petar la xerrada amb els amics. No se si aquest és el meu futur, però de moment m'agrada!

Bon hivern a tothom!

Les vistes del meu balcó, en un dels molts dies de pluja

Estic viva!

2008-10-20T11:06:00.005+02:00

Fins i tot em fa vergonya escriure al bloc desprès de tant temps... però aqui estic!

Ja no me'n recordo ni de què vaig escriure l'ultim post... ah si! El viatge a Japó!

Doncs bé crec que és el més emocionant que m'ha passat durant els últims mesos (des de l'abril??). La raó possiblement que no escrigui (excuses, excuses) és que he anat molt pillada amb la UOC. El gener passat em vaig decidir a matricular-me a Estudis de l'Àsia Oriental, i això de combinar feina i estudis ja sabeu...

Doncs bé recapitulem per mesos que he fet durant tot el temps desapareguda:

Abril: viatge al Japó

Maig: vaig anar a la Patum de Berga! + l'estress de la UOC + feina etc

Juny: Basicament feina + estudis (que aborrit no?, be la questió és que estic disfrutant molt dels estudis, ja sabeu que estic boja pel Japó i tot l'oriental, i ara estic aprenent moltíssim de la Xina... el pròxim viatge cap allà??? hehe no està descartat)

Juliol: vaig anar al casament del meu millor amic a Polònia! Va ser inoblidable!

Agost: vaig anar 1 setmana i pico a Alemanya, a un festival heavy dels bons (i llegendaris): Wacken Open Air, i de pas aprofitar per visitar Hamburg.

Septembre: vaig tornar a Alemanya, aquest cop a Hannover a visitar els pares de l'Aidan, el xicot, que viuen allà, tot i que són irlandesos... (i ara direu això de visitar els pares del xicot ja sona a official... doncs no se... pero ja fa més d'un any que hi sortim, i m'ha passat volant el temps!)

Octubre: bé encara estem a l'octubre, però nomès vaig anar a Castelló (també visita parental, amb l'Aidan), i he tornat a estar megaliada amb la UOC, encara que aquest semestre m'he matriculat de dues assignatures nomès, que no vull estar tant estressada, i coi que també tenim una vida social ;)

Doncs bé, he estat molt desconectada d'Internet en general (només conectant-me per la UOC i prou) i ni tant sols he estat gaire a les webs que tenim (catalans a dublin i irlandablaugrana). I aquesta és la meva excusa!! Bé, això i també que em vaig canviar de pis aquí a Dublín, i ara visc a les afores amb l'Audrey, la noia francesa amb la que vaig anar al Japó...

Crec que la meva vida ha canviat prou des que em vaig mudar de pis: ja no surto tant (almenys no pel centre :p), i faig més vida de pis amb la meva companya, i bé el meu xicot, que és el meu veí també hehe.

I bé, aquest post no és com els que hi solia a escriure per aquí, però bé, us devia un resum de la meva desaparició.

Ara. No se quan tornaré a escriure. Suposo que he de tenir ganes, temps, i algo que explicar interessant (i que no sigui: resum dels últims mesos). Però bé intentaré fer el que pugui...

Salut!

A la foto amb la Giusy, una italiana de la feina i l'Audrey, la meva compi de pis, a una festa que vam fer a casa...

Un país net i de gent amable. Japan chronicles I

2008-06-16T12:19:00.011+02:00

El que més et crida l'atenció quan vas al Japó no és que a tot arreu hi hagin cartellets en japonès, gairebé inintel·ligibles, ni que es condueixi per l'esquerra, ni que hi hagi molt pocs occidentals... Sinó la netedat que hi ha a tot arreu.

Crec que fins i tot es podria caminar descalç de la pulcritud amb que tenen els seus carrers.
Ni un sol paperet, ni xiclet, ni tant sols una burilla de cigarret! No és pot fumar al carrer, i senyals dibuixades a terra t'ho recorden. Per fumar vas als llocs habilitats per a fer-ho, que es troben normalment a sortides de metro o restaurants (en canvi si que es pot fumar dins un local, que en teoria està habilitat per a que o facis).

Bicis aparcades al carrer, en Nara, fixeu-vos que la primera fins i tot té el casc a la cistella, que ningú agafarà per suposat!

Tot té el seu ordre.
Camines per la teva banda esquerra, car a la dreta es troba el carril-bici. Esperes a que el semàfors es possin en verd, ningú travessa el semàfor en vermell encara que no hi passin cotxes (a diferència de Dublín, on els semàfors és com si no existeixin).

La sensació és que és un país on tot té la seva lògica, i on la netedat (a dins i a fora de les cases) és una cosa natural i no obligatòria.

A daltun anunci per netejar les tombes, i a sota, una imatge d'un cementiri japonès. Fins i tot les tombes rellueixen!

Però si els carrers llueixen per estar nets, encara en destaca més l'amabilitat de la seva gent.
El seu anglès no és massa bo, però tot i així, són les persones més servicials, amables i disposades a ajudar-te que he conegut.

Estàvem parades en mig de Tokyo consultant un mapa, perdudes, i una dona es para i ens pregunta si ens pot ajudar.

Un altre dia, sortint del metro a Osaka, preguntem a un noi si parla anglès, ens diu que no massa i ens intenta explicar mig en japonès mig en anglès on es trobava el hostel que buscàvem. Continuem seguint les seves instruccions, i una dona ve al darrere de nosaltres, corrent i dient-nos: Sorry!! I can speak english!!! Al·lucinant. La dona fins i tot va trucar el hostel, des del seu mòbil per poder ajudar-nos millor a trobar-lo i ens va acompanyar fins a la porta.

A Kyoto, dues cosines (una era Tokyo i l'altra de Kyoto) ens van acompanyar durant mig hora, també per trobar el hostel.

I així, multitut d'exemples...

Esperant el tren, i amorrada al mapa, per veure on havíem de parar... cada dia ens perdíem, hehe

Algú s'ha parat per ajudar a estrangers que veieu perduts amb un mapa? Jo ho he vist molt poques vegades, per bé que he de dir, que quan sento algú català perdut a Dublín, vaig per tal d'ajudar-los.

Domo arigato!
I les seves vessants domo, arigato, domo arigato gozaimasu... És la frase que més sents a tot el Japó. Et donen les gràcies per tot, fins i tot quan tu els hi has de donar les gràcies, ells te les tornen. Gràcies per entrar, gràcies per sortir, gràcies quan et porten el plat a la taula, gràcies per contestar-te a una pregunta que els has fet... Al principi sonava molt estrany, desprès t'acostumes, i fas igual que ells, dient-ho constantment. Tot i que vam constatar que a Tokyo, es deia molt més que en altres ciutats... a tot arreu tens un somriure i un domo arigato!

Japó! Un país tant diferent cultural i socialment...

Continuarà...

I'm back!

2008-06-10T12:48:00.012+02:00

Doncs sí! Estic viva!

Com preveia he hagut d'abandonar el bloc durant aquests mesos... massa estrès i poc temps per res.. Vaig començar el segon semestre Estudis de l'Àsia Oriental a la UOC, i realment m'ha deixat esgotada, sense temps lliure gairebé ni per quedar amb amics... Ara però, arriba l'estiu i, sense feina de la uni, m'he decidit tornar a rependre el bloc!

Així que començo pel gran viatge d'aquest any: Japó!

El somni de la meva vida fet realitat.

Nomès vaig anar 15 dies, amb una amiga francesa de la feina, l'Audrey, però va ser genial!

Japó és tan diferent, espectacular, mític, modern i tradicional a la vegada... que semblava realment que estigués en un altre món! Bé, és un altre món, totalment diferent al nostre!

Avui no us atabalaré gaire amb la crònica (prometo crònica, sí!) però us penjo unes quantes fotos de mostra... M'he obert un compte a flickr amb les fotos més xules, així que quan ho tingui llest ja actualitzaré el post amb l'enllaç!

(ACTUALITZACIÓ: Aquesta és la meva nova adreça de Flickr: http://www.flickr.com/photos/unmei_dublin/ Enjoy the photos! )

Unmei al Japó:

Al Castell d'Osaka

Temple a Kyoto

Amb l'Audrey, al cami de portes a Kyoto

Intentant aixecar una campana, també a Kyoto

A les portes del Nijō Castle, a Kyoto

Les dues davant del Buda gegant, a Kamakura

En el Himeji Castle, un autèntic castell samurai. Impressionant!

En una porta d'un temple a Nara, primera capital del Japó!

I el Japó més friki... :p

A Nara, vaig trobar un centre comercial o no se el que era, amb el nom de festa!

A Tokyo, vam dormir en el famós hotel-càpsula! Ei, i era prou ample i còmode!

I l'apunt més friki... amb el Matzinger Z a Akihabara, barri de videojocs i manga a Tokyo ;)

Pròximament... més!

Nihon ni ikimasu!

2008-04-24T08:58:00.002+02:00

Avui tampoc m'enrecordava de com escriure al bloc.. però he pensat que us devia un resum ràpid de tots els últims esdeveniments...

Durant els últims mesos he estat molt estressada: treballant i estudiant. Em vaig matricular a la UOC (a fer Estudis de l'Àsia Oriental) i pràcticament les meves hores lliures les he dedicat a estudiar, llegir i fer els treballs de la UOC. Si algú ho està fent o ho ha fet compartirà l'opinió amb mi de que és una feinada... Treballar 10 h i mitja, estudiar en arribar a casa, i els caps de setmana compaginar l'estudi amb el noviet, doncs no m'ha deixat temps lliure per res... ni tant sols per sortir amb els meus amics gairebé...

Tot i així, farà com un mes i algo se'm va passar pel cap la idea d'anar al Japó... i:

Aquest dilluns marxo a Tokyo!!

Serà només un viatget de 15 dies, però tinc unes ganes enormes de fer-lo...

No m'ha donat temps d'ilusionar-me i emucionar-me... per tota la feinada que tinc (si sumem per exemple que ahir vam organitzar Sant Jordi a Dublín, i la meva presència mínima a la web de catalans a Dublín). Però si que és un viatge que em calia fer... i que ara suposo que tenia els diners i el "temps" (relatiu per lo de la uni) per poder anar-hi!

Aniré amb una amiga francesa, l'Audrey, i la intenció es veure Tokyo però també fer una mica de ruta pel sud: Fujiyama, Kyoto, Nara i altres pobles amb grans paisatges i castells al voltant de Hiroshima...

Potser l'estress m'impedeix gaudir ara de tot el que faré, però una vegada allà espero que em serveixi per desconectar de tot i poder veure i disfrutar tot el que pugui!

Prometo fotos i crònica a la tornada!

Sayonara!

Sakura!

2008-02-27T01:49:00.002+01:00

Va... torno a escriure... però nomès això de moment...

I estic molt contenta!!!

Sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura, sakura!

He perdut el costum d'escriure

2008-02-16T10:42:00.004+01:00

Avui m'he despertat pensant que no sabia escriure.

M'he enrecorda't que tenia un bloc, però en canvi no me'n recordava com hi escribia en ell i perquè ho feia...

L'he abandonat. Us he abandonat.

Ja no llegeixo blocs, ni m'he preocupat per escriure en el meu. I això no sé si es bon o mal símptoma.

No serveix cap excusa de falta de temps, ni de que he estat fora, o ocupada, o de que tinc altres coses al cap... Però l'excusa no la sé ni jo mateixa, encara que simplement sigui que m'hagi oblidat d'escriure.

Aquest bloc m'ha acompanyat en moments molt difícils: d'indesició, d'aventura, de paranoia, de tristesa... I durant molt de temps ha estat la porta d'escapada amb molts pensaments i sentiments.

Ara em plantejo de si continuar o no.

No havia pensat en tancar el bloc, però no sé que fer perquè ja no me'n recordo d'escriure. No sé què explicar...

Però com que tancar em sembla un paraula molt forta, potser deixaré la porta mig-oberta mig-tancada...

Encetem nou any!

2008-01-06T15:07:00.000+01:00

Doncs sí... ja hem començat any nou i amb ell venen totes les promeses, proposits, reptes i altres voluntats típiques de cada any...

Aquest any: aprendre anglès.. o apuntar-me al gimnàs... o deixar de fumar... Son típics entre típics, oi?

Però, jo enguany, i com a excepció des de fa molts anys no m'he fet cap propòsit... Perquè? Doncs encara no sé quin, perquè prou d'objectius en tinc i només caldria posar-los en una llista i intentar complir-los... Però he tingut la sensació que no em calia aquest any. El que hagi d'arribar, arribarà. I serà el meu subconscient, i no la llista d'any nou-vida nova, la que em farà complir els propòsits silenciosos, els que estan a la meva ment sense jo escoltar-los.

Per això ara, en els primers dies de l'any he sentit necessitat de fer petits canvis d'espai: Res, reordenar la meva habitació, canviant de sentit els mobles, també reorganitzar l'espai al menjador, amb l'Eva (la meva compi de pis) hem comprat vaixella nova, torradora nova... I petites coses que penses, no se si ho hem fet pel nou any o que, però ara necessitàvem fer-ho!

I sobre les coses immaterials, dels proposits interns... aquests continuen la seva via, suposo.

Continuar sent feliç, despreocupada (que de vegades va bé), energètica, improvisar quan calgui, i sobretot... mantenir sempre el BON HUMOR!

Hehehe..

Mireu de quina manera vaig canviar jo l'any...

Cap d'any amb els catalans, a Dublín, al costat el The Jordi, amfitrió de la festa..

Bon Nadal!!!

2007-12-30T12:11:00.000+01:00

Vaig tard, i últimament no paro gaire pel bloc...

Però us vull felicitar a tots Bon Nadal i bona entrada d'Any!!

(més val tard que mai no? :p)

Petits canvis, petites senyals

2007-11-28T09:43:00.000+01:00

I arriba un dia en què et comuniquen un petit canvi... i penses doncs potser ja em tocava no?

Fa dos dies que ens van dir que the nightshift is over. Se acabó. C'est finit! Punt i final.

I jo he rumiat i he rumiat i el cap m'ha explotat de tant rumiar...

Realment estava molt agust a les nits.. tot compensava: el sou, la nova vida.. però tampoc pot durar per sempre no?

Només treuen el meu departament a la nit... es queden altres.. I clar les sensacions són contradictòries: tothom al departament està deprimit per la decisió dels supervisors, perquè sembla que no s'ha tingut en compte tota la feinada que fèiem a la nit...

A mi personalment, i en calent, també em va deprimir força: les nits, la gent, el bon ambient que hi ha treballant... i tota la meva vida que ara està construïda entorn a aquest horari...

Però havent passat uns dies realment penso amb el cap clar i me'n adono que últimament no estic dormint bé. Que els caps de setmana no puc fer horari diürn, que em costa dormir de nit quan no treballo, que em costa dormir de dia quan treballo, que estic farta de les hores perdudes d'insomni i de esmorzar a les 7 de la tarda i dinar a les 2 de la nit... i esmorzar un altre cop a les 6 de la matinada... Que no sóc capaç d'aixecar-me a les 2 del migdia un dissabte per quedar amb amics per dinar.. Què m'estic perdent moltes coses que abans no em perdia... Què ja no se ni quin hora marca el rellotge.. ni quin dia de la setmana som...

Així que a partir del gener començaré una nova vida... i suposo que la decisió d'altres potser també ha servit com a una important senyal per mi: rebobinem, recomencem, i encarem el futur!

Doncs aviam, un altre canvi.

I enrere quedaran els 8 mesos en què vaig estar treballant de nits i vivint crec que una experiència única per mi!

I ara.. a mirar endavant!

Continuarà...

I el meu cumple va passar..

2007-11-22T17:55:00.000+01:00

Bé i ja fa gairebé dues setmanes.. i se que tinc mig abandonat el blog... però aquí estic!!

Realment no he notat diferència entre tenir 27 i 28... tal vegada perquè encara em sento com si tinguès 18! hehehe

El que si que he notat és que últimament estic d'inactivitat total.. com si necessités tenir un descans que m'he agafat sense adonar-me'n.. Tinc abandonat el japonès, la web de la penya blaugrana, una miqueta els catalans, les altres històries pendents de fer... Però sabeu què? Estic passant un dels moments més feliços de la meva vida...

Ja farà més de dos mesos que surto amb un noi (irish, pels curiosos) i de moment em força bé... I ja em tocava no?

Així que aquí estic amb la meva felicitat i optimisme inacabable...

Aviam com pinta aixo dels 28... We will see...

Apa, us deixo amb algunes fotos del dia del meu cumple (Gràcies a tots els que vau venir!!).
Vaig aparèixer al pub vestida amb la disfressa d'elfa que em vaig fa 2 o 3 anys.. tot i que sense les orelles característiques... En fin... per friky.. jo!

Fins aviat!

A la propera cròniques i anècdotes d'Interrail (espero)

Atacant el pastis... (28 espelmes?) Merci Andrea!

Cantant el repertori català amb el Taro i l'Andrea!

Amb el Ronan (el petxi de la penya) i el Josep

Amb la Mireia Roig una catalana q porta a Irlanda més q tots junts..

Amb l'Aidan i el Dan... fent el "heavy" com sempre.. :p

Day of balance and happiness

2007-11-08T05:28:00.000+01:00

And here I am...

Thinking in all the years, all the days, all my life...

Days like today are perfect for look behind, but also for looking into the future..

I never could imagine that today could be my second birthday of a complete new life in another country.. far from all the past and perfect life. So far from an arranged plan, from all the routine... everything I had. Everything I changed.

And now here I am...

Trying to find still my destiny, but really happy with everything that is moving and changing around me. Really happy. As I never have been in many years!

So let's go to celebrate it!

Welcome to the 28 years! Here I go!

(sorry for the mistakes in English... I'm improving it...)

Interrail... c'est finit!!

2007-10-31T19:23:00.000+01:00

So... here I am again! The adventure is finished, but the experience and everything I lived remains...

The return to normal life, in Dublin, it's being hard, but I enjoyed so much these days of Interrail and improvisation!

12 days, 17 cities, 6 countries, and I don't remember how many trains!

Here there is the second part of the photos, from Berlín to París...

- Monday, 22th of october:

Berlín (train station):

Bremen:
(the city of the town musicians, from the story of Brothers Grimm)

- Tuesday, 23th of october

Amsterdam:

- Wednesday, 24th of october

Arnhem (Holland)

Dusseldorf (Germany)

Koln - Colonia (Germany):

Brussels:

- Thursday, 25th of october

Still Brussels...

- Friday, 26th of october
Brugges (Belgium):

- Saturday, 26th of october

Luxemburg:

- 27th, 28th, 29th and 30th of october:

París... final stop!

Estic be... cansada... pero be... I contenta!!

Aviat, post d'explicació d'aventures!!!

See u soon!

Croniques d,Interrail!

2007-10-22T22:54:00.000+02:00

In the middle of my travel with Interrail I just found a computer, in the hostel in Berlin, for explaining some of the rute I have been doing!!

I don,t have many time, even I don,t understand this keyboard.. so I,ll just put here some photos!

I hope you enjoy it!!

First stop - Frankfurt, thursday 18th

Second stop - Stuttgart, friday 19th

Third Stop - Munich, friday

Fourth Stop - Nurnberg, saturday 20th

Fifth Stop - Prague, saturday 20th and sunday

Sixt Stop - Dresden sunday and monday 22th

Seventh Stop - Berlin monday 22th! *and the last stop until now*

The next stops will be... Amsterdam *via Hamburg and Bremen*, Brussels, Bruges, Luxemburg and Paris!!

Properament mes!

Estic be eh!!! heheheheh

Viatge per Europa!!

2007-10-17T22:25:00.000+02:00

Coincidint amb l'alegria de l'últim post continuo amb l'informe de felicitat.. tot i que aquest cop de caire diferent:

Demà me'n vaig de vacances per Europa!

Si!! I estic ben emucionada, ilusionada, neguitosa, contenta, nerviosa i tot el que es pugui dir i més.

Ja ho vaig explicar fa uns quants posts.. però el viatget serà un recorregut per alguns paisos d'Europa amb la meva cosineta! Passarem per Alemanya, República Txeca, Holanda, Bèlgica i França!

La veritat és que ara que em queden poques hores per marxar-hi trobo que tot i haver-ho pensat fa molt de temps, no hem preparat gairebé res! Aiiii... Així que serà una mica a l'aventura i comptant amb el sentit comú!

De moment sabem: que demà volarem cadascuna respectivament a Frankfurt (jo desde Dublín i ella de València) i que almenys demà dormim allà i demà-passat a Munich... Però la resta serà una mica improvisació, tot i que intentarem respectar al màxim la ruta pensada:
Frankfurt-Munich-Praga-Berlín-Amsterdam-Brusel.les-París ... I suposem que altres ciutats de camí!

La veritat és que desde el passat viatget a Nova York (febrer d'aquest any) no havía tornat a fer així una tirada llarga de vacances... i tenia realment moltes ganes!

L'estiu a Irlanda ha estat dur. Molt. Per suicidar-se. Però ara arriba la tardor: nous projectes, nous amors (hehehe ufff aissss) i nous viatges!

Així que...

que tremoli Alemanyarrrr que arriba la Unmei!!! hahahahah

PD: Intentaré fer algun post des d'algun lloc.. no patiu! ;)

Informe de felicitat

2007-10-15T00:35:00.000+02:00

Les dues últimes setmanes de la meva vida han estat les més felices... en molt de temps!

Feia 10 anys que no tenia aquesta sensació.

Papallones a l'estomac, nervis, alegria i un somriure permanent.

I em considero afortunada, car cada moment en què hi penso, hi sento o el tinc al costat és realment màgic.

Va aparèixer sense donar-me compte. Inesperadament. Sense buscar res. Però ara tant sols la seva presència o el seu record fan que bategui el meu cor al 100%.

No se el que m'està passant, però se que soc una persona nova.

Una persona, crec que, enamorada.

Meeting you was the best ever happened to me in so many time...

La solitud dels diumenges...

2007-10-01T03:26:00.000+02:00

No m'agrada treballar en diumenge...

Des que em vaig canviar de departament a al feina, la meva vida també ha canviat lleugerament, sobretot els caps de setmana i la manera de viure els diumenges.

Ara treballo de nits de diumenge a dimecres. Un horari que podria prometre molt, però que em desmunta tot, totalment.

Els diumenges són ara solitaris. No poder fer res a la tarda amb ningú: ni cinema, ni partits del Barça, ni quedades espontànies...
L'anada a la feina en un autobús practicament buit.
Menjar sola a la feina, perquè en el nou departament on estic tots són una colla d'esquerps, i sopen davant de l'ordinador i els auriculars a les orelles. A l'altre departament (també de nit) en canvi baixavem tots junts al menjador i ens explicàvem la vida... Per això desde dilluns a dimecres m'escapo a l'altre departament durant els descansos, ben enyorada.

Tota aquesta solitud va acompanyada del cansament de diumenge, de la ràbia que em dona currar un dia que en teoria hauria de ser de repòs, i de la sensació de dir: i que faig jo aquí?

Passejant sola pels buits passadissos d'una multinacional a Dublín. Fa fred i és fosc.

De vacanceeees... lalalaaaaa

2007-09-20T18:42:00.000+02:00

I per fi tinc uns dies de relax!! Uf!!!

Que bé senta això de tenir vacances i sobretot de les de no fer res!!!

Doncs estic in the middle dels 10 dies que tinc... no fent res, a casa els pares: dormint, menjant be, prenent el solet quan surt, llegint i estudiant japonès!!!

I si.. ho sento... amb tot aquest temps no he tingut temps d'enxufar-me a Internet i passar-me pels blocs.. però es que vacances son vacances tu!!

Anyway.. ja sabeu que no paro.. i aquests dies també estic aprofitant per planejar un viatget pel octubre: Me'n vaig a fer un InterRail amb la meva cosina!

Hehe...
Sempre tenia l'espina de no haver fet un InterRail.. i encara que ara em costa més car per ser major de 25 anys... em vé molt de gust fer-ho i més amb la meva cosina..

La ruta no serà gaire llarga perquè tampoc tinc gaires dies de vacances.. (de fet n'estic fent ara ja.. hehe) així que nomès he pogut esgarrapar 12 dies, durant els quals passarem per:

Frankfurt-Stuttgart- Munich- Praga- Berlin- Hamburg- Bremen- Amsterdam- Brusel.les- Bruges- Luxemburg i París...

Ja ho tenim gairebé tot planificat i més o menys intentarem respectar aquest recorregut (ja que hem reservat ja alguns albergs), però es clar hi ha algunes ciutats que nomes les veurem de passada. Baixar del tren a fer el café i veure la plaça del poble en questió... I hi ha d'altres on passarem més d'una nit... com el cas de Praga, Berlin, Amsterdam i Paris.. pero tot plegat pinta molt bé! Acabarem esgotades... però molt bé! (I suppose)

En concret, jo ja he estat a Frankfurt, Bruseles i Paris (hi torno per la meva cosina)... però si algu en pot donar-me algun consell d'algun altra ciutat de les que passarem... serà benvingut!!

Bé.. i ara vaig a bloguejar una miqueta: el retorn del vaixell, la Isnel... visitar els vostres blocs.. quina feinada!!! ;)

Fins aviat!

Festes i altres moviments...

2007-09-10T06:10:00.000+02:00

Dissabte passat vam celebrar l'esperada festa de la diada...

Una festa que en principi era sorpresa i que finalment vam redirigir a un motiu una mica picant...

Enguany vem fer algo diferent a Dublín, una diada d'allò més calenta:

El lema era: si A Dublín fa fred... aquest any fem la diada més calenta!

L'excusa era aquesta. La intenció, nomès que la gent s'ho passes bé, fent jocs i algunes sorpreses... I la veritat és que despres de tota la feinada (i molt d'estress...) de preparació ens va sortir una festa que jo crec que va ser inoblidable!

Teníem una sala d'un pub nomès per nosaltres, on vam poder posar música catalana i sentir-nos com a casa... Hi va haver oportunitat de lligar, de fer "atreviments" que rarament s'havien fet, i de riure una bona estona... això si!

Tot i l'estress que portava, son acumulada i mal de peu... realment vaig gaudir i bastant.. i també vaig lligar... (perquè no?) :p

La real diada

Deixant la festa apart, demà celebrarem realment la nostra catalanitat a Dublín. Com l'any passat ens concentrarem davant de l'Spire (centre neuràlgic de la ciutat) per explicar als irlandesos que és Catalunya, que volem ser una nació (some day... some how) i que l'11 de setembre es la National Day of Catalonia!

L'any passat... a l'Spire

Per mi, aquest any, l'11 de setembre també significarà personalment un pas endavant... i mai millor dit. Al matí tinc que anar al metge a que em mirin el putu peu desprès de 3 mesos... Jo vull que se'm curi, però entre el mal temps d'aquesta illa i el trote que porto... encara em fa prou mal... Així que no marxaré de cal metge fins que no em digui el que...

I de la diada... a l'opera metal

Aquesta setmana serà mogudeta... perquè apart de la mani de dimarts i treballar de nits as usual... avui m'he tret una entrada per veure un grup d'Opera Metal aquest divendres!

Des del concert d'Steve Vai al juliol que no xafava una sala de concerts... i la veritat és que ja tenia el neguit per anar a algun! Divendres toquen els Therion a Dublín, un grup de perllà les Escandinavies (exactament no sé el país) que fan un música bastant original barrejant heavy metal, parts orquestrades i opera! Quan els vaig veure a Barcelona en vaig quedar fascinada: una soprano (vestida com si estigues a l'opera) acompanyada de 2 tenors i 2 sopranos més que feien de cor, cantant amb tons agudissims al costat de peluts (hehe) fent heavy clar!

Un grup dels de veure... totalment recomanable, encara que nos us agradi el heavy...

I de l'opera a casa!!

I l'endemà del concert, avió de Ryanair i cap a València!

No us podeu imaginar les ganes que tenia d'anar a passar uns dies a casa! Desprès d'un estiu interminable que no semblava estiu (i que donava ganes de suicidar-se), per fi aniré a caseta, a passar calor (que no en farà amb la mala sort q tinc jo) i a menjar bé! :D

Anar-hi a l'estiu em costava sobre 200 eur, però anar-hi ara amb l'oncle Ryan m'ha sortit per 20 eurets anar i tornar!! I love Ryanair!! hehehe

Un post rapidet i barrejat, aquest que he fet avui... a les tantes de la matinada mentre m'escapo de la meva feina... :p

Prometo escriure més sovint! Si sobrevisc a tot! ;)

Preparant, organitzant i quedant

2007-09-04T19:04:00.000+02:00

Els últims dies he estat molt callada al bloc...

Però tot té una raó:

Una de les coses que més em realitza aquí a Irlanda, és poder organitzar i preparar esdeveniments... Així que els motius que m'han mantingut ben ocupada han estat ben gratificants: muntant la web de la Penya Blaugrana d'Irlanda (on ara ja es poden fer comments!!) i quedant amb els socis per preparar la nova temporada. També he estat força entretinguda fent coses per Catalans a Dublin, i sobretot la propera festa de la Diada, que la celebrarem aquest dissabte 8 de setembre!

Hi havia dies en què tenia 3 reunions per 3 temes diferents... i tot això compaginant-ho amb els meus horaris bojos de curro a la nit... Però crec que tot plegat valdrà molt la pena!!

A la Penya Blaugrana, tenim nou president, en Ronan, un irlandès més culé que molts de nosaltres... i que ara està aprenent català! Sembla que tant la web com els barcelona supporters estan creixent!

Pel que fa a la festa de la Diada... lo millor de tot és que l'estem organitzant com una sorpresa per tots els catalans aquí... No sé si esperen com serà, però jo m'ho estic passant molt be fent tots els preparatius! Aviat desvetllarem de què es tracta... espero que no ens matin als organitzadors.. XD

I jo, entre una cosa i una altra, fa que realment el temps que passo a Dublín se'm passi volant...

Ja ha arribat l'hivern!

2007-08-20T03:39:00.000+02:00

Doncs si... com ho sentiu: A Irlanda ja és hivern.

Ni tardor ni res.

De fet la tardor ja l'hem passada amb aquests mesos tan macos d'estiu i amb un termòmetre que no pujava dels 15 graus ni volent. Plovent i amb temporal de vent.

No vam tenir ni estiu, nomès durant una setmaneta al juny, sembla que vam passar de 20 graus... i ara a 20 d'agost ja cal treure la bufanda (ja no dic la màniga llarga perquè fa temps que la portem posada) i començar a posar-se l'abric..

A l'amic blogger Marquitus, li fa ràbia que parlem del temps: cada dia fa fred, torna a ploure... Però coi! Tots coincidim en què és una situació gairebé insòlita la d'aquest estiu a Irlanda!

Perquè ara no us penseu que aquí sempre fa fred... sinò que possiblement sigui una d'aquestes estranyeses del canvi climàtic!

No he parlat amb els vells locals, però els meteoròlegs de la terra diuen que ha estat l'estiu més fred i humit dels últims 50 anys!
I quina creu ser meteoròleg en aquesta illa grisa... sempre donant males notícies!

Tot i així, al mal temps haurem de fer bona cara... i jo ja estic ben preparada per afrontar l'hivern!

Per mi és com si de cop haguès començat el nou curs o el nou any, ja a l'agost i tot... I és quan venen al cap els típics pròposits tan típics i tòpics d'aquesta època.

Aixi que el meu pròposit d'aquest any serà estudiar japonès!

Que si... ja ho sé... que em repeteixo més que l'all! Però realment m'hi he de posar, i ara el propòsit serà estudiar cada dia!!
まいにちに日本語ベンきよしましよう!

S'haurà acabat la temporada de bolets a Irlanda??

Esbós d'entreteniment

2007-08-11T04:18:00.000+02:00

Intento no pensar en tot allò que em venia al cap durant els últims posts... I ho faig agafant-me ben fort a tot el que va succeint al meu voltant.

Vaig anar a un concert excel.lent de l'Steve Vai aquí a Dublín... On la música d'aquest bon home em va fer transportar cap a un altre món durant dues hores. Guitarreo, tècnica però sobretot melodia van ser els ingredients de la seva cuina.

Vaig passar un cap de setmana entre penyistes (hehe) a Edimburgh! Vam anar a veure el Barça, vam sortir pels pubs locals (as usual) i vam fer una escapadeta al countryside d'Escòcia: muntanyes, castells, verdor, llacs, ovelles, vaques i algun turista despistat com nosaltres...

Però possiblement el que m'ha fet pujar els ànims no ha sigut ni Edimburgh (on tinc que tornar a visitar al meu amic, que el vaig veure de molt de passada) ni concerts, ni festes... potser ha estat que ja tinc companya de pis real i de carn i os!

Portava bastant de temps vivint sola al pis, i tot i que creia que no m'afectava, ara per fi m'he adonat que ara ja no m'he de passar nits rumiant i rumiant. Ara tinc algú amb qui parlar, sopar o simplement riure!

L'Eva es va instal.lar ara fara una setmana i mitja, i tot i que no ens hem vist gaire (horaris raros, feina) crec la seva presència ha influit molt positivament en mi...

Apart de l'arribada de l'Eva, també estic intentant animar-me amb diferents coses: canvi de departament a la feina (mantinc l'horari de nit), coneixences noves, algun dia esporàdic de solet a Dublín, i el positivisme que m'aporta sempre les classes de japonès!

Paral.lelament, i en el món virtual, he volgut obrir un fotolog (Watashi no ryokoo, el meu viatge) que escriuré en anglès, i m'he estic dedicant bastant a millorar la web que vaig fer per la gran Penya Blaugrana d'Irlanda: www.irlandablaugrana.com que està en anglès i ja comença a tenir força irlandesos registrats en el forum!

Cada peça de tot això, constitueix un esbós d'entreniment que fa que oblidi (ho he de fer) totes les meves cabòries!

Sensacions contradictòries

2007-08-01T04:04:00.000+02:00

A la nit, escoltant una cançó qualsevol, em vé al cap un record vívid de l'Autònoma, de quan hi estudiava. I acte seguit penso que no hi tornaré mai més... No vull tornar perque sembla que l'Autònoma està relacionada amb una etapa del meu passat massa feliç...

A la seguent cançó, un directe del mateix grup, em fa tornar a Barcelona de nou, però provocant-me la sensació inversa...

El cantant diu quan acaba la cançó: "Thank you so much Barcelona!! We love you!! You! You! You and you! and you!...". I llavors penso que mai puc esborrar etapes de la meva vida, i tot i que les llàgrimes lluitin per sortir quan hi penso... sé que no puc dir mai, mai.

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part II )

2007-07-25T22:44:00.000+02:00

Viatge als records, a les reflexions, als dubtes i al futur incert.

El cap de setmana a Catalunya, i especialment al Berguedà, m'ha fet endur-me cap a Irlanda un regust ben agredolç:

De pensar i reflexionar en el sentit de la meva vida tenint en compte el passat.

De recordar vívament una relació passada, de la qual encara em queda una forta presència, tot i que no hi hagi coincidit amb ell.

De voler plorar per tots els bons moments i sensacions que van passar en aquella terra.

D'enyorar cada arbre, cada pedra, cada carrer o indret, però sobretot cada persona que vaig deixar amb la meva fugida a Irlanda.

Un enyor i una tristesa inmensa és el que heredat d'aquest viatge, que m'ha portat a recordar, reviure i a agafar com a inspiració present aquest passat, per a intentar reconstruir un futur cada vegada més incert.

Han tornat amb aquest viatge espai temporal les temudes preguntes. Les del subconscient, les que no sabré mai respondre, les de la incertessa que em menja per dins, i les que em van fent mal tant a poc a poc que passen perillosament desapercebudes.

Amb un nus a la gola, em veig obligada a formular-me-les una vegada més, ben obertament a mi mateixa:

- Vaig pendre la decissió correcta deixant aquesta relació?

- Si és que sí, perquè encara em mossego els llavis fins fer-me mal pensant-hi?

- Que faig a Irlanda?

- Realment anar al Japó m'aportarà l'energia perduda que necessito, o tal vegada es tractarà d'una altra fugida?

- On està el meu lloc, quan acabin les aventures en altres paisos?

- Alguna vegada sabré el que vull?

- Quan deixaré de tenir por a tenir una relació?

- Com puc saber, que desprès de tot, m'he tornat a enamorar?

Nomès trobo caos, inseguretat, angoixa, nervis i impulsos incontrolats en totes les possibles respostes.

Enlloc hi ha un camí fàcil i això em porta a la desesperació perquè no sé veure aquest camí en el cas de que realment existís.

Per això em trobo amb una mena d'ecuació, d'enigma matemàtic, on cada dia em van variant els números i es torna impossible de desxifrar.

Perquè, un altre cop, en visitar el Berguedà, m'he trobat més sola que mai en la meva vida?

Viatge a la terra! - Retorn al passat (Part I )

2007-07-24T18:51:00.000+02:00

El cap de setmana passat vaig agafar un avió des de Dublín que sense jo saber-ho seria un viatge a travès del temps, a la Catalunya i la meva vida de 2 anys enrere...

El viatge em va aportar moltes coses: bons records, festa, retrobaments, però també reflexions... Així que dividiré aquest viatge en dues parts, començant per la bona, la positiva:

Cap de setmana intens, de festa i d'amics!

Dijous vaig arribar a migdia a una Barcelona gairebé desconeguda per mi, i que amenaçava la meva energia amb un calor aplastant (em pensava que cauria desmaiada! acostumada a les temperatures fresquetes d'aqui dalt..). Vaig anar a dinar a Gràcia amb el Sergi de CAD, tot recordant les aventures passades junts a Dublín!

Tot seguit i amb unes quantes birres i cafés a sobre (havia sortit de treballar al de matí i sense dormir havia vingut a Barna, o bevia o em quedava morta pel carrer), vaig queda amb uns quants bloggers!
Així em vaig retrobar amb la Donot, el Salva, el Gabri, la Joanaina, l'Annette... Amb els quals vaig passar una vetllada fantàstica!!! Aprofito, així, per donar gràcies especialment a la Donot, que em va acollir fantàsticament al seu pis! Merci guapa!!

Divendres vaig enfilar cap amunt, al Berguedà, on el Bertran, un amic de la colla de tota la vida em va venir a buscar i em va acollir durant tot el finde a casa seva. Divendres vaig recordar el que era sortir per Berga, amb una taja impressionant, i amb sopar dels de tota la vida on vam celebrar que al Bertran ja li han donat una plaça fixa (ens enfotiem d'ell perquè ara ja és funcionari!).

Dissabte, el luxe de poder anar a esmorzar, i desprès de dinar fer el café tranquilament amb els de la colla, sense presses i amb tertúlia, va ser una sensació que no es podia pagar amb res. El sopar a la nit i la xerrameca posterior fins les tantes, em va produir la sensació de que jo encara estava vivint allà i que el temps no havia passat...

Dormir 3 hores i anar a Andorra va ser l'aventura de diumenge... feia segles que no hi anava i vaig aprofitar (ja se sap, sucre i formatge... hehehe). A la tarda, fent el cafè a l'Ateneu d'Avià (al costat de Berga) no parava de repetir al meu amic que no volia marxar... No vull!!! Vull quedar-m'hi aquí, en aquest bar, fent el cafè tota la vida amb xerrameca entre amics!!!

Però l'obligació era l'obligació, i jo he de tornar a la meva terra, que ara és Irlanda! Així que cua (de pixapins) per baixar, un cop de tren, i un altre cop a Ca la Donot a dormir (Graaaacies, no se que hauria fet sense tu). Dilluns axecar-me a les 4 per pillar l'avió a les 7 i tornar a Dublín amb tot el cap de setmana viscut i la tristesa i enyor de deixar la terra catalana i els seus habitants...

Gràcies a tothom per aquest finde inoblidable!!!

Sobre perruqueries xineses i somnis d'un altre continent

2007-07-17T05:18:00.001+02:00

Ahir vaig tenir la meva primera experiència d'anar a una perruqueria a Dublín...

Normalment sempre m'ho deixava per anar a la del poble, perquè és més barat i és la perruquera de tota la vida... pero com que sembla que no hi aniré fins el setembre ahir em vaig arriscar:

I no vaig anar a una perruqueria irlandesa, normal, no. Massa cara (tenyir i tallar 100 eur? no gracies) i no m'havien parlat massa bé en general. Així que he anat a la perruqueria dels xinos de davant de casa meva.. i la veritat és que he flipat.

M'han tractat superbé el cabell, amb mimo i delicadessa i perfecció. I el xinet que m'ha posat el tiny, no sé.. m'inspirava confiança, tal i com si es tractès de la meva perruquera del poble. Era un tio modern (de fet tots els de la perruqueria joves, moderns i xinesos) amb els cabells de colorins, que estava tota l'estona fent la "maruja" amb mi, i preguntant-me coses, i parlant sobre la Xina, i sobre Barcelona...

Aquesta petita sessió "oriental", m'ha transportat a un altre lloc... un lloc que em fa venir ilusió i em fa recordar els somnis que encara tinc pendents...

El Japó!

També el somni ha resorgit coincidint amb la última classe de japonès, que vaig tenir dissabte a la tarda, i d'on vaig sortir amb molt optimisme (sempre que surto de classe de japonès és com si m'injectaren una gran dosi d'optisme.. tant que em podria menjar el món aquell dia mateix).

Dissabte desprès de la classe que ara faig particular amb la Rie, vam anar a sopar amb els altres companys de curs (de quan podia anar a classes perquè encara era una noia diurna...). I vam parlar molt del Japó, de les vises per anar-hi, del menjar, d'Okinawa, dels bitllets d'avió, dels còmics... i de l'exàmen pel qual vol que em presenti la Rie al desembre!

Fer un exàmen de japonès (encara que sigui el nivell bàsic) significa un repte per mi, però també un pas que he d'assolir i fer abans no donar la passa gran.

I clar, amb tot això em ve al cap que sí, que encara vull anar al Japó, que no he de desperdiciar ni un dels dies que estic a Irlanda, perquè he de seguir el meu somni...

Que he d'estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar. Estalviar i estudiar...

Que vull anar-hi abans per fer un primer tast, i no vull que passi de l'estiu de l'any que bé.

Que he de buscar vies, amics, i tot el que calgui per aconseguir estar almenys un any allà.

Que ha de ser la meva prioritat, i la meva vàlvula d'escampament a tot. Si no surto, em quedo a estudiar. Si no estudio, em miro manga en japonès (subtitulat en anglès aixo sí). I si no... ho he de tenir present per no deixar-ho encara per l'endemà.

He d'aprofitar ara que m'ha vingut aquesta energia positiva una vegada més, i tota de cop!!

日本にいきます!! ちょっと待ってください!!

Nihon ni ikimasu!! Chotto mate kudasai!!

Ara vinc Japó! Espera'm sisplau!

Novetats, viatgets i altres històries

2007-07-13T02:07:00.000+02:00

(Post actualitzat amb foto)

Be, em plau anunciar-vos, que desprès de l'exitàs de l'anunci de l'ultim post, ja tinc companya de pis!

I és l'Eva! Una catalana a Dublín, molt amiga meva i molt bona mossa, i que a més es blogger hehe.. (tot queda en família)

L'Eva!!! La meva nova compi de pis!

I la veritat és que ja tinc ganes que vingui, perquè tot i que es viu bé sola, també trobo a faltar el poder parlar amb algú que no sigui jo mateixa... :p

Amb la vinguda de l'Eva, també ha vingut el final del culebró de la croata. És per llogar cadires!

Vaig poder parlar amb ella per telèfon l'altre dia, i em va dir que estava sick of Ireland (i qui no?) que tenia depressió de cavall i que se'n havia anat depressa al seu país per a que la tractessin els metges (de loquero vaja).
Ha deixat la carrera sense acabar, i els exàmens a meitat em sembla, i diu que no tornarà mai més a Dublín, deixant així tota una muntanya de roba i merda, entre les que em penso quedar la primera temporada de Twin Peaks i 3 temporades de Sex in the City (hehe).

Com que no vindrà mai més a Dublín, m'ha assegurat que enviarà una amiga al pis per treure tot el seu stuff (un stuff que fa més tuf que res...). I així s'haurà acabat el culebró de la temporada.

I jo... com que no paro quieta, doncs tinc previstes unes setmanes molt mogudetes:

- La setmana que ve torno a la terra!! Quines ganes! De moment la ruta prevista serà Barna (on per cert, encara no sé on em quedaré a dormir), Berga i no sé que més es presentarà... Realment tinc moltes ganes d'aquest viatge, de menjar bé, passar calor, beure voll-damm i emportar-me tants embotits com pugui de tornada!

- I a l'altra setmana me'n vaig a Edimburgh amb els de la Penya Blaugrana! Anem a veure un partidet de la pre-temporada del Barça a Dublín i també de pas a visitar la capital escosessa, on a més tinc unc amic de València al que no veig desde fa segles!!

(Per cert, ja en parlaré un altre dia, pero ja tenim la pàgina de la Penya Blaugrana, que he fet jo mateixa, sisplau no em critiqueu ni el disseny ni l'anglès... http://www.irlandablaugrana.com/)

- L'agost estarà tranquilet, però pel setembre i gràcies a l'oncle Ryan(air) que fins ahir a mitjanit donava els bitllets per un cèntim, me'n anirè a València durant una setmaneta i mitja a veure els de casa, i desprès tornaré a Edimburgh (quines coses eh!) perquè li vaig prometre al meu amic que aniria en una visita més tranquileta, sense partits de futbol i per no fer turisme...

Be, d'alguna manera o altra hem de passar l'estiu no?

Croniques d'un pis i peticions al aire

2007-07-03T02:45:00.000+02:00

Doncs, ara de repent, m'he de buscar algú per viure al meu pis...

Tot va començar molt alegrement. Com tots els començaments que sempre comencen bé.

El pis m'agradava (i m'agrada), i la relació centric-preu estava bé. Compartir nomès amb una noia? De conya! habitació doble per mi sola, i autobús i botigues a sota de casa...

La cosa pintava genial, però la noia va resultar ser molt dessendreçada i una mica bruta. Era simpàtica, però hi havia d'anar al darrere tota l'estona diguent-li que netegès sisplau.

Vaig estar un mes convivint amb ella, però un dia em vaig trencar el peu i tot va canviar... Vaig marxar 3 setmanetes a casa, i quan vaig tornar ella ja no hi era, el pis estava fet una merda, amb tota la vaixella amb dos dits de brutícia i pudor a fem per tot arreu...

Sabia que no me la trobaria, perquè em va avisar que marxava a casa per unes setmanes ja que havia acabat examens o no se quina història...

D'això ha passat 2 mesos, i la tia encara no ha aparegut. Per email no m'ha volgut explicar que passava, però el cas és que se suposa que ha anat pagant. Clar, jo mentrestant he gaudit i molt del que vol dir viure sola, amb totes les comoditats i l'espurna de solitud que comporta...

Ahir, m'envia un sms que em desperta del meu son trastocat (ja no puc domir a les nits, necessito dormir de dia) que em diu textualment:

"Hello. Please, start looking 4 a new flatmate. Im moving out 15 th of july. Ok?"

No m'ha donat la gana contestar-li, però que s'ha cregut?

No tinc ganes d'emprenyar-me, però clar...

I ara jo que faig? He de buscar a algú en 15 dies clar... però ja estic farta de compartir amb gent que no conec i que son sempre una capsa de sorpreses. Ja no tinc ganes d'arriscar-me a que la persona pugui ser bruta, sorollosa, tiquis-miquis, o el que sigui...

Pero clar, també és difícil trobar que un conegut o amic tingui disponibilitat en 15 dies, així de ràpid, i que vulgui el pis, l'habitació i viure amb una friki com jo...

Encara que...

Vinga, m'he de vendre bé!! Que collons!!!

Noia jove, simpatica i easy-going busca companya o company de pis.
Entre setmana no notareu ni que hi soc a casa, perquè treballo a les nits.
Se fer paella valenciana i coca d'escalivada, les manualitats se'm donen bé i no em fan por els ordinadors. Et puc escriure el teu nom en japonès, deixar-te la meva col.lecció de posa-vasos i de El Jueves, i et comprometo a portar-te embotit del bo sempre que viatgi a Catalunya!
També em sé moltes cançons en cas que vulguis que et canti algo, i els dimecres et puc portar una magdalena de les que donen a la meva feina gratis (pots escullir entre farcida de xocolata o de mermelada).
Ah! I a més si t'agrada fer excursions, en quant em millori del peu, anem a recòrrer la Irlanda Verda!

Qui vol venir a viure amb mi?

A fer coses!!

2007-06-29T05:47:00.000+02:00

Bé seguim amb els anims i les ganes de fer cosetes, i de marxar i de veure món!

A Dublín segueix plovent.

Cada día. Sembla que els núvols mai s'assequin!

I fa fred, un fred que recorda el març...

Quan vindrà el Senyor Estiu?? Que el volem veure Ja!!!

L'ultim dia que va fer sol, a principis de juny, al Phoenix Park amb l'Eva i l'Yvonne...

El temps no acompanya, però jo crec que me'n puc escapar d'ell. Necessito solet i caloreta...
i per això, avui pensat i fet:

Vinc a Catalunya un cap de setmana del juliol!!!!

M'ha costat una calerada, tot i venir amb Clickair, però són diners que pago agust tu!
Encara no sé del cert que faré... Potser alguna visiteta a Barcelona, també a Berga, i si tinc temps i fa sol (jo escèptica encara amb el Sol que gairebé no he vist aquest any tret de 3 dies que va treure el cap) potser cap a la costa de Girona... qui sap!
La cosa, és que estaré de segur des de dijous 19 de juliol fins a dilluns 23 (a la matinada tinc l'avió quin horror). No puc esgarrapar més dies... perquè encara me'ls guardo, tot i que ni jo mateixa sé ni perquè, ni per on, ni per quan... :p

Be, i ara ve lo bó...

Algún sofa-raconet-troç d'estora d'algú que m'hi pugui acullir?? Soc una mica punky i dormo on sigui!! ;)

(A Berga crec que tindré algun troç de matalàs.. però també volia passar per Barna...)

I el proper viatget que faré, aquest amb hostel reservat, ja será Edimburgh, el cap de setmana seguent... a finals de juliol... Ja explicaré ja...

Quines ganes!!!!!!

Post-festa i amb ganes de tornar-hi!

2007-06-26T07:10:00.000+02:00

Ha passat un cap de setmana estressant, fantàstic i memorable, i jo aquí estic intentant recompondre'm amb noves idees i bogeries al cap, perquè no?

Sant Joan va ser molt especial.

Vam fer-li una festa sorpresa al Sergi i la Rosa, que ja marxen de Dublín, i que es mereixien un bon homenatge de tots els catalans. Els vam enganyar, els vam portar amb els ulls tapats, fins a una festa on erem tots els catalans a Dublín amagats esperant-los. Realment va ser molt emotiu!

Gràcies a tothom!!! Especialment a vosaltres, Rosa i Sergi!!

Portàvem més de dos mesos organitzant-ho i jo vaig pencar tot el que vaig poder. Per dir-vos que durant les últimes dues setmanes nomès feia que treballar - dormir - currar per st joan - treballar - dormir...

Pero realment les hores i esforços van valdre molt la pena!

I ara, he passat de l'estress al no-res... i tinc ganes de fer moltes coses!!

- I si me'n vaig a passar el cap de setmana que ve a Pamplona, que es San Fermin?

- Quin és el próxim concert o festival on puc anar? (actualizat: ja tinc entrada per anar a veure l'Steve Vai a Dublín!!)

- A final de mes anem a Edimburgh amb els de la Penya Blaugrana d'Irlanda per veure la pre-season del Barça.. pero jo, per mi, me'n aniria demà mateix...

Tinc moltes ganes de no parar!!!!!!!!

Estressssssssss

2007-06-18T22:44:00.000+02:00

Visc estressada últimament.

La millora del peu ha acompanyat a festes, reunions, més festes, retrobades al pub i jo que se que més.

Vam tornar a fer un pub crawl, de 8 pubs i 9 pintes. Brutal.
Vam plorar a la antepenúltim partit de lliga.
Vam despedir a la Rosa i el Sergi, els webmestres de Catalans a Dublin, que ja se'n tornen a Catalunya.
Vaig dormir 3 hores per fer un poster on sortien 128 persones que han passat durant 2 anys per Dublín, com a regal per a la parella que ens deixa.
Vam tornar a plorar, diumenge, amb tota la lliga perduda, i amb ràbia pel mal joc dels últims partits.
Vam tornar al pub, per triplicat i quatríplicat...
I aquest finde que ve, celebrem Sant Joan. També s'espera brutal.

I jo m'adormo pels puestos, odio les nits de curro, i tinc ganes de descansar.

Però crec que tot aquest estress està valent la pena... perquè esta farcit de molt bons moments que estan sent irrepetibles!

(cliqueu a sobre per veure'l més gran)

We are red, we are blue! Barcelona futbol club!!!

2007-06-07T05:03:00.000+02:00

Em plau anunciar-vos que ja hem creat la Penya Blaugrana d’Irlanda!!

Jo sempre he sigut seguidora del Barça, des de que era petita, però precisament desde la meva estada a Dublín que la meva afició ha augmentat moltíssim.

Veure els partits a l’estranger amb una colla de catalans, que a més ja som com una gran família, és quelcom més que especial. I més quan animar al Barça arriba a convertir-se en un bon motiu de celebració, però a l’hora de germanor…

Veient el Barça a Dublín he conegut a molts dels meus millor amics aquí, he rigut, he plorat, m’he emborratxat, he menjat més pipes que en ma vida sencera, he celebrat una lliga i embogit amb una Champions, he cantat, he saltat… he disfrutat!!

Una foto de l'any passat, al pub Frazers, ara la nostra seu social de la penya

I ara per fi, es consolida una mica aquesta relació especial amb el Barça que tenim gairebé tots els catalans que vivim aquí. Desprès de molts esforços i feinada, per fi tenim Penya Blaugrana!

De moment som uns pocs, i dic som perquè també m’hi han posat a la junta com a vicepresidenta tercera, però tenim moltes ganes de fer coses…

O’Connel.letes!!

I el nom oficial és: Penya Blaugrana d’Irlanda O’Connel.letes. I què vol dir O’Connel.letes? Doncs és un nom amb un significat molt especial per tots els catalano-dublinesos culés !

Si a Barcelona es celebren les victòries a Canaletes, nosaltres les celebrem a O’Connell Street (avinguda principal de Dublín) convertint-ho en el nostre particular O’Connel.letes!

Celebracions a l'Spire, AKA O'Connel.letes, per la Champions

Val, encara no se sap si el Barça guanyarà la lliga, estem a dos partits encara, però la questió és que passi el que passi nosaltres continúarem animant i veient els partits entre aquesta gran família de Culés a Dublín.

Dublín és blaugrana!! Irlanda catalana!!

(un dels càntics de guerra hehehe)

Com sortir de festa amb una pota trencada

2007-06-04T16:41:00.000+02:00

Tenir nomès un peu hàbil t’impedeix que puguis fer moltes coses, i les que pots fer sempre les fas a mitges (la part que toca a un sol peu). Aquest cap de setmana vaig intentar fer vida de cap de setmana normal (de festetes), i crec que ho vaig mig aconseguir...

Divendres: sopar de dones de Catalans a Dublín

Feia dies (potser mesos) que dèiem de fer un soparet i night out nomès les fèmines de CAD, i finalment va ser aquest divendres! Vam anar unes 20 dones a sopar a un restaurant mexicà d’aquí Dublín (per cert molt bo el menjar) i desprès sortida de bailoteo.

Evidentment, jo al “bailoteo” ni vaig arribar...

Em vaig portar bé, i desprès de sopar (i dos coronitas) vaig agafar un flamant taxi i cap a casa!! La veritat és que tenía ganes de quedar-me més estona, però la meva mitja part responsable (la que representa al peu trencat) em va dir: pilla un taxi ara, que no saps lo que pots trigar a trobar-ne un de lliure en tan sols una hora més tard...

Amb l'Eva al restaurant mexicà...

Dissabte: festeta a casa meva.

Si Mahoma no pot anar a la muntanya, doncs que vagi la muntanya a Mahoma, no? Així que aquest dissabte vaig fer una de les coses que tenia ganes de fer des que vaig arribar a Dublín: fer una festa en el meu pis.

Tenía raons: no puc sortir de pubs (em gasto una calerada amb taxis), no hi havia la meva companya de pis (està al seu poble, a Croàcia) i clar, no hi havia res previst pels catalans aquest dissabte!

Així que ens vam juntar uns poquets a casa, i així en família vem riure, beure birres, van criticar la meva música, vam disfressar-nos amb les ulleres del xaval de la peca.. i vam passar una bona estona!!

I jo m’ho vaig passar de conya sense sortir de casa meva, tot i que amb mig ressaca a l’endemà (merescuda i tot, feia temps q no tenia resaca perque no bevia gens).

Fotos cortesia de l'Edu:

El Marquitus, amb tot el seu glamour

Amb l'Anna i l'Eva!!

En definitiva, un cap de setmana ben aprofitat!!

Unscheduled

2007-06-02T02:58:00.000+02:00

M’estic tornant boja amb els horaris...

El matí-migdia me’l passo incoscient, dormint.

Em desperto a mitja tarda i l’únic que faig (en ordre cronològic) és: esmorzar, mirar l’email, anar a comprar, fer el sopar, preparar la bossa i anar a buscar l’autobus.

Treballo tota la nit, i a l’endemà faig la mateixa rutina.

Avui és divendres (25 de maig, he penjat el post una setmana més tard sorry), és la 1 de la nit, no he sortit i no tinc son. Demà he de fer vida normal, (llevar-me de matí i dormir a la nit clar) però em trobo fora de lloc, de temps i d’era espacial...

El cansament no és totalment definitiu, però em trobo com si girès al revés del món.

Tot i així continuo toçuda amb aquest no-horari. Encara m’he d’organitzar una mica més per fer coses, però ho faré.

I mentrestant, tampoc està mal descansar una mica de tanta vida social...

Veig Dublín amb una perspectiva nova!!

Cròniques de l'hospital (versió Irlanda)

2007-05-30T03:09:00.000+02:00

Desprès de la quarta visita enriquidora a l'Hospital a Dublín, em sento preparada per donar-vos quatre pinzellades de la meves experiències en aquesta institució...

D'entrada, jo sempre havia pensat que gairebé tots els hospitals europeus serien com a mínim com els de casa nostra... i la veritat es que em vaig sorprendre força, pero no gaire positivament...

A Urgències l'espera es feia llarga i amarga. Un barracó de plàstic feia de sala d'espera. Al meu costat una dona gran anava beguda, a l'altre un jove dels que no saben que és anar a l'escola seia molt impacientment. I jo, mentre maleia el mal que em feia el peu, llegia i rellegia un cartell en anglès que deia basicament que sisplau que la gent no atemptés contra la seguretat dels pacients i personal de l'hospital, i recordava que hi ha una estació de la Garda (la policia irlandesa) molt a prop... Flipava.

Desprès de pendre'm les dades i de preguntar-me quin tipus de religió tenia (i sorprendre's en dir-lis que ninguna) em van cridar per passar cap a dins. Jo anava fent saltets a la pota coixa seguint un infermer amb pressa. Vaig entrar a la sala principal d'urgències, AKA barracó 2. Llits pel mig del passadís, i una sala en forma de L on possiblement hi devien haver 50 persones? 60? 70? Semblava un hospital de guerra, i jo saltant amb un peu intentant no entropessar-me amb cap llit, cadira de rodes de fa 50 anys o pacients per tot arreu. Seu allà, em van dir... una cadira de plastic en mig del passadís on vaig estar almenys 1 hora més, veient com li treien sang al vellet just del costat. Una noia jove amb pijama em volia donar un entrepà, que no me'l menjaré em deia... No, thank you.. :S
Em van fer radiografies com qui fa una foto i em van enguixar el peu. Demà hauràs de tornar, té unes crosses... Gracies a Déu!! (vaig pensar, i llavors em vaig enrecordar que no hi creia). Oh my dog!, doncs.

L'endemà, a la "clínica" de orthopedics (tal qual com ho deien), la cosa no era gaire diferent. Una altra L plena de gent, i sense prous cadires per tots els ferits (hi havia gent amb el braç trencat, coll o altres històries que s'havien d'esperar drets). Vaig pillar un tiquet de paper amb un número, ben igual que a la carnisseria... Anaven cridant per números, i desprès de gairebé 1 hora i mitja em va tocar a mi: quina es la teva data de naixement? i el nom del teu pare? i la teva adreça? (nomès per comprobar que jo era jo). Una hora més tard passava a la "consulta" que era una sala comparable a la d'un hospital dels anys 60. La consulta era una habitació vella amb sis separadors amb cortines (tipus provadors) on hi havia cada consulta real del metge. Vaig tornar a flipar molt. Ui, necessitem més radiografies... ves cap a casa i torna d'aqui dues hores! Whaaaaaat??

Ala, i desprès d'un altre viatget amb les crosses acabades d'estrenar i els taxistes que ja em coneixien, em van fer un tac, very professional, ni tant sols es van molestar a dir-me que apagues el movil, pero em van preguntar quan va ser l'ultim cop que em va venir la regla (?????). I don't remember, I don't know... You don't know??? Do you think that you are pregnant?? Hehehehe vaig intentar riure, pero la dona seriosa em diu, sisplau signa aqui com que no estàs embarassada. I la resta ja la coneixeu... dos ossets trencats (el 3r i 4rt del metacardi o algo aixi), etc etc...

Fa dos dies, vaig fer la última visita a l'hospital (havia anat una tercera vegada però per questions de papers). Ja era territori conegut, i podia caminar millor, tot i que encara amb les crosses. Tot i així l'experiència no va ser gaire més plaentera perquè vaig anar en sortir de treballar a la nit, i clar mentre em vaig passar les meves 2 horetes de rigor vaig creure que moriria allà mateix, de la son. El probador-consulta i la cortina eren els mateixos, però no el meu metge... :( Perquè m'han canviat de metge?? Si és aquell d'allà, el de les ulleres!!!!! Jo volia el meu metge... :___ Va calla, no posis el peu a terra i torna d'aqui 3 setmanes, i no deixis les crosses per res que la ferida encara està tendra.

Tot plegat, no va ser una experiència massa traumatitzant... però, i pensar que aquest hospital és semi-privat i la gent paga (religiosament) per unes instal.lacions del segle passat i unes cues d'espera també del segle passat...

I pensar que a Catalunya ens queixem del servei sanitari... a Irlanda us enviava a tots!!

No deixeu de visitar el Mater Misericordiae Hospital, Philborough, Dublín 7!!!

De fora sembla maco i antic, però no us enfieu gaire de les aparences
(jo per exemple mai vaig entrar per aquesta porta)

Tornant a la normalitat?

2007-05-25T00:42:00.000+02:00

Bé, doncs aquí em trobo, tornant a 'la normalitat', ja desde Dublín...

He passat al voltant de 20 dies a casa...
No fent res, reposant i aprenent a caminar quan nomès es té una cama...
Llegint, escoltant música, mirant la tele (al final he caigut!), estudiant, dibuixant...
I desprès del merescut descans... voilà!, el metge em va treure el guix i em va dir... apa ja estàs:
Levántate y camina!!!!

La recuperació està sent lenta, però estic contenta...

Ja de tornada a Irlanda he decidit tornar a treballar... i a les nits!! Vull sentir-me capaç de fer coses, i tornar a treballar és una d'elles, of course!!

I la vida continua igual, o no. Perquè darrere d'aquest break obligatori poden venir coses bones.

Pensant positivament...

Tornaré a les nits, a fer-me vampiresa...
Intentaré fer desintoxicació de pubs, tot i que no puc prometre res..
I el tema etern d'estudiar japonès... ara si que m'he de posar les piles!!

Mirar endavant és el que necessito, tot i que sigui fer-ho amb ulls vermells de son com els que tinc ara mateix escribint aquest post.

Fins aquí la crònica de tornada, us dec molts posts d'un més d'absència.. però a poc a poc my friends!! ;)

Per l'abril un raig i pel maig aigues mil (o la Llei de Murphy)

2007-05-03T10:33:00.000+02:00

Quan les coses comencen a anar bé, sempre hi ha algo que les espatlla.

Jo estava contenta perquè començava un nou canvi en la meva vida: amb un pis nou, i amb horari de feina diferent. Pensava que les coses adquiririen un millor tomb. Però en fer-ho no em vaig enrecordar del principi que diu, que si se't cau una torrada de pa amb mermelada al terra, sempre caurà sobre el cantó de la mermelada, i a sobre et deixarà una taca en la moqueta que no treuràs ni amb salfuman...

Potser he exagerat, pero així és tal i com van anar les coses.

Un flamant 21 d'abril a la matinada (que en realitat ja seria 22 d'abril), vaig caure per les escales destartalades que portaven a la zona de fumadors d'un pub. Sé que fumar mata... però no m'imaginava que d'aquesta manera!

Em vaig passar tot diumenge 22 convencent-me de que el peu estava com una pilota degut a un esguinç, i que això que no el poguès posar en terra era una ilusió òptica.

El dilluns 23 d'abril em vaig sentir desgraciada, i vaig plorar molt. Vaig esbrinar que tenia el peu trencat desprès de diversos viatges a la clínica de pagament i a l'hospital (quan pugui us faré una crònica detallada de la meva vivència a l'hospital de Dublín, que és lo més similar a una crònica de desesperació en temps de guerra). Em van dir que tenia algun os trencat, em van donar unes crosses (fins llavors anava caminant a la pota coixa) i em van dir que tornès l'endemà.
Va ser un dels Sant Jordi més estranys: mentre tothom estava celebrant-ho al pub (amb un amic invisible de llibres, roses, i un concurs de relats que van fer els catalans d'aqui), jo a casa, amb el meu guix nou de trinca...

El Sergi de CAD, em va portar una rosa!!!

Dimarts 24 vaig fer quatre viatges en taxi a l'hospital, que van confirmar que tenia dos ossets trencats en la base dels dits del peu. Em vaig sentir molt sola i vaig plorar molt... Per sort tinc bons amics aquí a Dublín i van venir cada vespre a veure´m, a fer-me companyia i fer-me el sopar!! Que haguès fet sense vosaltres?

Dimecres 25 (300 anys de la batalla d'Almansa) vaig decidir que calia tornar al meu país, al País Valencià, i no per celebrar precissament el tricententenari de la pérdua de llibertats... No vaig aconseguir arreglar els misteriosos papers a travès dels quals he de cobrar els dies de baixa... però vaig tenir una despedida, improvisada, i fantàstica... Durant la tarda anava rebent visites d'amics que veníem a veure'm i a despedir-me!! Al final ens van juntar 13 persones al meu pis, 24 (o 36?) llaunes de birra, i es van acabar les existències de mortadela (que era de la meva companya de pis) i de pa de sandwitch, entre d'altres coses. Des d'aquí agrair a tothom aquest últim dia a Dublin!!

Des de dijous 26 que estic a casa els pares, a Almassora (Castelló). Vaig fer-m'ho mirar en un hospital normal, i m'han donat 5 setmanes de repos, tot i que el 15 de maig he de tornar a que m'ho mirin...

La llei de Murphy atacant de nou:
Si per fi aconseguia estar tranquila a caseta i ben cuidada... sempre hi ha algo que ha d'anar malament. Nomès ha fet un dia comptat de sol (quan a Dublín estan gaudint de 35 dies seguits de sol!!), així que la pluja i les meves defenses que estan per terra han fet que agafi angines!!!

Desprès de passar febre i deliris diversos, els antibiòtics i les baixes defenses again, han fet que agafi infeccions en alguna part del cos (que no cal especificar, però que pica). I aquí estic, amb mal de gola per les angines, picors, i un peu que no se ja on posar-lo i que encara em fa mal. Anything else?

Aviam.

Vull saber la veritat.

Que m'hagi llençat una maledicció que ho digui!!!!

Per la real Irlanda...

2007-04-20T04:57:00.000+02:00

Vivint a Dublín, tot sovint passa desapercebuda la real Irlanda!!!

Fa dues setmanes, per setmana santa, vaig realitzar un dels viatges que tenía moltes ganes de fer: visitar el sud de l'illa, concretament els comtats de Cork i Kerry.

Encara que a fora de la capital havia estat a Galway i Belfast, Kerry era un dels llocs pendents per veure i realment no em van defraudar.

En concret vam passar dos dies a Cork, on a més de visitar la ciutat vem anar al poble de Kinsale, un lloc de platja que recordava indrets de la costa catalana... i els altres dos dies vam estar al comptat de Kerry, realment una zona molt bella de muntanyes, llacs i mar. A Kerry vam recòrrer dues penínsules, fent la ruta de Ring of Kerry que ens va portar tot un dia, i visitant la península de Dingle, zona de parla gaèlica per excel.lència...

(Sento no allargar-me més amb el post, però l'estic fent a la matinada, mentre curro i la inspiració no és realment la mateixa... Un altre dia afegiré més detalls i anècdotes..)

Algunes fotos, testimoni del viatge:

A Cork:

Davant el hostel amb l'Hector i la Yvonne

El Marquitus, en la festa de Cork, amb el nou fitxatxe, en Ronan

Vista de les cases del riu a Cork, amb el famos campanari de la ciutat al fons

A la platjeta de Kinsale, de sorra blanca!!

A Kerry:

Buscant la pau al llac de Kilarney, ja a Kerry

En una fortalesa prehistorica, al sud de la península

Vistes al mar de Kerry

El port pesquer de Dingle, fi de la nostra aventura

PD: A la tornada vam trobar cues de 7 hores... ens vam sentir com uns autèntincs pixapins de Dublin... :p

M'estic adormint!!

2007-04-17T07:07:00.000+02:00

Son les 6 de la matinada hora de Dublín...

Porto 9 hores seguides currant, és el meu primer dia en aquest meravellós curro de nit...
i m'estic adormint!!

La feina és aborrida. Si ja ho és de dia, de nit encara ho és més.

Porto 2 cafés i una coca-cola... no vull beure més cafeina.

Porto escoltats desde cançons de la Trinca, fins a Death Metal, passant per los Ramones, o la cançó d'obertura de l'Arale... Ja no sé que escoltar per a que no se'm tanquin els ulls...

El primer dia està sent dur, i sort en tinc de que no soc sola i que amb mi 16 persones més pateixen també...

De moment, never surrender... però més dies com aquests i ho engego tot!!!

Vaaaaa! Que nomes em queda 1,30 h de currar!!!

Bona nit / bon dia a tothom!!!

Cap al Delta! Trobada de bloggers pel 5 de maig!

2007-04-11T13:43:00.000+02:00

Doncs si! Torna un classic dels classics pels bloggers catalans! La Bloggeria!!

Aquesta és la tercera edició, després de fer-ne a Girona i Sant Pol de Mar, i tindrà com a seu algún poble del Delta...

La iniciativa... doncs vé de la mà de la Donot que és una de les blogaires impulsores de la trobada!

La intenció... doncs com a les altres, veure'ns les cares i coneixer-nos! I demostrar que no som tant frikis tots plegats, sino personetes molt normaletes... (o no...)

I perquè explico tot això?

Doncs perquè vindré expressament des d'Irlanda per la trobada!!!

Ja fa temps que no baixo per la terra, així que la Bloggeria em sembla l'excusa perfecta per treure-hi el cap!!

Detalls: Arribaré divendres 4 de maig al migdia a Reus (eeeeh!! Els de Reus!!! Aladern? T'apuntes a fer un café?)

Hi ha l'opció d'estar divendres i dissabte, o nomès dissabte (com ho pogueu combinar) en algun alberg del Delta que encara s'ha de reservar... (no falta gaire.. ups!)

Jo personalment, marxaré diumenge 6 de maig al vespre de Girona (faré Catalunya desde l'aire i des del tren...). Així que si algú vol anar a Girona a fer un café (AKA pinta, per anar acostumant-me a la tornada a Dublin), doncs the same...

Apunts:

- Necessitem confimació de gent... qui es vol apuntar?? Quantes nits podríeu fer?
- Hem de buscar un hostel/alberg/pensió/casa de colònies/casa okupa... alguna proposta de lloc/població???
- I sobre tot mooooltes ganes d'un cap de setmana diferent, en que deixarem el teclat per un sopar-dinar (?), unes birretes, conversa i rialles!!

A més, el Salva està preparant un logo molt xulo per conmemorar aquest esdeveniment especial!

For further information about Bloggeria 3.1, go to ca la Donot!

Confirmeu-li a la Donot, al Salva o a mi mateixa...

Petits canvis: feina de nit!

2007-04-03T00:41:00.000+02:00

En menys de dues setmanes començaré de debó una nova etapa de la meva vida...

Será una etapa nocturna...

Em fa por, però a més de ser un bon repte, sembla una bona oportunitat.

Finalment he decidit, i m'han donat, fer el torn de nits on treballo ara!!!!

Seran nomès 4 dies a la setmana, de dilluns a dijous, currant desde les 9 del vespre fins les 7 del matí...

Inconvenients: treballar de nit serà dur i més enfront de la pantalla. Em sembla que més d'un cop se'm quedaran les tecles pegades a la front pero esperem aguantar...

Avantatges: Nomès son 4 dies a la setmana i sempre tindré els caps de setmana lliures. Desde divendres a les 7 del matí fins dilluns a les 9 de la nit... vacances!!! :p

També em pagaràn un 25% més del salari de a més a més... cosa que realment està mooolt bé.

I treballar durant les nits d'entre setmana voldrà dir que tindré menys vida social... cosa que lluny de semblar dolent a mi m'anirà de conya perquè resulta que ara tinc massa vida social!! Hi ha setmanes en que surto gairebé cada dia... i ara s'acabarà...
Ni pintes entre setmana, ni trobades inesperades, ni borratxeres de dilluns, ni la mare que ho va parir tot plegat!!!

Ara... suposo que les festes les recuperarè durant el cap de setmana.. que llavors no hi haurà ni deu que en vulgui anar a fer a dormir... O si.. algú pero ja me'n encarregaré que l'afortunat no dormi gaire tampoc :p

Dublín en fer-se de nit...

Comença la meva vida nocturna en tots sentits.

Em sentiré com Dràcula, fugint dels rajos de sol i dormint de dia.

Gaudiré del cel estrellat de Dublín, per molta tonteria que sembli el que he dit ara.

Capgiraré el rellotge. Dominaré el temps. Planificaré les hores de vida, les hores de sol, les hores de lluna... i aconseguiré fer que dormir no sigui tant important.

La meva visió s'aguditzarà, el meu instint nocturn també.

El café mai serà el mateix. La cocacola tampoc... deixaran de tenir sentit...

Tot es relativilitzarà.

Hi hauràn molts canvis. No serè la mateixa.

Però necessito fer-ho tot plegat.

Per mi, pel futur.

Petits canvis: pis nou!!!

2007-03-25T15:50:00.000+02:00

Estic fent realitat una sèrie de petits canvis que necessito per poder quedar-me una temporada més a Irlanda...

Si el meu futur és incert, millor anar fent que el dia a dia no ho sigui tant... Es per això que necessito canviar algunes coses de la meva estada aquí...

Els propòsits eren clars i típics: estudiar anglès, deixar de fumar, no beure tant, fer esport, menjar millor etc etc etc... Però com que no ho puc fer tot de cop, doncs comencem step by step.

Avui mateix em canvio de pis!

La veritat és que em va venir al cap fa nomès una setmana... i jo soc una persona molt impacient, i quan se’m posa una cosa al cap... l’he d’acabar fent!

Ara estava compartint habitació, em porto superbé amb la Kassia (la meva companya de room), i és com una amiga per mi... però he arribat a un punt en què he dit: prou!! No em puc passar la vida en plan lazy compartint habitació nomès per comoditat i mandra de no buscar res més!! No!! Així, que amb aquest petit canvi evolucionem i millorem!

El pis nou l’he trobat relativament ràpid... era nomès el 4rt pis que visitava (els altres 3 tenien una llista d’espera pitjor que les del metge, i clar no em van “escollir” en cap). De fet aquest pis el vaig trobar una mica de casualitat, amb un anunci de feia 3 dies (en els anuncis de pisos si no truques el mateix dia, ja fas tard), i amb la sort de que una noia que hi anava a viure se’n havia desdit...

Compartiré el pis nomès amb una noia, és de Croacia i em va caure bastant bé. De fet sabia com a mínim que era Catalunya i el català... que això ja és molt! El piset està prou bé per a ser nomès dos... i jo estarè una habitació amb un mega-armari per mi nomès... i un llit doble!!! (ara hauré d’aprofitar que el llit és doble.. hehehehe).

Així que avui finalment em moc! (traducció cutre del “move in” que es com es diu traslladar-se in english) I no us podeu ni imaginar la de trastos que he anat acumulant en més d’un any aqui a Dublin... No vull ni sapiguer el que hauré de fer quan realment torni cap a casa o marxi del país definitivament... De moment porto 3 maletes plenes, 3 motxiles i almenys 6 bosses de plàstic plenes...

El canvi de pis... em servirà per començar amb aquests petits canvis en la meva vida a Irlanda... Però possiblement hi haurà algun altre canvi proximament, encara que no està segur: Treballar a les nits?

La festa major de tot Irlanda!!

2007-03-20T13:18:00.000+01:00

Doncs va passar el St Patrick's...

i vam riure, i vam menjar, i vam cantar, i vam beure, i vam beure, i vam tornar a riure, i a lligar, i a cridar ben fort, i a saltar, i a ballar, i vam beure, i també els vam veure, i vem xerrar, i vem disfrutar, i vam passar son, i ressaca, i un dia sencer, i tota una vida...

Fins l'any que vé!!

St Patrick's is here!!

2007-03-16T10:51:00.000+01:00

Faig un parèntesi en les cròniques de Nova York per parlar d'un gran cap de setmana a Irlanda!

Ha arribat St Patrick's!!

En teoria és el meu segon St Patrick's a Irlanda, però a la pràctica serà el primer...

L'any passat vaig estar malalta i em vaig perdre la Parade (rua) i tota la festassa del dia... Mala sort... En canvi enguany, no em penso perdre res!!

St Patrick's es la FESTA amb majúscules a Irlanda... Els carrers de gom a gom, els pubs de gom a gom, concerts, gent disfressada... gent borratxa també... Vaja, una cita ineludible pels que estem perquí i som festeros de mena.. :p

L'agenda per dissabte està ben plena... jo no sé si aguantaré...

A les 12 del matí, anar a veure la Parade de St Patrick's... i començar a escalfar l'ambient...

A les 13,30, cita en un pub per anar a veure rugby. Aquest dissabte es decideix la copa de les 6 nacions de Rugby, i juguen Irlanda contra Itàlia, i França contra Escòcia... Si França perd i Irlanda guanya... farem un St Patrick's rodó perque la copa serà nostra (d'Irlanda esclar).

A les 3 que s'acaba el futbol, anirem a veure música tradicional ( o danses no m'ho feu dir) a St Stephen'ns Green.. (encara no sé ni on dinarem ni com... en aquestes festes menjar ocupa una posició secundaria... despres de beure).

Després pubs, i potser partit del Barça a les 7...

I després més pubs i més birra... fins a morir amb la pinta als dits... :p

Some jokes...

Why did God invent whiskey?
So the Irish would never rule the world.

Why do people wear shamrocks on St. Patrick's Day?
Regular rocks are too heavy.

How can you tell if an Irishman is having a good time?
He's Dublin over with laughter!

Are people jealous of the Irish?
Sure, they're green with envy!

"I married an Irishman on St. Patrick's Day."
"Oh, really?"
"No, O'Reilly!"

Why can't you borrow money from a leprechaun?
Because they're always a little short.

What do you call the man In the middle of a thousand Irishmen???
Bartender!!!

Why is it so difficult to find any decent pop musicians in Ireland?
Too many sham rockers

Why do frogs like St Patrick's day?
Because they all have green coats!

How many Irishmen does it take to screw in a lightbulb?
Twenty-one. One to hold the bulb, and twenty to drink until the room spins.

Cròniques de Nova York (II)

2007-03-13T18:04:00.000+01:00

Gospel a Harlem

Una esglèsia vella, amb olor humida, molt humil pero autèntica va ser l'escenari de la primera experiència del diumenge al de matí a Nova York.

Vem anar a Harlem, barri mític que semblava tret d'un cap'itol de Bill Cosby, a veure una misa Gospel.

[Parèntesi:
Amb nosaltres va venir també una noia finlandesa que compartia habitació del hostel amb nosaltres... La seva presència a la misa Gospel em va despertat una sensació estranya... la de ganes de tornar a ser periodista... ja que la noia estava estudiant per ser escriptora i escribia a tothora i tot el que veia. Em va recordar a mi mateixa anys enrere... Pero aixo ja seria tema d'un altre post]

Tornant a missa...

(Nota: soc atea, així que esteu llegint una cronica d'una atea en missa XD)

Al principi l'esglèsia era pràcticament buida, pero el rector (o predicador, el que fos) va estar un quart d'hora llegint fragments de la biblia amb la mirada atonita dels quatre veins del barri, que anaven dient de tant en tant: Thank you lord! Thank you father... Yesss!!
Poc a poc el recinte es va anar omplint i va començar la música.

No puc dir que semblava tret d'una peli, perquè era tot molt casolà, amb gent normal i poca gent cantant, pero la música es feia ballar! El predicador animava a la gent a cantar, i tant els "locals" com els pocs turistes que hi estavem allà, ens axecàvem i ballavem tots plegat picant de mans (l'espectacle que vam fer nosaltres és indescriptible...).

Mai havia viscut una representació amb tanta espontaeitat i un ritme que s'enganxava sol.

El grup a fora de l'esglesia, amb finlandesa i tot

Durant la misa van donar també la benvinguda als "visitors" i ens van preguntar d'on erem. Nosaltres no vam tenir els collons de dir cfrom Catalonia, i no ens vam possar d'acord en dir que erem d'Andorra així que vem passar per finlandesos... XD perque la finlandesa va ser la única que va dir algo... (aixo d'explicar que és Catalonia a Estats Units és gairebé una odissea... que vam viure en les diferents converses que vam tenir amb els novayorkesos).

Desprès de varies cançons van sortir les nenes petites a cantar... i durant el seu "concert" va ocorrer el que em va semblar l'anecdota més bona de tot plegat: va sortir el rector real, un amb sotana blanca i tot, amb un got de café take away de l'Starbucks !!!! Feia temps que no veia una missa pero coi... si que s'han modernitzat a America!

Una de les parts més maques també va ser un troç en que les nenes petites van sortir a llegir. Cadascuna portava una redacció feta per ella mateixa en que parlavem de temes tant reivindicatius com el feminisme africà, Malcom X o sobre el black power...

Tot plegat va ser una misa bastant informal pels estandards que hi ha a paisos catolics: la gent entrava i sortia, deia "Yes" quan els hi semblava i tota l'estona cantaven sense parar (en plan musical XD).

El rector amb el café, una dona de les que cantaven parlant a la vegada pel movil... Totalment d'estar per casa vaja...

Davant una botiga de Harlem...

Despres de la missa vem anar a donar una volta per Harlem... Molt autentic!! Pero aixo ja es cosa d'una altra cronica en que vull parlar dels barris de Nova York...

Continuarà...

Cròniques de Nova York (I)

2007-03-09T00:22:00.000+01:00

La Sortida

(Aquesta crònica està escrita el mateix dia d'arribar a New York, o digueu-li crònica d'arribada i situació)

A les 7 del matí em vaig despertar. No havia sonat encara el despertador però els nervis i somnis difusos em van dir que hi havia prou de dormir.
Acabar la maleta, últims preparatius, esmorzar ràpid pels nervis... A les 10 havíem quedat ja amb mitja part de l'expedició per canviar euros pels famosos bitllets del monopoli (si... sempre a última hora, i encara em vaig deixar els euros a casa i vaig haver de tornar al banc XD).

Plens de bitllets verds... ara si que sí!

A l'aeroport, facturar i més nervis... Havíem sentit que ens faríen aquí un dels famosos controls de seguretat... i jo anava preparada fins a les dents (bank statements, payslip, documentació extra... bàsicament proves de que visc a Irlanda, just in case), i al final va resultar que res de res... El control típic i estàndard de qualsevol aeroport europeu i andandu!!!

L'avió va sortir molt puntual.

Més nervis.

I la durada del vol, 7 hores i escaig va ser una de les més ràpides de la meva història de vols. Se'm va passar volant: entre experiències agredolces, les pelis, el menjar i sobretot la bona companyia que quan em vaig adonar ja veia la costa de Nova York.

La vista des de l'avió...

La pitjor experiència durant el vol:

Hi havia força seients buits junts i vam pensar de reagrupar-nos tots 5 al final de l'avió, on hi havia plenty of space... M'assec al costat del Josep Arnau (ni a l'avió em puc desfer de tu nen!! hehe, és conya!) i als 5 minuts començo a notar una olor estranya... Al cap de poc, notava la sensació de quan vas al dentista i et posen un gas o oxígen a la boca perquè se t'adormi...
"Joseeeeep!! Que no em sento els llavis!! No notes una olor estranya??"
Ho vaig passar una mica malament, era l'única que ho notava i cada vegada tenia els llavis i la boca més adormits. Finalment, les hostesses em van atendre i em van explicar perquè m'estava passant això:
Quan despega l'avió, una mica del vapor del fuel es cola per l'aire acondicionat i s'acumula a la part de darrere de l'avió. Probablement jo tinc una espècie d'alèrgia al fuel...
Jo estava flipant!

Finalment em vaig canviar de seient i tot va passar.

La resta del viatge va passar tranquila, i amb vistes de Canadà per la finestra. La sort va ser que vam sortir a les 4 de la tarda de Dublín i el sol ens va acompanyar durant tot el camí, ja que vam arribar a les 6 de la tarda, hora de Nova York.

A l'aeroport americà, una altra vegada nervis. Ens havíen parlat d'una mega entrevista... i al final va resultar un: the passport and the forms??? (això si, previament havíem d'omplir uns papers dient que no atemptaríem a Estats Units). Em van pendre les empremptes dels dits, em van fer una foto txunga amb la webcam, els vaig dir q estic de holiday for 9 days... i a còrrer!

El primer en arribar al JFK va ser agafar l'Airtrain, un tren força nou sense conductor ("El deuen conduir amb joystick", deia l'Edu).

Agafar per primer cop el Subway va ser tota una experiència. Vam sortir del barri obrer de Queens straight away fins el centre. Bona observació: "Som els únics blancs de tot el vagó, us heu fixat?", deia la Yvonne).

Foto del segon dia però que queda be posar-la aqui.. XD

96th Street era la nostra parada. Dos carrers més avall, 5 minuts nomès i vam trobar el hostel. Està molt a prop, que bé!
La veritat és que vam ensopegar amb una bona zona per l'allotjament, a la 3a avinguda i amb força supermercats i... irish Pubs!!

Nota: no begueu mai Guinness fora d'Irlanda! Jo no en vaig beure però algú de l'expedició si... (no donarem noms hehe) i no és el mateix!

El dia el vam acabar al pub local i pensant: Què podem fer demà? (AKA improvisem?) Nova York és tan gran que no sabem per on començar!

Continuarà

Pintes al local pub

De tornada a Dublin!

2007-03-05T17:21:00.000+01:00

L'aventura de Nova York ha finalitzat!!!

Han estat 8 dies intensos d'apendre, de visitar i de gaudir una ciutat que cada vegada se'm feia menys estranya i més propera...

Realment he tornant pensant que no em desagradaria gens quedar-m'hi a viure una temporadeta a New York... Ja m'hi trobava com a casa, cosa que m'espanta! (hehehe)

La crònica de tots els dies és llarga... així, i com que el bloc és meu XD, penjaré diverses croniques amb les aventuretes i impressions d'aquesta setmana als Estats Units... (dic en general Estats Units perquè vam anar un parell de dies a Washington!).

De moment, us deixo amb algunes fotos dels New York 5 (pronunciat "niu york fuif" a lo irlandes) AKA Comando Faixa de Catalans a Dublin!!

Cortesia de l'Edu:

Els 5 a la zona de gratacels:

L'Edu i jo amb una mega bandera... val a dir q no ens sentiem gens patriotics... sino ben al inreves.. hehe

Els NY Fuif fent el Kale borroka amb les plaques dels carrers... XD

Continuarà...

Me'n vaig a Nova York!!!

2007-02-22T11:03:00.000+01:00

L'estòmac em fa pessigolles a tothora.
Estic emucionada.
No puc parar d'escoltar Megadeth... i això encara em posa més nerviosa, tot i que per altres motius.

Tot plegat és un cúmul de sensacions:

Demà me'n vaig a Nova York de vacances!!!

Marxo amb 4 catalans més que vivim a Dublín: el Josep Arnau, l'Edu, la Yvonne i la Noelia!

El vol, per quatre durus directe des d'aquí
La intenció: visitar el plató més famós del món
El motiu, desconnectar
La companyia, excepcional!! (jo ja he amenaçat als meus companys de viatge que penso cantar l'himne del barça o els segadors o l'estaca al mig de la 5a Avinguda!)
El temps, fred. Sota cero i amb neu XD
La durada: 9 dies amb jet lag incorporat!

Serà la primera vegada que xafo terra americana... Tant poc que m'agrada a mi Estats Units... i mireu, allà vaig empenyada per la curiositat i les ganes de veure una ciutat molt diferent de les que he estat a la vida.

Gratacels, museus, musicals, art, jazz... m'esperen!

Setmana mogudeta i variadeta

2007-02-20T10:34:00.000+01:00

Aquesta és una de les setmanes que més m'agraden...

Ben atapeïda, mogudeta i variadeta... i... amb olor de vacances i d'estiu i de primavera i de tot!!!!

(Que consti en acta que avui ha sortit el sol a Irlanda i això ens aporta una onada-tsunami d'optimisme!)

Dilluns, compra llums
Ahi vaig anar al cine amb el Josep Arnau... Vaig anar a veure una peli de riure (Hot Fuzz, anglesa), per oblidar la ressaca del cap de setmana i encarar aquesta setmaneta amb bon humor...

La peli era normaleta i per passar l'estona, però aprofitant que parlo de passada de cine, us recomano moltíssim una altra que vaig veure la setmana passada i que segur que molts ja heu vist: Babel. Senzillament genial, molt rítmica amb canvis bestials d'escenes (per exemple passes del crits al silenci) molt ben muntada, i amb una història força ben construida... Suposo que a Catalunya la faran també versió original... però si no és així us recomano que la intenteu veure en V.O... val molt la pena!! (realment la peli és una barreja d'idiomes!)

Dimarts, compra naps
Un altre any, sense adonar-me'n ha passat Carnaval sense celebrar-ho... Per això amb els catalans que estem perquí hem decidir fer algo en nom del rei Carnestoltes... En el seu honor avui ens reunirem al Pub Carnival de Dublín a fer pintes carnavaleres i enterrar la sardina...
Sí ja sé que l'enterrament de la Sardina es fa demà, però degut a esdeveniments esportius (i possiblement més importants) ho traslladem a avui.

No sé com serà, aquest "burial", si plorarem gaire per la mort del Carnestoltes o no, pero és l'excusa per pintejar...
(Encara hem de comprar sardines al súper, no se que farem.. algú havia parlat de despedir-les al riu, o al mar, que pot ser més complicat... hehe)

Dimecres, compra nespres
Barça-Liverpool!
Viure a fora de Catalunya també ens ha aportat a tots més passió pel Barça... així que demà és cita inel.ludible per catalans i culés! Ens reunirem per veure el partit també amb barça-supporters irlandesos i seguidors del Liverpool d'aquí... Així que tant si guanyem com si perdem (esperem lo primer) será una bona nit!!I si perdem, tornarem a plorar pel rei Carnestoltes i per tot plegat!! :p

Dijous, compra ous
Dijous hauria de ser més tranquilet... però veient la sucessió d'esdeveniments no compto que ho sigui... A la tarda vaig a classes de Japonès, que ara ja és sagrat per mi, i desprès... pintes amb l'excusa d'una despedida per curt temps... I és que...

Divendres, compra... compra... compra!
Divendres, 5 catalans marxem de viatge més enllà de l'Atlàntic!!!!!
Mini-vacances, mini-break de 9 dies, i sobretot molt de turisme, fotos, compres i altres sorpreses...
Us deixo amb la intigra d'on anem (encara que alguns lectors d'aquest bloc ja saben on)... demà ho explicaré!!!!

:D

Que contenta estic!! I a sobre fa sol!!

Buscant a Sophia (II part)

2007-02-16T14:20:00.000+01:00

(Desprès de les faltes ortogràfiques de l'anterior post, torno al català)

La recerca de Sophia segueix.

Cada dia, cada hora, cada instant.

Enmig de la foscor trobo les meves pròpies respostes...

But I'm so lazyyyy!!!!!!!!

Ho sé. Si ho sé. Si la Sophia ha estat aquí sempre. Però el problema és que últimament no s'ha deixat veure. Ha estat borrossa, amagada sota coses que no calen, difuminada en el subconscient i maltractada per part meva... Si... per això sovint em diu (cada dia): Avui tampoc no t'estic!

Prou!!!

I com un gol.lum penso: I si??
I a l'instant desprès: Però soc tremendament lazy!
Què pots fer-ho! Però em falten ganes! Hi ha la sol.lució, torna la Sophia Uffffff em fa pal possar-m'hi

I així fins l'eternitat.
I amb tot, durant tota la vida m'ha passat igual.
Noia de moltes idees, però de poc empenta per aplicar-les...

Vaaaa!! Compleix, almenys una!

Sophia

2007-02-13T14:46:00.000+01:00

Darkness around me.
Permanent hangover.
Acid rain. Dirty air.
Ugly streets. Bad feelings.

Sophia! Please help me! I miss the light. I really miss it.

I don't know how but all the shadows are around me. It's too heavy.

I can't. I can't leave now. I need to go out, to look for a way out of this dark tunnel.

Sophia! I need you, Sophia! Flash of light from the sky, Oh Sophia! Show me the way...

* * * * * * * * * * *

The alarmclock rings.
It was a dream?

No. The Darkness is still here.
I don't like the smell of the lost things. Things that I'll never understand.

It's true...
I need you Sophia. Show me the light! Shopia!

El tren de la birra

2007-02-12T15:41:00.000+01:00

Hi havia una vegada un grup de gent que es van trobar un dissabte a la tarda en una estació del tramvia.
Ja era fosc i feia lleugerament fred, típic per ser primavera.
La ciutat era la grisa pero acollidora capital irlandesa.
Tocàven les 6 i 30 de la tarda, ningú dels que estàven allà era conscient del que els esperava...

Comencem?
Ja?
Uix, jo no tinc ni set...
Vaaaa, que es fa tard.

I el rellotge anava fent passar els minuts. Aquella gent, però, estava molt pendent del rellotge perquè tenia un objectiu: fer 7 parades de la línia nord del Luas (el tramvia dublinès) amb 7 pubs corresponents, i un fi de trajecte fora de la línea... Brutal!

I així van celebrar la tercera edició del Pub Crawling de catalans a Dublin. Catalans que es van voler integrar una vegada més en la sensacional cultura de pubs d'Irlanda.

Stop 1: Heuston Station. Pub Ryan's

During the travel... Luas Rules!

Stop 2: Smithfield. Pub Coblestone
Stop 3: Four Courts. M. Hughes
Stop 4: Jervis. John Keating's

During the travel: aparteu-vos de la via!

Stop 5: Parada improvisada. Pub The Lotts
Stop 6: Abbey. Pub The Oval
Stop 7: Fi de trajecte. Pub The Brussels

I el video testimoni del trajecte al Luas... (cortesia de l'Edu)

Aixo s'ha de repetir no creieu?

"Me'n vaig que he de fer coses"

2007-02-07T17:18:00.000+01:00

Quines coses?

Em pregunto jo a mi mateixa quan algu diu que ha de fer coses...

Com es fan les coses?

"Res que he de fer quatre cosetes"

"Coseteees eh? Hehehehe"

Tenia un amic (el Pepet) que quan volia dir que no sortia o quan s'excusava per marxar deia: "Me'n vaig a casa a ordenar els discos".

Però a mi senzillament em costa d'acabar d'entendre el concepte d'anar a casa a no fer res en particular... Potser sóc jo que sempre he de tenir en ment lo que he de fer. Avui no surto perque he d'estudiar japonès, dilluns a la nit em quedaré a casa que he quedat amb la italiana del pis per mirar una peli, el dimecres no em busquis que pensava pintar els warhammers (aixo sona a excusa pero no es aixi!! hehe), i divendres penso pillar-me birres i mirar-me capítols de Els Joves que tinc a l'ordinador...

Però que jo recordi mai he anat a casa a fer "coses".

També és cert que no sóc gaire casera jo (ni gaseosa XD). Sobretot des que visc a Dublín que paro molt poc per casa, i quan hi soc sempre em planifico que fer. Tal vegada diria que tinc pànic a no fer res, a sentar-me al sofa i buidar la ment perquè llavors és quan pitjor ho passo. Ja tinc problemes per dormir cada dia perquè es el moment de reflexió amb mi mateixa... La meva bogeria m'afecta!!

En el pis on visc ara encara passo bastantes hores a casa a part de les de dormir. Les meves companyes de pis son genials i sempre estem de xerrameca... Però el pis on estava abans, quan vaig arribar a Dublín, era vida social zero!!! Em donava la sensació de viure sola en una casa ocupada per gent que ara no hi son pero que tornaran d'un moment a l'altre. Tenia la sensació de "Los otros", o be d'algu que okupa una casa aprofitant que els seus habitants han marxat tot l'estiu de vacances. Ells hi eren allà. Veia plats bruts diferents cada dia, noodles a sobre la taula, cereals xinos escampats, una joguina de nen petit nova al terra... i de vegades em semblava sentir veus en la porta...(rollo "En ocasiones veo muertos") però no hi havia ningú.

Amb el jinye que donava viure allà... jo em passava la majoria del temps fora de casa. Marxava a les 6,30 del matí i no hi arribava fins quarts de 12 o sovint més tard de les 12. Treballava, anava a Internet, al cine i a fer pintes cada dia per tal d'arribar tard a casa i no trobar-me a "Los otros"!!! Per sort ja vaig deixar a la Vida i el Paul (es deien aixi la parella que en teoria viuen allà) i ara he passat a millor vida...

Un dia explicaré com es la convivència amb la gent xinesa... perquè jo crec que tot i que estàn assimilant molts costums nostres tenen coses força curioses.

Apa, me´n vaig que he de fer coses... XD

Els millors 12 mesos, gràcies

2007-02-02T12:40:00.000+01:00

Quan estic trista, quan tinc mala sort, quan estic malalta, quan estic deprimida, quan estic de mal humor, quan estic perduda, quan estic borratxa, quan estic indecisa...

Si em torço el turmell, si em roben la cartera, si perdo un èsser estimat, si deicideixo tancar-me, si perdo un autobús, si no tinc on dormir...

Ells han estat allà. Al meu costat.
Els meus àngels de la guàrdia.

La millor troballa de la meva vida.

I ja ha passat 1 any.
12 mesos intensos en què el meu destí ha canviat. Gràcies a tots ells, els catalans de Dublín, que més que Amics s´han convertit ja en la meva família.

Mai m'havia sentit tant estimada, tant apreciada. Realment he tingut molta bona sort.

I aquí estic desprès d'aquest any valorant totes les coses bones de viure a Irlanda. Tinc bons amics, m'ho passo bé i sobrevisc sent feliç... que més es necessita a la vida? No sé quan marxaré d'aquesta ciutat, ja es veurà.

I mentrestant a seguir aprenent, somrient i disfrutant.

Gràcies a tots. Heu fet que la paraula AMIC l'escrigui amb majúscules.

Històries per seguir endavant (o no)

2007-01-31T15:14:00.000+01:00

Fa més de 10 anys que ens coneixem...

Aquesta hauria de ser una història per seguir endavant.

Per apendre del passat i començar una nova vida.

Per oblidar, per continuar, per millorar.

Però hi ha coses que costen molt de superar.

De vegades, pensar massa acaba perden-te.

I tot es torna insegur. Insegur

-----------------------------------------------------------

Tot hauria pogut ser millor. Qui sap.

Jo segueixo rumiant.

M'haguès agradat que em diguessis que em seguiries fins a la fi del món. Però no ha estat així.

Molt sovint sommio coses impossibles.

I el temps ha passat i ha tancat portes, i ni tant sols retrocedint, oblidant i recordant a la vegada, sé que no es tornarien a obrir.

Diria que encara t'estimo.

Però soc conscient que tot està perdut.

Tu i jo. Tots dos. Ho sabem.

No hi ha volta de fulla.

Però sovint, molt sovint, penso (i m'ho empasso cap a dins):

I si...?

Balla amb mi rockabily, nena

2007-01-29T10:44:00.000+01:00

Un noi molt molt molt delicat em va treure a ballar. Jo anava borratxa i no era capaç de dir-li res en anglès.

Feia temps que ningú no em treia a ballar i vaig trobar divertit sobretot ballar amb aquest noi amb el que jo sabia que mai de la vida podria passar res.

Pues si que va passar!

Mai havia mogut els peus tant de presa. I val a dir que les birres afectaven.

Aixi que de repent vaig sentir: "Creck!"

Hostia merda puta mecagundeu joder hostiaputa ggrrrr putaaa merdaaaaa!!!!!

Em vaig torcer el turmell.

Això va ser divendres, i desde llavors que m'he passat el cap de setmana tancada a casa amb un peu que semblava una pilota de bàsquet i pensant: i perquè vaig sortir a ballar si jo no sé ni ballar ni m'agrada?

Muntanya, neu i bona companyia

2007-01-22T16:34:00.000+01:00

Diumenge em vaig axecar molt ilusionada...
Feia sol, i per fi, em disposava a fer una caminada a Irlanda!!

A les 9,30 vaig quedar amb l'Eider, per fer un café, que vam acabar prenent en el Supermac's (macdonals irlandès..). Feia una mica fred però estavem molt emocionades.

Arribem al lloc de sortida... "sembla una mica dominguero tot plegat no?". "Tu no t'enfiis dels vells que desprès són els que més tiben a la pujada!"...

Quina sort, podem pujar al bus desprès d'una mica de confussió i de parlar 4 o 5 vegades amb un iaio super simpàtic que era qui ens feia de guia... L'Eider deia: "Té cara de dir-se Txomin!!" "Txomin??" "Si tia, Txomin es Domingo en euskera". "Pues aiva la hostia, Txomin!"

Arribem al nowhere on tot és verd i la grisor de Dublín queda molt lluny. "On va tota la gent?" I el Txomin ens contesta: "to the toilet"... Nosaltres domingueres com ningú, preguntem a un altre excursionista irlandès: "Excuse me, where is the toilet?" (val a dir que es veia una casa mooolt a prop) i ens contesta amablement: "Any bush you can find!!" (bush= arbust) hehehehe Com ens hem de veure!!! XD

Paisatge verd, boscos i pujadetes... No semblava que estiguessim a tres quarts d'hora de Dublín. La colla... bona gent, tot i que amb una mitjana d'edat més aviat grandeta. La veritat és que ens van tractar superbé, i hi havia moments en que teníem complexe de ser les mascotes del grup. "Where are you from?" "I'm from Catalonia and she is from the bask country" "Oooohhh, lovely!" :D

Vam xafar neu, molta neu. Vam "volar" per sobre les muntanyes, amb un vent huracanat i propi de l'antàrtida que ens duia volves de neu. Vam rebre el sol tímid d'Irlanda.. i fins i tot la pluja.. Tots els elements ens van acompanyar

Vam riure i molt. Gairebé 5 hores rient... però és que amb els personatges que hi havia perllà no era per menys. A part del nostre encantador Txomin, que tota l'estona ens anava preguntant si ens agradava, que en pensàvem, com estàvem... hi havia una penya força curiosa... Per exemple ens vam trobar al doble irlandès del Bill Murray (nosaltres ben convençudes de que era ell, en Bill, perquè era idèntic). Teníem també al Forest Gump, a un vell que tenia una retirada a un dels ZZ Top... i el millor de tots... el Tom Cruise!!! Lo del Tom Cruise va ser una iluminació enmig de la grisor de la tormenta a dalt de tot de la pujada... Ens vam creuar amb el grup de Hill mountains del mateix club excursionista (que en realitat es un pel més dur que el nostre), i el guia era el Tom... Amb el barret posat, era idèntic i fins i tot més guapo... però quan es va treure el barret... ens va mig decepcionar.. perquè era ros i tenia el cabell a lo nacker... :P Tot i així la revelació va ser sorprenent, i fins i tot ell es va adonar que el miravem descaradament... Ara el nostre objectiu es entrenar-nos per anar a l'altre grup hehehehe

En resum, entre Tom Cruise, i Bills Murrays, i ZZ Top, i el nostre Txomin (i segur que em deixo a algun mes) vam passar una caminada fantàstica...

El proper diumenge repetim!!!

Aquesta és una foto insòlita de les muntanyes de Dublín, on la neu es cara de veure...

Un pas més i ens trobem en mig del camí

2007-01-20T18:48:00.000+01:00

A poc a poc anem superant estats d’ànim...

L’energia em torna de nou, pensant en les noves coses que començo a fer:

Si aquest post l’haguès penjat a blocat... estaria sota la categoria de Land of the free ‘Evolució caminarie’, perquè demà torno a caminar!

Amb una companya de feina ens hem apuntat a un club excursionista de Dublín, i demà començarem a fer la primera caminadeta… Per començar de 18 km, ja que fa mooolt de temps que no camino, pero jo crec que per un primer tast ja m’anirà bé.

La veritat és que estic molt emucionada… Li treuré per fi la pols a les bambes, recuperaré la meva motxila i la meva camelback… i a estirar les cames!!

La intenció es fer unes quantes caminades quinzenalment, i si va bé federar-nos i fer-ne de més serioses…

Caminaré, i a més faré turisme natural per la illa esmeralda!

Absència

2007-01-16T19:13:00.000+01:00

Ahir vaig haver de llegir això davant de molta gent. Ho vam escriure el meu germà i jo. No podia aguantar les llàgrimes, però vaig fer un esforç, perquè volia que tothom sentís el que sentiem.

El matí s’ha alçat núvol, i tu no estaves.

La buidor és gran, però és més gran encara el record que ens has deixat, i que estarà per sempre en el nostre cor.

Sempre lluitadora, has estat una gran dona que ens ha donat exemple a dues generacions.

Ens has ensenyat a viure, a estimar, a lluitar.

Ens has mostrat que mai s’ha de donar ningú per vençut.

La teva presència ens ha inspirat a tots a seguir endavant.

La teva alegria, la teva força per viure, ens ha donat l’al·lé per seguir el camí.

Superar obstacles, malalties, pèrdues... La vida no ha estat fàcil i tu ho saps.

Finalment ara, has pogut descansar.

Avui el matí s’ha alçat núvol, i tu no estaves.

El cor té raons que la raó no pot entendre.

Els records són fràgils, però el teu serà sempre etern, perquè viurà a través de nosaltres.

No t’oblidarem.

Gràcies Mari Gracieta. Gràcies iaia.

Mai entendré la paperassa (i menys per preparar viatges)

2007-01-11T23:42:00.000+01:00

Si hi ha una de les coses que més odio en aquest món es la paperassa...

Documents oficials, fotocòpies compulsades, sol·licituds, impressos varis, formularis, extractes bancaris (a Irlanda aconseguir-los és més difícil que robar el banc)... i vises (entre moltes d'altres històries).

Com que gairebé no m'he mogut d'Europa no m'he hagut de preocupar gaire pels visats, i a més venint de la Unió Europea, etc, etc.. Però ara gairebé estic visquent de primerà mà la de dificultats i entrebancs que et poden demanar per tramitar una simple visa turística per passar 10 miserables dies de vacances...

Al febrer, marxem uns quants catalans (de Dublín) a Nova York. Per nosaltres girebé cap problem, tenir el passaport en regla i prou, però vindrà també la meva companya de pis que és polonesa...
Polònia pertany a la UE, però no és un dels països afortunats que tenen conveni amb Estats Units pels visats turístics... Així que la Kassia, està tramitant una Visa turística que porta tant o més complicació que una matrícula a la Universitat...
No se´n fien de ningú. I menys els americans. I menys desprès de l'11-S.
I a mi em costa de creure que jo, per exemple, sigui més inofensiva que la Kassia... (hehehe)

No sap si li donaràn el visat turístic per passar nomès 9 dies a Manhattan, i ja li han demanat que comprès el vol prèviament i què tinguès tota la reserva feta... I si no em donen la visa? Què faig amb el vol comprat i el hostel pagat? Me'ls menjo amb patates?
Ha d'omplir una mega estricte formulari, en el què havien de surtir tots els detalls de la seva vida (nomès li faltava posar la talla de les sabates) i el nom de les persones amb què viatja... (esperem que el meu nom o el del Josep Arnau, buscats per la Interpol, no li afectin a aconseguir la visa XD). L'anècdota del formulari que em va semblar super heavy era que havia de posar una foto d'ella, però no una de normal, sinò una amb unes característiques concretes, com ara tenir el cabell recollit!!
I el més fort de tot: ha hagut de solicitar una entrevista a l'ambaixada americana a Dublín... on ves a saber que li preguntaran...

I tot això per 9 dies a Nova York... Jo crec que senzillament si ho haguès de fer jo, pensaria: a pendre pel cul Nova York!!!! Tinc realment pànic a les paperasses, i sé que mai a la vida guanyaré cap subvenció, ni pisos protegits, ni tindré una targeta de crèdit a Dublín... senzillament, no m'agrada omplir i moure papers.. No puc...

Tot i així.. animo cada dia a la meva companya de pis, ajudant-li tot el que puc... Em rebenta els nassos, que jo tingui una cosa tant fàcil que a ella li costa temps i calès, nomès per ser polonesa...

I mentrestant l'animo... em vaig emucionant.. Neeeew Yoooork... Neeeeeeeew Yoork!!!!

Tornant als orígens

2007-01-08T13:12:00.000+01:00

He tornat a la casella de la sortida.

Ha sigut una tornada una mica virtual i amb trampa, pero ho he fet.

Torno a ser valenciana!!

M'explico:

Desprès de passar mitja joventut a Catalunya, i de tenir una vida construïda allà durant gairebé 8 anys, em trobava una mica com si haguès renunciat als meus orígens que estàn a Castelló de la Plana, i més concretament a Almassora.

Aquest Nadal em vaig torna a empadronar al meu poble, a Almassora...
Oficialment, ara mateix, no tinc ni vot (ni veu) a Catalunya. Ja no soc ciutadana (?) d'Avià, al costat de Berga, ni veïna de Manresa (antic meu domicili), ni estudiant de l'Autònoma... Ja no em resta cap lligam burocràtic...

Tot i així, em continuo sentint-me catalana... si! Poques vegades parlo de política en aquest bloc (veure Land of the free, si ho dubteu)... però això no és política. Per mi Catalunya és tot: el Principat, el País Valencià i Ses Illes. Quan em pregunten a Dublín d'on soc, sempre contesto: I´m from Catalonia!!

I perquè tornar a ser almassorina?

Doncs perquè en venir a Dublín vaig trencar amb una vida que tenia a Catalunya, i ara, recentment, m'he plantejat que no tornaré a Catalunya (Principat). Tampoc crec que torni a Castelló, però allà encara tinc un sostre per aixoplugar-me que és la sempre acollidora casa dels pares... hehehe

I viure a Dublín, com encaixa?

Doncs no sé quant de temps m'hi estaré, però diria que 6 anys més no.

6 anys més?

Encara no m'he registrat a l'ambaixada dels veïns aquí a Dublín... però si ho fes ara mateix començaria a comptar desde zero fins a 6 anys... data en què es pot demanar la doble nacionalitat: seria irlandesa??

Per mi es una utopia... perquè abans de 6 anys m'agradaria haver anat al Japó...

Tot plegat... em dóna la sensació de que vulgui fer moltes coses i no acabi fent cap.

I l'altra pregunta: seré capaç de trobar un lloc que m'estimi a mi i que jo estimi??? a on està?

Pel Ferran

2007-01-07T12:53:00.000+01:00

Normalment no faig aquests tipus de posts, tant personals i directes a una altra persona, però per una sèrie de circumstàncies necessito publicar aquí el que se'm fa tant difícil dir a un amic...

Tothom canviem. Tothom és diferent ara que fa uns mesos o un any.

Però hi ha coses que sempre perduren com l'amistat, i jo crec que la nostra amistat ha canviat.

Et miro i me'n recordo de les nits en què el Josep, l'Enric, tu i jo feiem pintes fins les tantes divagant sobre molts diversos temes.

Et miro i me´n recordo dels dissabtes d'estiu en què em trucaves per anar a fer un mos al mercat o anar a dinar a l'italià.

Et miro i me'n recordo dels diumenges al Phoenix Park...

Sé que segueixes sent el mateix, i que em respondràs igualment si jo et demano algo.. però hi ha una cosa que fa que tot sigui lleugerament distint...

Des d'aquest agost, que estic gelosa.

Gelosa s'amistat.

Tinc gelos de no poder compartir amb tu més moments, que dediques a una altra/es persones.

Tinc gelos de no poder planificar amb tu un viatge, per exemple, perquè no tenim l'oportunitat mai de parlar-ne.

Tinc gelos de... moltes coses.

Tot està OK fins que ens adonem que no ho està. Jo vaig trobar l'altre dia que hi havia algo que no estava OK: se'm va possar un nus a la gola quan vas dir que no venies a l'esdeveniment més important dels Catalans a Dublín perquè te'n anaves de viatge amb la persona de la qual en tinc gelos.

Se m'ha posat un nus a la gola que em costa de treure. No puc.

Res és ja el que era.

Propòsits

2007-01-06T20:18:00.000+01:00

Encara amb la nostàlgia d'haver deixar el bloc de blocat... m'encaro a una nova etapa.
És nomès un canvi de plataforma, pero també significa un canvi de maneres, d'entorn i de propòsits.

Ja sabeu... tant a Land of the free (que en pau descansi XD) com a Terra de llibertat, sempre sommiant amb els canvis, els reptes i els propòsits. Digueu-li inconformisme, digueu-li situació de perdúa constant, com vulgueu.

La llista de propòsits d'any nou que em faig a mi mateixa:

- Reorganitza't amb el que tens
- Aprèn dels demès. Fixa't
- No cal que facis sempre el que et vé al cap. Pensa-t'ho abans
- Buscar la inconsciència no sempre ajuda
- El que busca no troba. Fes i sola trobaràs sense voler trobar-ho
- Confia més en tu mateixa

i el típic:

- la santa trinitat: deixar de fumar, de beure i anar al gimnàs
- estalviar
- vida més sana... etc etc etc etc etc etc etc!!!

Bon any nou!!!

Un canvi...

2007-01-02T13:16:00.000+01:00

Probo per últim cop connectar-m'hi...

Ni per http://www.bloc.cat/1532, ni per http://landofthefree.bloc.cat/. Tampoc funciona el http://www.blocat.com/1532, i ni se m'ha acudit mirar www.lamevaweb.info/1532...

Fa uns quants dies que no puc entrar en el meu bloc de Bloc.cat, Land of the free.

Una cosa són problemes temporals, per poder publicar, per poder comentar... pero es que jo ja no puc veure ni el meu bloc...

Ha estat una decissió que m'ha costat molt, però...

Despres de 1 any i 10 mesos... deixo blocat, la plataforma de blocs en catala...

Land of the free ha mort.

I la reobro amb un nom similar, pero en catala, Terra de llibertat, en una plataforma en angles... Esperant continuar amb la feina que estaba fent...

Per una altra via... Pero tornem a ser aqui!!!

Salutacions a tothom!